Viladecans, ara sí que val (bis)

No crec que en Toni Freixa sigui un mentider i sé del cert que no és coix de cap cama. Ara: sembla que el portaveu del FC Barcelona pren els periodistes per rucs i no sé si, per extensió, a la majoria de culers també.

Freixa va dir que els únics terrenys del FC Barcelona a Viladecans potencialment afectats pel projecte anomenat Eurovegas serien els que va comprar el president Agustí Montal als anys setanta, d’una mica més de 30 hectàrees.

Ja són ganes de filar prim.

Anem a veure: els terrenys que el FC Barcelona té a Viladecans, d’unes 60 hectàrees, ocupen, més o menys, un triangle que té com a vèrtex la platja, l’aeroport del Prat i l’autovia de Castelldefels. Doncs, bé, algú es pot creure de veritat que un projecte que tindrà, segons diuen, hotels, casinos, restaurants, centres de convencions, camps de golf, teatres… i que bé necessitarà d’algun camí per arribar-hi i algun pàrquing per aparcar-hi tants cotxes com s’hi esperen deixarà enmig del complex d’uns quants centenars d’hectàrees una illa de 27 hectàrees i que seran, ves per on, les que va comprar la Junta de Laporta i les que, curiosament, tenen l’accés a la platja?

Home, com que l’ubicació exacte no s’ha donat a conèixer i ni tan sols se sap si el projecte acabarà anant a Barcelona o a Madrid, o vés a saber on, tot deu ser possible. 

Ara: a mi se’m fa molt difícil de creure.

De fet, jo estic convençut que Freixa no s’ho creu i que ho diu perquè sap que, es faci o no es faci, aquesta possibilitat és un torpede contra la línia de flotació de l’acció de responsabilitat contra Laporta i els seus darrers directius perquè ara resulta que, efectivament, aquesta parcel·la era una reserva estratègica de sòl i que no tenia cap sentit afanyar-se a depreciar-la.

Crec que Freixa no s’ho creu, encara que ens ho vol fer creure, perquè si de veritat s’ho cregués seria preocupant.

El que és sorprenent i el que més desconcerta, és la pressa que ha tingut el club de sortir a negar que els terrenys que va comprar el club en l’època de Laporta puguin entrar en l’operació: els de Montal sí, els de Laporta no. I ho diuen amb un punt de satisfacció, pel fet d’aigualir la reacció dels membres de la Junta de Laporta que, lògicament, havien sortit a defensar el valor de la seva compra. És sorprenent i desconcerta, però s’explica aviat i revela de quin peu calça cadascú.

Repeteixo que ja són ganes de filar prim i, per descomptat, de posar per davant dels interessos del FC Barcelona les cuites particulars perquè, en definitiva, aquests terrenys són del club, no ho són ni de Laporta ni de Montal, de manera que jo trobaria d’allò més normal treballar per treure’n tant de valor com es pugui.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s