El president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, va parlar de la llengua mandinga (bé, ell n’hi va dir mandingo) per dir que respectava molt el català. La comparació, o el que sigui, ha causat indignació entre els catalans que parlen català i la premsa d’avui i les xarxes anomenades socials van plenes d’aquesta indignació col·lectiva. Lògic.
Dívar ho va dir al Congrés en resposta a una pregunta del diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Tardà, i jo crec que la culpa la té el Tardà. Perquè, si ja sabem què en pensen del català i de tot el que pot identificar Catalunya com una nació, per què els burxem amb preguntes que no tindran mai una resposta satisfactòria?
A mi em sembla que hem arribat a un punt en què ja no paga la pena. Millor que ho deixem córrer i que anem per feina.
Amb sal i pebre 