Si ara ens posem així…

És ben veritat que és més fàcil xerrar per no estar callat que no pas dur a la pràctica tot el que es proclama. Tot just si fa quatre dies, valoràvem que el Barça de Guardiola duia una trajectòria inaudita, que mantenir aquest nivell d’excel·lència en el joc i de victòries era inimaginable i que, saberuts com som, concloíem que d’un moment a l’altre esdevindria una baixada de rendiment però que no hi feia res perquè era tant el que aquest equip havia vençut i demostrat i ens havia donat que tenia crèdit per estar-se qui-sap-lo sense guanyar cap més títol (això darrer ho proclamàvem amb veu engolada i amb posat de condescendència).

Aquesta temporada l’equip no ha pas deixat de guanyar. Suma ja tres títols, a la Copa del Rei ha eliminat, en una confrontació duríssima des del punt de vista físic i psicològic, a un Reial Madrid que fa el que pot i el que no li haurien de deixar que pogués per acabar amb el domini blaugrana, i a la Lliga de Campions és a punt d’enfrontar en bona disposició els vuitens de final.

Ara: ha passat que a la Lliga espanyola els de Guardiola l’han espifiada més del que ens tenien habituats. Espifiar-la vol dir haver perdut un partit i haver-ne empatat sis, cadascun en unes circumstàncies diferents cada vegada. Tot just s’ha cobert mitja temporada, com aquell qui diu encara no han començat les castanyes de debò, però els blaugranes ja han jugat una quarantena llarga de partits, comptant els de les respectives seleccions, i han disputat tres títols. El desgast físic i mental ja és considerable i l’estan pagant en forma de lesions musculars. L’equip coixeja i el Madrid, que manté una regularitat extraordinària a la Lliga, ha agafat set punts d’avantatge.

La qüestió és que tota aquella assumpció de la possibilitat de deixar de guanyar un dia o altre s’ha convertit de cop en una angoixa que només es comprèn perquè el futbol, com deia aquell, és així, vull dir els aficionats al futbol, ja s’entén. La preocupació de les darreres hores és arribar a la convicció de la remuntada. Les enquestes que s’estan fent sobre si creiem o no que el Barça remuntarà els 7 punts que li ha agafat el Madrid són constants, i els reportatges sobre remuntades passades abunden també a la premsa. Ja ho entenc.

Tanmateix, a mi em sembla que tots plegats viuríem força més tranquils i ens ho passaríem força més bé si deixéssim fer i ens dediquéssim a gaudir del futbol, amb tota la passió que calgui, però centrats en el partit que toca i sense fer càbales sobre què passarà o què deixarà de passar d’aquí a unes setmanes, al mes d’abril que sembla que pel calendari que hi ha ha de ser els mes dels mastegots. Ja ho veurem quan arribi. Demà s’inicia una eliminatòria de Copa del Rei que, futbolísticament, serà fabulosa, i encara més per als aficionats del València i el FC Barcelona. És segur que els de Guardiola aniran a totes i molt estrany seria que no juguessin com ens tenen acostumats, acabin guanyant o perdent.

A mi em sembla que això és el més important de tot i el que dóna sentit a l’afició al futbol i a un club concret.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s