Que potser vau patir?

Les últimes hores m’he trobat amb un munt de culers que m’han dit que dimecres van patir com feia molts partits que no recordaven. Jo vaig veure el partit a la Penya Barcelonista de Calaf i, a pesar d’estar concentrat en la feina, vaig observar que a partir del 2 a 2 hi va haver un moviment sobtat i inusual de companys que entraven i sortien del local, i no pas per anar a fumar.

Jo, ho confesso, fa molts anys que no pateixo per un patit de futbol. No només és una qüestió de caràcter, d’autocontrol de les emocions, sobretot és pel fet de mirar el partit i treballar a l’hora, apuntant les incidències que ocorren i els detalls que em sembla endevinar, i de pensar en l’article que escriuré i que hauré d’enviar així que acabi, i que vaig embastant durant la segona part, generalment.

Ara: crec que el patiment de dimecres es va ocasionar més pel que imaginàvem que podia arribar a succeir que no pas pel que va passar a partir de l’empat del Madrid. No dic pas res d’estrany perquè normalment són les expectatives que ens fem les que disparen els sentiments, siguin d’eufòria (els càntics a Mourinho al començament de la segona part, per exemple) o bé siguin d’escagarrinament, després de l’empat de Benzema.

El cert és que des d’aquell moment, els blaugranes van tornar a controlar el partit i van tenir ocasions per marcar, moltes més i més clares que no pas els merengues de fer un tercer gol.

I em penso que el soroll que han fet des de Madrid les últimes quaranta-vuit hores també ha ajudat a fer més gran la sensació de patiment.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s