La Copa Catalunya

La Copa Catalunya de futbol és un torneig que ha fet més nosa que servei. Els darrers anys, encabir-la en el calendari, ha estat un mal de cap irresoluble. La Federació Catalana de Futbol (FCF) s’ha entestat en disputar-la amb el FC Barcelona i l’Espanyol, de manera que trobar un dia que anés bé a tots dos equips, que vol dir que li anés bé als blaugranes, ha estat impossible. La FCF no ha volgut renunciar al Barça ni a l’Espanyol perquè no ha volgut que el torneig perdés prestigi. El seu entestament és comprensible, però ha anat en detriment de la seriositat de la competició. Enguany han decidit convertir-lo en un torneig de pretemporada, a disputar en dos dies entre els quatre equips finalistes, en una seu única, i a mi em sembla que l’han encertada i que si hi insisteixen se’n poden sortir prou bé.

El FC Barcelona no hi ha portat cap dels jugadors de la seva primera plantilla i em fa l’efecte que, per com van les coses, no ho podrà fer mai. No hi fa res. La Copa Catalunya no pot pretendre ser el que no és ni serà ja mai. Això, ni ens ha de doldre ni ens fa ser menys catalans (en el sentit nacionalista, s’entén). Aviat la Lliga espanyola tampoc no serà el que ha estat i és ara (ni en el sentit nacionalista, ni en l’altre). Tampoc la Copa del Rei té el prestigi de fa una bona colla d’anys i si en les darreres temporades ha recuperat part de l’atractiu que havia tingut és perquè la Federació Espanyola ha adaptat mínimament el format i, tret de la final, que l’ha deixada com a tancament de la temporada, ha posat el gruix de les eliminatòries en l’únic període de l’any en què no hi ha competicions internacionals de clubs ni de seleccions.

El futbol s’ha globalitzat, Que vol dir que els clubs més forts s’han convertit en clubs d’un abast mundial, que han d’atendre un calendari farcit de compromisos internacionals, sigui en format de gires, o bé sigui de competicions amb una repercussió que va més enllà de les fronteres domèstiques. Els tornejos més locals s’hi hauran d’adaptar de grat o per força. Per exemple, cada vegada és més clar que el Trofeu Joan Gamper, tal com està pensat, no té gaire sentit. Podem enyorar tant com vulguem aquell format dels quatre equips que servia per presentar l’equip i veure les noves incorporacions i tota la pesca, però no traurà cap a res. Això que dic val pel Joan Gamper, per la Copa Catalunya i per la Copa del Rei i la Lliga espanyola, per bé que en aquests dos darrers casos sigui més difícil de veure; però, n’estic ben convençut, a mitjà termini s’hauran d’adaptar a una Lliga de Campions molt més hegemònica i un Mundial de Clubs que anirà creixent.

El futbol, el que juga el FC Barcelona i etcètera, s’ha convertit en un entreteniment televisiu que interessa arreu. No és només una qüestió de diners. Ho és a partir del moment en què tot plegat té un cost que no es pot cobrir amb les entrades i les quotes dels socis únicament i el patrocini de les marques de casa, però la qüestió va molt més enllà. A la Xina també volen veure el Barça jugant contra el Manchester United i el Reial Madrid, a poder ser, i l’hora que més bé els va és a migdia hora nostra. Els clubs que vulguin jugar en aquesta lliga s’hi hauran d’emmotllar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s