En la mort de Carles Sentís

A l’hora d’abordar la mort del periodista Carles Sentís hi hem de posar un punt de generositat i obrir fins al màxim possible l’òptica angular.

La generositat no és mai sobrera perquè sovint ens fa més bones persones. I mirar-se la figura de Sentís amb un gran angular ens ajudarà a comprendre una figura molt complexa.

Sentís són cent anys de vida, que vol dir tot el segle XX, és a dir, la Segona Guerra Mundial i els feixismes, la Guerra Civil i la dictadura franquista, la recuperació de la democràcia i la caiguda de les dictadures comunistes.

Va dir: “Mai he estat franquista, vaig conviure amb el règim, com tants”. Tenia raó, molts hi van conviure, i si volem comprendre el país, aquest i l’altre, hem de fugir de mirar-nos-el com una qüestió de bons i dolents.

Ara: hi ha un matís que s’ha de fer i tenir sempre ben present: mentre ell i tants van conviure amb el règim, molts d’altres es van mantenir fidels a Catalunya i la democràcia i van lluitar per la recuperació de les llibertats perdudes, amb grans sacrificis personals i fins amb la vida.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s