Amb un peu a la final, un i prou

L’entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, ha fet bé de demanar prudència als seus jugadors i als mitjans de comunicació i no donar l’eliminatòria de semifinals de la Lliga de Campions contra el Reial Madrid com a resolta, tot i la contundència del 0 a 2 del Santiago Bernabéu, i ajornar qualsevol celebració i eufòria al tancament de la feina, dimarts al Camp Nou.

D’altres vegades he considerat que a Guardiola se li n’ha anat la mà a l’hora d’alertar els culers sobre les dificultats del rival de torn. En el seu posat greu hi ha un vessant pedagògic i de reconeixement del l’esforç dels seus futbolistes i del valor dels triomfs que estan aconseguint i, en darrer terme, també és una mostra de respecte envers els contraris. Tot plegat és una manera de fer i són uns elements discursius que bona falta fan i que, si fossin generals, farien anar el futbol per camins més recomanables. No obstant, a vegades trobo que en fa un gra massa. La sal i el pebre són excel·lents condiments quan s’empren en les dosis adequades.

Ara: en aquest cas, crec que Guardiola ha fet molt bé perquè és del tot cert que el Barça no té l’eliminatòria resolta. Té el Madrid al sac, però encara no l’ha lligat. Seria el mateix que si hagués arribat a la mitja part del partit vencent per 2 a 0. Probablement, tot i la claredat del marcador, encara ningú no donaria la victòria per segura. Doncs, si fa no fa, el cas ve a ser el mateix. Una eliminatòria a doble partit és un matx de 180 minuts (o més) amb una mitja part d’una setmana i amb canvi de terreny inclòs.

Tanmateix, és ben veritat que els blaugranes poden afrontar la tornada amb moltes garanties de superar-la. A banda dels factors més evidents, la disputa del partit al Camp Nou i amb el suport del seu públic i les baixes per sanció de Pepe i Sergio Ramos, em fa l’efecte que l’avantatge més decisiu que ofereix el 0 a 2 amb què començarà el partit, és l’obligació a què es veurà empès el Reial Madrid a ser més ofensiu, amb la qual cosa el joc, en pura teoria, ha de ser molt més obert i, si hem de jutjar pel que ha passat fins ara, cada vegada que els merengues han volgut jugar contra els blaugranes amb les mateixes armes i han ofert un enfrontament a camp obert han sortit ben escaldats.

Tot això, ja es veurà i parlar-ne és xerrar per no callar. Ara: vist el que s’ha de veure i sentir, trobo més higiènic fer aquest tipus d’especulacions que no pas perdre el temps comentant comportaments de professionals que estan convertint el futbol en una disciplina no apte per a menors ni per a esportistes.

Anuncis

4 pensaments sobre “Amb un peu a la final, un i prou

  1. Doncs jo sí que pernso que cal parlar-ne.

    Mourinho va encetar les seves queixes acusant Preciado d’adulterar la lliga perquè havia posat l’equip B contra el Barça. Tota la premsa madrilenya li va fer costat. El pobre entrenador de l’Sporting va acabar molt afectat amb tot el que li va caure al damunt. El passat diumenge Mourinho va posar l’equip B i va perdre. Cap d’aquells mitjans l’acusa d’això. Cap d’aquells mitjans demana perdó a Preciado.

    Mourinho acusa la UEFA, els àrbitres i el Barça de corrupció després del partit de semifinals. El Barça, com no podia ser d’altra manera, ho denuncia. La crítica generalitzada dels mitjans de Madrid és pel Barça per defernsar-se de les acusacions. Els sembla pitjor el que fa el Barça que el que ha dit Mourinho. Veure per creure.

    Pepe fa una butifarra davant els espectadors a la final de Mestalla. Però és Busquets el que segons aquests mitjans mereix sancó per insultar Marcelo. De la butifarra, com que no en parlen, no existeix.

    El Madrid fa un joc brut prou evident en els seus partits. Però és el Barça el que els indigna pel teatre que fa, que no és més que una arma per defensar-se de les agressions. Alves és el dolent i no Pepe. Ja no es recorden del que deien quan Holanda va sortir contra aquests mateixos jugadors donant puntades a la final del Mundial. Ni que Espanya va guanyar jugant contra 10. Aquella victòria sí que té mèrit. Aquesta no, està tacada. Mou dixit.

    El més còmic és que molts ens volen fer creure que ells són imparcials i deixen algun espai en els seus mitjans per a periodistes d’aquí perquè hi diguin la seva, cosa que molts d’ells fan com demanant perdò pel que diuen, no fos cas que perdessin l’espai.
    ——————-
    PS: espero que vagi bé la recuperació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s