Una guia per als Barça – Madrid

El Reial Madrid – FC Barcelona d’aquest dissabte, el primer dels quatre que disputaran els dos equips en divuit dies, té una importància doble.

D’una banda, perquè hi ha en joc el primer dels títols que pot quedar decidit. Si el Barça guanya o empata, la Lliga espanyola serà blaugrana i els blancs ja no podran aferrar-se a cap miracle. Si el Reial Madrid guanyés, encara ho tindria molt complicat per remuntar cinc punts -n’hauria de sumar sis més, de fet- en les sis jornades que just restarien, però si vol seguir somiant no té cap altre camí que la victòria.

I, d’una altra banda, perquè aquest primer enfrontament tindrà una incidència notable en la resta. Cadascun dels partits influirà en el següent; no el determinarà, però afectarà. Sobretot si els blaugranes fossin capaços d’obtenir la sisena victòria consecutiva i, amb més raó, si fos tan contundent i clara com la de fa uns mesos.

Els madridistes arriben a aquest duel amb una certa eufòria. Han recuperat efectius i poden pensar que els blaugranes no estan tan en forma perquè des de fa uns quants mesos han deixat de golejar tots els seus rivals i més d’un partit l’han resolt per la mínima i amb algun ensurt als minuts finals. Tenen raó i una victòria els convenceria que han escurçat les diferències i que ja poden jugar de tu a tu amb els blaugranes.

Ara: jo crec que la distància entre el Barça i el Madrid són aquests vuit punts de diferència que hi ha a la classificació. Perquè si bé és cert que els de Guardiola han patit més del que ens tenien acostumats, també ho és que els de Mourinho encara no fa ni quinze dies que es van deixar tres punts a casa contra l’Sporting.

Aquesta sèrie de quatre enfrontaments gairebé consecutius es jugaran a dins i a fora del terreny de joc. Si un Barça – Madrid és un partit imprevisible estiguin com estiguin l’un i l’altre, quatre encara ho són més i més si són tan seguits i tan diferents, un d’una lliga gairebé decidida, una final de Copa del Rei i una semifinal de la Lliga de campions.

Per això, tindrà tanta incidència tot el que vagi passant. A més del joc, en aquesta partida hi comptarà més que mai el desgast físic i psicològic que els contendents vagin acumulant. El cansament, les lesions, les sancions, les declaracions, les polèmiques, les estratègies més o menys acceptables, com les que tot sovint empra Mourinho (comparèixer en roda de premsa però no parlar, deixar la gespa més alta del que és habitual, com faria un equip de la part baixa de la classificació), i tot el que se’ls pugui ocórrer, que d’imaginació no els en falta.

Voler saber què passarà, i encara més predir-ho, és absurd. L’únic que és segur és que per a qualsevol aficionat al futbol, i encara més per als culers i els merengues, es tracta de divuit dies apassionants. L’únic risc és fer-ne un gra massa i convertir aquest país en una pilota.