Ens ho agafem massa a pit

El president del FC Barcelona, Sandro Rosell, va fer ben fet de rectificar i demanar disculpes per haver pronosticat que guanyarien el Madrid per 5 a 0 a la final de la Copa del Rei per no perdre el costum de golejar els blancs, a què s’han avesat les darreres temporades, tant en el futbol com en el bàsquet. I l’entrenador Josep Guardiola també va fer ben fet de dir que havia fet el ruc davant d’un periodista de la televisió pública italiana massa llest quan li va comentar que això de dirigir un equip tan gran com el Barça és més cansat que no pas treballar i que quatre anys seran massa i que vés a saber si no haurà de fer un pensament.

A Rosell i a Guardiola els va mancar prudència, potser sí, però vaig trobar i trobo encara que no n’hi ha per tant, tot i el mullader que hi va haver i el pa, o les porres més aviat, que s’hi van sucar. Han rectificat i ja està bé que ho hagin fet, però em fa l’efecte que no calia o, millorem-ho un altre cop, que no caldria que calgués.

A més, perquè hi ha comportaments que són molt més greus, que encara que el futbol no hauria de ser un model de comportament social, com observa l’entrenador de l’Espanyol, Mauricio Pochettino, ho és i hi ha captinences que fan molt de mal. I el que és més perniciós no és pas que ningú en demani disculpes sinó que ningú les exigeixi perquè són comportaments que s’han convertit en habituals i han acabat per ser considerats acceptables.

Hi ha qui diu que la solució seria que hi hagués partit cada dia, perquè així que hi ha una setmana sense futbol, ja no sabem què fer i entrem en un estat febril que ens fa enfilar els disbarats l’un darrere l’altre. No sé si és pitjor el remei que la malaltia, però el que sé és que el diagnòstic demostra el grau d’alienació a què hem arribat: com que estem perdent el senderi, val més que ens fem els bojos a tothora.

Això del futbol i de la competició esportiva ens ho agafem massa a pit.

Advertisements

2 pensaments sobre “Ens ho agafem massa a pit

  1. Benvolgut Jordi,

    100% d’acord. Cert. Chapeau pel comentari.
    I això ens impedeix gaudir i fruir del record del meravellós espectacle esportiu futbolístic que estem veient a Can Barça fa anys. Si nosaltres mateixos ens preguessim tant a pit el que ens diuen cada dia o diem nosaltres cada dia en les nostres activitats particulars i professionals estariem tots, menys la mainada, als cementiris. En fem , certament, un grà massa, o molts, excendint-nos en la importància que li donem a fets normals o sense incidència significativa. I es un problema 100% nostre, i només nosaltres podem esforçar-nos en retornar a una normalitat menys passional.

    Celebro veure l’article d’avui.
    Ben cordialment,
    Andreu

  2. Totalmente de acuerdo.

    Tanto los comentarios de Rosell como los de Guardiola no llenarían ni un faldón de página si no fuera por el clima enrarecido que nos deja la batalla continuada con los entornos. Primero, los de aquí, con los rescoldos de la mala relación entre la junta saliente y la entrante y los simpatizantes de una u otra, pero sobretodo con la cansina gota malaya de la caverna mediática madridista, repitiéndose hasta en la sopa, con quejas contínuas de conspiraciones inexistentes, y mirando con lupa las actuaciones culés para ver que pueden rascar, y cuya última vuelta de tuerca fue el vergonzante tema del “dópin-gate”.

    La última es querer sacar de quicio una entrevista de Guardiola después del partido de hoy con el periodista de TV3, en la que se aprecia claramente que no está cómodo, y que hay tiranteces… Pues bien, una entrevista de apenas unos segundos ha dado para un artículo en Marca, otro en el As, y una media hora larga de PuntoPelota rajando del tema, entrelazándolo con las declaraciones a la RAI y la rueda de prensa de ayer, en la que un quejoso Guardiola hacía notar que había un cierta falta de respeto al Shaktar. Todo esto, ha contribuido a que se desaten teorías desestabilizadoras que curiosamente vienen todas de Madrid… Que si Pep no está a gusto, que si se marcha… sacando demasiado zumo de una naranja muy seca y pequeñita…

    Y para rematarlo, Cruyff en la víspera, “ayudando”, insistiendo en el tema de la “Qatar Fundation”, que es un tema pasado, del que ya conocemos su opinión sobradamente, demostrando que se repite demasiado, que está un poco fuera de onda y que lo que busca es quejarse por quejarse (lo siento es lo que pienso). O que está un poco mayor, y es el abuelo al que ya pocos quieren escucharle sus batallitas… Por lo menos sus “nietos” del Ajax ya están un poquito hartos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s