La vaga del futbol és una indecència

Si, finalment, aquest cap de setmana no hi hagués futbol per la vaga dels clubs, circumstància que se’m fa difícil de creure perquè hi ha massa butxaques que se’n ressentirien, no passaria absolutament res i molts aficionats descobririen que hi ha d’altres maneres d’entretenir-se i qui sap si anant d’un canal de televisió a un altre descobririen que hi ha esports tan o més divertits de seguir que el futbol.

Ara: facin vaga o, a última hora, no la facin perquè el jutge estima la demanda de suspensió cautelar interposada per sis clubs o bé perquè en un atac de lucidesa decideixen ells tots sols d’anul·lar-la, no canviarà el fet que aquesta convocatòria de vaga és una indecència. Sembla mentida que s’hagi pogut imaginar i plantejar.

El punt principal per a la convocatòria és la demanda d’acabar amb l’obligació de retransmetre en obert un partit de Primera divisió cada jornada. La Lliga de Futbol Professional addueix que aquesta obligació només existeix a Espanya i ha calculat que si s’eliminés els clubs podrien recaptar uns 150 milions d’euros més l’any.

Jo crec que, efectivament, és molt discutible que el futbol s’hagi de considerar d’interès general i encara més que s’hagi de protegir per llei la retransmissió d’uns determinats partits, que és el que passa a l’Estat espanyol des del 1997 amb l’anomenada llei Cascos.

No obstant, si els clubs de futbol han arribat a l’extrem d’ajornar una jornada de la Lliga espanyola no és pas per les raons que podria suscitar un debat sobre l’interès social del futbol si no perquè són incapaços d’arribar a final de mes i necessiten més calés. Fixeu-vos que els clubs no anul·len la jornada d’aquest cap de setmana que ve: la passen al cap de setmana següent, el campionat acabarà una setmana més tard, que de perdre no es pot perdre ni un euro; és una vaga sui generis.

Aquí és on rau la indecència. El futbol és una de les indústries que més diners genera. Els futbolistes guanyen més diners que ningú. Els organismes federatius obtenen beneficis astronòmics. Però, els clubs són incapaços de quadrar els seus comptes i de pagar els seus deutes. I la solució que s’empesquen és escurar una mica més les butxaques dels aficionats. Allò que deia divendres d’agafar-los pels peus, posar-los de cap per avall i sacsejar-los fins que ja nos els quedi cap euro. Una indecència.

Advertisements

One thought on “La vaga del futbol és una indecència

  1. El pitjor de tot és l’argument entorn al qual girava la convocatòria: sense el partit en obert obligatori guanyarem tots més calers i per tant, serem més competitius i estarem més sanejats.

    Feia temps que no veia una fal·làcia més evident. Tots sabem que si els hi donessin més calers els clubs no sanejarien res, es dedicarien a fitxar a preus encara més alts, rebentant el mercat (a l’estil dels clubs italians a principis de segle) i endeutant-se encara més. I al final què quedaria? Res, la situació només seria pitjor i els pocs que s’haurien salvat de la dèria serien els dos de sempre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s