Tornem-hi, amb en Bojan

Dilluns vaig anar al Bar Turisme, de Calaf. Feia força temps que no hi treia el cap, però em sembla que ja havia comentat alguna altra vegada que entrar-hi és com ficar-se dins d’un rellotge aturat, el temps s’hi va suspendre fa molts i molts anys. Vaig tenir la impressió de sempre, de veure-hi els mateixos padrins fent el de sempre. El Gustau Martí també hi era, assegut a la mateixa taula de sempre, amb el got mig buit, mig ple d’un vermut negre i espès, i amb un platet d’olives trencades al davant. Semblava que m’esperés, perquè així que em va veure entrar em va fer un senyal perquè m’hi acostés.

– Ara mateix parlàvem de vostè?
– Bé, o malament?
– Ni bé, ni malament, de fet, de qui parlàvem era de l’article que va fer sobre el Bojan, oi?, la setmana passada.
– Ah!
– Teníem una discussió i ara ens traurà l’entrellat, oi? Resulta que la majoria dels arguments que va fer servir, tots aquests penjaments que deia que en diuen els culers, que si no és jugador pel Barça, i etc., l’altre dia ho deien aquí i aquesta colla de vells diuen que per força vostè els havia d’haver sentits, oi?, i jo els dic que vostè no hi era, que no li veu mai el partit aquí al Turisme, oi?, i que el passa és que si fa no fa a tot arreu l’enfilem pel mateix forat.
– És veritat, els partits els vaig a veure al pub Skandol, amb els de la Penya Barcelonista. És un univers culer en petit, com si diguéssim. Jo miro el partit i vaig fent, sense dir res, però escolto tots els comentaris que fan i me’ls vaig guardant i quan em vénen a tomb els faig servir. Hi ha de tot, qui no pot veure el Bojan, qui creu que el Villa no la rasca o qui com el gros Cardona no pot veure el Piqué de cap de les maneres.
– Veieu com tenia raó -els ha dit encabat.
– Escolti, que hagi vingut després de tants dies de no fer-ho, deu ser per aquell comentari de l’Eduard, oi?
– Sí i no, no sé com dir-li-ho.
– Que no el tractem bé, al Turisme?
– I tant!, però porto uns mesos molt enfeinat, sap, i no baixo tant.
– Ah!, i això d’estar tan enfeinat, és bo o és dolent?
– Miri, tampoc sabria què dir-li.
– Doncs, si m’ha de creure a mi, si no sap què dir, millor no digui res.
– Així ho farem.

    Anuncis

    Un pensament sobre “Tornem-hi, amb en Bojan

    Deixa un comentari

    Fill in your details below or click an icon to log in:

    WordPress.com Logo

    Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

    Twitter picture

    Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

    Facebook photo

    Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

    Google+ photo

    Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

    Connecting to %s