Dels dimonis i les rodes de molí

Els culers som incorregibles. Vull dir els periodistes que exercim de culers i ens passem el dia pentinant-li els bigotis al gat. Perquè mireu que és gros això que ha passat en el cas de les acusacions del Reial Madrid de dopatge del jugadors del FC Barcelona, i dic gros per no dir ridícul. Resulta que entre nosaltres mateixos hem començat una batalleta per a no perdre el costum de tirar-nos els plats pel cap. La qüestió és del tot absurda, però de tan absurda que és, no puc resistir-me a no dir-hi la meva.

Vaig llegir Lluís Foix al Mundo Deportivo i no me n’he pogut estar. Parla dels dimonis que hi ha al Barça, que mai no fan vacances i que estan a la que salta per anar en contra de tot el que fa la Junta Directiva. L’última barrabassada que haurien comès hauria estat dir que el president Sandro Rosell va reaccionar bé, però massa tard. I ho argumenta amb un raonament que ja havia fet servir dilluns el director del diari Sport, Joan Vehils. Diuen que la gestió dels temps que ha fet el club en aquest cas ha estat impecable: dilluns, l’endemà mateix de les acusacions, van fer un comunicat oficial de condemna, dimarts va comparèixer el portaveu de la Junta Directiva per dir que emprendrien accions judicials contra la Cope i el periodista que havia transmès la informació, entre dimarts i dijous en van parlar diversos jugadors i el vicepresident Carles Vilarrubí, divendres va parlar-ne l’entrenador Josep Guardiola i, finalment, dissabte, després del partit, el president. Un crescendo impecable, certament.

Jo no m’he sentit al·ludit en cap moment, per bé que dec ser dels primers que va dir que Rosell, tot i no fer tard, ja era hora que hagués sortit a condemnar les acusacions. Dissabte a la nit mateix, en l’article a Nació Digital. No em sento al·ludit perquè estic convençut que no m’han llegit, ni en Foix ni en Vehils, i perquè hi va haver d’altres periodistes que també van pronunciar-se d’una manera semblant, com en Lluís Canut. A més, és probable que, en el cas de Foix almenys, també anés per a l’expresident Joan Laporta. I perquè com que conec bé com van aquestes coses, també em puc fer el càrrec de com ha anat tot plegat. Tant se val.

El que volia dir amb tot plegat és el següent: la gestió dels temps ha estat molt correcte; no hi ha res a dir. Trobo molt bé que el president sigui el darrer a parlar i que no hagin forçat la seva sortida. Ara: la qüestió no és si l’ordre ha estat el més adequat o no si no què s’ha dit. I, concretament, què va dir el portaveu de la Junta. El que es va criticar va ser que el tema es donés per tancat, dimarts. Antoni Freixa va dir que el president del Reial Madrid havia trucat al del FC Barcelona, li havia dit que ells no hi tenien res a veure i que Rosell no tenia perquè dubtar de la paraula de Pérez. Va semblar que la Junta donava per bones les explicacions del Madrid i que acceptaven que tot plegat era responsabilitat de la Cope i l’Alcalá. La primera veu oficial blaugrana que surt per assenyalar directament el president del Reial Madrid és Josep Guardiola, i és després que surt Rosell, programat o no, i canvia, lleugerament, però la canvia, la versió oficial de la directiva de dimarts. Això és el que s’ha criticat, el què i no pas el com i el quan, que en comunicació sempre és el més important.

En el FC Barcelona hi deu haver molts dimonis, certament. Dolents com la tinya. I ja se sap que els dimonis no combreguen, i encara menys amb rodes de molí.

Anuncis

6 pensaments sobre “Dels dimonis i les rodes de molí

  1. Sandro Rosell no diu en cap moment que el Madrid ni Florentino Pérez estiguin darrere. La lectura que tu fas es relacionar les queixes no argumentades dels àrbitres i del calendari amb el José Mourinho, que és possible, però es desvien en el tercer cas, el d’aquesta setmana. La lectura que jo faig és que els 3 van en el mateix sac, que el President ataca directament a la Premsa de la Meseta, ja que sí n’han opinat dels àrbitres, del calendari i del dopatge. La prova és que no s’ha denunciat el Madrid (encara!), nomès a la COPE i al periodista-passarell.

  2. També crec que el discurs del President va ser ajustat. Metafòricament va dir que tenen el fil agafat i anirant estirant, i crec que s’han donat compte que el fil tiba massa aviat perquè el que hi està lligat no és l’utilleru, sino algo molt gras, el GORDO, és a dir, el tito Flo. Hauran d’anar amb compte de tibar amb massa atreviment no fóra cas que es trenqués, amb sobtilessa i convicció el farem destepar.

  3. Qui surt a defensar els jugadors és Guardiola. Una vegada més, havent de fer de President sense voler-ho. I qui marca el canvi de posició de la junta i posa les coses a lloc és Guardiola.

    Després surt el Sandro Rosell amb un discurs preparat i de compromís entre la posició de la junta, tèbia, feble, càndida, i el que hauria d’haver estat des del principi: demanar al Madrid que comparegui en roda de premsa i digui si són certes aquestes acusacions del Sr. Alcalá públicament. Calia deixar clar el pa que es dóna a Madrid i fins a quin punt estan disposats els seus mitjans de comunicació afins a destruir al Barça. Fins i tot es podria haver aprofitat per desactivar temporalment el Villarato posant de relleu que els mitjans de comunicació de Madrid no tenen cap credibilitat de la mà del seu amo. Però no. El Sr. Rosell, amic del Sr. Pérez, amb una trucada en té prou, que amb els business de Puente Aéreo no s’hi juga. Però segurament jo sóc un dimoni pel Sr. Foix.

    Per cert, on és el secretari general de l’esport del Ministerio, en Lisavetsky? Perquè no ha actuat d’ofici contra la COPE? Ja saben a Madrid que aquesta acusació posa el Mundial aconseguit per la seva selección en fals?

    Salutacions i gràcies pel blog.

  4. Fets. Fets. Demandes, i demandes d’indemnitzacions milionaries. Això són (seran) fets. Les paraules dels ressentits, dels perdedors de la confiança que un dia van tenir, dels ex-empleats que es consideraven amos per a fes i desfer, sense transparència, amb costos i xollos elevats (costs per al Club i xollos per a ells), ja no representen a ningú, ni fan forat.Tothom ha vist l’esbiaix que els caracteritza. Són, realment, zombies amb teclat. Que segueixin. Que segueixin. Però el que ara s’està fent no es va fer pas abans. Ans al contrari. Si disfrutaven d’invitacions presidencials personals a la llotja persones de la caverna espanyola. La Berrocal, la filla i el fill de la Duquesa d’Alba, etc. Com algú pot pensar, que mes enllà de la fanfarronada verbal, no es fes absolutament res al respecte, atesos els lligams establerts amb gent de la jet society madrilenya i cavernícola. Zombies amb teclat,seguiu, seguiu, que casa vostra es també casa de tothom.
    Cordialment,
    Andreu

  5. Enotrordendecosas, la jet society cavernicola es lo peor
    no son como la society del puente aereo, esos son señores de madrid y barcelona:
    http://www.expansion.com/2011/03/11/economia/1299800999.html?a=1efa1d562335c0069663e93d971365ea&t=1301421517

    Castellano (Ono), Vázquez (Iberia), Rato (Caja Madrid), Garralda (Mutua Madrileña), Entrecanales (Acciona), Monzón (Indra), Prado (Endesa), Rosell (CEOE), Lara (Planeta), Nin (La Caixa), Cuatrecasas, Conde (Seeliger y Conde), Godó (Grupo Godó), Enrique Lacalle (BMP y SIL), Manuel Torreblanca (Barcel Euro) Florentino Pérez y Sandro Rosell

    Pero ojo que entre estos no hay lligams establerts,
    la society mala es la que sale en el programa de Arús(?)

    Y no sabía que los hackers de Granollers habían mutado(?) en zombies.
    Ojala, a ver si así filman en Catalunya la segunda temporada de The Walking Dead

    Visca Alforja, Granollers y el Barça.
    Besos y abrazos yoyeros

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s