Els culers també fem coses estranyes

Ha estat curiós, però no inesperat, escoltar aquest divendres determinades reaccions al rival que li ha tocat al FC Barcelona en els quarts de final de la Lliga de campions, el Xakhtar Donetsk. Resulta que ens hem passat tot el que portem de temporada, o gairebé, considerant que els blaugranes són els favorits indiscutibles per guanyar la màxima competició europea i ara resulta que ens hem espantat perquè hem d’anar a jugar a la quinta forca, com si de la quinta forca a Barcelona no hi hagués la mateixa distància que de Barcelona a la quinta forca. No ho dic per l’entrenador Josep Guardiola, que ja havia dit que l’únic equip que no volia eren els ucraïnesos; doncs, au, per parlar. Jo crec que ni una cosa ni l’altra. A quarts de final, tots els rivals són molt bons i tenen una qualitat o una altra i l’han sabut fer valdre per arribar-hi. Ara: d’entre tots els rivals possibles, em sembla que el Xakhtar era un dels més assequibles. El fet d’haver de fer un viatge tan llarg és una punyeta perquè cau quatre dies abans de la visita al Santiago Bernabéu, però ja està. En general, el sorteig ha estat prou positiu: el Manchester United i el Chelsea s’hauran d’eliminar entre ells i el Reial Madrid, si tot va bé, tocarà abans de la final i tothom diu, fins i tot ho diuen a Madrid, que a doble partit el FC Barcelona és més favorit que no pas a un partit i prou. Doncs, això, que més bé difícilment podria haver anat.

Ara: la declaració del dia ha estat per a mi la que ha etzibat Guardiola en contra de la Cope i del Reial Madrid, demanant-los que es posin d’acord en les versions que donen sobre qui va acusar els metges del Barça de dopar els seus futbolistes. A l’entrenador blaugrana se li ha entès tot, o almenys a mi m’ha semblat entendre que no es creia que el president blanc, Florentino Pérez, no hi tingués res a veure. I la declaració té el seu interès perquè aquesta setmana mateix el portaveu de la Junta Directiva, Antoni Freixa, va explicar que Pérez havia trucat el president Sandro Rosell i que Rosell s’havia cregut Pérez, que el Madrid no hi tenia res a veure i que tot s’ho havia empescat el periodista de la Cope. Doncs, Guardiola no se’l creu i s’hi ha posat seriós. I és lògic, perquè en això del dopatge no s’hi val a jugar; un cop llançada una calúmnia d’aquesta magnitud, el mal que es fa ja no hi ha qui l’aturi.

Advertisements

One thought on “Els culers també fem coses estranyes

  1. Acabo d’escoltar les declaracions del Pep. Les acusacions de dopatge són molt greus i justifiquen plenament el “to seriós” de Guardiola. I més ell, que va patir en primera persona una acusació que es va demostrar falsa pel mateix tema, i pel linxament mediàtic sistemàtic dels mitjans de comunicació castellans envers la seva persona.

    En tot aquest tema fastigós el que em sorprèn és la passivitat i la lentitud dels dirigents del club. Personalment, m’ha faltat una compareixença del màxim nivell per part del club. És que sembla més fàcil dur segons qui davant el jutge que respondre degudament aquesta acusació. Acusacions que alguns mitjans sensacionalistes ja haurien aprofitat per desprestigiar-nos, per cert.

    Gràcies pel blog, Jordi!
    Eduard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s