La de Campions, quina diferència!

Els enfrontaments dels vuitens de final de la Lliga de Campions han dut poques sorpreses. L’eliminació del Milan contra el Tottenham n’és una, indiscutiblement, per bé que els italians fa temps que han deixat de ser l’esquadra fiable que havien estat i que els anglesos són l’equip revelació del torneig. Una sorpresa relativa ha estat que el Bayern de Munic no hagi pogut fer valdre el 0 a 1 del partit d’anada; no obstant, pel fet que qui l’ha derrotat (2 a 3) ha estat l’Inter de Milà, un equip que l’any passat va guanyar cinc dels sis títols que va disputar, no es pot parlar de sorpresa pròpiament. I, finalment, que el Xakhtar Donetsk tombés la Roma podria considerar-se’n també, però em fa l’efecte que si ho ha estat s’ha degut més a la contundència dels dos resultats (2 a 3 i 3 a 0) que no pas a la victòria ucraïnesa en si mateixa perquè es tracta d’un equip que ja fa unes quantes temporades que flirteja amb l’elit futbolística europea. No és cap casualitat que dels tres equips italians que quedaven només un hagi superat els vuitens de final i havent estat contra les cordes i ben grogui; la crisi del futbol italià no és un fet nou.

És a dir, que han guanyat els qui s’havia previst que havien de fer-ho. En aquest sentit, la Lliga de campions no es diferencia d’altres competicions: els favorits fan valdre la seva condició i imposen la seva superioritat. Ara: llevat de l’eliminatòria entre el Reial Madrid i l’Olympique de Lió (4 – 1 en el global) i la ja comentada entre el Xakhtar i la Roma, la resta d’enfrontaments han estat molt més igualats, tant en el marcador com en el joc. Fins i tot ho ha estat la disputada entre el Chelsea i el Copenhaguen, la que sobre el paper era la més desequilibrada (0 – 2 i 0 – 0). És a dir, que encara que al final hagi passat el que havia de passar, que els més poderosos hagin superat els vuitens de final, la competitivitat i el grau d’incertesa han estat prou elevades.

Les raons semblen clares: D’una banda, la qualitat dels contendents, més semblant que no pas la que hi ha entre la majoria d’equips dels campionats de lliga domèstics, i, d’una altra banda, el sistema de competició per eliminatòries que obliga els equips a anar a per totes i deixar-se de romanços. Aquesta més gran competitivitat i incertesa es tradueix, conseqüentment, en estadis gairebé plens i audiències televisives que fan patxoca.

Vull dir que els clubs de futbol europeus més grans haurien de saber clarament quines són les claus per a la seva supervivència a mitjà termini.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s