La culpa la té Bojan, tòpic de moda

Mentre esperem a que el Reial Madrid emeti de manera directa i no per persona interposada algun tipus de senyal de disculpa per haver induït un periodista de la Cope a muntar el darrer sidral, sobre el dopatge dels futbolistes del FC Barcelona, espera vana sens dubte, perquè no és previsible que en deixin anar cap, ni de fum, i això que portem setmanes veient com fan l’indio que es deia, mentre esperem, dic, podríem passar l’estona, si us sembla bé, parlant de la darrera crítica de moda que s’ha instal·lat entre el barcelonisme, convertida ja en un d’aquests tòpics que tan bé van en els temps apressats en què vivim, que això de pensar requereix moltes hores i no tenim ni minuts, i a més fa molta mandra. Que ja ho deia el poeta aquell, que treballar cansa.

Doncs, això, que criticar Bojan és ara mateix el més fàcil i el més adequat vistes les circumstàncies, vull dir els vents que bufen. A Bojan no se’l fa culpable de l’empat de Sevilla perquè només faltaria. Però ve d’un pèl, o d’un gol vaja.

…que, si fóssim tan valents com agosarats, encara podríem dir que va fer sense voler i que més bé li hauria anat a l’equip si no l’hagués fet perquè la jugada bona i decisiva era provocar penal i expulsió, que ho tenia a la mà i sembla mentida que sigui un jugador professional. Si n’és de clar que no és jugador pel Barça! Entre tots l’hem engrandit perquè és una mica rosset (?) i els rossos sempre han caigut bé als culers (“passa-li al ros”, s’ha sentit sempre des dels temps del Kubala, des de Les Corts) i el noi s’ho ha cregut abans d’hora i ara està tan atabalat que ja no farà mai més res de bo. La jugada desgraciada va ser la lesió de Pedro, i el Guardiola es va equivocar fent entrar Bojan, perquè hi ha una llei no escrita que diu que el que ha entrat des de la banqueta ja no se’l pot substituir, que si no… havia d’haver posat en Keita en el seu lloc, que quan el va fer entrar ja era tard.

Diuen més coses. Però fa mandra i, a més, no ho entenc. A mi em sembla que la temporada passada Bojan ho va fer prou bé i, ho hauria de comprovar però no sé com, em sembla que havíem dit que si Guardiola hagués gosat seure Ibrahimovic i posar el noi abans del que ho va fer, l’eliminatòria contra l’Inter no s’hagués escapat. Ara: les coses avui en dia van tan de pressa, que ben bé pot ser que ara ja no valgui ni per a ser suplent.

I del partit de Sevilla, què voleu que us digui. Jo trobo que el problema no va ser ben bé de Bojan. Que el noi i Villa fan moviments molt semblants i que no fan els mateixos que fa Pedro i que això treu variants d’atac a l’equip, però en moltes de les ocasions de gol em va semblar veure-l’hi, la del gol que potser sí que no hauria d’haver fet i deixar-se fer penal i expulsió, la del penal que li van fer i no li van xiular (a veure si resultarà el que noi és més llest del que ens semblava i que per això va fer gol a la primera, perquè sabia de quin peu calçava l’àrbitre aquell!), la centrada – xut que va estar a punt a punt de rematar Messi… en canvi, de Villa, no me’n surt cap. Però, deu ser per culpa de Bojan, que li feia nosa.

Ja ho deia el poeta aquell, el de més amunt: Tacere è la nostra virtù!

Advertisements

6 pensaments sobre “La culpa la té Bojan, tòpic de moda

  1. El cas Bojan no deixa de ser curiós per què fa la impressió que tothom s’ hi pot ficar amb ell, que hi ha una certa barra lliure creixent… Em refereixo que no només un sector ampli de la premsa el qüestiona (alguns des del primer dia), un sector cada cop més nombrós de l’ afició el critica -i fins i tot el xiula..!!-, sinó que també els contraris li tenen poc respecte i sovint és objecte d’ entrades brutes i de malcaraments altius i despectius… No sé si la seva permanent cara de nen bonic, el seu aspecte més aviat menut i esprimatxat, la seva poca presència en l’ equip o el fet que no ha acabat de créixer i consolidar- se futbolísticament (sembla evident, oi?), doncs no sé si alguna d’ aquestes raons o totes juntes o alguna més, fan que com diu en Jordi Badia, que tothom s’ hi atreveixi. País caïnita el nostre… Tot plegat no afavoreix gens al xicot. Jo seria del parer de cedir- lo l’ any vinent -o una venda amb dret de tempteig o recompra- per què som molts els que encara creiem que aquest noi duu molt futbol a les seves botes. Però això no treu que observem que la seva progressió està frenada -no en sé les raons-i que no se’ l veu del tot feliç, més aviat angoixat, tensionat, nerviós en excés. No té tampoc tantes oportunitats com altres anys i quan les té cada cop se l’ analitza més amb lupa. Ningú no recorda l’ excelent estat de forma de la temporada passada i el seu rendiment en forma de gols tot i els escasso minuts de què disposava…
    Lo dit, el seu futur és cada cop més lluny del Camp Nou -almenys provisionalment. Tant de bo pugui tornar algun dia com va fer en el seu moment en Piqué. Només té 20 anys!!

  2. En Bojan és un grandíssim jugador. I té un instint especial per fer gol. Parleu amb qualsevol entrenador de futbol base i us ho confirmarà. Només té un petit defecte. No té encara el físic adequat per jugar a l’arrencada, al xoc o d’esquena, amb les defenses de la lliga hispànica o de l’europea. Quan juga amb els sub-21 destaca perquè el nivell físic s’equilibra. Només cal paciència, però la cosa es complica quan un noi de poc més de la seva edat (i d’una constitució física diferent, en Pedro) sí que destaca de seguida.

    L’altre handicap que té és el derivat de l’ansietat que entre el públic i la premsa li han provocat. Sort que el noi sembla prou assenyat i ben portat per la família. Un altre ho hagués engegat tot pel pedregar ja fa temps. I amb raó

  3. Ante todo, mandar desde aquí todo el apoyo a Abidal y su familía, estoy seguro que me lo permite el autor del blog y está conmigo en este caso, aunque habitualmente no coincidamos.

    Y ahora, comentar una noticia que he leído en el SPORT.es, que me ha sorprendido, según la cual, la póliza de responsabilidad civil suscrita por el club con Zurich, podría cubrir el aval que habrían de presentar los directivos salientes de la anterior junta directiva.

    Vaya por delante que estoy rotundamente en contra del aval. Era una idea que no me gustaba, pero que entendía, pero en los tiempos que corren cada vez soy más contrario, porque me parece más perjudicial para el Barcelona que beneficiosa, y me explico. La medida es una obligatoriedad, motivada por la mala gestión de los clubes deportivos en los años 70, impuesta por las instituciones políticas. Es decir, que quién te impone y te castiga, es peor que tú. Y encima, habitualmente, es un corrupto. Así que me parecería un escándalo mayúsculo que las autoridades, ya sean estatales, autonómicas o locales, entrarán en casa ajena a fiscalizar, castigar y sancionar a entidades privadas por mala gestión, cuando todas ellas son un nido o de mangantes o de inútiles que han dejado las cuentas públicas como están (no hace falta que lo explique)… Y una verguenza que impongan un aval de seguridad, cuando para gestionar sus cargos públicos, no solamente no presentaron aval alguno, sino que lo han hecho sin la menor responsabilidad, dejando un pastel, yéndose de rositas y permitiéndose criticar los recortes del que les sustituye… Ver para creer.

    Por tanto, se tendría que luchar (desde el club, socios, simpatizantes, prensa deportiva y demás…) por la supresión del aval, porque es de ley y porque es vergonzoso, y puede ser perjudicial para la entidad. Porque si yo fuera presidente y tuviera en mi último año de mandato números rojos, me vendería a Messi, y dejaría el equipo mermado pero mi bolsillo a salvo… ¿o no?

    Dicho esto, si hay aval, hay aval… Y sería un fraude de ley (o al menos así lo entiendo) que un instrumento que se ha creado para evitar que la institución pague los desmanes de sus dirigentes, fuera financiado, vía poliza pagadera por la propia institución. O sino qué… El club acabaría pagando, tanto si los directivos se equivocasen como si no.

    También me parece muy complicada la idea de que un contrato suscrito por una empresa con otra, pueda ser reclamado por terceros que ya no están en el club. Tanto Zurich podría decir que no se debe a Laporta y los suyos, sino al Barcelona, y el Barcelona, inhibirse, puesto que no le interesaría acabar pagando el pato. No sé… Otra cosa fuera que la poliza, hubiera sido suscrita por los directivos, con dinero de su bolsillo, que no lo sé…

    • Tot això ve de la famosa “ley del Deporte”, que és recordada per haver obligat a la conversió de la majoria de clubs de fútbol en societats anònimes. La idea era que si els clubs eren gestionats com a societats mercantils, funcionarien millor i no s’endeutarien tant. El capitalisme aplicat al fútbol seria la panacea Era la idea defensada a capa i espasa en aquells temps pel personatge més influient del fútbol espanyol, José María García. Una idea absurda per qualsevol que entengués que els clubs de fútbol no tenen com a missió guanyar diners, sinó gastar-se diners en guanyar títols. El resultat, ja ho sabem, ha estat un fiasco. El deute dels equips professionals que el 92 era de menys de 200 milions, avui és de més de 5000 milions. Molts clubs que eren propietat dels socis, han caigut en mans de rics excèntcrics que en fan el que volen. Els que no es van convertir, com el Barça, van veure limitada la seva estructura democràtica per la imposició d’uns avals que en la pràctica limitava als socis més rics el formar part d’una junta directiva. I tot això fou possible gràcies a un govern socialista, nogensmenys. Una jugada similar és la que ara ha fet un altre govern socialista amb les caixes d’estalvi. Canvieu J.M García i Felipe González per Emilio Botín i Zapatero, tot segueix igual. Però això, avui no toca, com diu aquell. Només insistiré un altre cop que el FCB, que en un principi va evitar la conversió en SAD, ha caigut en la trampa d’aquesta nefasta Ley del Deporte vint anys després. Però aquest cop la culpa ja no és ni del García ni del govern socialista.

  4. Bojan no té cap culpa de res.

    Però no ha progressat, no s’adapta als rols del sistema combinatiu del Barça, i la seva aportació es com més va més escasa i menys consistent.
    A la seva edat, i sense progressar, no pot seguir anys i anys jugant molt poc. Li convé un canvi d’aires, bé a un altre equip de la Lliga espanyola, bé a un equip destacat d’altres lligues. Perquè el que li convé es jugar minuts, ben sovint, i que el seu nou equip rebi aportacio neta, en joc, i en gols, si cal, d’en Bojan, i que li augmenti la confiança. Es molt jove, encara, i potser l’errada, de bona fer de molta gent, va ser incorporar-lo a la plantilla del primer equip massa d’hora. Es igual, la situacio es la que es. I sense canvi, al final serà un problema…d’ostracisme d’un bon jugador,jove, però amb característiques molt poc compatibles amb el tipus de joc que fa el primer equip. I els sentimentalismes, per a altres ocassions.
    Cordialment,
    Andreu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s