Perdre els papers a la portuguesa

El Reial Madrid ha perdut els papers d’una manera incomprensible. Es comprèn la seva desesperació davant de la superioritat del FC Barcelona, incontestable en tots els ordres i des de qualsevol perspectiva d’anàlisi que s’adopti. Tanmateix, el que no s’entén i resulta inacceptable és que hagi caigut en el propòsit del tot s’hi val del seu entrenador, José Mourinho. La conya ja fa temps que dura; la cançoneta de Mourinho, ara secundada pel director de relacions institucionals, Emilio Butragueño, ara ratificada pel president, Florentino Pérez, s’ha fet pesada per reiterativa i toixa. No obstant, mentre s’ha referit a les suposades ajudes arbitrals o als delirants perjudicis del calendari dels partits, les seves queixes per una realitat que només té lloc en la seva impotència, per més costós que sigui deixar-la passar sense fer-li cas, prendre’l per boig i fer com aquell qui sent ploure, el món del futbol se les podia prendre com una broma de mal gust o com un peatge ineludible per haver elevat el joc brut a la qualitat de murrieria. Però a les darreres hores el Reial Madrid, no només José Mourinho, ha creuat una línia vermella. Acusar el FC Barcelona, i el València, de practicar el dopatge no només és una vergonya intolerable, també és un error que haurien de pagar de manera contundent i greu. La manera com ho han fet, sense donar la cara i usant la veu d’un periodista (la seva disculpa i les seves explicacions, la seva actuació en definitiva, és un altre debat), és gairebé tan miserable com el camí que han agafat per a obtenir els seus objectius.

En les hores immediates a la divulgació de la infàmia hi han hagut pronunciaments diversos des d’instàncies diferents. Tots han anat en el mateix sentit, de negar contundentment qualsevol possibilitat de certesa. I el FC Barcelona ha demanat una rectificació alhora que ha anunciat que es reserva el dret a emprendre accions legals. Una reacció d’aquesta mena i d’aquesta magnitud era necessària, però no és suficient. Entenc que és difícil actuar contra ningú del Reial Madrid, perquè ningú (fins al moment d’escriure aquestes línies) d’aquell club ha sortit a donar la cara malgrat que s’hagi usat el seu nom, però el que s’hauria de comprendre és que aquesta acusació és conseqüència de la deriva en què ha entrat el club blanc des de fa molts mesos, és un pas més en la delirant cursa que els ha dut el seu entrenador, del qual són còmplices i responsables els seus directius per no haver-lo aturat, al contrari, encara dissabte el president Pérez l’aplaudia amb les dues orelles i el seu auditori madridista amb mans i peus i tot.

Si els dirigents de l’esport de l’Estat, ja no dic només els del futbol, no volen veure com se’ls en va pel pedregar el negoci, farien bé d’actuar immediatament i contundent. No saben el que han fet.

Advertisements

7 pensaments sobre “Perdre els papers a la portuguesa

  1. El Diario Yoya hace tiempo que lo vió venir.

    Hace dos semanas incluso, como respuesta a las insinuaciones del “Latigo” Serrano en Marca sobre la preparación física del Barça, el Yoya publicó un artículo explicando lo de las famosas “papillas” y desmintiendo las insinuaciones sobre el tema.

    http://www.diariogol.es/a/DiarioYoya/2011/feb/bucel-bulces-buceles-iii/127335

    Es evidente lo que hay detrás de esta noticia.

    Pero ojo Jordi, si apuntas a que el Real Madrid está detrás de todo te pueden acusar de explicar historietas y teorias de la conspiración sin pruebas, que son pura imaginación.

    Porque al fin y al cabo (como tu bien dices) nadie del Madrid ha salido a dar la cara
    y si te acusaban de ser “conspiranoico” en temas anteriores ¿Por qué no van a hacer lo mismo con este?

    • ja podria ser, ja. Però en aquest cas tinc probes irrefutables (crec). L’Alcalá (Alcalaaa!) ha dit que la seva font és del Reial Madrid i que ara no vol donar la cara.
      Uf!

  2. Si, el comunicador -descomunicador- de la Cope i la pròpia nota oficial posterior de la Cope citen textualment el Real Madrid.
    I, atesa la gravetat d’haver passat el riu Bravo, aixi per les bones,s per pur odi contra l’adversari esportiu que els guanya fa temps, tant els serveis jurídics del /o contractats pel Barça, i el mateix CSDeportes, de ofici,haurien d’arribar al màxim possible.
    Es a dir, per una part el tal ALcalà hauria de ser acomiadat , ja, per la Cope,i si no ho fan, acomiadar al cap d’esports de l’emissora.
    I per una altra, el CSD ha d’obrir expedient informatiu al R.Madrid, club citat per l’empleat de la Cope com a fnt i esclarir-ho i donar les sancions corresponents.
    I directament pels tribunals, l’acció jurídica del Barça.
    O s’acomiaden alguns pretesos periodistes o el club de Castellana rep una multa monumental, o al final, s’acabarà realment malament.

    Cordialment,
    Andreu

  3. ¿Me gustaría saber cómo sentará en Madrid, cuando piensen (a ver si les da por conectar alguna neurona de vez en cuando…) que poner en duda la validez de los logros blaugranas, sembrando sospechas contra los jugadores barcelonistas es tanto, como, en la misma jugada, manchar la consecución del Mundial de España por los mismos jugadores… O sólo se dopan cuando juegan con el Barça y luego las sustancias, desaparecen de su organismo cual magia, para presentarse incólumes a vestir la roja?

  4. Alcalá es un pésimo profesional del periodismo, correveidile y miembro de este grupo de mercenarios que pueblan la COPE deportes, tránsfugas del periodismo deportivo, y rastreadores del vil metal.

    Lo que le ha pasado a este periolisto, puede haber sido dos cosas:

    -O bien recibe una llamada del Madrid, y la “voz de su amo”, comienza a retuitear el mensaje, dócil ante la orden de su dueño… calumniando a sabiendas (ojo, esto es calumnia, se está acusando a jugadores, técnicos y médicos del club de cometer un delito y eso va por lo penal, esto no es una difamación, o un atentado contra el honor)…

    -O bien recibe un chivatazo del Madrid, y el tío es tan vago, desahogado y mal profesional, que en vez de cojer e investigarlo, documentarlo, contrastarlo, y convertirlo en noticia, como haría un periodista de verdad, se dedica a pregonar el rumor y punto. Eso es Salsa Rosa. Alcalá si fuera así sería el Karmele del periodismo deportivo y como haciéndolo, no a sabiendas sino por incapacidad, calumnia, pues lo mismo…

    Ambas opciones le retratan a él y a la COPE.

  5. El sr. Rosell, la seva junta i els seus col.laboradors que fa anys que ens demostren abastament a tots els barcelonistes, que de posar querelles, demandes i pleits en saben un niu, fins al límit de fer ingovernable el nostre club, ara però, davant del rei Florentino s’agenollen i accepten les seves explicacions. Colla de miserables!

  6. …tota aquesta merda que arriba de la caverna mediatica, cal d’una punyetera vegada plantar car….1er-una demanda judicial a la Cope…2º-un cop d’efecte visual i d’imatge, son a l’era de les imatges, el proper partit del Barça al Camp Nou, es el Getafe, Madrid , …tots els jugadors del Barça quiets i deixar que el Getafe foti un gol…perque a tot el mon veguin l’imagte…a partir d’aqui jugar normal i mirar de guanyar …i cada gol que fem tots els jugador ensenyar una samarreta de sota que digui quelcom com …no doping, prou merda, lo que siga pro que la liin ven grossa i si espulsen a tot l’equip , que hi farem….pro prou ser els culpables de tot…calguelo,villarato,doping……aixo fot fastic….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s