La democràcia, versió (d’alguns) blaugrana

Ara ha fet una setmana que es va conèixer la resolució judicial per la qual l’expresident del FC Barcelona, Joan Laporta, i set directius més que eren amb ell a final del seu mandat han de dipositar 23 milions d’euros com a aval per les pèrdues generades des del 2003 i fins al 2010. Durant aquesta setmana llarga, hem estat molts els que ens hi hem pronunciat. Jo ho vaig fer dilluns en aquest blog en un sentit semblant al que ho han fet, abans o després, d’altres periodistes, a pesar que amb alguns d’ells els teòrics del barcelonisme dirien que discrepem profundament. Tant se val, perquè no és per aquí per on vull enfilar-la.

Aquest blog duia unes quantes setmanes tranquil, però tot va ser tractar un tema institucional i fer-ho en un determinat sentit, per a què tornéssim als nivells d’esverament de fa uns mesos. Personalment, ja m’està bé. És més entretingut. I permet tenir discussions tan divertides i aclaridores com la que he mantingut amb el promotor de la moció de censura del 2008, Oriol Giralt, que tanta gràcia ha fet en alguns llocs. Però, tampoc és per aquí per on vull anar i ja em sabreu disculpar tanta digressió.

Del que vull parlar és dels arguments que s’han fet servir en contra dels qui hem considerat que aquella resolució és incomprensible perquè creiem que és injust que a les juntes de Laporta se’ls carregui el mort que va deixar Joan Gaspart, però que si la justícia és capaç de resoldre que set dies valen per un any i aquells 63 milions de pèrdues se’ls han d’imputar, llavors el que fóra de sentit comú és repartir-los entre tots els directius que han passat pel club des del 2003 i fins al 2010 proporcionalment als dies que hi han estat. Però, ens diuen que no podem discrepar perquè la justícia s’ha pronunciat diverses vegades, perquè els socis van votar una moció de censura i després a les eleccions, etcètera. Alguns, ens voldrien callats.

És aquesta una visió molt restrictiva de la democràcia, l’essència de la qual és la participació i la lliure expressió de les opinions de cadascú. Ja fa temps que se sap que la legitimitat democràtica no s’obté només del vot dels ciutadans cada quan toca i que no resta immaculada fins als comicis següents si no que veu d’altres fonts i que és un compromís que s’ha de referendar diàriament, gairebé. L’alternativa és una dictadura democràtica, que encara que es qualifiqui de democràtica, no deixa de ser una dictadura.

Advertisements

21 thoughts on “La democràcia, versió (d’alguns) blaugrana

  1. El fallo judicial es impecable. Auto de Ejecución Provisional. Opinar desde la ignorancia jurídica y judicial es gratuito. Que no consideráis el fallo justo. Es opinión. Más le valdría al Sr. LAPORTA haber imputado las pérdidas al Sr. GASPART fue decisión suya. Basta ya de excusarse en la ignorancia para no eludir las responsabilidades.

    Es muy fácil jugar con el patrimonio de terceros.

    Mucho mediocre.

    • Les interlocutòries d’execució provisional son automàtiques si ho demana la part afavorida per la sentència impugnada i és una condemna monetària. Això si, l’execució provisional sempre quedarà subjecta a que la sentència que s’executa sigui després refrendada pel tribunal superior.
      En definitiva el que vol l’executant, que no és el propi club i per tant té un interés relatiu,no és altra cosa fer mal per fer mal al Sr. Laporta i anteriors directius afectats. El plaer dels mesquins. Si després es revoca la sentència i l’execució provisional queda sense efecte, el mal ja estarà fet.

      • No es pas cert. S’escau, a aquesta sectària versió, allò dels espanyols “Pensa el lladre que tothom es com el”. La part demandant no treu cap benefici particular, pel contrari, el que ha aconseguit es que es dipositin avals que HAURIEN D’ESTAR POSATS EL 2006 EN FAVOR DEL CLUB, DEL FC, BARCELONA, tal com prescriu la Llei general de l’Esport. Si no s’haguessin saltat la llei, el 2006, i haguessn constituit els avals que els hi pertocaven, no hi hauria cas. Però van incomplir la llei. Coses que pasen perr no complir amb les lleis, quan exigeixen avals als directius quan entra una junta per les pèrdues enregistrades. El 2003 es van constituir el avals i es va complir la llei. El 2006 la van incomplir els qui hi eren…i ara, amb 5 anys de retard, ho hauran dee complir. S’ha fet complir el que van deixar de complir -salant-se la llei, el 2006. Ben senzill i menys historietes ni teories sense proves d e conspiracio, que són pura imaginacio.

        Cordialment,
        Andreu

  2. Jordi: no es cert que existeixi cap dictadura democràtica. Això es fals.No n’ha existit cap ni n’existirà. Si es un recurs estilístic………no l’entenc,…perque no entenc en jugar a la conyeta amb coses serioses, molt serioses. I m’agrada molt l’humor i la ironia….sempre que no es jugi a fer el triler i a travestir la realitat,,,,,fent veure que es conyeta.

    Bé. A veure, fa dies que no passo per aquest blog, per motius que no venen a cas i gens relacionats, i intentarè recuperar-ho aviat. No sé, per tant, que sha dit abans, En demano disculpes, si calen. Però si dirè la meva. La justícia no la donen els blogers, ni els columnistes, ni els fiscals, ni els advocats, ni els mèdia, ni la ciutadania. No. La donen, només, els tribunals, Que per això existeixen, en situacions democràtiques. I els ciutadans opinem, diem la nostra, però no perdem, de vista mai, mai, que es una opinió, respectable, sí, igual (ni menys ni mes) que totes les altres, sempre que no hi hai distorsió dels fets, PERO L’OPINIO QUE VAL, LA ÚNICA QUE VAL COM A JUSTICIA D’OBLIGAT COMPLIMENT ES LA DELS TRIBUNALS. I jo no sóc un tribunal, i la meva opinió no es equiparable, en vàlua, a la sentència ferma d’un tribunal,…..però tampoc la teva, Jordi, ni la de ningu. La sentència té efectes, perque això es la democracia i la justíica en una situacio democràtica. I el prpi sistema judicial té els seus sistemes de comprovació, ratificacio o canvi, a traes dels recursos judicials que es fan o que es poden fer.

    Es com el futbol: el resultat es el que compta per a la classificació. (la sentència del tribunal). I opinem si ha estat just, injust, ..molt bé, ens esbravem…..pero el resultat es el que compta per a la classificacio.

    O sia que, com deia aquell, sobretot, ls sentències s’acaten, en primer lloc, sobretot si s’ha passat ja per diversos nivells de recursos , i es compleixen. I després opinem que ens agrada, molt, o poc, o gens, com opinem si ens agrada el Bojan o no, si el posa massa minuts o massaa pocs, però els 11 que surten, i els canvis que fa, si els fa, i quan i per qui, la sentència la posa l’entrenador i ningú mes. El criticareme, l’aplaudirem, però es reconeix que la competència de fer l’alineacio i els canvis la tenen, nomes, els entrenadors

    Doncs amb la justicia i les sentències no es tant dificil, el mateix.
    I per acabar nomes donare 3 opinions puntuals:
    a)- si el 2006 hi haguessin posat o matingut els avals, com calia fer, estariem en una altra dimensó.
    b)- el fet que en Jan no exercités l’acció de responsabilitat contra en Gaspart, i en Reyna, com podian-i devia, diria jo- haver fet, se li ha girat en contra, però tant el soci que prsenta la demanda com el jutge que sentencia, nomes fan que voler que es compleixi la llei general de l’esport, un, i aplicar-la, l’altre.
    c). En això, la Junta Rosell no hi té absolutament res a veure. En la sentència donada per a que facin efectius el avals per les perdues netes originades en en el trieni, nomes hi juga la llei de l’esport, que pel que sigui, no es va complir en el seu moment, I si en Jan no va voler fer l’accció de responsabilitat contra els precedents, axò ni es obligat -mes aviat el contrari- ni es cap precedent de res. L’Assemblea va aprovar la propostade presentar l’acció de responsabilitat, per ls pèrdues netes generades finsel 3.6.2010. Es pot fer, i cal efr-ho, diu la Llei de l’Esport.

    Es un cas dels avals retirats quan no es podien retirar, segons la Llei de l’Esport. I durant el mandat Laporta. I la justicia ha dictat sentència. Doncs a complir-la.

    Cordialment,
    Andreu

    • Almenys, admets que poguem opinar, que ja és un gran pas.
      Ningú ha pretès mai posar-se al nivell d’un jutge, ni d’un president escollit pels socis, però només faltaria que no poguéssim criticar les seves sentències, argumentant el per què de la crítica.
      O que, amb totes les dades que s’han arribat a conèixer d’aquests casos, poc o molt publicitades, no poguéssim concloure que tots aquests socis no van actuar de manera tan independent com se’ns ha volgut fer creure i que algú o alguns van induir-los a fer-ho, en una maniobra perfectament orquestrada i coordinada i molt efectiva, i ho van finançar.

      • A veure, Jordi. No cal que semblis perdonavides, i menys a algu que va fer anitnuyisme quan tu anaves amb pantalons curts. Tu conclous el que et dona la gana, i es la teva responsabilitat, però no significa que sigui cert, ni demostrat ni demostrable. Es com allò de fa mesos de l’imputat a Brasil que no era cert.
        Tu escrius de maniobra orquestrada…però no demostres ni dones cap prova.
        I torno: amb els avals posats el 2006, com pertocava ferr, estariem al cap del carrer. I els socis del Barça , crec, que volem que es compleixin les lleis vigents per part dels gestors del Club. Es diguin com es diguin. I, com ja va passar en l’etapa Núñez, gastar diners del club, amb coneixement d’alguns directius, vices i presi, en fer seguiments i dossiers de socis,, es una pràctica intolerable, que esperem no torni a succeir mai mes, mai mes, mai mes. I durant el segon mandat Laporta va succeir, i no solament una vegada. Mai mes. D’acord en això?

        Cordialment,
        Andreu

      • Sobre l’orquestra, les trompetes i trombons, ja n’he parlat molt abans i he donat detalls que són a l’abast dels qui els volen veure. La premsa, alguna, aquells dies també ho va relacionar. Fins i tot recordo una tertúlia en què el llavors director adjunt del Mundo Deportivo, Andrés Astruells, va dir que Rosell estava darrera de tots els moviments ho sabia tothom; em penso que va ser a Ona FM, el dia que van explicar tota la trama. Però parlo de memòria i com que era un programa de ràdio no es pot trobar. L’Avui també ho va explicar l’endemà, eren uns quants dies abans de la votació. Ho podeu buscar si us vaga. A més, si ells mateixos ho deien, fins que els feien callar.
        L’aval, el 2006, no el podien presentar; la LFP els va dir que no l’havien de presentar perquè per a ells el mandat havia començat l’1 de juliol, no el 22 de juny, i havien generat prou ingressos per quedar-ne exempts. Ha estat després, quan s’ha dit que set dies són com un any i els han carregat els 63 milions de Gaspart que l’aval s’ha fet necessari.
        I del tema Rosell i el Brasil, us feu una mica pesats, la veritat. Tot és molt més senzill, tant que no hauria d’explicar-ho. A mi, com a molts periodistes, em va arribar primer un rumor i després un sms. No és res estrany, constantment ens arriben aquest tipus d’informacions. Algunes, si semblen versemblants, els fem cas i mirem què hi ha; d’altres, com que no s’aguanten per enlloc, les deixem estar. Ara, quan ja no m’hi dedico, encara de tant en tant algú n’explica una o altra. L’última que m’ha arribat fa referència al senyor Halcón i l’agència de viatges del Barça, però tinc d’altra feina. Doncs bé, com que semblava creïble i si era tal com ho deien segur que la premsa brasilera n’hauria parlat, ho vaig buscar i vaig trobar les notícies que havien sortit; efectivament, parlaven d’Alexandre Rosell. Vaig preguntar qui podia tenir la documentació, la vaig demanar, me la van donar, la vaig mirar, em va semblar que la notícia era rellevant en un moment d’eleccions, i ho vaig publicar. Vaig creure que ho havia de fer. Punt i final.
        Ara el tema segueix el seu curs. No hi ha hagut cap novetat destacable. El tema és fàcil de seguir. Com que és un cas public, només és qüestió d’anar a la web del ministeri, posar el número de procés a la casella corresponent i mirar els darrers moviments i les darreres disposicions que ha adoptat el jutge. Quan hi hagi alguna resolució, ja ho comentarem.

  3. Jo també penso que tot això té poc de justícia, però no per culpa de la sentència sinó de la llei a la que obeeix la sentència. Però el que dius tu de repartir les pèrdues entre tots els que foren directius, que és de sentit comú, sembla acceptar implícitament que que han de pagar i no ho veig així. Parles de democràcia i a mi em sembla que els socis compromissaris, arrossegats per l’actual junta, han fet un exercici d’irresponsabilitat democràtica, i m’explico. Són els socis els que en el seu moment van escollir el Gaspart (indirectament) i el Laporta. Son per tant ells els responsables col.lectivament, que per això són un club. Si no els agradava com ho feien, tenien instruments per treure’ls, com tots sabem. Així funcionen les societats democràtiques i el Barça també. Demanar ara, a qui sigui, que tornin els diners que es van gastar pensant fer el millor pel Barça no és només injust, és no voler acceptar la responsabilitat col.lectiva que es deriva de les pròpies accions. Si s’ha de pagar, s’ha de pagar entre tots, perquè entre tots els van escollir.

    Però no és només una irresponsabilitat, és també un error. Fem un exercici d’imaginació. Suposem que el 2003 s’hagués presentat una demanda contra la junta de Gaspart per recuperar els 100 milions de pèrdues i que no se li haguessin imputat els 60 milions adicionals per devaluacions. Segurament a hores d’ara tot estaria encara als tribunals. Mentrestant, la junta entrant hauria fet tot el possible per eixugar aquesta pèrdua de 60 milions i per evitar incórrer en els 90 milions més que també li han atribuit, perquè naturalment es podien esperar el mateix tracte que ells haurien aplicat als seus predecessors. Què hauria passat amb el Barça? Per mi, amb seguretat, no hauria arribat on és avui i s’hauria quedat per darrera dels més grans clubs europeus, inclòs un Madrid que no perd el temps amb aquestes discusions. Possiblement ni estaria millor patrimonialment, perquè no hauria pogut retenir molts jugadors, i no tindria la força que té ara per negociar contractes de televisió ni publicitaris. Una junta decidida va mirar endavant, va apostar fort i va guanyar.

    Doncs bé, ara al 2011 ens trobem en una situació molt semblant a aquesta situació imaginària del 2003 i les conseqüències poden ser greus. Diuen que el Sr. Rosell en el seu moment fou un dels que més va pressionar per emprendre l’acció de responsablilitat contra el Gaspart. No m’estranya. Cada vegada que el sento fer declaracions tinc més clar que no val com a president del club.

  4. Molt interesants els comentaris de l´Andreu, els qual mereixen el mateix respecte que els articles del Jordi Badia. Afortunadament vivim en una democràcia, i la llibertat d´expressió ens permet opinar sobre diferents maneres d´entendre el Barça. Cadascu tenim la nostra veritat, en termes legals la única veritat vàlida és la que imposa el sistema juridic, que no vol dir que sigui la veritat absoluta, la història està plena d´errors judicials que el pas del temps han demostrat, però aquests s´han d´acceptar ja que la democràcia entenem que és el menys dolent dels sistemes de govern. Això no vol dir que no us pugui discrepar d´una sentència, i mentres es discrepi civicament i educadament tal com creiem que ha fet el Jordi Badia, creiem que és democràticament saludable, igual que les opinions contràries als plantejaments del Badia que fa el consoci Andreu.
    La gran majòria de socis no enten molt de lleis, com la gran majòria de la ciutadania, la qual cosa no vol dir que el desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment. Segurament per desconeixement, jo (i tots els meus companys de persistirem) quan vem votar el 2003, ho vem fer amb la idea que votavem per un president per quatre anys (alguns van votar laporta, altres bassat i fins i tot un de nosaltres va votar Majó). El nostre sentit comú (equivocat segons un jutge) no acaba d´entendre com 6 dies poden representar un any, igual que el nostre sentit comú (equivocat un altre vegada) entenia que la decisió més important de la història social del FCB hauria de ser presa per tots els socis del barça i no únicament per un 10% dels socis compromisaris convocats que corresponen a un 0,3% de la massa social, però aqui no ens hi podem posar, ja que els estatuts són els que són i la junta actual va actuar de la manera que entenia que tenia que actuar (legitimament votada en les eleccions per més d´un 60% dels votants), ara bé, dit tot això, si el que podem fer és OPINAR, tal com opina en Jordi Badia, com opina el consoci Andreu.

    Una abraçada a tots els barcelonistes
    Salut

    Plataforma Persistirem
    http://persistirem.blogspot.com

  5. €Jordi : com ja no puc seguir, ho poso aci. T”estàs posant nerviós i, sobretot, escàpol.
    Sobre això del Brasil, es del 2010. Recent (no ddel 2006 o 2008..) I jo he dit que vas posar “imputat” i que era mentida. I res mes. No m’expliquis historietes que no vas explicar el seu moment ni cobreixis al Soriano, el repartidor. El cert es que vas publicar una mentida. (tants sms i tantes historrietes) però no has volgut ni vosl rectificar,per un fals orgull. La vas pifiar.

    La LFP no es un organisme jurídic. Es una patronal. Es a dir, sobre questions jurídiques l’opinió de la LFP es una més, però NO ES LA UNICA OPINIO VALIDA, NI AMB COMPETENCIA EXCLUSIVA. Amb els nombrosos dictamens jurídics pagats que es van encarregar els anys de les juntes Laporta (i alguns sobre coses que no eren estrictament del club, sinò de persones) S’HAGUES POGUT ENCARREGAR-NE ALGUN SOBRE EL TEMA DELS AVALS EL 2006. On estan els informes jurídics -Jordi,jurídics, no futboleros- que donaven cobertura a l’opinió de no necessitat de constituir avals? On?.

    No expliquis, si us plau, una recreació de la història, amb angelets desinteresats a la junta que regia el club d’on cobvraves, i a fora un contuberni judeomasonicdolentsdimoniacs.

    Les opinions dels socis es veuen a les eleccions. I les del 2010 han estat mes que clares. Aclaparadores. Amb derrotes duríssimes, perla molt baixa votació obtinguda, de les candidatures 3a. i 4a., de 4 presentades. S’han de respectar les opinions de tothom i de les minories, i s’han de respectar, i acatar, les decisions de les majories democràtiques, i respectar sempre les lleis vigents, sempre.
    Cordialment,
    Andreu

    • Del creador de no me expliques historias de conspiración si no tienes pruebas:

      “Ben senzill i menys historietes ni teories sense proves de conspiracio, que són pura imaginacio.”

      Nos llega, Soriano esta detrás y no hacen falta pruebas:

      “No m’expliquis historietes que no vas explicar el seu moment ni cobreixis al Soriano, el repartidor”

      Próximamente en los mejores cines de Alforja…

    • Andreu, no cal cridar, que vol dir que no calen majúscules.
      T’equivoques, o no ho vols entendre: l’únic organisme competent per demanar l’aval a una Junta Directiva és la LFP. El jutge només ha intenvingut a partir del moment que algú ho ha denunciat i els ha donat la raó un cop s’ha sentenciat que una setmana és un any. Recorda que a cada assemblea la Junta Directiva (també la de Rosell), llegeix la carta corresponent de la LFP en què diu si s’ha de prestar aval o no, perquè tots els clubs estan obligats a dipositar-hi els seus pressupostos.
      Si ho vols comprendre, bé, i si no, també.
      Sobre el tema de Rosell i el Brasil, el mateix. Ja ho he explicat prou, i massa i tot.

  6. Tranquil, tranquil. Com acostumes a no concretar el que se et demana, posar alguna vegada, molt poquetes, molt poquetes) maiscules es per a fer notar que es això el que resta pendent de contestar o concretar. Sé perfectament la normativa sobre els avals i tu saps perfectament que es poden -i es demanen- dictamens jurídics sobre molts temes, per tenir més cobertura jurídica, o mes seguretat, abans de prendre o deixar de prendre decisions. Aquesta era la questió. Com et fas el escàpol,novament, jo també ho deixaré, però queda clar que ni has volgut estaar d’acord formalment en el desig i conviccio de que mai mes, mai mes, cap directiva del Barça empri diners del club per a fer seguiments o dossiers de consocis, com les juntes anteriors han fet, dissortadament; que has donat moltes ratlles , pero mai t’has disculpat de l’errada teva de posar “imputat” quan no estava imputat, i que es de calaix que si el 2003 es van posar avals, no es podien treure el 2006.Perquè la directiva del 2006 estava formada per persones adultes, no per cap xitxarel.lo amb pocc cervell.

    Però estem al 2011, i la realitat es ben clara: hi ha democràcia a Can Barça, i la justícia ha fallat el que ha fallat, i cal complir-ho. Avals a posar. I ja està.

    Cordialment,
    Andreu

    • Sobre els informes, es va demanar un dictamen jurídic a la secreataria general de l’esport, l’organisme competent per a interpretar els Estatuts a la llum de la llei de l’esport, i va dir que les eleccions no s’havien de convocar fins al 2007. Haver demanat aquest informe també ha estat molt criticat.
      En què quedem?

      • Les administracions fan resolucions, o comunicacions.
        Són els advocats, els qui exerceixen d’advocats,els qui fan dictamens jurídics independents. No ho vols entendre, doncs se me’n fot. Es curiós que per a un periodista la LFP i una parcel.la administrativaa d’un administració fan dictamens jurídics. AL Col.legi d’Advocats t’informaran de manera adient, vaja, si vols.
        De res.
        Cordialment,
        Andreu

  7. No t´esforces Jordi, que tots el comprenem, estàs a una situació molt i molt fotuda, després d´haver servit lleialment al rei Laporta, i que després aquest deixara a tots els seus seguidors amb el cul a l´aire. Ja veus el que passa ara amb el seu partit polític, i amb la seua coalició.Les sentències i la posterior navegació política d´aquest, ho fan ben palés… i mira malgrat la situació catastròfica econòmicament en que va deixar el club, anem sortint-se, en part als socis i al treball conseqüent de la nova directiva. No oblides que sempre, sempre, en el Barça serà molt i molt més important el Club que l´equip, per molt extraordinari, que siga este, ara i també en temps del Laporta. El que no soportarem mai es que vinga algú amb aires de dictador a treure profit, econòmic, social, … o polític. Qui sap ?
    Bona nit, una abraçada.

      • 61,4% ded vots favorables a la candidatura que ara és Junta del FC Barcelona, per aclaparadora majoria -la més important en la història de les eleccions a Can Barça. Això ees el que volien i opinaven, majoritàriament, els socis i sòcies.

        Diferent del que opinà el blogger que es quedà en minoria curta.

        Bé, alertar al responssable del blog, que emprar com a identificador visual d’un postista del blog la imatge d’una persona real, seense permís d’aquest, pot considerar-se vulneracó greu del dret a la intimitat de les persones, no nomès qui ho fa ans també el que ho admet, sabent perfectament , que s’empra una imatge d’una altra persona.

        El que deia en Manuel Vazquez Montalba. Qui avisa….es molt generós.

        Cordialment,
        Andreu

      • Benvolgut consoci Andreu

        Gran barcelonista en Manuel Vazquez Montalban. Ens sentim per aludits en el teu darrer comentari, i volem agrair-te l´avis que ens fas. Parlaré amb el company que porta el nostre blog, i retirarem la imatge que utilitzem del vot en blanc per ilustrar el nostre blog el més aviat possible. No ha estat mai la nostra intenció ofendre ningú. Debatir sobre el tema del barça és apassionant, i gràcies a barcelonistes com tu, ens fan adonar dels possibles errors que poguem involuntariament cometre.
        Desde la nostra curta minoria, agrair-te un cop més la teva generositat, i et convidem a que ens alertis de tot allò que poguem fer un mal ús en el futur.
        Una abraçada ben forta de barcelonistes que com tu, també opinem, i que de moment encara no ens han prohibit.

        Salut Andreu

        Plataforma Persistirem
        http://persistirem.blogspot.com

  8. Benvolgut Jordi,

    Discutir, opinar, discrepar i inclòs acatar però no estar d’acord amb una sentència judicial, ha estat, és i serà necessari que segueixi passant, atès que tot plegat quan es fa des del respecte acaba essent enriquidor. Només vull apuntar-te una qüestió per a mi important d’una de les teves repostes, i és que en un punt dius, que es va sol·licitar un informe a la Secretaria General de l’Esport respecte a quan es tenien de fer les eleccions, i és respecte a aquest punt, on sempre he cregut que es va fer una de les trampes més grans en tot aquest procés.
    La sol·licitud d’informes per part d’una entitat esportiva, les ha de respondre una unitat administrativa del Consell Català de l’Esport, que no és altre que el Registre d’entitats i clubs esportius, el criteri del qual sempre queda sotmès a millor criteri en dret.
    Curiosament, l’informe que va sol·licitar el FC Barcelona, no va seguir aquest procediment, va ser un informe polític (que queda prohibit per Llei que s’emetin), signat pel Subdirector General de l’esport, que es diferenciava del criteri jurídic fins a la data establert. Aquest fet es va denunciar, i com a mínim responsabilitats polítiques s’havien d’haver pres. Però segurament, cal retornar a aquells temps per entendre que res va acabant succeïnt, però això ja seria entrar en consideracions polítiques que seria quelcom més complicat de fer.
    Encabat, el FC Barcelona, va penjar l’informe a la seva pàgina per tal que els socis el poguéssin consultar, i personalment tot plegat em va recordar molt al que fan els polítics de llençar globus sonda respecte d’algunes qüestions. En aquest cas, jo vaig iniciar la denúncia d’aquest fet, que com ha quedat abastment acreditat, les eleccions s’haurien d’haver convocat amb normalitat per la Junta directiva per tal que s’haguésin realitzat abans del 30 de juny, i no per un jutge (tal i com per desgràcia va acabar passant).
    Per acabar, el fer aquell informe tal i com va anar va ser molt greu i a més hi ha una norma que ho prohibeix expressament, és per això que de tot plegat en podem opinar, discrepar però d’accions il·lícites, millor les deixem estar.
    Sempre m’he preguntat perquè mai ningú va preguntar a l’administració perquè es va emetre aquell informe, i em refereixo a periodistes, ja que un servidor ja ho va denunciar, però com la majoria de vegades que es tractava de temes relacionats amb la Junta del Sr. Laporta, tot queia en un estrany sac buit.
    Salutacions
    Oriol Giralt

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s