Consideracions sobre la sentència dels avals

Dijous, es va conèixer la sentència judicial que obliga l’expresident del FC Barcelona Joan Laporta i a set directius més, els que van ser directius amb ell des del primer mandat i fins a l’últim dia (Alfons Godall, Jaume Ferrer, Rafael Yuste, Alfons Castro, Josep Cubells, Joan Boix i Albert Perrín), a dipositar en el termini de dos mesos 23,2 milions d’euros per a cobrir les pèrdues generades durant la seva presidència. La sentència és greu. Ho és per a les vuit persones afectades, és clar, però també ho és institucionalment per les ferides que manté obertes i, sobretot, per la transcendència futura: la qüestió dels avals no només limitarà qui pot i qui no pot ser president o directiu del club, també condicionarà l’actuació de les directives en els últims anys de mandat que, davant dels riscos de perdre-hi el patrimoni, no dubtaran a vendre’s un o altre jugador per eixugar les possibles pèrdues en què hagin incorregut, volent o no, per imprudència o perquè les coses no han anat bé. Ara: la sentència, no és ni injusta ni imprevista. El mal és un altre.

En primer lloc, a qui cal imputar la situació és a la persona que va disposar que quinze dies podien equivaldre a un any de mandat i va decidir que les eleccions no es fessin el 22 de juny del 2003 sinó el dia 15. D’aquell disbarat, sorgit d’una ment perversa i dolenta, n’ha nascut el despropòsit actual.

En segon lloc, si hi ha un segon responsable, és la persona que moguda per una rancúnia malaltissa va posar en marxa la roda infernal de denúncies i més denúncies, ara per a provocar l’avançament de les eleccions perquè una setmana volia dir un any, ara per a què els directius paguessin amb el seu patrimoni la inconsciència del president Joan Gaspart, i per a què inhabilitessin Laporta a perpetuïtat. La culpa és d’aquell qui va idear-ho i finançar-ho tot, i de tots els qui li van fer de corifeus i còmplices necessaris.

I, en tercer lloc, si bé la sentència no es pot considerar injusta si resulta que set dies són un any, sí que és incomprensible que només afecti Laporta i els set directius esmentats. A dreta llei, no sabria pas dir-ho. Però el sentit comú em fa pensar que haurien de respondre tots els directius que han passat per la Junta Directiva de manera alíquota als dies que han ocupat el càrrec i que de cap manera se’n poden quedar al marge els qui van prendre la decisió d’imputar a la Junta de Gaspart els 60 milions d’euros de pèrdues per la depreciació de la plantilla heretada. I, sobretot, no n’hauria de quedar al marge l’actual president, Sandro Rosell, el qual, com a vicepresident esportiu, va firmar el juny del 2003 l’informe tècnic que va servir d’aval per a rebaixar el valor de la plantilla i desviar 60 milions de pèrdues a l’anterior mandat.

Advertisements

53 pensaments sobre “Consideracions sobre la sentència dels avals

  1. Juas, Juas, Juas. Pel que jo sé i els resultats de les últimes eleccions, quasi la majoria dels socis estràn d´acord en la sentència i en les anteriors també. Vols que fem una recopilació de sentències guanyades i perdudes pel club durant la presidència de Laporta ? Guanyen els socis per golejada.
    Ah Jordi, prou de tirar la pedra i amagar la mà… O tens por de que “els que tú dius que manegaven aquestos socis econòmicament poquessin posar-te una querella per falsedat.
    Soc soci i estic per un Barça net, de xulos, manipuladors, vividors, trepes… i escalfamerdes. Oi?. Segur que estaràs d´acord amb mí, Jordi.

  2. Has necessitat 39 línies per arribar on volies: “Sobretot, la culpa és d’en Rosell”.
    Haver-ho posat al titular, home.

    • T’equivoques. Si ho hagués volgut dir així, ho hagués fet. Només dic que si hi ha culpables, ho són tots, des del primer a l’últim directiu. I faig notar que l’informe tècnic depreciant el valor contable dels Kluivert, Gerard i companyia, el van firma el Rosell, com a vicepresident esportiu, i el Txiki Begiristain, com a secretari tècnic.

      • Jordi: no et contradiguis tant, home. L’informe va ser un informe esportiu, del valors des jugadors de la plantilla. I com a tot informe, informa. No decideix. Informa a la Junta. No decideix. Com tu quan teballaves a les ordres d’en Laporta. En segons quns temes, tu informaves, pero la decisió , encara que fosla de l’informe, es de la Junta, la Comissio Delegada o el President. La responsabilitat dela decisió, en segons quins temes, no es delegable, Jordi. Per molt bon informant que fossis…..o no. La decisó és del nivell decisori adient.
        I els avals, el 2003, els va posar molts, tots diria, encara que algu va ajudar a algun altre. Però el 2006 no es van posar, perque no va voler la junta d’aquell moment. Mala decisio. I tant. Per al club. I vulnerant la llei del’Esport. O sia que menys ressentiments i odis personals, i l’objectivitat cm a divisa, treient-se del ca tots els prejudicis per altres històries que no tene res a veure amb aquesta

        Cap informe serveix per a amagar la decisio. Hi havia algun informe que expliqes tots els ets i uts del fixatgede l’Ibra? M’es igual, ss si o si no. La decisió la va prendre la Junta i la podia prendre. La responsabilitat, de la Junta, mai del Txiqui. No fotem, que no estem a primària!!

        Cordialment,
        Andreu

      • Qui diu que la responsabilitat sigui del Txiki? La decisió la va prendre la Junta, en base a l’informe signat pel vicepresident esportiu i el secretari tècnic. La responsabilitat és de la Junta, de tota la Junta. El que no s’entén és que sigui d’uns que no hi eren i els que hi eren i van decidir encolomar-li 63 milions al Gaspart en quedin al marge. La sentència i la resolució d’ara potser s’ajusten a dret, però contradiu el sentit comú.

    • Veo que mi primer comentario en el badiablog esta pendent de moderació, a lo mejor es porque he puesto un link o la palabra viagr*, que se le va a hacer

      Y tu también @ZXavier pasate por el yoya (el y tu también tiene sentido con el primer comentario), a menos que hayas caído en las garras del twitter o que ya no quieras/puedas pasarte, en todo caso suerte

      Y suerte en el partido de hoy, a sodomiz*%#, bueno dejemoslo a ganar, más bien a pasar.

  3. Una matisació. La sentència és de fa temps. Ara estem en la seva execució. Inicialment es va recorrer aquesta execució, però no el jutjat no ha trobat ajustades a llei les al·legacions i ara fa continuar les accions de l’execució.
    Altrament, no tinc tan clar que no es pugui arribar a trobar responsabilitats a tots els membres de les diferents juntes que han gestionat des del juliol de 2003. Hi ha opinions per tot. Jurídiques, és clar. La qüestió és força complexa i tot molt embolicat, amanit per una deficient redacció de la Ley del Deporte.

  4. Perdó, cal dir que l’execució és provisional, ja que està pendent de resolució el recurs contra la sentència davant el Suprem. L’execució provisional vol dir presentar l’aval. La possible responsabilitat s’ha de ventilar en un altre procediment. L’actual junta va tenir la conformitat de l’assemblea per fer-ho. Sembla, no ho afirmo, que encara no ho ha fet. La veritat, no m’estranya. Com he dit, el tema és prou embolicat.
    Com dius, això serà llarg.

  5. Puc estar equivocat, o no. Però jo crec que l’actuació d’aquell 8 dies d’or de juny de 2003 va ser més una actuació imperiosament econòmica encapçalada i pensada segurament per el Sr.Soriano que no pas una actuació esportiva.
    Que es va demanar a tots els àmbits del club des de la comissió econòmica, que s’actués per a netejar els números a un parell d’anys vista. I es clar l’actuació més ràpida va ser “devaluar” ràpidament aquells jugadors.
    La sentència “només” (com si fos poc) obliga a avalar, o sigui una “seguretat” pels socis, pel cas que si existis un tribunal que considerès que la directiva del Sr.Laporta hagués fet una actuació econòmica que hagués produït perdues.
    Sempre he cregut que la gran gestió econòmica del Sr.Soriano s’ha basat sempre en amagar la veritat, i amb la seva habilitat comptable, que ara porta a gent que no ha tingut cap reponsalitat econòmica a una situació segurament injusta.
    Que la presentació de números positius cada any han amparats en moviments poc susceptible de ser considerant com màgics:
    – Carregar a la gestió de Gaspart durant aquells 8 dies entre 65 i 80 milions d’euros més. I és sobre aquest diferèncial que actua la sentència i no sobre el tancament total de més de 150 milions que van signar a 30 de juny de 2003.
    – Pujada del 40% dels abonaments al juliol del 2003
    – La venda de part de Can Rigalt al juliol del 2005
    – cal continuar?

    • Ho tens mal entès i barreges massa coses.
      La decisió va ser conjunta, de tota la Junta.
      La clau de la sentència són els vuit dies de juny. La decisió més important que es va prendre va ser devaluar el gruix de la plantilla que es va heretar perquè es va considerar que no tenien el valor que figurava en el balanç. I, de fet, només un d’ells es va poder traspassr per més diners dels que es van consignar. Aquella decisió la van firmar Rosell i Begiristain, únicament. Però tan injust és donar-los la culpa a ells com dir que tot ho va orquestrar Soriano o Laporta o qui sigui. Va ser un acord de Junta Directiva, col·legiat. En aquells primers dies, encara es portaven bé i actuaven d’acord.
      I encara que la clau siguin els vuit dies i els 60 miliions carregat a Gaspart, si en el conjunt del mandat haguessin fet prou beneficis com per eixugar aquell dèficit, la història s’hagués acabat. Per això crec que la sentència hauria d’afectar proporcionalment a tots i cadascun dels directius que han format part de la Junta Directiva del FC Barcelona des del 2003 al 2010.
      És la meva manera de veure-ho i l’exposo.

      • Si el 2006 la Junta hagues posat els avals a que la Llei de l’esport els obligava, n’ s’hagues produit això. Per que ho van fer? Ah…. Tothom que es presenta a les eleccions al Barça sap com està normativitzat el tema dels avals dels directius.
        La ignorància no excusa el seu compliment. I ignorància, precisament, no es va donar. Massa listillos……erròniament.

        Cordialment,
        Andreu

      • No els van presentar perquè la Lliga de Futbol Professional, que és l’organisme competent per a demanar-los, els va dir que no els havien de presentar. La necessitat de formarlitzar-los apareix en el moment en què el jutge diu que set dies equivalen a un any.

  6. No se perquè fas servir aquests adjectius per definir al soci que va interposar la demanda. Aquí el que s’està tractant són els interessos del Club i dels socis, envers els membres d’una Junta directiva que no han actuat de manera adequada.

    No es diu que vuit dies són un any. Es valoren els fets que es van produir durant aquests vuit dies. I lo que es va fer en aquest període va ser carregar pèrdues pròpies a una Junta anterior.

    De totes maneres, aquelles pèrdues, durant el primer mandat van quedar pràcticament eixugades pels beneficis de la venda de Can Rigalt i l’activació del crèdits fiscals que, també es van imputar com a beneficis propis. D’aquest últim punt no n’ha parlat ningú i estem parlant de quasi 30 milions d’euros més. Per això no imputen als membres de la primera Junta.

    Les pèrdues s’han produït, al final, pel tema Sogecable i Viladecans, fonamentalment, encara que hi han d’altres com la venda d’en Touré.

    Les pèrdues de Sogecable s’han produït al llarg del mandat, però com no es trobaven comptabilitzades, han aflorat amb els ajustos de la nova Junta, motivats per l’informe d’auditoria.

    En quan a les persones, com la demanda es va interposar molt abans i es va endarrerir pels recursos presentats i pagats pels propis socis, encara no hi eren les últimes persones anomenades, com en Sala Martín i d’altres, als quals se’ls hi pot imputar la pèrdua de l’últim exercici.

    Tot això quedarà resolt quan s’aclareixi l’acció de responsabilitat.

    De moment, els avals són una mesura cautelar que s’executarà quan es depurin les responsabilitats de cadascú.

      • Tu consideres adients, adjectius no considerables, en general, com adients. Però sempre en un únic sentit del galliner. Curiós, sempre curiós i poc curós.

        Cordialment,
        Andreu

    • Te felicito por tu análisis que es el más correcto que he leído hasta ahora, fuera de insinuaciones y baguedades … Es bien cierto que como lo cuentas, la primera junta de Laporta y las siguientes hasta los dos últimos años, habían corregido los números… luego la megalomanía y la ida de olla, han propiciado un nuevo desastre, que no es el de Gaspart, es de Laporta. Cada palo que aguante su vela…

  7. Hola Jordi, acabo de llegir amb interès el teu comentari, i crec que no has llegit bé la sentència ja que no ho expliques gens bé. Únicament confons a la gent que ho pugui llegir. Saps que la primera persona que dins el termini que tenia la junta per convocar eleccions va anar al tribunal català de l’esport, vaig ser jo, tan sols espero que quan parles de certa ment amb rancúnia malaltissa et refereixis a algun d’aquests fantasmes que sempre heu perseguit, i que a més heu acabat creient que existien ans al contrari lamentaré profundament aquest comentari teu. I més quan de forma reiterada, la justicia amb aquest tema, en cap de les instàncies ha donat la raó a la Junta anterior. Creieu en una confabulació, i si miréssim d’actuar i pensar amb sentit comú?, crec que potser les coses serien més clares i no caldria confondre a la gent amb argumentaris ofensius o que desvirtuen la realitat. És una reflexió que et faig. Per cert, el T.S va inadmetre el recurs respecte a si els 8 dies, comptaven com a primer any de mandat, per tant es ferm, ho dic perquè inclòs el Sr. Sala-Martín encara diu que està pendent de resolucio. Si vols l’auto del T.S., puc enviar-te’l a l’adreça que m’indiquis.
    Oriol Giralt

      • Jordi, perdona però això de dir que tens prou informació i a més contrastada, i a sobre quedar-te tan ample, precisament et fa molt poc creïble. No sé a que obeeix aquest discurs tan llargament repetit de la confabulació, però tu saps que és una història que us vàrue inventar, i que de tant en tant cal alimentar. No vull entrar en una discusió amb tu respecte aquest tema, ja que amb els arguments que dones entrariem a debatre sobre l’absurd. Lamento l’estil de l’article i com certes persones (cada dia menys per sort) que guardeu una lleialtat a Laporta fòra de límits i que feu en certa manera de guardia pretoriana intentant defensar amb insults i males maneres postures no defensables des del Dret i el sentit comú. Perdona a duressa, però el teu article m’ha semblat poc edificant i fet des del ressentiment, i quan això succeeïx, no m’agraden les opinions que es generen.

      • Oriol, jo sóc responsable del que dic i quan faig una afirmació és perquè la tinc contrastada. No t’oblidis que estant al club vaig tenir accés a molta informació. Sé el que dic i quan assenyalo algú sé per què ho faig. Jo no m’he inventat cap confabulació. Si uns altres ho han fet, no ho sé. Jo opino a partir del que sé i en funció de la meva manera de pensar i d’entendre aquest club.
        Si em cosideres creïble o no, és qüestió teva i de les persones que em llegeixen. Però fa molts anys que escric sobre el FC Barcelona i em sembla que d’una manera molt coherent. Per si algú ho dubte, hi ha el llibre sobre el nuñisme i tots els articles de l’Avui.
        Jo de guàrdia pretoriana del Laporta no n’exerceixo. Des de que vaig marxar del club, el juliol del 2008, potser l’he vist un parell de cops, quan ens hem trobat pel carrer, i hi he parlat no més de cinc minuts. Amb la majoria de directius, tres quarts del mateix. Amb alguns hi he mantingut més contacte perquè s’han interessat per mi, a nivell personal. Res més.

      • Ho sento Jordi, però insisteixes amb dir que saps moltes coses i creus que amb això ja has convençut a la gent.
        Tens una visió estrictament partidista, que no la pots fonamentar en termes jurídics, sinó amb interpretacions que han estat reiteradament desestimades pels diferents òrgans judicials, i llavors cal incidir de forma reiterada en que es tracta d’una confabulació.
        No em repetiré, tan sols saludar-te i desitjar que aquesta nit guanyem a l’Arsenal.
        Oriol Giralt

      • Oriol, jo no pretenc convèncer ningú ni fer veure que sé molt o sé poc, dic el que dic i ja està.
        Quan vas presentar la moció de censura, vas dir que ho feies “en nom d’un grup molt important i no pas de quatre amics de taverna”. Més tard, la nit de la votació, te’n vas desdir i vas dir que ho havies fet “amb una espardenya i una web”. El “grup important” havia desaparegut.
        Tothom es va quedar amb el número dos de la llista, perquè certament es va fer notar. Jo vaig mirar una mica més avall, també.
        Jo ho deixaria aquí.

      • Eso eso Oriol, di que si.

        Jordi deja de defender a Laporta con insultos.
        Aprende de Moi(?), digo de Christian Castellví, un soci educado como pocos
        que nunca(?) ha insultado a los aficionados del Barça para defender sus posturas,
        mucho menos los llamaría subn0rmales desde el anónimato de un blog y luego les pediría firmas para la moción. Imposible(?)

        Un saludo a moi, digo Cristian si nos lees.
        Me emocionó verte el día de la asamblea de compromisaris por la tv,
        que suerte que justo te haya tocado ser compromisari, a menos que hayas sido de los invitados por la junta, seguro que Oriol nos puede despejar la duda

        En todo caso Besitos y abrazos.

      • Simplemente apuntar al Sr. Badía que es incierto que haya señalado a nadie. Y puedo hacerme cargo que tiene información, con la millonada gastada con dinero entre otros mío, en detectives, en el club en aquellos años, faltaría más que no tuviera información… Ahora, lo gordo, es que habiendo pagado, no sepamos de qué, tiene usted esa información, a nuestro coste… Nos gustaría saber, sobretodo, si la información es “tan contrastada”… Le obliga el derecho del socio, y el derecho a la información de la que siendo periodista es usted garante. Pero me temo, que lo de “contrastada” se queda en el limbo… Por el momento.

      • En una respuesta anterior he puesto tres ejemplos de como conseguir información de quien estaba detrás de todos aquellos movimientos, demasiado bien coordinados para ser espontáneos, sin necesidad de espiar a nadie. Para saber como se obtenían las firmas de la moción, tampoco hacían falta espías, bastaba con ir al hotel a diferentes horas y observar el movimiento que allí había, quien traía sobres o bolsas con firmas, etc., o hablar con periodistas que a su vez hablaban con todas las personas que se movían en la oposición.
        Generalmente, las personas tendemos a hablar más de la cuenta. Por ejemplo, el señor Halcón Viajes lleva tanto tiempo hablando más de la cuenta que haber obtenido la cuenta del FC Barcelona no ha sido ninguna sorpresa para mi.

    • Bon dia Señor Jordi Badia y demás comentaristas

      Aprovecho que hay montado un baile(?) para hacer propaganda de la nueva sección del yoya en 6cero, al lado del diario(?) gol
      http://www.diariogol.es/u/DiarioYoya
      Basicamente se publica lo mismo que en el Diario Yoya con algún artículo de bonus

      Ya se que es triste promocionarse cual web vende viagra de la vida por los blogs, pero más triste es robar…

      Oriol (si eres tu). Un saludo a tí y a tu amigo y compañero en la promoción del voto de censura Christian Castellví.
      Un culé de la cabeza a los pies, de esos que siempre respeta al club y a los socis,

      Especialmente a los socis, para los cuales SIEMPRE ha tenido bonitas(?) palabras y NUNCA los ha insultado ni menospreciado, ni llamado borregos o subn0rmales, nunca(?)

      Dile que se pase por el yoya hombre…

    • Sr. Giralt,

      Dedueixo del seu comentari que no es dóna per aludit quan en Jordi Badia parla de gent malaltissa i amb rancúnia.
      Desconec completament a qui es vol referir en Jordi Badia quan escriu això, però m’agradaria aprofitar per fer-li una pregunta que sempre m’ha rondat: a què responen les seves “performances”?
      És a dir, tot allò de la moció de censura li va costar un temps (bé escàs i preuadíssim) i uns diners. Quina és la finalitat de tot plegat? És que sincerament, no ho entenc.
      El pressuposo benestant (de fet, va tenir el minut de glòria deixant-se fotografia al costat de Porsche Cayenne que contenia les signatures). Però mai s’és prou benestant com per poder-se permetre llençar els diners en coses que no ténen un rèdit aparent.
      Li ho pregunto perquè sempre he cregut que el mòbil (seu) era el ressentiment, i la finalitat (seva) era el minutet de glòria. Però com que no em sento còmode prejutjant les coses sense informació, i em costen entendre aquests anhels de protagonisme, m’agradaria que m’expliqués quina és la finalitat que el mou a vostè a emprendre tots aquests actes que, humilment, crec que a qui fan mal és al Barça com a institució. I com a soci, no li ho negaré pas, em toca bastant els collons.

      • Amb molt de gust li respondré. Jo fa molts anys que soc soci del Barça, i mai m’hagués imaginat que una Junta Directiva transgredís la norma de forma tan flagrant en contra dels interessos dels propis socis i de l’entitat en el seu conjunt. El que es va fer durant el primer mandat, en concret en aquells 8 dies, va deixar via lliure a la nova junta per fer i desfer sense comprometre el seu patrimoni i poden perjudicar a l’entitat de forma gravíssima. Si a això hi sumem que van voler fer la jugada mestre penjant a la pàgina del club un informe emès per la Secretaria General de ‘Esport en el que es deia que podia interpretar-se que les votacions per elegir nou president i junta directiva podien fer-se el 2007 enlloc del 2006 (informe per cert emès contra legem, ja que no es podria haver fet mai un informe polític com aquell ja que la norma ho prohibeix), crec que tenim les peces del pessebre perfectament marcades per desprotegir l’entitat de forma molt greu.
        Pel que fa al vot de censura, de ben segur que ni vostè ni jo som profetes de res, però estic convençut que d’aqui a uns anys aquell moviment que es va generar i va ser tan masiu i majoritari serà qualificat de molt positiu pel canvi de tendència de l’entitat. El mèrit no es meu, és dels jugadors, i dels qui han treballat el planter millor del món, però que amb el vot de censura moltes actituds an canviar, li puc ben assegurar. Mai he fet res contra el Barça, el que més estimo en aquesta vida són els meus, després la meva pàtria CATALUNYA, i encabat el club que des de petit porto al cor el BARÇA.
        Salutacions i que avui guanyem
        Visca el barça i sobretot, Visca catalunya.
        Oriol Giralt

      • Home Jordi, la veritat mai ens la dirà el sr. Giralt, que cadasqu pensi el que vulgui, jo tinc clar que ningú es gasta una morterada així sense un objectiu.
        Mirant hemeroteques d´aquells dies veuràs que coincidint amb la moció torna a apareixer un personatge que portava mesos fora de circulació.
        Però estic d´acord amb tú que totes aquestes lluites de poder, mocions i sentències a qui de veritat han perjudicant és al Barça.

      • Vinga home, per favor, si el seu vot de censura hagués triomfat el que està clar és que no tindriem aquest Barça actual, seria un altre Barça, potser millor o potser pitjor, però dubto moltissim ens hagués fet viure els moments que hem viscut aquests darrers 2 anys.

      • Ya salió la politización. El mayor antiindependentista del país es Jan Laporta, que se cargó a Carretero vendiéndole en las últimas elecciones, dinamita ahora el SI con un execrable transfugismo, y va camino de destruir a ERC, y si no… al tiempo… Ha hecho más contra el independentismo que la Falange, y aún no ha terminado.

  8. Fot pena llegir comentaris tant ressentits. Vivim en un país de caïnites, plè de mediocres i desgraciats que, incapaços d’emprendre res, es limiten a allò tant català del “veus? ja t’ho deia”.
    N’estic convençut que tant en Laporta com la resta de directius que ara veuen compromès EL SEU PATRIMONI haurien actuat igual si tornessin enrere en el temps, bo i conèixer aquesta sentència.
    Com també estic convençut que tota aquesta colla de fracassats ressentits que aplaudiu això (incloent-hi al Presidente Rosell), actuarieu venent en Messi, en Xavi, l’Iniesta o qualsevol altre gran jugador per tal de salvar el cul.
    I és que convé no oblidar que si l’anterior junta hagués venut en Messi al Madrit (per exemple), ara no es trobarien amb aquesta sentència.

    I amb la mà al cor, doncs, pregunto a tots aquests desgraciats que tant celebreu sentències contra el Barça (perquè al cap i a la fi, és això: contra el Barça): haurieu preferit que la junta hagués venut jugadors?

    Certament, i com a soci culer, sento vergonya aliena llegint i escoltant segons quines opinions. Començant per en Màrius Carol, a qui personalment considero un autèntic imbècil, que encarna a la perfecció el paper del gasiu trepa català, a qualsevol d’aquests greixosos de bar del Baix Llobregat que, amb el xandall i la copa de conyac barat, celebren tot allò que vagi contra en Laporta pel seu sentiment català.

    Provocar una guerra civil dins l’entitat, que és el que van fer en Rosell i els quatre Javieritos ressentits que l’acompanyen, és un acte tant mesquí que, amb la mà al cor i amb tota sinceritat, espero que la vida els el retorni en forma de desgràcies.

    Visca el Barça i Visca Catalunya!

  9. Valent i objectiu el teu article, Jordi, per què clarifica conceptes i persones i fa un avís a navegants claríssim. No entenc el nivell d’ imbecilitat d’ alguns opinants del teu blog. Es pot tenir i defensar qualsevol posició però calen arguments, paraules amb sentit, un pèl d’ intel·ligència i més d’ educació. Tu no vas contra ningú, assenyales i argumentes les nombroses derivades i viaranys d’ aquest carreró sense sortida on hi han ficat (també) al Barça i no només a uns quants directius.
    Tot el que està passant és tan bèstia i tan injust… Sempre sostinc que el soci ja va jutjar en el seu dia al laportisme i que ara no s’ està jutjant l’ actuació d’ una colla d’ exdirectius sinó que s’ estan dirimint velles rancúnies, revenges en forma de llei. Sembla mentida que aquest pobre ‘làssaru’ d’ en Giralt gosi ficar- hi cullerada. Prou mal que ha fet al Barça -ell que per més inri hi volia fer algun negociet…- com per què ara miri de ningunejar- te i fer- se posseïdor de la veritat…
    No és anar contra en Sandro Rosell -que és el nostre President, tant per als qui li agrada com per als qui li desagrada- el fet de recordar que fou ell qui signà la depreciació en valor de la plantilla del 2003 en tant que vicepresident esportiu aleshores i que ho va fer amb rigor i des del coneixement que tenia del mercat i del món del futbol. I que tota la Junta Directiva li feu confiança, a ell i al Txiqui Begiristain, el secretari tècnic. I que tenien tota la raó del món en haver devaluat una plantilla que de cap manera tenia el valor que Gaspart i cia li atorgaven. El temps ràpidament va donar la raó a tota aquella nova junta, que havien actuat amb criteris de sentit comú i responsabilitat. Convé també recordar que tot i carregar lícitament aquests 60 kilos a l’ etapa Gaspart, aquella Junta fou prou generosa i barcelonista per a passar full i mirar endavant tot i el descalabre de 160 milions d’ euros..? Agafaren pic i pala i a treballar per a eixugar el deute, ja fora amb la generació de nous ingressos (se’ n van fer un tip) o amb vendes de terreny incloses (tot s’ ha de dir). Però no es dedicaren a fotre querelles ni denúncies ni demandes contra els antics gestors… La varen pifiar en moltes coses, sembla, però no actuaren amb rancúnia contra ningú tenint totes les de la llei per a fer- ho. Per cert, ningú no vol recordar que només en Sandro i els seus amics volien dur als tribunals els antics directius del Barça i que tota la resta s’ hi negà aduint que la Due Diligence i les auditories només assenyalaven una escandalosa mala gestió però cap indici de conducta criminal, perseguible penalment?. I que no podíem tenir el Barça ‘subiudice’ durant anys i panys..? No veieu que, en canvi, ara s’ està actuant de forma radicalment diferent..? Analitzem fets i deixem- nos de ‘ismes’. Reitero que en Sandro crec que s’ ha deixat arrossegar pels criteris jurídico- processals d’ en Freixa- Coronas- Trayter, els mateixos -més o menys- que ens van portar al cul de sac estatutari i que encara n’ estem pagant les conseqüències.
    Em dol tot el que està passant per què conec molts dels ‘imputats’ en l’ afer de l’ aval. Cap d’ ells va fer res de delictiu sinó que miraren de servir el Barça amb més o menys encert i a costa d’ un gran sacrifici econòmic. No és de rebut que ara se’ ls pugui executar el seu patrimoni per uns dèficits que mai no van generar ells. No reclamo que es persegueixi a en Gaspart, Parera i molts d’ altres tot i els escandalosos balanços negatius que provocaren la seva nefasta gestió però m’ escarneix que gent honesta que ens deixà el club a dalt de tot siguin víctimes de triquinyoles legals i que els màxims rectors actuals es compliquin la vida amb accions que per a mi són d’ irresponsabilitat. La prova la tenim en la divisió que hi ha en la massa social respecte d’ aquests temes i la mateixa actuació del President Rosell, ambígua quan no oposada a aquesta perillosa acció que ens portarà molts mal de caps al Barça.
    No defugim les qüestions peludes: és cert que o tots moros o tots cristians. Caldria jutjar a tota aquella Junta Directiva si es qüestiona el seu procedir, tan al vicepresident esportiu que signà les provisions com al Vicepresident econòmic que estructurà les pèrdues d’ aquell any tan funest com a la resta de directius que signaren col·legiadament tot allò. Doncs resulta que cinc d’ aquells antics directius són ara en l’ actual Junta Directiva -amb el President inclòs- més un sisè si voleu -l’ ínclit sr. Toni Freixa- que aleshores era el secretari de la Junta (sense vot però amb veu). Altres sis antics directius (em refereixo als originaris del 2003) que tampoc estan imputats són els que marxaren quan la moció de censura del 2008 i que s’ han ‘salvat’ també. I finalment, n’ hi ha cinc més dels originaris (amb l’ expresident inclòs) que sí que han estat imputats, al costat de tres més que pobrets no hi eren al principi i que entraren més tard. No voleu més desconcert i desgavell que això que us descric..?
    Una cosa que lamento és que a en Sandro -vull pensar això, perdoneu- l’ han dut a l’ hort tota una colla de persones del seu entorn. La prova la tenim en la patata calenta de l’ acció de responsabilitat i la seva actuació vacil·lant en aquesta matèria. Li han fet una putada i ell hi ha caigut de 4 potes. Possiblement li has passat allò de “a quien hierro mata, a hierro muere”. Com bé insinua en Badia i algú altre, això no s’ ha acabat, ans al contrari. I qui en sortirà perjudicat no són només els patrimonis d’ uns quants directius -sembla mentida que hi hagi gent que això els pugui satisfer- sinó el mateix Barça. Estem perpetuant una guerra que farà molt de mal al club. Som un reflex de la nostra malaurada història, amb una diferència. Que mai el barça no havia estat tan amunt. Per tant, hi perdrem molt més del que mai no havíem perdut, la lluita serà a mort…, n’ estic tristament convençut.

  10. Bé, em sembla bé deixar el tema on creguis oportú, però si que vull fer-te una reflexió respecte a les infraccions i als denunciants. En aquest tema de les eleccions i els avals, curiosament hi han persones que critiquen a qui denuncia, i quan la denuncia prospera i es guanya en totes les instàncies, enlloc de dubtar de la gestió, s’ataca a qui denuncia. Els arguments que es fan servir és: rancúnia, conxorxa, poca estima a l’entitat, s’insulta i es menteix reiteradament.
    Estic orgullós de viure en un estat de dret on tothom que transgredeixi la norma, no pugui fer-ho sense ser sancionat.
    El que és més important és que la immensa majoria dels socis, així ho han vist i els títols no han emboirat la presa de decissions.
    Per cert, que algunes persones que s’estimen el club es puguin veure perjudicades amb el seu patrimoni, aquest és un tema que crec que tampoc s’ha entès, però aquest seria un altre tema més complexe.
    Jordi, gaudim de la victoria del Barça i sobretot, opinem des del respecte amb arguments i de ben segur que això ens enriquirà a tots plegas.
    Orio Giralt

    • Per acabar, jo no he criticat qui denuncia, si t’has sentit al·ludit, ho sento, però en l’article, com en tots els altres que he fet sobre aquest tema, no t’he esmentat mai ni a tu, ni a cap dels socis que van presentar les denúncies als jutjats. Cadascú fa el que pot i l’enfila per allà on millor li sembla.
      Quan he parlat de rancúnia i ressentiment i tots aquests sentiments malaltissos i de revenja, ho he fet referint-me a tots aquells que van preparar l’escenari actual i que des del darrera van moure tots els fils. I no em tornis a parlar de confabulacions, si us plau. Tu mateix vas parlar “d’un grup important” quan vas presentar la moció, la presentació de la qual es va decidir en un despatx de Barcelona l’endemà de la derrota al Bernabéu per 4 a 1, i un altre d’aquests socis independents i tan coratjosos, va dir en una entrevista al Periódico que l’havien anat a veure dues persones “molts importants” per a què presentés la denuncia al jutjat. Quan es va iniciar tot el procés per inhabilitar Laporta al Tribunal Català de l’Esport, els seus promotors van ser tan poc previsors que els documents de denúncia i adhesió que es podien agafar per Internet, fets amb un word, quan anaves a mirar les propietats de qui l’havia creat apareixia el nom d’un despatx d’advocats i unes inicials inequívoques i identificables. Per tant, de senyals n’hi ha un munt per a tots aquells que les vulguin llegir i interpretar. Al marge de la informació que sent periodista i director de comuncació del club sempre t’arriba, sense ni buscar-la.
      Jo ara no tinc contacte ni amb els uns, ni amb els altres. Quan em ve de gust, opino del que veig en funció del que sé i del que crec, sense mirar a qui perjudico o beneficio. Res més.

      • Hola Jordi, de veritat t’ho dic, jo donaré el tema per tancat però crec que el que escrius no és gens just i a més ho fas d’una manera poc elegant dient que tens molta informació, que si unes incials i que a més saps moltíssimes coses. Francament, veig que en els comentaris que alguna gent deixa en el teu blog hi barreja temes, que si política, que si és va fer perquè pensa d’una manera o perquè no es vol que sigui president de Catalunya, bé, jo sé el que es va fer i com va funcionar el vot de censura, i és absolutamnt FALS el que dius, i tu ho saps. Però bé, si consideres que no va ser un moviment espontani i que com dius a llibre tenia un Director de Campanya i no sé quantes barbaritats més, jo ja no hi puc fer més. Deixe’m-ho aqui, que al final les coses van ser com van ser, no com algú diu que van ser al·legant a que té una informació que ningú coneix.

        Salutacions i Visca el Barça

      • Exctament, què és fals? Que la denúncia del soci Francesc Gastó al TCE es va fer en un word creat per JMC? Que la butlleta d’adhesió a la denúncia es va fer en un word creat per Freixa Advocats S.L.? Que tu vas dir quan vas presentar la moció que parlaves “en nom d’un grup important”? Que la moció es va decidir presentar l’endemà de la derrota al Bernabéu per 4 a 1, assumint el risc de no tenir cap dia de partit a l’estadi per recollir firmes? Que la vostra persona d’enllaç era la que ocupava el número tres? Que el soci entrevistat pel Periódico va dir que l’havien anat a visitar dues persones molt conegudes per demanar-li que la presentés?
        En el llibre, suposo que el del Barça al descobert, jo no dic que tinguessis un director de campanya, el que dic és que aquelles frases que vas deixar anar, la de l’espardenya i la web semblaven pensades per un gabinet de comunicació. No em facis dir el que no dic ni he dit.

  11. Personalment, crec que hi va haver una conxorxa contra el Sr. Laporta pels seus ideals independentistes orquestrada per mitjans de comunicació i secundada pel Sr. Rosell (6 anys d’oposició i encara hi continua) utilitzant de cap de turc un ningú amb aires de grandesa i rancuniós com el Sr. Giralt a canvi del seu minutet de glòria.
    Des de fora, sense estar vinculat al barça ni conèixer els tripijocs del poder, aquesta és la sensació que m’ha donat, a mi i a bastants més.

    VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!!

  12. Ara no tinc temps Oriol per agrair-te un barcelonisme tant entregat i valent. Ets un exemple a seguir. Sort de tu i uns quants com tú perquè en Laporta ens ha deixat el club fet un fàstic. Amb lo bé que estàvem abans d’arribar ell!
    Una abraçada barceloniste.

  13. Tant en Laporta el 2003 com en Rosell el 2010 han fet la mateixa jugada: els primers dies de mandat van carregat totes les pèrdues que han pogut als seus predecessors, amb el vist-i-plau de les firmes auditores i de l’assamblea de compromissaris. El primer cas va acabar als tribunals i és al que afecta aquesta sentència i el segon indirectament també, amb l’acció de responsabilitat. Tot apunta que la junta del Laporta s’haurà de carregar amb els 60 milions de pèrdues que va encolomar a en Gaspart, que per sí solet ja havia deixat un forat enorme. És per això que a mi encara no m’entra al cap com l’actual president i companyia s’han embolicat en un procés en el que ells mateixos poden acabar implicats, perquè si bé per aquells atzars de les lleis mal fetes ara s’escapen d’avalar aquests 23 milions, això no vol dir que no hagin d’acabar pagant per una milions que segons la justícia es van perdre quan ells eren directius. M’imagino que els del bufet Cuatrecases deuen fer hores extra buscant la manera de presentar la demanda de manera que no acabi arrossegant els actuals mandataris blaugranes.

    Aplicant la mateixa lògica, almenys una part els milions de pèrdues que el Rosell ha encolomat al Laporta la justícia els hi pot tornar a ell. Això, sumat a què per aquest any ja han pressupostat pèrdues, els col.loca ja d’entrada en una situació de perill. Jo penso que els directius del Barça haurien de prendre les decisions en funció del que és millor per l’entitat, prenent si cal decisions arriscades. En el context actual, els directius han de mirar amb un ull pel bé del club i amb l’altre per la seva cartera i es pot argumentar que això ja es comença a notar. Si la pilota no entra, amb una moció de censura es poden veure al carrer i seguidament imputats, amb el seu patrimoni bloquejat i amb risc real de perdre’l. Fins ara ser directiu era cosa de rics, des de l’assamblea és cosa de rics i ximples. Per moments penso que ja els està bé, que en el pecat hi tindran la penitència, però la veritat és que tot aquest pròcés és verinós pel Barça. Algú amb una mica de seny i autoritat ho hauria d’aturar.

  14. Benvolgut Jordi, francamanet que si un senyor que a més crec que ja és mort va presentar una denúncia amb un document amb unes inicials JMC, ho desconec, però tot i ser cert quina trascendència té?. Quer un document d’adhesió (desconec a que et refereixes amb aquest document d’adhesió) en word va ser creat “suposadament” per un despatx d’advocats, la veritat encara no hi sé veure l’entrellat. Que un comentari meu respecte a que erem un grup important, doncs ho reafirmo, erem molts socis els que vàrem fer possible el vot de censura i que van ajudar-me, suposo que ho deuries constatar mentre recolliem signatures al Palau i d’altres llocs, tots voluntaris. Si que erem un grup important, intentés creure que es tracta d’un grup conspirador financiat per no sé qui, tornes a equivocar-te. Que el vot de censura es presentés després del partit, lògic, de fer-ho abans m’haguéssin titllat de poc oportunista, i el risc de no tindre partit per recollir adhesions, en qualsevol cas anava en contra nostra, segueixo sense veure res al respecte. I respecte a la matització que fas del teu llibre, ara no tinc present com ho deies, i com sigui que m’agrada ser molt escrupulós, no tinc inconvenient en rectificar el meu comentari. Perdona una aclaració que si et prego que em facis, qui és aquest número 3 que dius que feia d’enllaç, atès que de tots els comentaris que has fet, aquest és el que considero més surrealista. Potser m’ho fas com a pregunta i llavors no l’entenc.
    Salutacions
    Oriol Giralt

  15. ei uri, ereu uns voluntaris molt macos i entregats. Pots fer-me un favor? Digue-li al Moi que em torni l’spray. Li vaig deixar i no n’he tornat a saber res més.
    Una abraçada barcelonista!

    • Perdona que del teu missatge em quedi només amb l’abraçada barcelonista, la resta no t’ho respondré, atès que no sé a qui em dirigeixo mentre que tu si saps qui soc jo.
      Salutacions siguis qui siguis.
      Oriol Giralt

  16. i ostres Oriol amb lo bon barcelonista que ets, una pregunta: com és que encara no has denunciat el tema viagogo? saps que a viagogo es revenen entrades i carnets del barça? saps que fa un any que en rosell xulejava en l’entrevista a l’expansión que en tenia el 5% de la propietat? com és que la directiva no lluita contra un practica que va contra les normes del barça i que perjudica la seva economia ja que serveix d’alternativa al seient lliure?

  17. Me siento decepcionado

    Uri le responde a los laportistas @Badia y @siempre positifo y no a los barcelonistas de verdad(?)

    Con la ilusión que me hacía que le traslade mis saludos a su amigo moi, digo Christian Castellví. Una pena

    Aún así yo lo seguire defendiendo, a él y a los otros cules de verdad que lucharon contra el malvado Laporta, junto a grandes periodistas de la vieja escuela (old school que dicen los chicos de ahora, que ingeniosos los chavales) como Bañeres, Francesc Perearnau, Xavi Mir, Andres Astruells, Cristina Cubero, Santi Nolla, Juanjo Gonzalez.
    En especial destacar a Cristina y a Andres, esos si que son cules.

    Y ya paro que no aguanto las lágrimas de la emoción.

    .
    Un saludo especial a Viagogo, una empresa con valores como las de antes.

    Visca el Barça y Visca el Sandro!

  18. Retroenllaç: Oriol Giralt y Jordi Badia protagonizan un interesante debate en un blog « Pelikano

  19. Toni Freixa ya fue jefe del departamento jurídico del club en junio de 2003? Ha aprobado la operación como jurídicamente correcta? Si es así, que los directivos abren un caso contra él por incompetencia. Otro más. Quizás su gran amigo Oriol le puede defender. Rosell pagará. Como siempre.

    Te han utilizado, Uri. Ahora ellos maman del dinero de los socios y tú sigues siendo el pobret de siempre. Un abrazo barcelonista.

  20. Jo també tinc força interés per saber qui era el número 3.

    @tots els barcelonistes ressentits siguin del bàndol que siguin:
    Com diria el Laporta’2003 PRIMER, EL BARÇA!

    Si estirem tots ella caurà
    I molt de temps no pot durar
    Segur que tomba, tomba, tomba,
    ben corcada deu ser ja.
    Si jo l’estiro fort per aquí
    Si tu l’estires fort per allà
    Segur que tomba, tomba, tomba,
    i ens podrem alliberar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s