Cas Toral: una reacció exagerada

Fa uns dies, hem sabut que l’Arsenal s’endurà el jugador del cadet A del FC Barcelona Jon Toral. L’enrenou està sent considerable. A l’entrenador dels gunners, Arsène Wenger, l’han arribat a titllar d’enemic públic número 1 del Barça i tot. La Junta Directiva blaugrana no s’ho ha pres gens bé i hem pogut saber que durant el dinar entre les directives dels dos equips, en el brindis, el president Sandro Rosell els va retreure que, una altra vegada, anessin a fitxar un jugador del planter del Barça, com si no n’hi hagués hagut prou amb Cesc Fàbregas i Fran Mérida. Fins i tot, Josep Maria Minguella ha considerat que la resposta més adequada del FC Barcelona a l’actitud de l’Arsenal seria no convidar-los a dinar d’aquí a quinze dies en el partit de tornada.

Personalment, no ho veig així. No vull dir que aprovi el que fa l’Arsenal, me’n guardaré prou, però em sembla que aquesta actitud tan a la defensiva i d’indignació pública pateix de quatre problemes, almenys.

De no comprendre el món en què vivim. La globalització és un fet i en el futbol encara ho és més. El mercat és un de sol i tots els clubs busquen arreu aquells jugadors que més els convenen. L’actitud blaugrana sembla apel·lar a unes fronteres inexistents o a un pacte de cavallers entre els equips de la Lliga de campions que ningú coneix.

D’adoptar una perspectiva egocèntrica. Enllaça amb el punt anterior perquè, de fet, l’Arsenal no fa res més que el que fa el FC Barcelona amb els planters dels clubs catalans, espanyols o d’on sigui. L’argument que els londinencs actuen d’amagat és poc consistent, per no dir una altra cosa. Perquè, a l’hora de la veritat, quan a un club li interessa un jugador hi va de cap i fa servir totes aquelles estratagemes que creu que li donaran el que vol i no hi ha pacte de cavallers ni normativa UEFA que s’hi interposi.

D’agafar un enfocament equivocat. Les crítiques blaugranes s’han adreçat únicament a l’entrenador Wenger quan en aquest afer hi ha uns quants actors més. És força ingenu creure que els fets són resultat d’una única persona. En aquest cas, des del jugador als seus familiars passant pel seu agent hi han jugat un paper o altre. La qüestió és saber per què al noi li convencen més les condicions esportives i econòmiques de l’Arsenal que no pas les del Barça. A més, és un altre dels efectes de la globalització, els fluxos de persones; moure’s d’un país a l’altre s’ha convertit en una oportunitat i són molts els qui ho prefereixen, pel que té d’enriquiment personal conèixer altres cultures.

I d’una incomprensible manca d’autoconfiança i autoestima. Perquè, en el fons, tant se val si se’n va Toral o qui sigui. Si mirem què ha passat en els altres casos, no n’hi ha per posar-se com s’han posat. Cesc s’ha convertit en un jugador de referència i es pot ben dir que ha triomfat a l’Arsenal; però, la veritat és que fa tot l’efecte que el futbolista es deleix per tornar al FC Barcelona. Gerard Piqué també se’n va anar, en aquest cas al Manchester United, d’on va anar a parar al Saragossa; va tornar per quatre euros (és un dir) i ara s’ha convertit en un dels pilars del Barça de Guardiola. Fran Mérida és l’Atlètic de Madrid, i no cal afegir-hi cap comentari.

Potser no n’hi ha per tant, però també em fa l’efecte que no cal fer tants escarafalls. Més val adonar-se de la realitat que viu el club, amb un equip format bàsicament per jugadors del planter. I que tres d’ells, Xavi, Iniesta i Messi, que han rebutjat totes les ofertes que els han arribat per vestir una altra samarreta, s’han volgut quedar sempre i ara estan considerats els tres millors futbolistes del món. Per tant, si Toral se’n vol anar, ell s’ho perd.

Anuncis

6 pensaments sobre “Cas Toral: una reacció exagerada

  1. …tots mirem els 2, 4 , 10…jugadors que han trionfat a fora de can Barça…pro aixo es una minsa cuantitat amb els centenars de jugadors sortits de can Barça , que juguen amb equips de categories inferiors…d’aquets molts el seu dia creien que serien autentics craks.. .personalment crec que mes que la cualitat futbolistica el que fa un jugasdor arribi a trionfar es el seu cap…capacitat intelectual,mental,resistencia a la preció escenica, etc…i aixo es molt dificil de valorar amb un nen de 16 anys…pertant m’afegeixo a lo que dius..ell s’ho perd…

  2. Sobre aquest tema un parell de coses:
    -En Wenger és un carallot i no té cap mena de raó en comparar el cas Messi (amb 12 anys) amb el cas Toral (16 anys). Quan fitxes a un nen de 12 anys estas comprant una roca on s’intueix un diamant però que pot contenir una maragda o fins i tot un troç de granit aspre i sense valor. Quan fitxes a un jove de 16 anys ja saps que fitxes, si més no, ja està molt més perfilat. Recordem que en Messi amb 16 anys ja va debutar amb el primer equip!
    -Per altra banda, estic totalment d’acord. Si un jove de 16 anys rep una oferta d’un altre club que li ofereix diners, protagonisme, titularitat, competicions internacionals… es fa dificil competir… No hi ha res de dolent… Qualsevol de nosaltres ho voldriem probar, son oportunitats úniques! De fet en Bojan ho hauria d’haver fet, aquest xicot necessita jugar cada cap de setmana i ser titular en algún equip, per després tornar a can Barça. On crec que rau la diferència entre en Cesc i en Piqué, per exemple o altres casos, és que en Cesc si realment vol tornar es va equivocar renovant amb l’Arsenal. Es va vincular a aquest equip d’una manera massa evident, massa emocional, i sobretot massa cara i costosa pel Barça.
    Per tant, que tothom que vulgui que foti el camp. Qui vulgui i valgui, que vingui. Aquest és el món d’avui en dia i no crec que hi hagi indicis de canvi. Si aquest nano vol probar-se, vol formar-se a anglaterra, vol, vol… doncs no hi ha problema… El que si li diria és que si algún dia vol tornar a Can Barça, si és culé i li agradaria sentir el seu nom corejat per 90.000 persones al Camp Nou, si vol aixecar una orelluda amb nosaltres… li diria: forma’t, lluita, però no signis una renovació quasi de per vida amb una clausula inassumible, no facis com en Cesc… aquell jugador que va ser lider a l’Arsenal, però que no va guanyar res important amb aquell club.
    Salut!

  3. Que algú que fa o feia negoci buscant joves talents per tot el món amb la finalitat de nacionalitzar-los a Qatar per a què juguin en la seva selecció, ara es pugui queixar que l’Arsenal li pren un jugador del planter al Barça és una mostra d’hipocresia o de niciesa, trieu el que volgueu. Si volen retenir el planter, hauran de fer alguna cosa més que brindis al sol i alguna cosa més de la que van fer amb el director tècnic de la masia a qui “van donar totes les facilitats” per que anés a treballar a Dubai. Potser perquè eren els amics dels seus amics.

    http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=735470&idseccio_PK=803

  4. Se hace mucha demagógia con el tema y caémos en la trampa de la prensa madrileña, sobretodo con el tema de Cesc. Ellos buscan sentar las bases para facilitar un futuro fichaje del capitán del Arsenal por el Real Madrid. Y me explico. ¿Acaso no pensarían en el club de Florentino que 45 millones por Cesc no sería un precio razonable por un jugador de sus caractéristicas?
    Cesc es el capitán y jugador franquicia de un club de la Premier (mercado caro, miren lo que se ha pagado por Fernando Torres, que no es un jugador que salga con la vitola de triunfador de Ainfeld), que no tiene necesidad de vender (tiene la economía saneada y un buen sponsor detrás), y unos directivos y técnicos rocosos (cabe recordar lo que hemos llegado a pagar por Petit, Overmars, Giovanni Van Bronjost, Hleb, Henry, etc?). ¿Cuál es el problema?

    A mi modo de ver, hay uno ficticio y uno real.

    El ficticio es el que nos tratan de imponer nuestros enemigos, y algún que otro mojigato de aquí. La idea de que como se fue cuando era niño, ahora no puede volver. En Madrid se tratan de apresurar para meter leña a ese fuego, asegurando que sería una operación ruinosa… ¿Ruinosa?, O sea, si el Madrid lo fichara por los mismos millones sería una operación rentable, pero como el jugador fue producto de la Masía, pagar lo mismo, sería ruinoso para el Barcelona… No caigamos en la trampa. Es cierto que el chico se fue. Pero… ¿Cuántos se van?, y… ¿A cuántos echamos antes de que lleguen?… Pregunten a Giovanni dos Santos, hoy en el Rácing y tantos otros. El Barça es una máquina de generar cracks, pero también de devorarlos y destrozarlos. Si con 16 años te ofrecen lo que ofrecieron a Cesc (que no era sólo dinero…), debes aceptar. El hecho que siempre haya mantenido su carácter culé y lo haya hecho público es de agradecer. Se fue un chico de 16 años, hoy se ficharía un crack de talla mundial. Se fue un jugador de 2 millones, y volvería un jugador de 45 millones. No hay negocio ruinoso. Sólo hay que ver, si quieres a ese jugador de 45 millones.

    Ahí está el problema real. ¿Necesita el Barcelona un jugador de 45 millones para esa posición?, ¿Necesita a Cesc?… La lástima es que no. Pero sí. Lo ideal para el Barcelona es que Cesc no tuviera prisa en irse del Arsenal, al menos en dos años… que es cuando el club lo necesita. Pero cuando lo necesite, igual ya ha dado el salto a otro club que lo necesita ahora. Ese es el único dilema real del fichaje de Cesc. No hay más. Lo demás es artificio.

    Con Toral. Lo mismo. Ofreciéndole lo que le ofrecen el chico prefiere irse al Arsenal. Y el chico ha de aceptar. El Arsenal es un club que juega como el Barça o parecido, pero con una gran diferencia. El club londinense tiene licencia para perder. Puede jugar mejor que cualquier club de Inglaterra, y además no tiene la más mínima presión para conseguir título alguno. Y por tanto, puede permitirse algunos lujos. Como por ejemplo, alinear a jugadores, muy talentosos, de 16 años, darles confianza, y mantenerlos, con lo que consiguen formarse con la máxima proyección. Eso hace que los Cesc y los Toral con 16 años prefieran el Arsenal al Barça B. Y nadie puede culparles.

    Pero que no se queje Wenger. Eso precisamente, hace que los Cesc y Henrys, , prefieran al FCB, al Arsenal, hartos de no ganar ni a las canicas. Ley de vida, pero sobretodo, ley de fútbol. Que se enfaden unos u otros, no es más que carnaza mediática. Ni el Barça quiere ser el Arsenal, ni el Arsenal, aspira a ser el Barça… y mientras, el FCB seguirá formando jugadores, el Arsenal “robándolos”, y el Barça, desmontando los equipos del Arsenal cuando estén creciditos.

    • Está bien visto y analizado. De todas maneras, yo creo que a Cesc o a cualquier jugador que se vaya, no puede tratarsele com a otro cualquiera. El hecho de irse no puede ni ser premiado ni ser ignorado. No puede convertirse en un obstáculo infranqueable, pero una penalización tiene que haber porque es el único sistema posible de defensa que tiene el club. Por Cesc no se debería pagar el precio de mercado actual, algun descuento hay que aplicar y el debe poner de su parte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s