La polèmica fotografia de l’As

No conec el funcionament intern del diari As i tampoc tinc ganes de ficar-m’hi. El seu director, Alfredo Relaño, i quants articulistes de l’esportiu madrileny han parlat de la polèmica fotografia que van publicar a l’edició impresa de dilluns, en què el jugador de l’Athletic Club Koikili s’havia fet fonedís per deixar en un clar fora de joc Alves en la jugada del primer gol del FC Barcelona, han demanat disculpes i han justificat un error tan incomprensible. A mi se’m fa molt difícil d’entendre una i altra coses, la publicació de la fotografia i la justificació; primer, perquè és molta casualitat que el jugador que desapareix és, justament, el que ho ha de fer i ho fa amb una discreció i nitidesa sorprenentment precises, sense deixar cap rastre ni alterar cap dels colors, i, segon, perquè la infografia acompanya una informació en què es defensa, des del titular al text, que el primer gol blaugrana va ser en un “possible” fora de joc d’Alves: sense Koikili, no hi ha cap dubte que l’àrbitre es va equivocar. Però, ja dic que no tinc ganes de ficar-m’hi.

M’interessa molt més apuntar dues reflexions que aquest cas suggereixen, per bé que no són gens noves. Però serveixen per repetir-les i ratificar-m’hi. La primera és que avui la informació ha deixat de ser monopoli de ningú, o gairebé. L’error de l’As els va durar a penes l’hora de l’esmorzar perquè algú se’n va adonar i ràpidament va tirar la descoberta a la xarxa i ja hi vam ser. Per a mi, és una gran notícia. Com a periodista no em sento gens amenaçat, al contrari. I, en tot cas, són les condicions que tenim i tots ens hi haurem d’adaptar. Crec que és positiu perquè vol dir -i ho veiem amb més cruesa aquests dies als països del Magrib i l’Orient Mitjà- que el medi ha deixat o va deixant de ser el missatge i que el missatge torna a ser el més important.

La segona reflexió, que enllaça amb la primera, és tan òbvia que em penso que no val la pena escriure-la.

Anuncis

6 pensaments sobre “La polèmica fotografia de l’As

  1. Chaupeau, Jordi. ¿Es casualidad que se paren tanto en el gol de Villa y nada en el penalty clamoroso a Messi? ¿Y es más casualidad que el supuesto error fotográfico se haga en un periódico caracterizado por defender a ultranza el villarato? Y, por último, ¿no se borraron el año pasado las rayas del césped de El Molinón para que pareciera que Pedro estaba en fuera de juego? Yo tampoco voy a dar mi opinión a estas preguntas retóricas, pero algo huele a podrido.

  2. L’esplicació d’Alfredo Relaño té tela marinera:

    http://breu.bulma.net/?l12349

    I fixa’t en el comentari nº 2, que és molt aclaridor.

    Relaño demana disculpes, especialment als aficionats barcelonistes:

    http://breu.bulma.net/?l12350

    A mi, si algú em demana disculpes dient: “Ho sento, no ho havia d’haver fet”, estic disposat a acceptar-li-les. Ara, si em diuen que ha estat sense voler, doncs que se’n vagi per on ha vingut.

    La teva segona reflexió, suposo que és que ara, amb internet i totes les seves aplicacions, l’expressió “S’agafa abans un mentider que un coix” és més vàlida que mai.

  3. El periodisme està canviant, és evident. No sé què va ser primer: l’ou o la gallina… Però entre la revolució 2.0 que estem vivint i el periodisme cada cop més corporatiu i fonamentalista, ha sorgit el ciutadà que explica les notícies i s’està convertint en el 5è poder. Quina és la funció del periodisme d’avui? Que ho discuteixin a les facultats pertinents, mentrestant la realitat és que els noticiaris s’omplen cada cop més, d’imatges del YouTube, imatges gravades amb mòbils, etc. I allò de que el periodista pot aportar Opinió, que pot aportar reflexió i posar en relació diferents aspectes de la notícia, cada cop ho veig menys rellevant… cada cop hi ha més blogs on la opinió es crea i es crea més lliure, sense línies editorials, sense coaccions… Potser és el moment de la creació d’associacions lliures de periodistes, els mitjans de comunicació estan canviant… sobreviuran a tot plegat?
    I per cert, sobre la imatge de l’AS… no parlàvem fa uns dies de periodisme de ficció? Doncs aquest és un bon exemple del que no s’ha de fer…
    SALUT!

  4. …crec que cal pendreseu amb conya …l’altra nit escoltanvos a la LLovera , a tu i d’altres a la tertulia de la nit de Catalunya Radio…amb vaig fotre un fart de riure…sobretodo amb l’acudit de que el jugador del Atletic no surt perque habia anat un moment al lavabo…un petit comentari personal…d’una arma de foc no voldreu pas que surti una floreta…lo mes normal es que sigui una bala plena de veri….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s