Periodisme de ficció

Aquesta setmana hi ha hagut una polèmica entre el periodista Arcadi Espada i l’escriptor Javier Cercas que m’ha semblat força interessant. No tant pel que s’han dit, sinó per la qüestió de fons de què han tractat, sobre l’ús de la ficció en el periodisme. L’escriptor havia defensat que es poden fer articles sense que tot el que s’hi explica hagi de ser necessàriament veritat. El periodista, que ja havia acusat l’escriptor d’haver usat elements no reals en la seva novel·la Soldados de Salamina, no se li va ocórrer res més que difondre una notícia en què Cercas hauria estat detingut en una batuda policial contra la prostitució en un barri madrileny. Cercas va sortir immediatament a desmentir-ho i Espada, l’endemà, va explicar que la notícia era falsa i que se l’havia inventada, precisament, per a donar una lliçó a Cercas.

La polèmica en si mateixa és bastant absurda i no passa de ser un divertiment d’un cert mal gust. Un argument i altre es poden defensar sense necessitat d’arribar a la calúmnia o l’insult, però deu ser una qüestió entre Cercas i Espada que ells se sabran.

Ara: la qüestió de si l’ús de la ficció en el periodisme és pertinent o no ho és em sembla tant interessant com fàcil de dilucidar. En principi, la ficció és la ficció i el periodisme és el periodisme el qual, per definició, ha d’explicar fets certs i comprovats i deixar la inventiva per a la literatura de ficció.

No obstant, trobo que no cal ser tan tancat com per no acceptar que hi poden haver espais comuns. Així, de la mateixa manera que es pot fer una novel·la sobre fets reals, també es deu poder fer un reportatge periodístic amb elements de ficció. L’únic que és imprescindible en tots dos casos és deixar-ho clar des de bon començament. I, és clar, que l’escriptor o el periodista sàpiga escriure.

Advertisements

5 thoughts on “Periodisme de ficció

  1. “….es deu poder fer un reportatge periodístic amb elements de ficció. L’únic que és imprescindible en tots dos casos és deixar-ho clar des de bon començament.”

    i com es faria això? “llegiu aquest article de la revolució egípcia, però sapigueu que, en part, m’ho he inventat o he exagerat…” ???

    No ho veig.

    • Se m’acuden moltes maneres de fer-ho. Una seria la que utilitza la ficció basada en fets reals, que ho anuncia clarament fora del text. En periodisme no et pots inventar els fets o les dades però, per exemple, per què no em puc inventar un personatge que viu la revolució egípcia des de dins i ens l’explica?
      En tot cas, l’únic que he volgut dir i crec és que entre el periodisme i la literatura de ficció no hi ha un tall sec. Crec que hi ha un espai comú i que és ben lícit que hi hagi escriptors i periodistes que pretenguin explorar-los.

  2. Jaume, em pensava que ja te l’havia posat.
    Quan jo interpreto el que veig, el que faig és relacionar dades i fet que conec de fa temps amb dades i fets nous. Interpretar és imaginar. No vol dir que m’inventi res, vol dir que imagino. Ho fan totes les ciències socials, des de la història a l’antropologia o la sociologia. El periodisme no deixa de ser una ciència social. Jo no puc inventar-me ni dades ni fets, però sí que em puc imaginar quina incidència tenen i com es relacionen els uns amb els altres i a partir d’aquí interpretar-los, és a dir, donar la meva visió de la realitat tal com jo la comprenc. No hi ha periodisme sense interpretació.

  3. Bé, els fets també són, sempre, interpretació o sigui, ficció (creacions humanes); diguin el que diguin en les escoles de periodisme 😉 Ara bé, que el nostre coneixement del món es fonamenti sobre ficcions no vol dir que sigui fals o invàlid i per tant, moralment qüestionable.

    Poso un exemple de tot això: quan després de pesar una pilota dic que aquesta pesa 540 grs. aquí no hi ha un fet que sigui vertader per sí mateix i per tant, que resulti evident de forma immediata i per qualsevol persona. aquí no s’ha descobert una propietat essencial de la pelitoa! En aquest “fet” hi ha tant de realitat com de convenció, o sigui, de ficció (Poincaré va escriure força sobre aquest tema a primera vista senzill i trivial, però fonamental).

    La consideració que els fets són veritats immediates del món, defensat des de fa uns quants segles pels positivistes, només ha estat un intent de justificar que la seva forma de representar i interpretar ens mostra la realitat per sí mateixa, objectivament, o sigui, que ells tenen la veritat. I tenir la veritat, ja des de temps immemorials, ha resultat ser un sinónim de tenir el poder… al menys el poder moral per dir què està bé i què malament.

    En el fons la cosa sempre es resumeix en qüestions de poder. El periodista apel·la als fets com a veritats positives i immediates per reclamar, així poder…. credibilitat. Però en el fons el que fa sempre és una interpretació plena de ficcions, convencions, inclús, prejudicis; el periodista fa un dibuix mentre es posa la màscara d’objectivitat, imparcialitat i neutralitat, per tal de fer creure al públic que allò no és un dibuix, sinó realitat.

    En el cas d’Espada i Cercas ens sembla molt clar que el que ha escrit Espada és fictici. Però el problema no és si és fictici o no -tota explicació humana és fictícia. La qüestió a discutir, aquí, és que podem afirmar en base als criteris de validació acceptats ordinàrimanet que el que ha escrit Espada és fals. I això és un altre tema.

    Una cosa és que les nostres representacions, explicacions i proposicions sobre el que ens informen els sentits corporals sempre són fictícies i l’altra, que les jutjem com a verdaderes o falses. Per exemple, la definició d’esfera és fictícia (resulta impossible trobar ni construir res que pugui satisfer de forma perfecte tal definició), tanmateix no per això la deixem de donar per bona (vàlida) quan necessitem identificar, classificar i conèixer diferents “objectes” que percebem o construim -De fet, la noció d’objecte ja és ficticia.

    Aquí la qüestió rau, al menys tal i com ho veig, en la necessitat de jutjar com a verdadera o falsa una explicació, una narració, una interpretació.

    En fi, no em vull extendre més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s