Arsenal – Barça: lliçons de la derrota

El FC Barcelona va perdre per 2 a 1 contra l’Arsenal un partit que fins a penes deu minuts del final anava guanyant i que durant molta estona va semblar que tenia la victòria a la mà. No obstant, va ser un matx tan obert i amb tantes alternatives en el domini, que gairebé qualsevol resultat hagués estat possible. Un i altre equips es van poder avançar en el marcador, sobretot ho van poder fer els blaugranes que, a més, amb el 0 a 1, van tenir oportunitats de sobres com per haver enllestit l’eliminatòria. També poden dir que l’àrbitre els va mal anul·lar un gol de Messi a la primera part i que va deixar de xiular un penal a Pedro a la segona.

Ni és igual, ni tant se val, però són factors amb els quals s’ha de comptar i que s’han d’acceptar perquè formen part del futbol i que com més igualats són els rivals, més pes tenen. Són aquells petits detalls que decanten molts resultats. Amb el 2 a 1, l’eliminatòria resta oberta però els blaugranes tenen l’avantatge de poder-la decidir al Camp Nou.

Dit això, voldria ressaltar que l’Arsenal i el Barça van jugar un partit de futbol com Déu mana. Aquesta és la primera consideració de totes i, segons la meva manera de veure-ho, la més decisiva i de la qual pengen totes les altres. Crec que situa la perspectiva en el seu punt just. No vull dir que durant tots aquests mesos i anys hàgim sobrevalorat el futbol dels de Guardiola, perquè els èxits i la qualitat del joc són indiscutibles i l’opinió és unànime i mundial. Les golejades del Barça a la Lliga espanyola són ben reals i mesuren la distància que hi ha entre ell i els seus contraris en la majoria dels casos. El que vull dir és que els campionats domèstics ja no serveixen per a calibrar les qualitats dels equips que formen l’elit del futbol europeu. La distància del FC Barcelona i el Reial Madrid amb els seus rivals de la competició espanyola, tret de dos o tres casos a tot estirar, és excessiva i si l’agafem com a barem correm el risc de mirar-nos el futbol amb ulls de miop.

No es poden treure conclusions a partir d’un partit i prou, ja ho sé, sobretot perquè els blaugranes també podien haver guanyat i haver-ho fet tan clarament com ho han fet en molts camps espanyols. Però és que no és una conclusió a què arribi després d’aquest partit ni a partir del marcador que hi ha hagut. És una tendència que fa temps que s’observa i hi ha detalls que són molt reveladors; només cal fixar-se en quins jugadors tenia l’Arsenal de suplents, el seu fons de banqueta ja ho diu tot. Partits com el d’aquest dimarts serveixen per reblar el convenciment que en un futur no massa llunyà els deu o dotze equips europeus més potents hauran de crear un lliga europea de veritat. Llavors, veurem el futbol amb més nitidesa i precisió.



Anuncis

Un pensament sobre “Arsenal – Barça: lliçons de la derrota

  1. Completament d’acord amb el tema de la lliga europea, fa temps que crec que és la autèntica solució a tot plegat i l’adaptació no costaria massa de fer.

    El que veig diferent és el partit d’ahir, a mi no em va acabar d’agradar. El vaig veure massa a ràfegues, una mena de partit que a títol personal no em convenç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s