Espanyol – Madrid: metàfora de la Lliga

A mi no em va sorprendre gens que el Reial Madrid guanyés l’Espanyol amb la facilitat que ho va fer tot i jugar amb un futbolista menys des del primer minut de partit. L’expulsió de Casillas va marcar el partit: als espanyolistes, els va crear una angoixa comprensible però contraproduent de voler guanyar tant si com no i de seguida, i als madridistes els va estimular a córrer més que mai i ajudar-se els uns als altres per a què no es notés l’absència d’un jugador i per a no desaprofitar l’oportunitat de retallar dos punts al Barça. Tots aquests raonaments són veritat i estan molt bé, però en unes circumstàncies competitives normals, l’expulsió de Casillas al minut u hauria d’haver estat definitiva. I, en canvi, el Reial Madrid va guanyar per 0 a 1 però si ho hagués fet per tres o quatre gols més de diferència ningú que hagués vist el partit, tret dels periquitos, podria dir que fóra una resultat injust.

I és que em fa tot l’efecte que el partit entre l’Espanyol i el Madrid a Cornellà és una metàfora precisa del que és la Lliga espanyola. La diferència de qualitat entre un equip i l’altre és excessiva, massa gran com per a què es pugui pensar en partits igualats. Hi poden haver accidents i n’hi ha de tant en tant, perquè sempre hi ha circumstàncies i factors que capgiren els pronòstics, però no és el més normal ni el que passa cada jornada.

L’Espanyol estava fent una temporada excel·lent. Havia ajuntat un grup de joves futbolistes equilibrat i de qualitat i dirigits per un tècnic que coneix la casa i treballa bé i, com que la directiva els havia donat continuïtat, havia anat agafant confiança i solidesa. Que estiguessin prop dels llocs de Lliga de campions era el fruit de la feina ben feta durant els darrers temps i s’adeia amb el potencial de l’equip. Però, la realitat és la que és i aquest hivern ha hagut de desprendre’s de dos dels seus puntals. Només ha calgut que s’hi afegissin un parell o tres de lesions com perquè l’equip perdés l’embranzida i hagin de tornar a començar o gairebé. Mentrestant, el Reial Madrid va fitxar al mercat d’hivern un davanter centre de nivell com Adebayor per cobrir la baixa d’Higuaín. Aquestes són les dues velocitats que hi ha en el futbol espanyol i el que em du a pensar que, o bé hi ha un canvi de rumb inimaginable, o bé la Lliga espanyola té les temporades comptades.

Anuncis

Un pensament sobre “Espanyol – Madrid: metàfora de la Lliga

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s