Messi és Messi

Dissabte el FC Barcelona va establir un nou rècord de victòries consecutives a la Lliga espanyola, superant d’una les quinze del Reial Madrid d’Alfredo di Stéfano, i la gesta ha estat celebrada amb tota mena d’afirmacions i comparacions entre un i altre equip i entre el líder d’aquell equip llegendari i el de l’actual, Leo Messi, que tot just està escrivint la llegenda que cantaran les generacions futures de culers.

Com és lògic, les primeres afirmacions i comparacions va tenir un cert sentit, però com que la professió de periodista esportiu i de tertulià i opinòleg de guàrdia és com és, i més encara en els temps del Facebook i Twitter, a mesura que han anat passant les hores hem entrat en un a veure qui la diu més grossa delirant.

Comparar el Barça de Messi amb el Madrid de Di Stéfano té sentit. En primer lloc, pel rècord de victòries consecutives que s’ha batut. I, en segon lloc, perquè el pes específic d’un i altre en els seus equips és semblant. Jo no vaig veure jugar Di Stéfano, però pel que m’havien explicat i he pogut llegir, entenc que el joc de l’un i de l’altre és força diferent. Tant se val.

En tot cas, crec que el Madrid de Di Stéfano no és l’únic referent que se li pot buscar al Barça de Messi. Hi ha molts jugadors que han exercit en els seus equips un lideratge semblant al del jugador argentí format en el planter blaugrana. Puc pensar en l’Ajax de Cruyff, el Santos de Pelé o, per no anar més lluny, el Barça de Kubala que a començaments dels cinquanta va exercir un domini absolut, guanyant en tres temporades, tres copes d’Espanya, dues Lligues i una Copa Llatina, el precedent més aproximat a la Copa d’Europa. Kubala i Di Stéfano eren molt diferents, per això el llavors secretari tècnic del FC Barcelona, Josep Samitier, creia que podrien jugar junts; l’hongarès era més virtuós que no pas l’argentí, aquest ocupava molt més terreny de joc i físicament era incansable, però tots dos van fer que els seus equips dominessin el futbol i fossin la referència durant una època. Com ara Messi amb el Barça.

L’exercici de fer comparacions pot arribar a ser molt útil perquè, quan es fa bé, serveix per a comprendre tant el present com el passat, però s’han de fer molt bé i mai s’ha d’arribar a perdre el sentit de la proporció ni entrar en raonaments que són absurds i autèntics despropòsits. De manera que Di Stéfano és Di Stéfano, Kubala és Kubala i Messi és Messi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s