D’un Barça tancat, a un Barça mig obert

La Junta Directiva del FC Barcelona ha mig rectificat la seva primera decisió de restringir l’admissió de nous socis als menors de quinze anys, als familiars de primer o segon grau de socis actius i als exsocis que ho hagin estat almenys dos anys consecutius. La Junta ha fixat una quarta via que obre l’admissió al club a qualsevol aficionat que ho vulgui, amb l’únic requisit que l’aspirant haurà de certificar la seva fidelitat blaugrana mantenint durant tres anys el que en diran Carnet de compromís. Durant aquest període, els aspirants a ser socis del club gaudiran d’alguns drets que no tenen els aficionats sense compromís, però no pas de tots els que tenen els socis. Per exemple, no podran votar ni ser escollits compromissaris, que és la mare dels ous. La quota que hauran de pagar s’adirà amb aquesta situació intermèdia, 135 euros, per res els aficionats sense compromís i per 161,5 euros els socis de ple dret.

La normativa concreta que regirà tant l’obtenció d’aquest carnet de compromís com la posterior conversió en carnet de soci al cap de tres anys no es coneix del tot encara. No obstant, aquesta quarta via és un gest per mig obrir la porta del club a tots aquells aficionats a qui els agradaria fer-se socis del FC Barcelona i s’ha de valorar.

La Junta Directiva l’havia tancada per dos motius, un de bastant irreal segons el qual es tractava d’evitar que mai 50.000 siberians, i qui diu siberians pot pensar en nepalesos, es posin tots d’acord, suposo que a través del Facebook o el Twitter, escullin un candidat a president, el presentin i vinguin tots a votar-lo el dia que toqui, el cost del viatge no els ha de ser cap obstacle perquè segur que qualsevol agència de viatges els farà un bon descompte, el RACC segur que hi estarà interessat, oimés ara que diuen que ja no serà l’agència oficial, i, un cop el FC Barcelona tingui un president siberià, desmuntar el club i el camp pedra a pedra i traslladar-lo al bell mig de la Sibèria, o del Nepal.

El segon motiu és fa una mica més fàcil d’imaginar. Temen que una majoria de socis sense abonament acabi per controlar la Junta Directiva i l’Assemblea de compromissaris i decideixi acabar amb l’actual sistema i obri el Camp Nou a tot el cens o instauri un mecanisme rotatori d’abonaments o una qualsevol altra mesura en el mateix sentit.

El vicepresident de l’Àrea social, Jordi Cardoner, ha explicat que han decidit mig obrir el club amb aquesta quarta via perquè han trobat molts aficionats que els ho demanaven. No ho fan del tot perquè les pors que he dit, o la por, encara les tenen.

Aquestes temences poden semblar infundades o absurdes, o molt fonamentades i plenes de sentit. Cadascú s’ho mira amb les seves ulleres i es rasca allà on li pica. Una regulació o una altra hi ha d’haver, és clar. Tanmateix, avui es fa molt difícil tancar res amb pany i forrellat, de clubs exclusius cada vegada en queden menys i tots es van obrint poc o molt per a sobreviure. El FC Barcelona no serà una excepció i, com sempre ha passat al llarg de la seva història, serà tan obert com els seus aficionats vulguin.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s