Tenir una final guardada al sarró

El FC Barcelona i el Reial Madrid disputaran la final de la Copa del Rei del dia 20 d’abril, en un estadi per decidir. És lògic. Històricament, només és la sisena final que jugaran. És estrany. Que en determinats períodes els dos equips no hagin arribat a la final, es pot comprendre. En canvi, que no ho hagin fet la darrera dècada, ja es fa més difícil d’entendre. Al marge del fet que en una eliminatòria les forces dels equips tendeixen a igualar-se i que hi ha clubs que si a la Lliga ja no hi tenen res a fer però tampoc res a patir poden concentrar-se a la Copa i fiar-hi la temporada, no ens enganyem, em penso que la raó s’acosta força al fet que durant anys el torneig ha estat més una nosa que no pas un al·licient i que els dos grans se l’han mirat de cua d’ull, sense acabar-se-la d’agafar amb la seriositat mínima que cal per a guanyar un qualsevol equip professional, estigui a la categoria que estigui. A mi em fa l’efecte que el triplet de fa dues temporades dels blaugranes hi ha fet molt, no és que la Copa del Rei hagi fet res per a recuperar el prestigi d’antany, sinó que això de guanyar-ho tot s’ha convertit en un nou repte; a la competició espanyola i a totes les altres en què hi ha dos o tres equips que dominen abassegadorament I, és clar, perquè la diferència entre el FC Barcelona i el Reial Madrid respecte dels seus rivals és tan enorme que només calia que s’hi posessin seriosament i hi hagués un sorteig com Déu mana per a què la final més desitjada per la Federació arribés. I ja s’ha vist, el FC Barcelona ha ventilat la semifinal contra l’Almeria amb un 8 a 0 i el Reial Madrid amb un 3 a 0 contra el Sevilla. Els merengues han tingut més problemes, cert, i hi ha dues jugades, al Sánchez Pizjuán i al Santiago Bernabéu, que han fet renegar els sevillistes amb raó; no obstant, vist un partit i l’altre, el resultat final és just i si alguna possibilitat hem donat als sevillistes ha estat més pels trets als peus que s’han disparat els madridistes que no pas per les seves qualitats futbolístiques.

A aquestes alçades, tenir una final guardada al sarró és un gran què. Sobretot per al Reial Madrid. Una final a l’horitzó serveix per a cohesionar un club, ni que sigui temporalment. Després, és clar, si es perd, i encara més si el Madrid perdés amb el Barça Copa i Lliga, posem per cas, en un setmana, el més probable és que hi deixin coll i barres. Però, ara mateix, la final aportarà calma a la casa blanca. Sempre he pensat que si l’any 2006 el FC Barcelona hagués arribat a una de les dues finals que va tenir a tocar, no hi hagués hagut moció de censura i tot hagués anat d’una manera molt diferent. Però, ja se sap, la història es va fent cada dia i la cultura del si no fos… a penes serveix per a consolar-nos en la vellesa.

La qüestió és que tenir una final en perspectiva, més que no pas tenir un mos de pa al sarró és dur un roc a la faixa per un si de cas.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s