De les lliçons de Guardiola i el ja està tot fet

Cada vegada que l’entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, fa una roda de premsa prèvia a un partit, o gairebé, dóna una lliçó de cultura esportiva. Quan diu que la Lliga espanyola encara no està guanyada per més que 7 punts d’avantatge sobre el Reial Madrid puguin semblar inabastables ara mateix veient el joc d’un i altre equips o quan afirma que els cinc gols de marge amb què els blaugranes sortiran dimecres al vespre a disputar la tornada de les semifinals de la Copa del Rei contra l’Almeria no són garantia absoluta de ser a la final del 20 d’abril, Guardiola fa dues coses, almenys. D’una banda, mostra un respecte escrupolós envers els rivals, i, d’una altra banda, subratlla l’esforç i la disciplina que hi ha rere els èxits dels seus futbolistes.

Reconèixer-ho pot semblar una contradicció amb el que fa tant temps que porto dient en aquest bloc i en els meus articles i a les tertúlies de ràdio, que la diferència de qualitat que hi ha entre el FC Barcelona i el Reial Madrid respecte dels seus rivals a la Lliga espanyola fa que la competitivitat i el marge de sorpresa sigui ínfim. O que els partits de tornada de les eliminatòries contra el Betis i l’Almeria, després del 5 a 0 del Camp Nou, són un mer tràmit. No hi ha cap contradicció perquè entenc que la meva feina consisteix a observar la realitat que crec percebre i explicar-la.

Les dues eliminatòries de la Copa del Rei que s’han de resoldre aquest dimecres valen per a explicar-me. Observant el moment pel que passa el Barça, l’ambició que des de fa tants mesos mostren els seus jugadors, que no s’han deixat anar mai, i la seriositat i concentració amb què treballa Guardiola, no puc concloure res més, si vull fer un pronòstic, que convertirà la tornada contra l’Almeria en un tràmit. Com ho va ser fa una setmana la tornada contra el Betis el qual, per més que s’hagi dit, en el millor dels moments va tenir l’eliminatòria a quatre gols de distància.

En canvi, fent el mateix exercici amb l’altre semifinal, el raonament no pot ser tan categòric. Crec que la diferència entre el Reial Madrid i el Sevilla és inabastable per als sevillans i que el 0 a 1 del Sánchez Pizjuán els la converteix en inexorable. No obstant, per tots els embolics que hi ha a la casa blanca, és veritat que en l’anàlisi cal introduir-hi un punt de prudència.

És cert que en l’esport, com en la vida, només som el que demostrem ser a cada moment i que, per dir-ho d’una manera martipoliniana, tot està per fer i tot és possible. Amb el benentès que no cal agafar-s’ho tot al peu de la lletra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s