Les baralles del madridisme

Em fa l’efecte que els catalans tenim una tendència excessiva, gairebé malaltissa gosaria dir, a sobrevalorar els efectes de les discrepàncies i baralles que de tant en tant ocorren a les Espanyes i entre els espanyols i que no acabem de comprendre i preveure que, alhora de la veritat, quan hi ha en joc les garrofes i han de mirar cap a Catalunya són capaços de deixar de banda qualsevol diferència que tinguin i es posen d’acord amb una facilitat fascinant.

L’argument podria tenir un desenvolupament polític clar, però el que pretenc és donar-hi un tomb futbolístic perquè he observat que aquests darrers dies des del barcelonisme es fan unes lectures de les baralles internes del madridisme que em semblen apressades i un punt ingènues.

Certament, la relació entre l’entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, i el seu director general, Jorge Valdano, no deu ser excel·lent, si més no, des de la distància, sembla que estan a mata-degolla. També entre periodistes hi ha enfrontaments públics d’un to que va més enllà del que és una discussió de tertúlia amb més passió del que és habitual i que es pot considerar que forma part de l’espectacle.

Ara, amb tot el que els està passant, ens pot semblar que el madridisme ha entrat en un procés de descomposició inexorable perquè Mourinho, al pas que va, o bé el faran fora perquè ell tot solet es carregarà el prestigi i el senyoriu del Reial Madrid i no hi haurà enlloc qui els aguanti, o bé serà ell qui se n’anirà cansat de fer-les de tots colors sense aconseguir que l’acomiadin sense dir-li ni adéu.

No obstant, no n’estaria del tot segur. Almenys, mentre futbolísticament estiguin vius a totes les competicions, el madridisme seguirà dividit i barallat de portes endins però, de portes enfora i de cara el Barça, es mantindrà unit i amb l’agressivitat de sempre i provarà de dividir-nos perquè sap que el barcelonisme té la mateixa o més capacitat encara que el madridisme d’embolicar-se en discussions i baralles internes, però que, en canvi, és incapaç d’unir-se quan n’és l’hora.

I, en aquest punt, podríem reprendre perfectament el fil polític que hem deixat pel futbolístic a l’inici de l’article.

Advertisements

One thought on “Les baralles del madridisme

  1. Totalment d’acord. A España encara hi ha patriotisme, i el Madrid segueix essent el millor club de futbol del segle XX, al XXI encara està tot per fer. A Catalunya ni hi ha patriotisme ni res que s’hi assembli… és un país de botiguetes i capelletes; i al Barça… espera que li vagin maldades, llavors començarán a carregar contra tot i tothom… I amb aquestes que ens trobem on ens trobem: ells amb un Estat de ple dret i un equip que lluita fins al final (l’any passat ens va anar de poc de perdre la Lliga); i nosaltres ens quedem amb les ganes de ser un Estat, i un equip que, amb visió històrica, tot just comença a sortir de la cova.
    SALUT!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s