Guardiola, Xavi, Beckenbauer i Pasaban

La notícia esportiva del dia han estat els quaranta anys de l’entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola. Hi ha moltes persones que fan quaranta anys cada dia, però no tots són entrenadors de futbol ni ho són del Barça ni han guanyat tants títols en tan pocs anys i sent tan joves, futbolísticament parlant, és clar. És molt lògic que els quaranta anys de Guardiola hagin estat tan i tan comentats, en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials, que vénen a ser el mateix.

Ara, enmig de totes les notícies esportives ha aconseguit treure el cap Edurne Pasaban, l’alpinista basca que l’any passat va aconseguir completar les catorze muntanyes de més de vuit mil metres que hi ha al món. El diari El Mundo Deportivo la va guardonar dilluns a la nit com a la millor esportista del 2010, una decisió que fa justícia als mèrits contrets per Pasaban.

El repte de l’alpinista basca havia començat el 2001 amb l’ascensió de l’Everest i va acabar el 2010 amb les de l’Annapurna el 17 d’abril i del Shisha Pangma. Era la primera dona a aconseguir-ho, malgrat que la coreana Oh Eun-Sun, altrament coneguda com a Miss Oh, li ho va discutir durant unes hores; al final es va demostrar que només n’havia fet tretze, perquè el maig del 2009 no havia arribat al Kanchenjunga com havia volgut fer creure.

En un altre any, a Pasaban a més del guardó de El Mundo Deportivo, li n’haguessin donat molts d’altres, el Príncep d’Astúries, per exemple, que va ser per a la selecció espanyola de futbol campiona del món. De fet, a la mateixa gala del diari esportiu, Pasaban va compartir passarel·la amb Xavi, millor esportista del 2010, i amb l’actual president del Bayern de Munic, Franz Beckenbauer, premiat per la seva trajectòria en el futbol mundial.

Hi ha dues reflexions a fer. En primer lloc, en general, la dificultat que tenim tots plegats per a desempallegar-nos del futbol. És l’esport rei, el que més seguidors té i més audiència genera i, en conseqüència, per a tenir èxit de públic i de mitjans, qualsevol gala o premi o mitjà de comunicació que pretengui tenir ressò ha de garantir-se la presència d’un futbolista per a no passar desapercebut. Deu tenir alguna cosa a veure amb la cultura esportiva que hem creat entre tots plegats.

I, la segona, centrada exclusivament en l’alpinisme i la polèmica que van mantenir Pasaban i Miss Oh a finals de l’any passat, la necessitat de crear competència en tot i per tot. L’alpinisme era un esport essencialment no competitiu. En el sentit que es tractava de complir reptes individuals, de posar-se a provar un mateix més que no pas de competir els uns amb els altres. Tanmateix, sembla que ni l’alpinisme se n’ha pogut estar. El que ha aconseguit Pasaban és extraordinari i mereix tots els reconeixements públics que hi hagi disponibles, hagi estat o no la primera a coronar els catorze vuit mil que hi ha al planeta.

Advertisements

One thought on “Guardiola, Xavi, Beckenbauer i Pasaban

  1. I jo diria que s’obre un tercer debat (etern debat per altra banda) sobre quin prestigi real tenen els Príncipe de Asturias i si realment s’escombra tan flagrantment cap a casa. Fins i tot un any on tenien on escollir per a fer-ho (perquè a banda de Pasaban hi havia en Barrufet per exemple) van decidir tirar pel populisme… I després diran que són els Nobel de l’esport…

    Per altra banda, l’ésser humà és competitiu per naturalesa. L’alpinisme només sembla que no ho sigui, però realment del que es tracta generalment és de fer més rècords abans que ningú, un cop s’ha complert la fita personal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s