No es cansaran mai de guanyar

Dimecres al vespre, al Palau Blaugrana, el FC Barcelona de bàsquet va sortir amb la idea d’anar per feina i en un tres i no res es va posar 10 a 0. Jugava contra el Meridiano Alacant, un equip de la part més baixa de la classificació, que aspira a no perdre la categoria i que la temporada passada es va endur una pallissa de més de quaranta punts de diferència. Aquell inici presagiava un altre partit amb l’únic al·licient de veure quants punts farien els blaugranes i quants n’obtindrien de marge. Però, no va anar ben bé així, al contrari, sembla que els blaugranes es van relaxar i, tot i que van guanyar (85 – 73), no ho van aconseguir fins als darrers minuts i gràcies a un parcial d’11 a 1. No és res que no hagi passat d’altres vegades, a tots els equips i en tots els esports, ni res que no puguem preveure que hagi de passar d’altres cops. No hauria de passar mai, però és inevitable que un esportista que es veu molt superior al seu rival, en un moment determinat, es deixi anar tot i el risc de complicar-se el partit.

Un parell d’hores més tard, a escassos metres del Palau blaugrana, el FC Barcelona de futbol va rebre el Betis en el partit d’anada dels quarts de final de la Copa del Rei. El Betis és el líder de la Segona divisió, però és un equip futbolísticament inferior al Barça. No obstant, els bètics van sortir molt valents, van provar de jugar de tu a tu als blaugranes, com si es creguessin de veritat el que havia dit el seu entrenador, que l’eliminatòria estava al 50 per cent, i, certament, van acabar la primera part perdent només per 1 a 0 i havent rematat més d’una vegada contra la porteria de Pinto. L’1 a 0 no era, potser, del tot just, els primers quaranta-cinc minuts podien haver acabat amb un 4 a 1 o un 5 a 2, ben bé, però per l’agosarament bètic perquè la sensació era que als blaugranes el partit se li havia fet pesat, el rival no se’ls havia tancat sinó que els perseguia per tot el camp i els dificultava la sortida controlada de la pilota des de la defensa i n’estroncava la circulació habitualment fluïda. El partit no era gens còmode per als blaugranes, amb tres jugadors que venien de rebre la Pilota d’Or quaranta-vuit hores abans, que ho havien celebrat amb el públic en els prolegòmens, que a més havien guardat un minut de silenci en memòria de l’Ángel Pedraza amb tot el que això comporta d’alteració emocional, per tant, no hagués estat res anormal que els futbolistes culers s’haguessin limitat a deixar passar els minuts sense prendre mal i tal dia farà una setmana.

I, tanmateix, no ho van fer, al contrari, potser estimulats o afavorits pel plantejament bètic, els culers van mantenir tota l’atenció i la intensitat a la segona part i van aprofitar la valentia rival i els espais que hi havia darrera la defensa andalusa i van anar fent gols mentre en tenien temps i van acabar amb un altre 5 a 0, el setè de la temporada, i sumant el vint-i-setè partit sense perdre, igualant el rècord del Barça del 1973 – 74.

Aquesta actitud és molt lloable i és la que defineix l’esportista de veritat, perquè la millor manera de respectar el rival és esforçar-se al màxim i durant tot el partit, però no és la més habitual, per raons humanament molt comprensibles. Crec que el primer pas el fa el tècnic Josep Guardiola posant a l’onze inicial el que és normalment el titular i que els jugadors li responen amb un comportament modèlic. En un moment en què el FC Barcelona gira tan rodó, la confiança més gran que poden tenir els culers és que l’equip no es cansarà mai de guanyar i que, almenys mentre hi hagi Guardiola a la banqueta, a la plantilla només hi haurà espai per a futbolistes que no es cansin mai de guanyar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s