Artur Mas i tota la que ens cau a sobre

En la política els gestos són importants, és clar que sí. Per això, CiU i PSC han escenificat el seu pacte del que sigui per a la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat. En virtut del pacte, els diputats socialistes s’han abstingut i el candidat de CiU ha obtingut la majoria simple que precisava per a sortir escollit. És un pacte de cinc punts prou genèrics, que no vol dir que no siguin importants, com per pensar que els podien haver acordat fa uns quants dies o, fins i tot, que d’altres grups parlamentaris que aspiren a ser centrals i de govern s’hi haguessin afegit i haguessin facilitat l’elecció de Mas en la sessió de dimarts; el país hagués guanyat quaranta-vuit hores de feina i els partits no haguessin patit cap ferida en les seves essències. En la política els gestos són importants, és clar que sí, però n’hi ha que són incomprensibles i sobrers.

L’elecció de Mas s’ha produït l’endemà de la sentència del Tribunal Suprem que dictamina que el castellà també ha de ser llengua vehicular a les escoles. Deu ser una mera casualitat. És una sentència que ja es veia a venir des que el Tribunal Constitucional va dir el que va dir en la seva sentència contra l’Estatut de Catalunya, ningú se n’hauria de sorprendre. També deu ser casualitat que a la mateixa hora en què el Parlament escollia Mas, el Consell de Ministres aprovés presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de consultes populars per via de referèndum aprovada pel Parlament. Ja es veu a venir de quin peu calçarà aquesta legislatura.

Els catalans podem fer veure que no passa res i desacatar tantes lleis i sentències com ens imposin. Podem jugar al gat i la rata i fer la puta i la ramoneta amb el govern espanyol i tots els seus tribunals i poders fàctics i emfàtics. Però aquest és un camí sense sortida. Hi tenim totes les de perdre perquè al país mateix hi ha prou partits i prou irresponsables com per buscar conflictes i greuges allà on no n’hi ha.

L’encaix de Catalunya a Espanya és impossible i no hi ha pedagogia que valgui. És clar que, ara mateix, no hi ha prou suports ni maduresa nacional suficient com per a proclamar unilateralment la independència de Catalunya. I tampoc es tracta d’anar fent referèndums, abans no siguin inconstitucionals, fins que surti que sí. Per a capejar el temporal que ens ve a sobre com a país i no acabar xops del tot, com al país que entenem uns quants molts, caldria tenir una classe política i unes institucions serioses i intel·ligents i que actuessin amb unitat i decisió. Encara que no s’apreciïn per enlloc, o no prou nombroses, no hi perdem l’esperança. Perquè l’encaix de Catalunya a Espanya és impossible i no hi ha pedagogia que valgui. Més val saber-ho i actuar amb la conseqüència que bonament es pugui.

Anuncis

Un pensament sobre “Artur Mas i tota la que ens cau a sobre

  1. Unitat i decisió. Ja hi signo, Jordi.

    I sí que hi ha una pedagogia a fer: la que ens pugui portar cap a una majoria social que no tingui por de reconèixer dues coses: que és veritat, com tu dius, que no hi ha encaix per a Catalunya a Espanya i que la Catalunya resutant d’un procés d’emancipació no serà l’expressió pura d’essències nacionals, sinó d’una societat complexa que es dota d’una organització política més respectuosa amb els ciutadans i la pluralitat que l’Estat del qual ara formem part.

    Avui, el més perillós, a curt termini, de la interferència dels poders de l’Estat sobre qüestions com l’Estatut o la llengua és la intencionalitat amb què es fa: que ensopeguem en conflictes interns i debats identitaris que haurien d’estar superats en comptes de pensar en termes realment polítics, en clau d’exigència de qualitat democràtica i d’equitat sobre l’Estat en què es constitueix una comunitat de ciutadans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s