Eliminatòria a la mitja part

Indubtablement, si el FC Barcelona hagués guanyat l’Athletic Club, i més si ho hagués fet per un resultat molt contundent, ara l’eliminatòria dels vuitens de final de la Copa del Rei estaria pràcticament resolta, l’anada del dia de la cavalcada de Reis seria un mer tràmit i el barcelonisme fóra en una situació molt millor. És una obvietat, ja ho sé, però si la subratllo és perquè anit, immediatament després del partit, vaig sentir i llegir un munt de comentaris, d’aficionats bàsicament, que es queixaven de l’oportunitat perduda i de la inconsciència de fiar l’eliminatòria al partit de San Mamés. Jo crec que el resultat d’aquest dimarts s’explica per moltes raons, com sempre, però en destacaré les dues que al meu entendre són les més fonamentals.

En primer lloc, que es tracta d’una eliminatòria a doble partit i els equips, per bé i per mal, disputen aquests enfrontaments amb una mentalitat un pèl diferent a com ho fan en un de Lliga o en una final. En part, perquè el factor camp cada vegada té menys importància, i per bé que tothom vulgui la tornada a casa per si hi ha pròrroga, a la Lliga de Campions la majoria d’eliminatòries es resolen a favor de l’equip que té la tornada a fora. Sembla mentida però és així. Llavors, del que es tracta en el primer partit és d’obtenir un resultat bo però sense arriscar més del compte. L’Athletic Club va venir disposat a deixar l’eliminatòria oberta, un 1 a 0 en contra, posem per cas, també li hagués anat bé.

En segon lloc, que els blaugranes no van estar tan reeixits com ho han estat les darreres jornades. Mirant les estadístiques del partit, les de Carles Domènech de Catalunya Ràdio, per exemple, és clar que l’equip va perdre més pilotes del compte i que va xutar molt poc i amb poc perill i això que va tenir la pilota i va jugar en terreny bilbaí més del 70 per cent del temps. Personalment, ja ho he comentat d’altres vegades, no acostumo a fer massa cas de les estadístiques. Trobo molt bé que es facin i els esforços que es fan per fer-les i per buscar dades que serveixin per explicar els partits, i crec que són una ajuda, però em sembla un error fixar-s’hi tant com darrerament fem els periodistes. Vull dir que no les hem de sacralitzar perquè ens poden induir a l’error, no ho acaben d’explicar tot ni gens i, a més a més, empobreixen el llenguatge en el sentit que els números donen aparença de precisió als raonaments amb la qual cosa ja no fem l’esforç de buscar les paraules, menys precises per descomptat però molt més suggerents, amb què explicar el que hem vist. Per això sempre prefereixo basar-me en les sensacions i, en tot cas, mirar amb un cert escepticisme les estadístiques. Per exemple, que Xavi errés més passades que mai sembla que vol dir que no va estar encertat, però una passada tant pot fallar-la qui la fa com qui no sap rebre-la o no la va a buscar perquè no l’ha vista a venir.

La sensació que em va quedar és que per al barcelonisme era un partit sobrer, començant pels jugadors i acabant pels aficionats. No vull dir que l’actitud fos dolenta, que no m’ho va semblar. Vull dir que era un partit que, fos perquè era d’anada, fos perquè tothom s’havia quedat amb els cinc gols de Cornellà i les darreres exhibicions a la Lliga, fos perquè queia just abans d’agafar uns dies de vacances o fos perquè feia un dia molt desagradable per jugar o anar veure futbol, feia molta mandra jugar-lo i veure’l.

Realment, seria una llàstima quedar eliminats de la Copa de Rei una altra vegada per Reis. Però, l’empat a zero servirà per gaudir d’un partit de tornada dels de debò i, en darrer terme, explica perquè és tan difícil guanyar sempre i guanyar-ho tot i perquè tenen tant de mèrit els triomfs del Barça i l’excel·lència del seu joc.

Advertisements

One thought on “Eliminatòria a la mitja part

  1. Primer de tot, disculpes ja que el comentari no te res a veu-re amb el post.
    Dues coses
    1.- Felicitar al president Sandro Rosell per promou-re la sala de premsa Ricard Maxenchs.
    Felicitats Sandro Rosell, va per tu Ricard:
    http://persistirem.blogspot.com/2010/12/felicitats-sandro-rosell-va-per-tu.html

    2.- Quanta raó tenies quan vas dir que no portarien l´acord de Qatar a l´assamblea, i mira per on nosaltres ens vem creure tan al president, com al vicepresident Javier Faus. El video d´aquest enllaç no te desperdici: Javier Faus dixit: (No hase falta desir nada mas)
    http://persistirem.blogspot.com/2010/12/javier-faus.html

    Aprofitem per desitjar bones festes a tothom

    Visca el barça i Visca Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s