El debat d’investidura de Mas

Artur Mas encara no és president de la Generalitat. Probablement, ho serà dijous. No deu venir de quaranta-vuit hores i, a més, tots els partits ja havien deixat ben clar que seria així. A la primera votació després del debat, només ha obtingut els 62 vots a favor dels diputats del seu grup parlamentari; els altres 73 diputats de la resta de grups hi han votat en contra.

Aquestes són les coses de la política que no acabo d’entendre. Ja comprenc les raons que han donat tots els partits per no votar a favor de la investidura d’Artur Mas. Però no les comparteixo i em fa l’efecte que són qüestions com aquestes les que fan la política tan incomprensible per a la ciutadania i que creen desafecció. Certament, no és pas el més greu ni el més determinant, però denota una manera de fer i d’enfocar l’exercici de la política des d’un punt de partida excessivament partidista, al meu entendre, i que acaba per tenyir-ne tota l’actuació.

Artur Mas serà president de la Generalitat més tard o més d’hora. D’aquí a dijous, Convergència i Unió negociarà l’abstenció d’un o dos grups, el PSC i ERC segurament, i sortirà escollit en segona votació. No hi ha, per tant, perill de bloqueig institucional i d’haver de convocar noves eleccions d’aquí a un parell de mesos. Per tant, com que els resultats de les eleccions van ser tan clars, encara que no ho fossin suficientment, no entenc per què els partits han jugat a forçar una segona votació. Comprenc que tenen un electorat al qual es deuen i és normal que en el debat anunciïn quina mena d’oposició faran i què li exigiran al nou govern i etc. Tanmateix, em sembla que aquesta presa de posició és del tot compatible en votar a favor de l’únic president possible. I més en el moment en què es troba el país, que com més aviat es posin a la feina i més estalviïn en reunions i plens i discursos, millor per a tothom.

Dit això, del debat m’he quedat en dos aspectes: l’actitud seriosa i de mà estesa d’Artur Mas, molt posat en el seu paper de president d’un moment difícil del país, que ha estat corresposta per gairebé tots els portaveus parlamentaris, i en l’estrena no gaire reeixida al meu parer de Joan Laporta.

I, encara, per lligar-ho amb el FC Barcelona, he trobat molt encertada la reflexió de Mas en resposta al portaveu d’ERC, Joan Puigcercós, en el sentit que Catalunya és un país que no sap aprofitar l’experiència dels seus presidents quan aquests deixen la Generalitat. Em sembla que és un mal molt general del país i que no només afecta la presidència del Govern. Tenim una tendència malaltissa a fer foc nou de tot i tothom.

Advertisements

9 thoughts on “El debat d’investidura de Mas

  1. Deia Maquiavel, no pas en el seu “Príncep” és clar, sinó en el seu tractat sobre la república (“Els discursos”), que un dels grans perills de qualsevol Nació o Estat són els sectarismes. La raó que en donava era evident (encara que no pas per tothom, al menys pels qui varen dissenyà la nostra democràcia als 70’s): els partits no miren mai pel bé comú, sinó pel seu interés particular, per la seva perspectiva de la situació. I perquè una Nació es faci gran i aspiri a un porvenir és necessari no actuar mai d’acord a uns interessos partidistes, ja siguin els de la majoria (“el poble” deia Mquiavel), ja els de minories de qualsevol índole. S’ha de governar estudiant i analitzant quines són les condicions i les possibilitats d’engradiment d’una nació.

    Com bé exposes, Jordi, ens trobem que la nostra política sembla estar segrestada pels partidismes i sectarismes, pitjor inclús, per les ideologies; els polítics només miren pels propis interessos de partit. En raó saben molt poca cosa d’organització o ciència política, és a dir, de l’estudi de les condicions de creixement i potència. En general, només es dediquen a promoure i a satisfer els seus interessos de partit rere la imatge de l’una ideologia ¡Com si la ideologia demostrés alguna cosa! Per a ells, això i només això és la política.

    Que cap partit, excepte CIU, voti a favor d’Artur Mas com a president indica, ja per començar, el poc que els importa el “bé comú”. Amb això estic amb el que comenti el Jordi. Entenc que no ho haguessin fet 4 anys enrere, però no fer-ho ara, no reconèixer un clar vencedor (que jo no vaig votar per cert), diu molt poc del “fair play” d’aquests partits.

    No sé, em sembla que en Mas ho tindrà negre, i no parlo per la situació del país. Les seves ganes de presidir el fan ser molt optimista; això potser és bo. Però no sé si s’adona que la seva tasca serà d’equilibrista: haurà de mantenir lligat i unit un parlament d’interessos i filies profundament controvertides i contradictòries. I ell está força a mercè d’aquest parlament d’oposició. Entenc que li poden tirar endarrera les propostes de lleis, li poden presentar una moció en qualsevol moment, etc. Pot trobar-se amb un governar complicat.

    Tanmateix, i ben mirat, potser és una sort que la oposició sigui tant contrària entre sí (PP i ERC, per exemple); evitarà aquesta contradicció de la oposició a què faci un front comú paralitzant-li el govern? Jo això ho he vist fer , ara fa 4 anys, en un ajuntament de poble. Ai, qui no vol el poder? Tothom el vol, especialment els que saben lo difícil que és aconseguir-lo.

    De totes maneres, potser si jo fos el Sr. Mas i el parlament no em reconegués majoritàriament com a president, exigiria, sense embuts, unes noves eleccions. O surto més fort o no val la pena governar a criteri de la oposició. Potser seria jugar massa fort. Bé, això depèn del tarannà de cadascú.

    Ja veurem què passa… igual tot va com la seda i d’aquí a dos anys Catalunya és com Qatar, és a dir, una canya de país (no us ofengueu per la broma) 😉

    Salut.

  2. gran reflexio Jordi, veig que no estic sol….
    Jo no soc un gran fan del “king Arthur” pero com comenta l’RDC, si fos en Mas els posaria sobre la taula i un altre cop eleccions….
    Els politics s’han distanciat tant de la gent que es increible…i jo soc de la opinio que la majoria de politics ho son perque son uns fracassats en els seus ambits professionals (hi ha excepcions of course).
    No se si Catalunya sera com Qatar, pero hi ha gent que es pensa que son els Emirs de Catalunya…
    Si els dos liders mes importants del pais no es van posar d’acord ni per fer un debat…que podem esperar?

  3. Laporta m’ha decepcionat. Potser si que la seva mala intervenció ha estat fruit dels nervis com a principiant, però Artur Mas l’ha deixat en evidència. Jo no hi entenc de politica, però una cosa deu ser presidir un Club de futbol, -encara que sigui el Barça-, i una altra veure-se-les amb uns politics avessats en mil batalles.

    • Estic d’acord amb el que comenta en Jordi. Si en una situació tant clara de qui és l’unic que pot ser President, quan més petits són els seus grups, més xulegen que es deuen al seu electorat i no al bé comú del pais, ningú (i potser tant en Puigcercos com en Laporta s’haguessin destacat d’entrada..) gosa donar suport per a tenir President al primer intent, desprès ja queden una mica més coixos del que els han deixat els electors.

      Realment en Mas ha estat, seriós i rigorós, però brillant, i ha donat classes i classes de política als responsables dels Grups parlamentaris. En Laporta ha decebut molt i molt i molt. I era el dia més fàcil. Manca de treball de preparació, crec.
      Cordialment,
      Andreu

  4. És el problema de tenir polítics professionals. Son gent que porta tota la seva vida activa entre partits. A la Universitat (qui hi va anar…) eren activistes dels Sindicats d’Estudiants més afins al seu Partit, llavors algún càrreg a les joventuts pertinents i… anar pujant… No professionalment, no com a ciutadà… només anar pujant dins el mateix Partit. Posant un colze aquí, una traveta allà, anar figurant… No em perdo un acte del Partit!… Què podem esperar llavors? Que entenguin els problemes reals de la gent? Que sàpiguen gestionar els diners públics, més enllà de per fer-se la foto a les inauguracions de coses?
    Jo he fet això… jo he fet allò… Però, recoi!…has escoltat a la gent??
    Que s’acabi aquesta mena de casta política que no se n’entera de res… que tenen sous desmesurats i estan desvinculats del món real!
    Necessitem bons professionals que desitgin dedicar uns anys de la seva vida al País, per convicció, per patriotisme, per ganes de fer un país millor… no per estúpides ideologies i pel Partit. Necessitem construir una Catalunya millor a partir de la gent que ho fa bé. Necessitem a un Ferran Adrià assessorant un Departament d’innovació, necessitem un Valentí Fuster essent responsable de la Recerca en aquest país, necessitem els millors economistes que gestionin els nostres impostos, necessitem que les millors patums del nostre país assessorin i prenguin la iniciativa…necessitem Els Millors per sortir de la Pitjor crisi en la que ens hem vist ficats mai… No és moment de “ara no et voto, però demà ja podras ser president…”
    És moment de que els bons governin, és moment de que els preparats prenguin les regnes del cavall desbocat.
    Jo els fotria a tots a treballar… a estudiar idiomes… a treure’s el batxillerat (en més d’un cas)… a que fessin l’exàmen de nivell C… Ja està bé de tants romanços! Ja està bé de tanta mediocritat!
    SALUT!

  5. Certament hem construit un sistema polític on els millors no hi volen saber res. Qualsevol que que excel·leixi en alguna cosa, no s’hi vol posar en política; per què?

    “Els millors han de dominar i allà on no es pensi així, allà falten precisament els millors”.

    Salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s