Un derbi com els d’abans?

D’unes quantes temporades ençà, els Barça – Espanyol han recuperat bona part de la rivalitat que havien tingut molts i molts anys enrere. Val a dir que per al cantó periquito, els partits contra els culers sempre han estat especials, però és veritat que per als culers, en canvi, el fet de jugar contra els periquitos havia perdut molta de la càrrega simbòlica que històricament havia tingut. Fins i tot, goso dir que en una certa època un sector del barcelonisme mirava amb una certa condescendència l’Espanyol i no li sabia gens de greu que guanyés, o li feia cosa veure’ls patir i plorar, què sé jo, com quan van perdre la final amb el Bayern Leverkusen. Era una condescendència nascuda d’una superioritat rotunda i absoluta. Certament, l’Espanyol havia fet alguns canvis significatius, abandonant alguns posicionaments que havien fet feredat, però em sembla que la raó més fonamental anava en el sentit que, futbolísticament, havia deixat de ser un rival temible, al Camp Nou per descomptat, i a l’Estadi Lluís Companys, deunidó.

Ara: des de fa un parell o tres de temporades, tot ha canviat i encara que no s’hagi arribat als nivells d’antany, els enfrontaments entre el Barça i l’Espanyol han tornat a agafar un aire de partit de la màxima rivalitat. El punt de retorn es situa ben clarament en el partit de la temporada 2005 – 06 al Camp Nou, quan Tamudo va aixafar la guitarra i algun instrument més de la banda blaugrana i va donar la lliga al Reial Madrid. Tanmateix, a mi em sembla que també hi fa molt que en els dos equips hi hagi jugadors que han crescut en el futbol mamant la rivalitat amb entre culers i periquitos. A més, com a argument per al partit d’aquest dissabte, l’Espanyol és quart, en posicions de Lliga de Campions, i com que està jugant prou bé i obtenint bons resultats, el pit gairebé els surt sense voler, no cal que el treguin.

De totes maneres, jo em penso que en el derbi d’avui hi ha més pa que formatge. Vull dir que la superioritat dels blaugranes és massa gran com perquè els blanc-i-blaus en puguin sortir vius. Ja es veurà. En el futbol pot passar sempre de tot. Menys algunes coses que són impossibles, o gairebé.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s