Madrid, Mou i CR7, la precisa trinitat

Dimecres, el FC Barcelona es juga el seu futur a la Lliga de campions i aquest partit contra el Panathinaikòs, que en circumstàncies normals l’hauríem de considerar excessiu, perquè a aquestes alçades els blaugranes ja haurien d’haver enllestit la classificació i tenir encarrilat el primer lloc del grup, ara, a vuit dies de l’enfrontament contra el Reial Madrid, se’l pot rebre com aigua caiguda del cel. Una cosa no treu l’altre: per als blaugranes, fóra molt millor un escenari en què ja tot estigués fet a la competició europea per a què l’equip es pogués prendre el partit d’Atenes com un mer tràmit i, si Guardiola ho volia i ho considerava, pogués donar descans als seus futbolistes més decisius i així no haver de córrer cap risc. Tanmateix, com que al Reial Madrid, vull dir el seu entrenador José Mourinho, el seu crac Cristiano Ronaldo i la seva premsa, ja se’ls veu a venir des de fa setmanes i mesos, la pedra d’Atenes a la sabata blaugrana no té perquè provocar cap llaga insuportable, al contrari, als blaugranes els servirà per a no pensar en el clàssic que mig decideix el títol de la Lliga espanyola fins dijous, i de dijous a dilluns hi ha quatre dies de gairebé vint-i-quatre hores que poden ser moltes hores i molt llargues. Per sort mediàtica, també hi ha unes eleccions al Parlament pel mig.

Què faran i què diran Mourinho i els jugadors merengues que surtin en roda de premsa d’aquí a dilluns, no es pot saber i ja ho veurem i ho sentirem. No obstant, si no canvien radicalment d’estil i de tàctica, el més normal és que segueixin burxant i mirant de treure de polleguera Josep Guardiola i per a crear un clima de sobreexcitació. Al Barça de Guardiola aquestes pujades de tensió emocional no li han anat bé gairebé mai. El darrer exemple el tenim en el partit de la temporada passada contra l’Inter al Camp Nou, en què els blaugranes havien de remuntar un 3 a 1. I el primer cas, el partit contra l’Espanyol del primer any del tècnic de Santpedor, en què durant tota la setmana es va crear un ambient de golejada del tot inadequat i imprudent. Entremig hi ha hagut algun Barça – Madrid que s’ha salvat pels pèls.

Els partits contra el Madrid ja tenen prou càrrega de tensió, la història futbolística n’hi ha afegit molta i no cal abocar-n’hi més. El partit de dilluns fa dies que s’ha començat a jugar i a mesura que s’acosti l’hora oficial d’iniciar-lo de veritat, el soroll s’intensificarà i, probablement, es farà insuportable. Al Madrid li convé i Mourinho i Cristiano Ronaldo els agrada aquest ambient d’esbroncades i crits i hi juguen. L’entrenador i el futbolista portuguesos s’han convertit els darrers anys en el rivals més antipàtics i que més ràbia provoquen en els culers; ningú pot negar que hi han fet molts mèrits. Fins aquesta temporada, els teníem un allí i l’altre allà. Que el Madrid els hagi ajuntat, per a formar la trinitat rival perfecte, és una precisió insòlita i, ben mirat, una sort i tot.

Anuncis

3 pensaments sobre “Madrid, Mou i CR7, la precisa trinitat

  1. En Mou sap perfectament que el Madrid és inferior, com a equip, al Barça. Ho té claríssim! També és normal, porta poc temps treballant i acoplant jugadors nous i una banqueta molt descompensada. Per aquest motiu li interessa un partit en que els blaugranes es mostrin sobre exitats, nerviosos, amb excessives ganes de demostrar quelcom que no cal que demostrin… En Cristiano ja va dir: A ver si a nosotros nos meten ocho… Doncs si tenen la punteria afinada els hi poden caure 10, perquè més de 10 xuts tindrà el Barça. Però és aquest tipus de declaracions en les que els jugadors no han d’entrar. I és aquest tipus de declaracions les que ens esperen. Quan et sents inferior has de posar neguitós al ribal per tal de que cometi més errors dels que en ell és habitual, només així tindras oportunitats de sorprendre’l. Però en Pep segur que també s’ha llegit en Sun Tzu i ho tindrà en compte. Esperem sàpiga gestionar el vestidor a nivell emocional. En Mou ho té claríssim, provoca l’error del ribal i tindrem possibilitats. Sap que si el Barça agafa la pilota, té el cap clar per pressionar i desenvolupar el seu joc… el Madrid no té res a fer, només les individualitats podrien salvar-lo. Ja ho veurem… Quina emoció! Quin gran partit ens espera!

  2. En Mou i en CR7 tenen aquell punt de sentiment d’inferioritat dels veïns pobres… només en la provocació i d’esbroncades es senten superiors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s