El ciclisme se la juga amb Contador

La Unió Ciclista Internacional ha passat el dossier sobre el positiu d’Alberto Contador en el Tour d’aquest any a la Federació Espanyola de Ciclisme que serà la que haurà de decidir si el sanciona o no i, si ho fa, si la sanció és una simple amonestació o bé li aplica la pena màxima de dos anys de suspensió. És el procediment habitual.

La Federació Espanyola no ho té gens fàcil. Si decideix sancionar el corredor, Contador perdrà el Tour guanyat aquest estiu i, molt probablement, o bé es retirarà o bé iniciarà una travessia de desert tan incerta com la que està fent Alejandro Valverde. Indiscutiblement, el ciclisme espanyol perdrà la seva gran estrella, que juntament amb Valverde, havien de dominar el ciclisme internacional durant una època molt llarga. I si decideix que el picogram (una milionèsima part d’un gram) de clenbuterol que li van trobar a la sang és una quantitat tan ínfima que no es pot considerar dopatge, llavors, revifarà les crítiques que des dels organismes internacionals es vénen fent des de fa anys a la Federació Espanyola de ser tolerant en excés amb el dopatge dels ciclistes espanyols i tornaran a dir que si els Contador, Valverde i companyia ho guanyen tot o gairebé tot és perquè ells poden anar dopats i els altres no.

Per acabar-ho d’adobar, aquest dimarts ha sortit publicat a Dinamarca un llibre de memòries del ciclista Bjarne Riis, guanyador del Tour del 1996, aquell en què va trinxar Miguel Indurain, en què explica que durant tota la seva carrera de ciclista professional es va estar dopant i que, de fet, tots els ciclistes professionals ho feien. El fet té el seu què, perquè Riis ha fitxat Contador pel Saxo Bank que dirigeix.

Més enllà de l’oportunitat de la publicació de llibre, comercialment segur que ho és, la confessió de Riis posa sobre la taula, una vegada més, la hipocresia en què es mou el ciclisme. Tothom sap què passa, des dels corredors als directors passant pels metges i els organitzadors i els directius de les federacions, però ningú gosa prendre mesures valentes i s’imposa la lògica, fins a cert punt acceptable, del s’hi val tot menys el que s’enxampa.

Però aquesta lògica es trenca a partir de moment en què dos països, primer França i, més tard, Itàlia, converteixen el dopatge en delicte i inicien una croada que ha posat el ciclisme a un pas del precipici.

Totes les campanyes antidopatge i a favor d’un esport net estan molt bé i són encomiables. Els controls i les sancions exemplars n’han de ser la punta de llança, indiscutiblement. No obstant, amb aquestes mesures no n’hi haurà mai prou. S’hauria de revisar l’esport professional de dalt a baix, des dels calendaris de les competicions als valors que fomenta. Però, em fa l’efecte que la indústria de l’esport no li interessa gens ni mica. Potser la solució per al ciclisme fóra que Adidas i Nike s’hi fiquessin de ple.

Anuncis

Un pensament sobre “El ciclisme se la juga amb Contador

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s