En el periodisme hi ha una màxima que diu que els periodistes no han de ser mai els protagonistes de la notícia. Com que és una màxima, tot sovint no es compleix, però això no li treu validesa.
En el futbol acostuma a passar tres quarts del mateix. Els protagonistes de les notícies haurien de ser sempre els futbolistes i, a més, per les seves actuacions dins dels terrenys de joc, però a vegades el focus apunta una mica més amunt i enfoca els directius o s’adreça a la banqueta i mostra el comportament d’un entrenador.
A vegades passa que periodistes, directius i entrenadors es converteixen en els protagonistes d’una notícia, o d’una pseudonotícia o d’un comentari que no treu cap a res, sense voler, pel caprici o la mala llet del qui l’escriu. A vegades passa, però no passa sempre. Més d’una vegada és el periodista, el directiu o l’entrenador el qui s’ho busca. D’exemples n’hi ha un munt i no cal enumerar-los.
Hi ha cops que la vanitat d’algunes persones només la supera la seva misèria.
Amb sal i pebre 
Hi ha una cosa que em té neguitós. A sortit fa poc la notícia sobre la opció de compra que té el Milan sobre Inrahimovic. Bé, he llegit que, segons diu el resum de la Due Dilligence, el Milan pot executar o no la opció. Fins aquí tot normal, es una opció de compra i, per tant, es com ha de ser.
El que no entenc es que, segons diu la Due Dilligence, aquesta opció s’ha de executar a partir del 1 de Juliol del 2011.
I aquí es ve el gran dubte. Si es veritat això, si el que diu la Due Dilligence es la realitat i l’opció de compra s’ha de executar a partir del 1 de Juliol … Per qué s’nclouen les perdues de l’amortización anticipada del fitxatge d’Ibrahimvic dins el presupost 2010-2011?
Per què? Perquè els números en fred són com el fum… gasosos i inconsistents. Hi ha molta mala intenció en tot plegat. El que hauria de fer en Rosell és passar pàgina i dedicarse a dirigir el club més important de Catalunya, que es per això que el van votar, no per enviar a ningú als jutjats. Que no tenen feina els jutges?
Quin cansament, quina persecució… Només faltava ahir la conyeta del video amb la topada de Laporta amb Freixa. Tothom culpant a Laporta… I el Freixa? Quina educació té aquest tipus que es troba enfront a l’expresident del seu club i ni li dirigeix la paraula??, ni fa cap gest per saludar-lo cordialment!! Això sí, en Laporta es troba amb el Nuñez i és capaç de donar-li la mà com ha de fer tot senyor que s’hi consideri, si fins i tot va anar a felicitar en Sandro per la seva victòria electoral… Quins nassos! Quantes collonades, complexos i enveges…
SALUT!
Ahir a la nit ja vaig veure el video a la pàg web de l´ As , mentre intentava buscar informació del partit Jubilats contra Caverna , tot i que l´ havia vist a casa m´ agraden les informacions sadomasoquistes , escoltar Intereconomia , els subtils reportatges de Cuatro , el Manu Sànchez a Antena 3 i molt més . Però que no havieu escoltat mai el bel·ligerant Freixas als millors anys de la nostra vida amb el Bernat Soler ? . Ja ho sé lo de la sopa d´ all , però encara ningú sap el què acaba de caure a can Barça . Al Loro !!! jo no era Laportista i fins i tot xulejava de què el meu amic Xavi Posas tenia millor currículum que Guardiola quan va fitxar pel primer equip , tots dos entrenaven a un tercera divisió , un al Barça B i l´ altre el Manlleu , per cert a Guardiola el van expulsar els dos partits . Però ara veient el què s´ intenta fer per revenja i per no amor als colors , m´ estic tornant un anti Sandrusku !!! Sandrusku que et més flas que un duro sevillano !!!!
Eduard tens tota la raò, “Hi ha molta mala intenció” amb “el joc de cames” del expresident, i et recordo que té antecedents (xofer, J. Castillo, aficionats, aeroport, llotges, trobades amb les penyes,..) i ell mateix s’ha disculpat dient que en molts vídeos no es reconeixia, a lo millor en aquest tampoc es reconeix.
Si un provoca un xoc involuntariament amb un conegut, demana perdó immediatament i es dirigeix a la persona pel seu nom o cognom i no cridant “noi”. A més quan la periodista li pregunta qui és?, no li contesta.
Si, Jordi, la teoria i el periodisme esportiu correcte haurien de ser el que expliques.
Però sempre. Sempre. Quan fa de president un vanitós personalista compulsiu i quan ho fa gent discreta. Sense excepcions per simpaties, o per indicacions dels qui manen als clubs, si es fa això…que s’ha fet molt i molt i molt. I el que no sembla de rebut , i no va per tu, perquè conec la teva opinió sobre l’excès de presència als mèdia del presi anterior, i mantinguda en el que es va poder estant-t’hi a dins, però si va per aquells vice’s supporter’s il.luminats que van donar moltes més metxes a un aprenent d’incendiari. I és una metàfora, quedi clar.
Ara, sempre es bó saber on i qui comença a intentar que una xorrada sigui noticia.I sabrem qui incompleix els criteris correctes en primer lloc. I , és una llàstima, perque podria estar tot més igualat, però els hooligans laportians son sempre els qui comencen, i també ahir, a travès d el’enmaranyada sèrie de blocs, pamflets,fb’s, i twiteres que empren, ja des de fa molt de temps. Des d’abans de les eleccions. El joc brut també es aixo. I vull creure encara, i com més va més em costa, que són els encerclats al voltant d’en Jan els més piròmans, i moltes vegades sense que ho sapigui en Jan, al que vaig considerar molt més llest del que les nombroses tonteries, barrabassades i xuminades dels darrers 5 mesos indiquen. Però juntament amb l’acció errònia hi està l’omissió, sobretot en coses que si n vol, s’acaben en 10 minuts. Però ens haurem d’acostumar a les tonteries mes temps encara, potser.
Ben cordialment,
Andreu
Torno a dir Kiko, quí es pensa que és aquest tal Freixa, com per fer-se el suec quan passa al costat de l’expresident de la institució en la que actualment ostenta un càrreg important. Qui? Tota la resta, és especular. Que si traveta, que si li posa l’espatlla per a xocar, que si pim, que si pam. El que és EVIDENT és que el Freixa passa al costat d’en Laporta, veu un paio amb camera a l’espatlla, una entrevistadora i qui sap si algú més de so, i passa de llarg fent que parla per telèfon… Manca educació, classe per ambdúes parts però… en Freixa té un càrreg i ha de fer el paripé (com deia aquell) quan vegi a Laporta, en Nuñez o en Gaspar! Li va en les coses del càrreg i punt.
Fa uns dies vaig anar en bus i hi havia sobre un seient un diari gratuït que es diu GOL. Em va sorprendre que encara existís, jo creia que ja havia fet la feina per la qual va ser creat: emmerdar. Ara sembla que la seva feina és ensabonar. La portada era del tot delirant. Fan riure, de veritat.
D’això s’en diu ara periodisme.