Una Lliga de només dos equips (1)

El FC Barcelona va guanyar el Sevilla per 5 a 0 al Camp Nou, en va fer cinc però en podia haver fet una dotzena perquè els blaugranes van esclafar els sevillistes des del minut u, en què Xavi ja podia haver marcat, i fins al minut noranta, en què Villa va fer el cinquè gol.

El primer que cal fer és donar-li la raó al tècnic Josep Guardiola i reconèixer que arribar a aquest nivell de joc i superioritat no és ni fàcil ni evident i que per assolir-lo cal tenir molt de talent, haver treballat molt i seguir treballant encara més.

Ara: un cop reconegut això, cal adonar-se també que el FC Barcelona i el Reial Madrid han agafat una distància respecte dels seus rivals tan enorme, que el campionat de Lliga espanyol s’ha convertit en un duel entre ells dos; el títol es decideix en els enfrontaments directes entre ells, al Camp Nou i al Santiago Bernabéu, i en un grapat de partits més. La tendència de les darreres temporades és aquesta i no ha passat res ni sembla que hagi de passar res per creure que es capgirarà.

Al meu entendre, només hi ha dues solucions. La primera, que jo trobo inacceptable, consistiria en adoptar mesures d’anivellament semblants a les que es fan a l’NBA, amb un repartiment equitatiu dels drets de televisió i regulant els fitxatges per afavorir els equips més mal classificats. Per a mi és inacceptable i no s’acceptaria mai perquè la nostra mentalitat no té res a veure amb la nord-americana; els nord-americans troben l’emoció en l’equilibri i en la igualtat d’oportunitats, mentre que aquí ens agrada sentir-nos els millors. I, en segon lloc, perquè anivellar la Lliga espanyola significaria afeblir el Barça i el Madrid en relació als equips europeus.

La segona solució en què penso és, per a mi, la bona i és deixar-se de romanços espanyols i fer una Lliga europea com Déu mana. La Lliga espanyola seria per als filials amb equip a Europa i pels suplents més habituals d’aquests equips. Hi ha molts barems per a decidir quins vint o trenta equips formen part de la Lliga inicial i hi ha moltes fórmules per a establir una o dues divisions i un sistema d’ascensos i descensos perquè cap equip en quedi exclòs de manera permanent i no es pugui guanyar el dret a formar part de l’elit europea de futbol. Ho ha fet el bàsquet i, a més, és el sistema amb què funcionen totes les competicions a Europa. Jo crec que aquesta solució no és per demà ni per demà passat, perquè hi ha massa xovinisme i interessos en els òrgans federatius, però un dia o altre hauran de fer el pas perquè ja s’ha convertit en una qüestió de supervivència. El deute dels clubs i les lligues és estratosfèric i els espónsors que paguen la festa un dia o altre se n’hauran d’afartar.

El FC Barcelona i el Reial Madrid han assolit una distància enorme respecte dels seus rivals a la Lliga espanyola. La clau d’aquest esvoranc que s’ha provocat l’hem d’anar a cercar a començaments d’aquesta dècada.

Anuncis

4 pensaments sobre “Una Lliga de només dos equips (1)

  1. Uf Jordi, la veritat es que cap opció m’agrada del tot. Sens dubte que agafar un format NBA no m’agrada gens, tot i que afegiria molta competitivitat. Però la opció dos tampoc m’acaba d’agradar, seria la més factible, però no crec que els clubs acabin arribant a cap acord. L’únic cert es que cada cop la lliga espanyola s’assembla més a l’escocesa, només hi ha dos equips que any rere any es juguen el títol. Jo, aquesta temporada m’havia cregut al València, però sembla que poc a poc perd força, tot i que de ben segur remuntarà. El Sevilla d’ahir, per exemple, no es rival, està encara per reconstruir.

  2. per una banda, es temptador pensar que la lliga espanyola es ya un concepte obsolet i que cal que els dos, tres o quatre millors equips juguin nomes una lliga europea tipus NBA i deixin de passejar plantilles multimilionàries pel camp del Hercules o del Albacete. Però caldria no perdre de vista que bona part del diner que mou el futbol es, per dir-ho d’alguna manera, diner fosc: els clubs passen de pagar a Hisenda o a la Seguretat Social i els ho toleren, la majoria dels clubs, inclosos el Barça i el Real, tenen una economia propera a la fallida, una que nomes s’aguanta per motius politics: interessa mantenir el circ en marxa.

    Ara que venen temps de moderació de la despesa, es molt possible que fins i tot Barça i Real tornin a ser equips mes d’aquest mon i no del altre, com els passa ara. La rao es senzilla, es normal que al pais mes arruinat de la UE el futbol mogui mes milions que enlloc altre? No ho es, i aixo petarà, abans o desprès.

  3. La NBA s’ha aguantat i aguanta, en un altre món com´es USA, gràcies al topall salarial.
    I amb una limitacio màxima de partits anuals.
    També hi ha paxangues però no gaires. I tenen marca global muncial.Ivenen samarretes arreu del món. I els televisen arreu del mon. I malgrat això no guanyen diners, i ja veurem com ho arreglen..que ho arreglaran.
    El futbol és un esport global, també, i mou mols mes milions de segudors, fanatitzats o no.
    Però té un enemic molt més fort, a la pròpia família, o millor dit, indústria. Les federacions, la FIFA la UEFA., amb la història de les seleccions. Es a dir, obliguen a que hi vagin sempre els millors, sense pagar res als seus empresaris, els clubs, quan és el més racional i normal. I amb els guanys de les competicions de les seleccions (que no tenen cost de jugadors!!!!, només els bonus..) es permeten premiar econòmicament els seleccionats fins i tot molt més del que poden els seus clubs, que els contracten, els aguanten, (quan es lesinen, quan estan esgotats, quan volen augments de sou,..) iels paguen la mar de bé i els fan destacar per anar a les seleccions.

    I mentre no posin a ratlla, i racionalitzin, en competicions i frequència, els partits de les seleccions, no podrà avançar res la 2a. linia, la de la superlliga europea, simultàniament amb les lligues estatals.

    El prroblema són les seleccions. Una milonga del segle passat. Mulñtimilonària per a pseudodirectius queno van res, que viatgen i viuen bé. Es mentida que les Federacions audin els equips modestos o les escoles de futbol. Mentida total. Cada club s’ha espabilat com ha pogut, perque de la Federacio, ni Catalana ni Espanyola, res de res. Milongues.

    Els industrials, els empresaris, es a dir, els grans clubs, són els que han de manar en la indústria, perquè son les qui mes arrisquen, en totes les vessants, i en l’econòmica per descomptat. I haurien de posar-se d’acord en fixar topalls salarials, per a competicions d’abast estatal, i de manera coordinada, a nivell europeu.

    Es ridicul, patètic, que un pais com Espanya, amb l’atur més gran de ‘OCDE, amb molt poca industria, estancat, gens modernitzat, pagui els sous més alts d’Europa als jugadors de futbol, als de basquet, i als de handbol. Potser, en el futbol, de manera semblant a la Premier, però ai amb molts més jugadors supermilionaris. No s’adiu amb la potencialitat economica de l’estat espanyol. I algun dia retornarà la normalitat. I valdria la pena que els protagonistes principals (els clubs amb és pressupost) es posessin d’acord en fixar topalls salarials per als primers equips. Exactament com a la NBA, com a exemple.
    Mes igualtat i menys desigualtat entre els equips, i la gestió del club pot triar en pagar molt dos o 3 superfigures i no tenir gaire per als altres 15/17 necssaris, o ells sabran.
    Primer topall salarial per acord interclubs, a nivell estatal i a nivell europeu.I si volen en un fase temporal d’arribada. I després d’arribar a un acord sobre topall salarial, els principals clubs europeus ja tindrien confiança entre sí per a posar-se d’acord i abordar també el plat fort de la questiö: la limitació del poder de federacions,Fifa i Uefa per a fixar competicions quan elshi dona la gana, i el cost que les Federacions, Fifa i Uefa han de retornar sempre, i per anticipat, als clubs, per cada jugador que s’enduguin a fer pachangues o partits pseudooficials.
    Després, amb el retall clar del poder omnímode actual de federacions, Uefa i Fifa, i amb el topall salarial en fncionament, seria ja el moment d’abordar una possible superlliga europea, que, em sembla no hauria d’acabar amb les competicions estatals, perque això d’una lliga europea tancada de grans clubs no ho acabo de veure. Ni estem a USA , ni es basquet, ni sóm nordamericans.
    Cordialment,
    Andreu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s