Una Copa ben aprofitada, pel Barça

El format de la Copa del Rei a doble partit és un error, per als equips grans que es veuen obligats a fer jugar els seus futbolistes més partits dels que serien desitjables i que el sentit comú aconsella, i pels equips petits que en una eliminatòria a un sol partit i a casa tindrien més possibilitats de sorprendre els primeres i farien la recaptació de la temporada. La Copa del Rei tindria molt més interès.

Ara: com que la lògica que impera en el futbol espanyol és una altra, com que el que és pretén és fer com més partits millor i mirar de garantir la presència dels equips grans a la final si pot ser, perquè així s’asseguren més ingressos per a tothom, el que han de procurar els equips que van més carregats de partits és d’aprofitar aquestes primeres eliminatòries contra equips de la Segona B per fer proves amb els nois del planter i els suplents més habituals i donar descans als més titulars; però, és clar, no s’hi val a badar.

En aquest sentit, és clar que el FC Barcelona ha aprofitat molt més bé que no pas el Reial Madrid l’anada dels setzens de final de la Copa del Rei.

El Barça ha jugat amb tan pocs jugadors amb fitxa del primer equip com ha pogut, i encara amb els que menys minuts porten acumulats, ha donat entrada a futbolistes del filial i ha programat entrenaments de càrrega per a uns quants mundialistes que no han pogut fer la pretemporada que haurien d’haver fet, i sense que se n’hagi ressentit l’equip que ha guanyat el Ceuta per 0 a 2, amb gols de Maxwell i Pedro, i ha deixat resolta l’eliminatòria de manera que, d’aquí a quinze dies, a la tornada al Camp Nou, podrà fer el mateix. El Barça ha positivat una eliminatòria de Copa del Rei sobrera.

El Reial Madrid, en canvi, per bé que no ha patit la desfeta de temporades anteriors, no ha aprofitat tan bé l’eliminatòria. En part, perquè només ha pogut empatar a zero gols amb el Múrcia i, encara que no ha de patir per passar als vuitens de final, a la tornada al Santiago Bernabéu s’hi haurà d’arremangar una mica almenys, però, sobretot, perquè no ha donat descans a tot els seus cracs i perquè trobo que el seu tècnic José Mourinho no l’ha encertada gens posant pressió als seus suplents dient-los que en aquest partit s’hi jugaven la confiança que els podia tenir.

És clar que Guardiola i Mourinho representen estils molt diferents de conduir grups. Mentre el portuguès aposta per la tensió continua, d’una exageració i una pesadesa extenuant, el català opta per buscar l’harmonia a partir de la serenor i el respecte amb unes formes suaus, que no vol dir que estiguin exemptes de fermesa.

A l’èxit no s’hi arriba per un únic camí. No obstant, els camins planers i sense estridències fan de més bon fer.

Anuncis

9 pensaments sobre “Una Copa ben aprofitada, pel Barça

  1. Estic una mica fart de llegir continuament comparacións entre el barça i el Reial Madrid, entre Guardiola i Mourinho, entre un model i l’altre … prou, punyetes, prou, el Barça només necessita d’un miral i no es altre que el propi Barça. Durant dos anys ja ha demostrat que en té prou fent les coses ben fetes per guanyar sense haver de mirar ni pendre referencia de ningú més que d’ell mateix.

    Son els demés els que han de agafar com a referncia al Barça i no al revés

      • Una comparació entre tots el que hi participen en el terreny de joc quan es juga, cosa que no vol dir que el Barça necessiti més referencia per ser campió que ell mateix i que té ben poc a veure amb el que he dit.

  2. L’he llegit i que? Que t’agraden els aplaudiments? Si es aixi, ho dius i cap problema
    Si vols dir alguna cosa amb cara i ulls, Jordi, la dius.
    Si vols fer conya, sobre mí, estigues disposat, amb la mateixa esportivitat, a rebre rèpliques.
    Es allò del “Tal faràs,tal trobaràs”, però laic i modern.
    I si es una boutade, no empris el meu nom, si us plau, que no te’ns permís per a emprar-lo en tonteries.
    No estiguis amoïnat,que ni em faràs famós ni em faràs retirar. Jo em retiro quan vull, sempre, i no tic glamour ni interès per ser famós. Ni ara ni mai, abans o després.
    Ja ho has vist?
    El problema, Jordi, no es veure els textos, es entendre’ls….quan són inteligibles.
    Cordialment,
    Andreu

    • Era una mera broma i prou, un picada d’ullet simpàtica i prou, en agraiment als teus comentaris que sempre són benvinguts i quan no hi són es troben a faltar, de tant en tant va bé una mica de broma, em sembla.

  3. Precisament en aquest cas, Andreu, crec que el que ha llegit però no ha entès el comentari d’en Jordi, has estat tu.
    Si ho haguessis fet, de ben segur que t’hauries estalviat aquest darrer comentari teu ple de retòrica però absolutament “fora de lloc”.
    Vaja, o almenys així ho veig jo, i diria que la majoria, el to, la situació i fins i tot el fet d’afegir-hi un “smile”, crec que denoten suficientment el sentit del seu comentari.

    Salutacions,
    Oriol

    • Veus: ja s’ha aconseguit mes post’s. I critiques personals, aixo sempre, dels hooligans de l’antiga ortodoxia monolítica.
      Oriol: una frase del Jordi encara l’entenc prou bé. Fins i tot dues o tres. I aquesta era ben curta. Mira que t’agrada posar-te pel mig..Les teves no, of course. Es un altre marc mental, sens dubte. Que serà, serà,….Arrivederci!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s