Ha passat una setmana i algun dia des que l’Assemblea del FC Barcelona va aprovar iniciar una acció de responsabilitat contra l’expresident Joan Laporta i la seva última Junta directiva. Ha passat una setmana i algun dia i les estratègies dels uns i les dels altres han quedat definides. Els accionats, amb Laporta al capdavant, traslladaran la batalla als tribunals amb demandes d’impugnació de l’assemblea i de caràcter criminal. I els accionistes, diguem-ne, seguiran fent anar el ventilador encara que ningú vegi mai com n’accionen l’interruptor; aquesta setmana mateix sortirà un reportatge a la revista Interviú en què s’afirma que l’exjunta va espiar quatre jugadors: Ronaldinho, Deco, Eto’o i Piqué, tres dels del passat i un dels d’ara, com per mantenir l’actualitat i poder cabrejar el personal.
Així que tot aquest afer va esclatar, el primer que tothom es va preguntar va ser fins a quin punt el renou podria afectar la marxa de l’equip. Amb les coses de menjar, no s’hi juga!
Hi ha hagut dos tipus de respostes: l’optimista, que ha donat l’entrenador Josep Guardiola el qual ha dit que no afectarà gens perquè ja se n’encarrega ell que l’afecti. Compta amb l’aval de la seva experiència i amb l’autisme de la majoria dels seus futbolistes. I la resposta setciències, dels qui també diuen que no afectarà gens perquè més enrenous que hi va haver durant els set anys de mandat de Joan Laporta no n’hi pot haver -li’n van plegar disset directius, fixa’t!- i, en canvi, ha estat el període més triomfant de la història.
Jo, és clar, no sé si la crisi institucional afectarà o no afectarà la marxa de l’equip. Ara, el que sé és que ni l’una, ni l’altra resposta són prou convincents: la primera, perquè és una qüestió de fe i la segona perquè és falsa.
No és veritat que durant els set anys de mandat de Laporta els èxits esportius hagin conviscut amb l’enrenou institucional. Durant els set anys de mandat de Laporta, hi ha hagut molt pocs períodes de pau social i, encara, ha estat una pau relativa. No obstant, els períodes més tranquils han coincidit amb els èxits esportius. El primer gran moment de crisi va esclatar ben aviat, el van protagonitzar els Boixos Nois i va tancar-se amb una entrevista a l’expresident Josep Lluís Núñez de Lluís Canut per TV3 en què ho criticava gairebé tot, des del Gran Repte al cessament de Valero Rivera passant pel trist transitar de l’equip. Era l’hivern del 2004. Però, a partir d’aquell moment i sense que fos ni Sant Edgar ni Sant David, l’equip va enlairar-se i el club va entrar en una fase de relativa tranquil·litat fins a l’estiu del 2005 en què van dimitir quatre directius, Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, Jordi Monés i Jordi Moix; i Javier Faus, que s’hi va reenganxar uns mesos més tard. L’equip acabava de guanyar la Lliga i encara va tenir força per guanyar-ne una altra i afegir-hi la Lliga de Campions. Tanmateix, immediatament, un jutge va obligar a convocar eleccions de manera immediata, també, i, a partir d’aquest moment, hi va haver de tot: demanda per la prestació de l’aval, intents d’inhabilitació en el Tribunal Català de l’Esport… i un soroll mediàtic i diari infernal. La pressió va ser extenuant i havia de culminar amb el triomf de la moció de censura, que es va decidir presentar vint-i-quatre hores després que el Barça perdés per 4 a 1 al Santiago Bernabéu. Havien passat dos anys en què l’equip no va guanyar res de res i va indignar els culers per fer coses que tothom sabia que feien i que, suposadament, uns espies miraven de descobrir. La moció de censura no va sortir pels pèls, els opositors van decidir vetllar armes en vistes a les eleccions que s’havien de fer al cap de dos anys, va tornar la calma i l’equip va guanyar 8 de 10 títols possibles.
És veritat que la línia entre l’èxit i el fracàs és molt prima i que quan es contraposa l’èxit i el fracàs esportiu amb el renou i la pau social no s’acaba d’entendre bé què és causa i què és conseqüència. No obstant, és indiscutible que en els set anys de mandat de Laporta l’èxit esportiu i la pau social han coincidit de la mateixa manera que ho han fet el renou institucional amb el fracàs esportiu.
El termòmetre del FC Barcelona és el Camp Nou i l’equip, la seva marxa per la competició, és qui en fa pujar o baixar el mercuri. Josep Guardiola ho sap molt bé. Era l’any 2000, el 10 de maig, concretament. El Barça havia perdut l’anada de les semifinals de la Lliga de Campions al camp del València per 4 a 1 i s’imposava una heroïcitat. La primera part va acabar amb 0 a 0 i amb molt poques perspectives de remuntada. Només començar la segona part, el València va marcar i el Camp Nou va ser Troia. Hi va haver un clam contra el tècnic Louis Van Gaal i, cada vegada més, contra el president Josep Lluís Núñez. L’equip va guanyar per 2 a 1, però molts dels que hi eren ni se’n van assabentar. En acabar el partit i l’endemà, Luis Figo i Josep Guardiola van demanar a la directiva que pregués decisions per acabar amb la fractura social que hi havia al club. Núñez va anunciar que dimitia el càrrec al cap de vint-i-quatre hores.
Saber què és causa i què és conseqüència no sempre és fàcil i en el FC Barcelona encara menys. Ara: avui, la pau institucional institucional no s’asseu ni en una cadira de la Llotja ni en cap seient de la banqueta: fa equilibris damunt de la pilota.
Amb sal i pebre 
El dia que es deixi de fer safareig de forma interessada sobre aquest tema, és quan podrem començar de nou. Hem de passar plana el més aviat possible pel bé de tots. Una crida al seny!!!!
Totalment d’acord, però malauradament es difícil passar pàgina en el moment que s’entra en litigi judicial,doncs això crea enrenou, noticia, crispació, enfrontament ….. i la polèmica sempre estarà present.
A veure si la decisió social, més important de l’historia del club, que van prendre els compromissaris, es transforma en la més estúpida per les conseqüències que portarà al Barça.
Les decisions es valoren segons els resultats obtinguts, de moment estem en l’estadi que s’ha pres una decisió induïda per la Junta que actualment dirigeix el Barça, pensant que era el millor pel club.
En un futur es valorarà quins beneficis o pèrdues ha comportat aquesta decisió.
Bé, Jordi, ara, per a tapar les coses d’en Jan, que està fent (o deixat fer) animalades molt brutes (Centre Català de Negocis); no supera, malgrat el que creia, les expectaties da’rribar justet al Parlament, comencen a moure’s gent que va ser enganyada pel Jan president en la seva esfera business, i vist que el cas que se li fa es ben moderat , ara, després de fracassades altres estratègies, ara a intentar embolicar els vestidor en una història que se’ls hi en fot, i fan bé, perque són professionals d’aquest esport, i que, com es normal sempre, tenen més empatia positiva amb la gent que ha fet esport,n’ha gestionat i en sap (Sandro) que la gent que fa de bocamoll sense tenir gaire idea, realment, de com va aquest esport, realment, en els vestidors i en els camps d’entrenament.
Ara hem de patir per si això (que, la rebequeria d’en Laporta davant una decisió democràtica, lícita, i fonamentada del Club, dedl màxim organisme del club, l’Assemblea de Compromissaris) afecta el vestidor? No fotem xorrades, si us plau. La preparació fisica, el bon rotllo entre la plantilla i els tècnics, els sistemes d’entrenament i de preparació, la pressió permanent, els partits cada 3 dies, segueixen igual, exactament igual, els resultats segueixen snt bons, molt bons (o no?), i tot i l’efecte ineluctable derivat del mundial jugat per 2/3 parts de la plantilla del Barça, que s’esvairà a final d’any, tot i la caverna mediàtica madrilenya anti Barça i anti Catalunya, i la cinquena columna dels que no han pait la derrota aclaparadora electoral ni han vist que tinguessin cap ressó els moviments personals davant patums, quedant-se com mes va més sol, amb els seus ínclits fidels, en una pretesa resistència personal, que es això, només personal, tot això , els jugadors i entrenadors ja ho tenen ben apamat. I la gran majoria de l’aficiói dels socis i sòcies també.
Ningú ha vist cap moviment entre els espectadors del Nou Camp al respecte.
Normal. Normal per als qui coneixen de veritat el barcelonisme, i no l’han volgut utilitzar mai per a les seves vanitats personals. I això es el 99,5% del public blaugrana de l’Estadi, sempre.
Es, novament, la diferència que com més es fa més gran, entre l’opinió publica i l’opinió publicada per alguns, que no són seguits per ningú. Per a seguiments amb detectius ja estava la Junta anterior, al seu més alt nivell. I diverses vegades, i diverses persones de tots els nivells de la gran famlia blaugrana. Vergonyant, sí, vergonyant.
El problema de les coses lletges no es que se sapiguin, no, això mai es cap problema, el problema es que s’hagin fet, amb pretensió d’impunitat, i malgestionant els recursos del Barça, que són els dels socis i sòcies. I sobre aquestes coses lletges, alguns, ben situats en anys anteriors amb la Jnta precedent, callen, callen com a morts, quan ho sabien i no n’havien publicat absolutament res. L’opinió publicada, sortosament, en una societat oberta i quan torna a restablir-se la transparència deixa de tenir la influència que tenia en epoques mes dirigistes i tancades. La gent té opinió pròpia, i sobre aquesta opinió pròpia, pensa, decideix i actua. I la gent està tranquil.lísima, Com els jugadors i els entrenadors.
Qui està fora de joc? els hooligans laportistes que no van saber ni voler aprendre mai la derrota fortíssima quan la moció de censura i la desfeta de les candidatures continuistes a les eleccions. Una cosa és la gestió del Club i una altra ben diferent és la marxa esportiva del primer equip, que segueix sent fenomenal, i que segueixent duent a terme una plantilla i uns tècnics, preparats, competitius i compromesos, que han servit i serveixen al Barça, no al pepet, al joanet, o al ferranet.
Cordialment,
Andreu
No tens raó Andreu 😉
Se li ha d’agrair al Laporta haver sigut fort, haver aguantat la dura moció de censura que de forma visceral se li va presentar i així, proporcionar-nos el millor any de la història del club. Pensa, Andreu, que amb en Rossell en Ronaldinho s’hagués quedat al Barça un any més (pq el Rossell va dir que el Ronny s’havia de revaloritzar) i el Guardiola, ara, no seria l’entrenador -Rossell dixit a l’Agost del 2008.
Andreu, em sembla que només et mou el rebuig vers Laporta. Jo això ho trobo trist. En molts posts has comentat els motius pel teu rebuig, però en el fons em semblen, més que motius o raons, justificacions.
En qualsevol cas, només vull afegir una cosa pels anti-laportistes: primer, podeu acusar al Laporta de trenta mil històries suposades (potser moltes d’elles són certes o mig certes), però legalment només se li reclama al Laporta haver generat certes pèrdues comptables, i les quals, a més, semblen ser qüestionables.
Sobre el que ha decidit l’assamblea de compromissaris sembla ser que al final ho decidirà un jutge -Si el Laporta impugna la votació. S’ha d’aclarir una cosa que tendensiosament s’ha anat manipulant des de molts canals d’informació diferents, també va passar així amb la moció i denota una manca de respecte per les lleis brutals; a saber: el que l’assamblea realment va decidir no és el que jutgi el Sr. Rossell i la seva directiva, sinó el que marca la llei. Si el Sr. Laporta ho impugna, llavors, amb el jutge veurem clar què ha dictat realment l’assamblea.
En qualsevol cas, només comentar que des del meu parer al Laporta se li han d’agrair més coses que recliminar-li. No per això jo posaria la mà al foc per ell -Ignoro del tot el que aquest senyor ha fet i deixat de fer. Però només dir-te que si la única cosa que té aquesta junta per acusar-lo legalment són la reformulació d’uns comptes, doncs bé, tot plegat em sembla de molt poc agraït. A més, tot això que va sortint a compte gotes per certs mitjans de comunicació ho trobo de rastrer.
Per cert, la importància que ha tingut Laporta pels èxits d’aquest equip es veu, simplement, apreciant les mostres d’afecte que el cos tècnic i els jugadors li han professat. Però em sembla que a molts això no ho voleu veure i denota o la vostra mala intenció o ser uns complets ignorants de l’esport 😉
Es la teva opinio. Jo sóc molt respectuós amb les persones, però m’agrada conèixer els fets.
Fer espies socis, consocis, codirectius, amb els diners del club, és un fet monstruós. Que no té absolutament cap justificacio. Que una Junta Núñez/Gaspart ja ho hagues fet no justifica res. Ans al contrari. Nixon era un bon president USA però fer trampes, fer espionatge d’altri, tot i ser presidents dels USA, el va dur al carrer.
I la gestió econòmica d’en Laporta, sobretot els dos darrers anys, ha estat un desori i un desastre. Sense paliatius.
I quan a la part esportiva, tu addueixes especulacions, ni un sol fet. Si, es cert, el vicepresident esportiu del 2003/2005 va fitxar, i va fitxar molt bé. Ronaldinho va ser una benediccio peral Barça, per a tots els cules i per al club. I t’equivoques. En Sandro sempre va dir, que ell l’hagues traspassat 2 anys abans, tot i tenir bones relacions personals. Hemeroteques diuen.
I va ser molt senzill, al començament. EL Vicepresident esportiu fa de vicepresident esportiu i fitxa (Marquez,..Deco,…Giuly..) i no es deixa entabanar per les idees d’en Txiqui, correu d’en Johann (la triple A del València). Per a un votant, molt il.lusionat, d’en Laporta, el 2003, la seva evolució ha estat una decepcio. Perque ha personalitzat una tasca directiva que s’havia preparat i pactat que seria en equip; perque ha volgut ser el reietó dels mèdia quan les icones, al futbol, son jugadors i tècnics, i perque ha emprat el Barça com a plataforma personal mediàtica, gestionant de manera ms personalista, encara, que en Nuñez. I això no m’agrada gens.
I els resultats economics no deixen lloc al dubte. Desastre. I accions com la del espionatge institucionalitzat, son pròpies de Xicago dels anys 30 i no del Barça del segle XXI, plural, transversal i divers.
Ningun jutja res. I menys persones. EN tot cas funcions dutes a terme. I l’Accio SOcial de Responsabilitat no se l’ha inventat el Barça d’ara, ni el d’ahir, sino que està contemplada clarament a la llei de l’esport, la que regeix el Barça.
Jo ni vaig votar ni vaig estar d’acord amb la moció de censura, pero es un dret, legíti, irrenunciable, dels socis, d’acord amb els estatuts. I un exercici democràtic, m’agradi mes o menys, sempre s’ha de recolçar. Mai s’ha de menystenir. I menys, encara menys, quan els resultats van ser els que van ser. Pot semblar paradoxal, però no ho és. Es coherent amb la grandesa del club i amb els valors d’obertura social, transparència i pluralisme: s’han produit molts triomfs esportius, moltíssims, més que mai,.pero això no ha serveit per a que la majora de socis i sòcies deixessin de valorar negativament la gestió presidencial d’en Jan. Es la veu del soci. I ha estat claríssma. Suspens a la gestió presidencial d’en Laporta. Fets. No paraules.Cordialment,
Andreu
Bé, Andreu, veig que cadascú destaca el que l’interessa 😉 De totes maneres això de l’espionatge encara està per veure. Crec que en SiM va deixar molt clar que si la junta actual tenia alguna evidència sobre espionatge que la denunciés, ja que es tracta d’un acte delictiu. I ara em pregunto: per què acuses en públic sense tenir proves -Al menys ningú dels que llegim els diaris tenim proves? No és això anticonstituciuonal o sigui, antidemocràtic?
De totes maneres, ho reconec, que no es pugui demostrar no treu que el Laporta no ho hagués fet 😉 Jo no poso la mà al foc de ningú. Ara bé, el que si que veig són unes ganes boixes de certs mitjans de comunicació de tumbar i embrutir la imatge pública del Laporta. I em crec menys aquests mitjans que al Laporta.
En tot cas, ara veurem això de l’interviu a veure què diu.
Ara que hi penso Andreu, una altra cosa. Tema Ronaldinho.
Una dels apsectes que sovint veig als detractors del Laporta és que soleu cesgar les coses amb els vostres judicis i opinions. Per exemple, tot i tractar d’àmbits molt diferents, aquesta esquisofrènia vostre per separar el Laporta dels èxits esportius no la havia vist des de la crítica de la raó pura de Kant; en serio 😉
El que m’has comentat del Ronaldinho i el Rossell em sembla un altre cas paradigmàtic del que dic. Rossell diu: jo m’hauria venut al Ronaldinho dos anys abans, quan el Barça acabava de guanyar la copa d’europa de París, pq era llavors quan el catxé del jugador estava més alt. I ara et pregunto Andreu? I què afageix llavors el llest de Rossell?? Que si no es va fer el traspàs en aquell moment, ara (Agost del 2008) no era moment de vendra’l perquè l’economia del club es ressentia. -Què l’importa a Rossell el Barça a nivell esportiu?- Em vaig preguntar de immediat. I la meva resposta va ser clara: ben poc. M’equivoco? Diga-m’ho tu mateix. Els fet són els fets esgrimeixes.
Per cert, segons el Rossell si aquest guanya el Barça la copa d’europa es vendrà al Messi (recordem com el mateix Inter de Milà ara hi va boix per fixar-lo), no sigui que d’aquí a dos o tres anys s’hagui devaluat i el Barça perdi valor, no comptablement (suposo que ja ho saps que el valor del Barça no queda reflectit en els comptes 😉 ) sino realment.
Em declaro incapaç d’entendre el que passa al Barça. Em sembla que em demanaria massa temps de treure’n l’entrellat, i em sembla que no val la pena. Al final, siguem realistes, només es tracta de onze tios que miren de posar una piloteta a la porteria contrària. I si entra tothom estarà feliç, i si no entra hi haurà culpable i càstig. El pitjor que pot passar es que l’any que ve alguns d’aquests, entrenador carismàtic inclòs i probablement el primer, juguin a un altre lloc, fins i tot al Real Madrid, que de més verdes n’han madurat, des de Samitier fins a Figo, i no ha passat res. Ara tot plegat ens pots semblar tot molt important, tant com els ho semblaven als romans les carreres de cuadrigues, els conductors de les quals es veu que tenien ingressos dignes dels futbolistes d’avui. Però, ara mateix, qui es recorda dels aurigues i de les seves cuadrigues?
La evolució del tema del Barça m’interessa només com a exemple a petita escala del país. Però també en tenim un exemple a gran escala i molt semblant pel que fa a resultats i modos, i fins i tot a persones, i es el desenvolupament del independentisme al nostre país. Els professionals han respost al clam de la multitut amb baralles i més barralles entre ells, pactes amb l’enemic, i tota mena de joc brut i de curta volada. Exactament igual que ha passat al Barça i amb algunes persones implicades en ambdós casos.
Em sembla que senzillament som autodestructius els catalans. Si estem com estem no es per culpa dels espanyols, que, a desgrat de la seva xuleria, igual que li passa al Real Madrid, pobrets prou feina tenen per aguantar-se. Per fer-nos mal no ens cal cap ajuda. “Dejarme zolo,” que deia el torero del acudit.
Estic molt emprenyat per tot plegat. Si ho arribo a saber, emigro fa molts anys.
Sovint penso de forma molt similar RRE
Aixo vaig fer jo RRE!
un exemple clarissim: com pot ser que fins i tot els nostres politics no es posin ni d’acord per fer un debat???? que el fotin en catala subtitulat en castella, en castella subtitulat en catala, en angles, en mandari o japones….patetic tot plegat…pero som aixi….
el que passa al Barca….que hi passa? no hi passa res home! tot aixo s’ha de normalitzar…hi ha entrat un nou gestor i com que no es la botigueta de l’Avia Farinetes i es mouen 400 milions d’Euros l’any ha volgut saber com estaven els comptes…el gestor ha cregut que no eren prou bons i ha preguntat als socis-propietaris, com havia promes, si s’havia de fer alguna cosa. El soci, a qui no se l’ha d’enganyar, ha dit que SI i ja esta. Un jutge, amb la calma de la justicia iberica ja ho decidira…i aquell dia, el nostre gran enemic,
comencara a endarrocar el Bernabeu per fer-hi pisos i se’n anira a jugar a Vallecas, i els seus socis diran: “ojala hubieramos hecho como los polacos”!
Home posats a simplificar… El soci no se’l pot enganyar, però la massa social és molt facilment manipulable. El resultat de la votació demostra que la cosa no estava clara i tothom que hagi vist la presentació dels comptes pot arribar a saber que es va realitzar d’una manera parcial i pretenciosa.
Jo crec que hi ha dos maneres de pensar contraposades, encarnades en dos personatges antagònics. Ara que ho penso és molt messianic tot plegat…
En el fons més profund de tot plegat, crec que hi ha ressentiment de Sandro cap a Laporta. En el fons és com el germà d’en Saddam Hussein quan, a la privacitat del seu despatx, va agafar per l’espatlla a Saddam i li digué: “Germà, tots dos junts dominarem Irak”, l’altre mirant-se’l de reüll es girà i li digué: “No t’equivoquis germà, JO dominaré l’Irak” I acte seguit li engegà un tret al cap.
Tot plegat és una lluita de poders, una lluita d’egos…
El que passa és que un ego em desperta més simpatia que l’altre i si prescindim de simpaties, un dels egos ens ha portat a ser el millor barça de la història i l’altre encara està per veure on ens porta (de moment als jutjats)… Al futbol hi ha una màxima conservadora que diu: No toquis el que funciona!
Salut!
Darrerament han sortit a La Vanguardia dos articles que em semblen molt interessants, per qui els escriuen, Carlos Sentís i Antoni Puigverd, i pel mitjà en què apareixen.
Us poso l’enllaç del segon només perquè el de Sentís ja no es pot consultar lliurement.
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20101025/54060210155/lo-mejor-enemigo-de-lo-bueno.html
‘Al loro’:
http://www.racoblaugrana.com/noticies-barca/anton-maria-espadaler-acomiadat-de-la-vanguardia-per-la-seva-tendencia-laportista/
No sé fins a quin punt aquesta notícia és certa, però el que em sembla clar que la caça de bruixes d’aquest grup mediàtic em sembla més indecent que el que hagi pogut fer el Laporta i tots els anti laportistes li volen encolumar… de moment sense demostrar, només difamant.
@rdc: no saps si es certa però la penges.
Curiosa manera, i gens seriosa, de col.laborar.
Rumori, mes que rumori, intoxixacioni,…
tu mateix, es angelical o cinic penjar un link i dir que no saps si escert o no, però ja treus conclussions.
Ja saps, perfectament, a quina casa i de qui s’alimenta aquest nounat racó, purn instument d’enmerdar la casa blaugrana. Però hi ha col.laboradors no ingenus, encara que s’ho facin passar. Quantes desenes de troles han fet còrrer en aquest suposat bloc sectari? Moltes.
T’agrairia que el que pengis ho assumeixis. Aixi es jugaria una mica més net.
Per les notícies que tinc, és cert.
!?!?!? Andreu, jo no he penjat cap link 😉
@rdc.
A veure si queda clar, altra vegada. El que jo explico ho baso en coneixement directe o/i en les meves fonts que el tenen directe. I per això, fins ara, no m’he desdit de res. Però el que no faig es cap debat ni responc preguntes a tothom o a ningú ni faig mai de Magic Andreu. EL futur no el sé ni tinc dots màgiques. Això queda per a d’altres, però no per a mi. I, per cert, això del’espionatge està demostrat, en la seva ultima fase, pel reconeixement fet pel Sr. J.Oiver, que va assumir, per amistat, decisions superiors preses, i per les factures pagades a determinades companyies de detectius. Jo no he dit que sigui cap delicte. Ni que no ho sigui. Pero dic o escric el que escric i prou. Les elucubraccions o els prejudicis o versions diferents de les textuals no són pas meves. D’acord. I, lògicament no responc preguntes. Això es el blog d’en Jordi, obert, per`jo ni tinc ni tindre mai cap consultori.
Bona tarda.
Em sembla que no és el mateix investigar una persona que fer-la espiar. La primera és una activitat legal i la segon il·legal. El primer és el servei que dóna l’empresa metodo 3 i l’altra és el que duen a terme d’amagat els estats, sobretot quan estan en guerra.
Em sembla del tot raonable el que deia el Sr. laporta al respecte d’aquest incident: no es tracte d’espionatge sinó d’investigacions de seguretat. Ara bé, aquí s’ha volgut criminalitzar i malmetre la imatge del Laporta, com en tants d’altres circumstàncies.
En gran mesura considero que el Sr. Laporta ha patit un atac constant per part de certs grups mediàtics molt importants per tal de desacreditar-lo públicament. I com que ningú és perfecte, d’elements per fer foc no els hi han faltat.
Company i amic RDC:
Disculpa’m, si us plau, l’errada.
Qui ha penjat un link és el company Joan, a qui anava i va adreçat el comentari.
Ho lamento, i ho sento.Em sap greu.
Prego acceptis les excuses.
Salutacions cordials,
Andreu
Bufff Jordi, ara que es temos de halloween o que ?, Al Camp Nou la majoria de socis estant amb el president. Donem-li temps aquesta junta, no hi han fractures ni conxorxes si postures radicals minoritaries i pel que expliques sembla que tu n’estàs abonat a una d’elles..A vuere el primer que s’anava de efsta amb els jugadors era en Laporta que va perdre els papers i es com si visques una segina adolescencia, hasta amb la filla del Reijkaard !!! Aixi que menys adoctrinar i mes mirar-se a l’ombligo perque aixó ho sap tothom.Com a minim els que hi han ara el tema esportiu, la responsabilitat institucional, etc… crec que ho tenen bastanat mes clar que el desfassat den Laporta. El termometre del camp es ben cert que sempre ha estat aixi, I..? No vec que hi te de vuere una cosa amb altre, tothom a de saber estar, el Messi l’altre dia li van preguntar per l’assemblea del 16 O i va preguntar que era ..? El que no hagin tingut pre-temporada i hagi hagut un mundial es culpa den Rosell? Au va homme siguem seriosos, potser tindries d’escriure mes de tant en tant per lo mínim tenir una mica de Chicha. Visca el Barça !!!
Definitivament hi ha una realitat que resta allí, subjacent, i tot un seguit de maneres de veure… El color vermell, que si tendeix a rosa, que si és roig anglés o vermell foc… A qui no li agrada el personatge de Laporta no li agradarà mai, i punt! A mi, que no sóc dogmàtic, m’agraden els personatges controvertits i si tenen l’aparell mediàtic en contra encara m’agraden més… em desperten, com en diria… simpatia.
En Laporta és un personatge estrident dins de la societat catalana, molt fina i amb doble moral. En Laporta ha sortit demanant disculpes, no se n’ha amagat d’anar de festa (una mica de festeta li aniria bé a alguns catalanets d’espardenyes i barretina fina), ha reconegut errades en públic, ha arribat a dir que no es reconeixia en algunes imatges… Ha demostrat humanitat. Ha comés errors però ens ha dut al capdamunt, ha sabut rodejar-se dels millors i ha sabut aguantar els moments difícils donant cops de puny a la taula quan ha calgut. Aixó ha fet sortir corrents a molts directius no massa acostumats a posar els pebrots sobre la taula. Ha aguantat a entrenadors i directors tècnics i tot plegat a donat una coherència al projecte esportiu que ens ha dut fins o estem. No ha ficat gols però ha sabut mantenir ferm el timó. Jo ho veig així, companys de blog, jo i molts altres sabem valorar el que ha aconseguit aquest petit homenot.
En Rosell, li hem de donar temps, però no tot el que voldria, potser. Penso honestament que ha desaprofitat la oportunitat de la seva vida. Potser no ho ha fet volent, potser els grups mediàtics que el van dur al cim ara es cobren la campanya gratuita que li van fer… Però com d’altres no posa el que s’ha de posar sobre la taula. Té un discurs anodí (objectivament ningú pot dir que sap parlar en públic) com de peix bullit, un xic catedralici o monàstic.
Ell ens ha ficat en aquest embolic, ell ens hi hauria de treure… espero que alló de no ser presidencialista no vulgui dir per ell no fotre brot… Que es mulli i tregui al club d’aquest deshori institucional ple de rancunies, enfrontaments i acusacions creuades…
Per cert, m’han passat un power point amb la due diligence… puff que voleu que us digui… és un document molt lleig (s’estalviaran també en disseny??) i on s’exposen uns números amb molta ideologia darrera, molt tendenciosos… però bé ja m’ho acabaré de mirar tot plegat i ja ho comentarem.
Diuen que ens vam gastar 177.000 euros en entrades per la Final Four de Paris, suposo que inclouen els seients a primera fila per la final. Doncs que voleu que us digui, jo vaig sentir en Sala MArtin dient que si, que calia gastar-se els duros per estar a primera fila, que era un fet que havien aprofitat altres vegades els nostres ribals i que en aquella final vam saber aprofitar nosaltres. Ens vam apuntar un tanto! i patapam Lliga europea al sac! Total per 177000 euros… Així funciona la cosa… i qui no vulgui veure-ho, doncs que esperi a veure si amb croquetes La Sirena i entrades contades aconseguim res. Després és necessari un equip, es clar, però hi ha detalls que no es poden deixar de banda, que sóm el club més gran del món, o no?
SALUT!
Andreu, si demanes els altres que certifiquin la veritat del que diuen, tornar a lleixir el que escrius tu, si et plau…
Ho sento, company. T’equivoques fil per randa.
Jo demano i espero que qui pengi una informacio d’un link, l’assumeixi com a seva. I no caure en la pressumpta justificació: “no sé si es cert o T’agrairia que el que pengis ho assumeixis. , però……pim pam pum”. Si no s’asumeix que es cert no es penja i ja està. I si no se sap si es cert no, doncs tampoc. Com fan o haurie de fer, segons els cànons, els mèdia.
Jo, només, he escrit “T’agrairia que el que pengis ho assumeixis. “. No he demanat cap certificat ni cap historieta.
Ah, i si alguna cosa-fet (no opinió) de les que escric la consideres no certa, t’agrairia que la/les concretis. I ho repassem conjuntament, però coses concretes.
Els genèrics no serveixen per a res constructiu , real ni concret ni positiu.
Cordialment,
Andreu