Jo em querello, tu et querelles i ell carallot

Joan Laporta ha anunciat que presentarà una querella criminal contra el president del FC Barcelona, Sandro Rosell. Diu que de figures delictives no n’hi falten: injúries, calúmnies, atemptat contra la seva imatge i el seu honor, falsedat documental, falsificació de document mercantil, maquinació per alterar el preu de les coses i, suposo, algun etcètera més.

Per bé que molts ho facin, a Laporta ningú li pot retreure que miri de defensar-se i, encara menys, després de tot el que va haver de suportar mentre era president del club, de l’assetjament judicial a què va ser sotmès durant cinc anys ben bons del seu mandat, amb intents d’inhabilitació des del Tribunal Català de l’Esport; totes aquelles iniciatives, encara que portessin noms i cognoms diversos i que estiguessin aparentment desconnectades i fossin innocents, formaven part d’una mateixa operació i estaven coordinades i dirigides des d’un mateix despatx i Laporta ho sap. A ningú li ha d’estranyar, doncs, que ara s’hi torni. I més encara després que Rosell i la seva Junta directiva impulsessin la demanda per acció de responsabilitat aprovada per l’Assemblea dissabte de la setmana passada, per presumpte mala gestió i per l’assumpció d’uns 48 milions d’euros que el club hauria perdut en els set anys de mandat de Joan Laporta.

Que Laporta i Rosell acabarien dirimint les seves diferències als tribunals ja es veia a venir de fa temps. El que és sorprenent i causa incredulitat i una enorme tristesa i decepció, pel que té de fracàs, és que hagin arribat a aquest grau d’enfrontament personal. Fa tot l’efecte que Rosell voldria veure Laporta arruïnat i a la presó. I a Laporta veure Rosell de president li deu provocar uns mals de panxa insofribles. L’origen de tanta rancúnia és incerta i incomprensible. Per més que l’he vista a venir i he vist com s’anava congriant, no sabria posar-li una data d’inici ni, encara menys, descriure’n la causa.

Diu el diccionari que qui presenta una querella és un querellant i qui és objecte d’una querella és un querellat. Carallot no hi té res a veure. I, de fet, en aquest cas els carallots són uns altres.

Advertisements

23 thoughts on “Jo em querello, tu et querelles i ell carallot

  1. El Laporta es querellarà contra el Sandro Rossell, la seva junta, Ciu, ERC, Godó, Marca, KPMG, Deloitte, … i contra tots els que no pensen com ell…. no s’ha adonat que cap dels anteriors té la culpa de les seves despesses “extra”? ni cap d’ells tenen la culpa de comprar Viladecans? o cap d’ells tenen la culpa de l’acussació de la comisió de 3M d’euros dels seus negocis a païssos impronunciables?

    • Joan Fusté dubto molt que es querelli contra Deloitte. De fet Deloitte defensa els seus comptes. Lo de reinterpretar lo més negativament possible i enganys és cosa de la junta i KPMG.

      No m’extranyaria gens que KPMG sigui la nova empresa que auditi el Barça.

      Que CiU i ERC no volen al Jan al parlament ni en pintura és normal ja que els hi resta vots i els pot treure de la poltrona. No és res personal són negocis. Com La Caixa que junt amb CiU Psc i els altres grups ens va munyint a peatges i ja els hi va bé seguir com estem. Ells amb les butxaques plenes i nosaltres cada dia més pobres espoliats robats maltractats etc….

    • el concepte despeses extres, es un concepte subjetiu, doncs depen del criteri de cadascú

      el concepte malversació es objetiu doncs vol dir que hi ha proves que s’ha utilitzat recursos de manere delictiva, doncs la finalitat ha estat en benefici propi i contra l’Entitat.

      Així que judicar pel que diu de despeses l’estudi i presentació feta pel KPGM, es molt poc consistent per fer judicis categòrics contra Joan Laporta.

      Personalment, considero un malbaratament la retribució que rebia el Sr. Joan Oliver, però tampoc considero que sigui lloable la que rep el nou Director General.

      Perquè es demonitza una, hi ha silenci pel altre?

      I penso que la valoració que s’ha de fer d’aquests criteris ha de relacionar-se amb els ingressos i resultats que obtingui el Barça.

      • doncs lo que diu KPMG i lo que diu Deloitte és exactament el mateix… crec que hauriem de fer un exercici d’autocrítica. Podem discutir si les despeses eren o no necessàries, però hi ha una serie de fets que son força indiscutibles com l’auditoria. Tothom que està en el sector diu exactament el mateix. És una guerra perduda…

      • Disculpa pel comentari anterior, no em funcionava el navegador i no sé qué he fet que m’ha sortit.

        El problema del Olivé no només era lo que cobrava, sino que trobo molt fort que a un Director General se li pagui íntegrament el bonus havent espiat als vicepresidents. En una circunstància normal, estaria al carrer.

        A banda d’això, també és molt trist com “va sortir” del club. Ell deia dies abans que renunciava a cap indemnització, la realitat va ser diferent i molt lletja.

      • Joan KPGM i Deloitte no diuen el mateix, donat que una cosa es l’informe d’auditoria i l’altre una due dilligence.

        Es mes, , a KPGM ve a dir que hi ha una quantitat de despesa, apart de les consederacions etiques i morals, no justificada documeltalment, si fos així Deloitte hauria d’haver fet constar coms a Salvetat en l’informe d’auditoriai i crec que no hi ha cap salvetat pe aquest concepte.

        La moralitat d’un concepte de despesa es alguna cosa personal, però no es base per anar contra algú, sempre que aquesta despesa sigui documentada i acreditada.

  2. Com va dir un bon amic meu l’altra dia, posem-els-hi un ring al mig del Camp Nou i que es fotin tantes hòsties com vulguin però que deixin tranquils als barcelonistes i acabin amb aquesta conya ja d’una vegada.

  3. Bé. Ja ho veurem. En Jan parla molt més del que, al final fa. Sempre ha estat aixi. Bocamoll?
    Bocaràpida? Va prometre que tiraria de les catifes en arribar al Barça, el 2003, i, després de disposar de la due diligence, se la va amagar, contra el parer d’una quarta part de la Junta, i mai mes se’n va saber res. Va jurar i perjurar que el seu cunyat (que no anava a la llista Laporta/Rosell que es va presentar el 2003. Va entrar “a dit cunyacal” pocs mesos després) no era de la Fundacion Francisco Franco. Publicament, diverses vegades. Després va resultar que sí, i per a sortir de l’impasse (sostenella i no enmendalla) va dir que el seu cunyat l’havia enganyat. Doncs no el feiem tant tonto.!

    Va prometre que en 4 anys faria la nova ciutat esportiva de Sant Joan Despí i no ho va fer.
    Va dir que començarien aviat la supermegaampliaciogalatika del Nou Camp amb una maqueta, i sense un euro, i tampoc va fer res.
    Va prometre, jurar i repetir que no vendrien ni un pam de patrimoni, i en va vendres milers, i en diversos llocs i en diveses ocassions.
    Ara sembla una Sra. Kirschner qualsevol, un Sr. Menem, un peronista abrandat que parla de l’establishment (sense definir-lo ni concretar-lo) que està contra ell, no se sap si perque es diu Joan, perque es diu Laporta, perque genera pèrdues, perque coneix Uzbekistan, o perquè. S’oblida, però, dels seus temps de candidat a la junta de l’establishment, a dins d’aquella candidatura, la de l’any 2000, que encapçalava el Sr. Bassat. Repaseu els noms de ls candidatura i no trobareu gaire obrers de la construccio ni manuals.
    Per cert, el Sr. Rosell va declinar, previament, integrar-se formar part d’aquella candidatura i es mantingué al marge d’aquella contesa electoral del 2000.

    I a la seva junta final, després de la moció de censura i de la desbandada de l’ara president d’Spanair, (Sr. Soriano), d’n altre vicepresident (Sr. Ingla), etc., home, s’ha de sr bastant sectari per a deixar fora de l’establismenht, en sentit genèric i ampli, i en cap cas, per part meva, negatiu, al Senyors com el Sr. Colomer, el Sr. Franquesa, el Sr. Castro, el Sr. Yuste, el Sr. Boix i d’altres. Aquests il.lustres ex-directius, per cert, que a molt pocs se’ls veu conjuntament amb els abradats discursos i rodes de premsa d’en Laporta, ara,..no són peronistes, ni sindicalistes, ni funcionaris, ni assalariats. O sia que , novament, amb aquests crits contra l’establishment que el persegueix (?,)(com si no tinguessin altres coses mes importants i urgents a fer, caram), en Laporta exagera molt i molt, i ni es digna fer excepcions comm els qui l’han aguantat, i fet aguantar, els dos darrers anys, al front el Barça.

    Bé, es pot remenar l’olla, al servei d’en Laporta i de la seva enèsima creuada personal exagerada (mentre mai vol dir res a cap diari quan publiquen o volen fer algun reportatge sobre les seves anades i vingudesa l’Uzbekistan…i també diu que es una persecució…però no diu ni mu al respecte..), per a intentar aixecar un fals mite d’heroi o de superman, com han fet els aparellistes de Nicaragua amb Don Montilla, i col.laborar amb el populisme peronista que l’adorna.

    Jo m’esperaria, com sempre aconsellen els bons usos jurídics i els advocats, i fin si tot segons qui sigui se’ns aecciona al respecte, a veure que i quines querelles presenta, formalment, i aleshores ja en parlarem.

    Es a dir, del que diu, enfervorit, animat, en fase populista crescuda al que fa, sempre hi ha hagut diferències. Sempre, en tot. Naturalment com diu tantes coses per alimentar l’eggo i la historieta…no pot fer-les totes.

    Quan ho hagi fet, i m’agradarà veuré si les fa ell sol, o quants dels seus antics directius, li fan costat en aquest punt de les querelles, o si es queda sol com un mussol, aleshores , segurament hi esmerçaré una mica de temps en seguir-ho.

    Mentre, com la majoria absoluta que va anunciar fa 3 mesos, com els 300.000 adherits al seu invent que va comentar el juliol, no sigui cas que estigui en fase electoral peronista i tot li surti un xic exagerat.

    Ja veurem que fa. Està en el seu dret a fer-ho. I tant. Com el Barça està en el seu dret a aprovar i dur endevant una Acció Social de Responsabiltat.

    I estic segur, com sempre, que dos no es barallen si un no vol. Però quan un es creu més xulo que tot el món, malament rai. Per a això estan els tribunals. Encara que, realmen,tot ha estat una llàstima. Tot se’n va anar en orris, tot va deixar de ser igual, aquell dia en que en Jan va decidir, (ell sabrà perquè) incomplir el seu programa electoral i deixar al Sr. Gaspart com un sant de la gestió (!!!!!!!!). Evidentment, després d’aquell flagrant i no explicat incompliment d’un dels punts forts del programa electoral de la candidatura 2003 Laporta/Rosell, mai va ser igual. Mai més. En Rosell se’n va anar, i d’altres amb ell, com un senyor, després de guanyar la primera lliga. I en Laporta, malament aconsellat, sobretot per si mateix i el seu caràcter (17 directius li han fotut el camp en 7 anys, molts, moltíssims..) es va confondre amb Zeus o algun deu grec de la mitologia. I no ho és. Realment no.
    Cordialment,
    Andreu

  4. La resposta d’en Joan Laporta d’anar judicialment contra la nova Junta directiva del Barça, perjudica l’institució, ara bé donat que ha estat la Junta Directiva qui sota el sopluig de la decisió de la Junta de compromissaris, ha decidit exigir responsabilitats econòmiques a l’expresident Joan Laporta, es molt normal que es defensi .

    Ara bé tot aquest vodevil en que ajudarà al Barça?

    La meva opinió, en res. Més aviat el perjudicarà.

    Econòmicament , el Barça llençarà uns recursos econòmics que no li aportaran cap guany, donat que considero que el resultat final una vegada arribi la sentencia ( temps enllà) si arriba, serà contraria als interessos de l’institució. A Joan Laporta no se li exigirà responsabilitats econòmiques de tapar el suposat forat econòmic, que va originar al club la seva gestió, segons consideren els nous rectors de l’Entitat.

    Institucionalment, l’imatge del Barça, en aquests moments mirall i enveja de moltes entitats esportives , queda malmesa amb la petitesa i mesquinesa de enfrontaments d’egos personals.

    I en el caire de la gestió del club, resulta que es manté ancorat a un passat recent i el que cal es pensar i treballar pel futur, per créixer i millorar i aquesta llosa de la crítica del passat es un fre al creixement de l’Institució.

    Penso que els gestors del club i els seus assessors haurien d’haver fet aquestes reflexions abans d’haver començat aquest procés pervers de rancúnies personals.

    Jo no ser si la Junta d’en Joan Laporta va fer aquestes reflexions a l’hora d’afrontar la gestió del club desprès de l’època de Joan Gaspart, però la veritat es que oblidant-se d’anar exigir responsabilitats, van treballar pel club cara el futur i la realitat actual es que s’han incrementat els ingressos , l’imatge del club ha canviat radicalment, s’han obtingut títols i el patrimoni del club no està foradat si considerem que els principals actius, els jugadors en el seu conjunt, a nivell comptable estan menysvalorats.

  5. Vamos a repasar los demandas judiciales y reclamaciones contra Laporta durante su mandato

    1.- La demanda para convocar elecciones
    La perdió Laporta y un juez le obligó a convocar elecciones.

    2.- Demanda por los avales
    La ha perdido en dos instancias Laporta y la sentencia reconoce 64 millones de pérdidas en su primer ejercicio

    3.- Voto de censura
    La mayoría de socios del Barça apoyaron la moción de censura

    4.- Caso Sogecable
    La ha perdido en dos instancias Laporta

    5.- Demanda enseñar due dilligence 2003
    La perdió y le obligaron a enseñarsela al socio reclamante

    ¿ El que haya perdido todas estas reclamaciones simplemente quiere decir que quien reclamaba tenía razón no?

  6. Jose tomas el que comentes em sembla discutible, especialment els punts 3,4,5.

    El vot de censura el va guanyar.

    El cas sogecable encara esta pendent.

    I el de la due ja tha contestat el jordi

  7. Andreu, estoy casi de acuerdo con todo lo que dices, pero para mí el elemento principal que provoco la ruptura en el 2003 tiene un nombre y un apellido, Johan Cruyff y sus intereses (la triple A, el esquema,. . . ).
    A continuación podéis leer parte del artículo (LA CONTRA) que escribió en la Vanguardia el 1 de septiembre del 2003 y ver lo que decía y pedía para Laporta y su junta y lo que hace y dice ahora.

    “Hace una semana, después de que “La Vanguardia” anunciase mi colaboración semanal de los lunes, han sido varios los amigos y conocidos que me han preguntado por qué había tomado esta decisión si durante los últimos años siempre había repetido una y otra vez que mi relación con el diario “Marca” era perfecta. Sólo hay una explicación: el cambio que de manera mayoritaria votó el socio del Barça en las últimas elecciones. Fue en aquel momento cuando consideré abiertamente el ofrecimiento que me había hecho “La Vanguardia”, porque creí que de esta manera podía estar mucho más cerca de todos los seguidores azulgrana en un momento que considero histórico para el futuro del club, y a través de un diario que siempre se ha caracterizado por su papel central en Catalunya. Así se lo dije a mis amigos de “Marca”, y ellos lo entendieron perfectamente, de tal manera que desde aquí quiero agradecerles su comprensión también en esta decisión.

    El Barça ha cambiado y lo ha hecho porque el socio lo ha querido así. Hoy todo parece diferente en este club, han cambiado las formas, el estilo, el discurso. Y nosotros los socios y seguidores de este nuevo Barça tenemos la obligación no sólo de ilusionarnos por este cambio, sino también de ayudar y mucho para que todo el largo camino que esta por delante
    sea soportable cuando lléguenlos momentos difíciles.

    Joan Laporta está demostrando que su manera de dirigir el club no tiene nada que ver con el pasado. Hasta hace poco más de dos meses el Barça había sido un club presidencialista al cien por cien, hoy en cambio Laporta ha otorgado a cada uno de sus vicepresidentes un poder tan grande que los convierte en auténticos presidentes de sus áreas. Esto tiene mucho de bueno, pero se corren riesgos. Voy a poner un ejemplo: no es ningún secreto que la persona que ha decidido la línea deportiva y económica de esta primera temporada ha sido Sandro Rosell, y a él hay que atribuirle los primeros fichajes del club, probablemente porque las circunstancias que se dieron en forma de promesas electorales, de falta de tiempo de programación deportiva y de contratación postelecciones de Txiki Begiristain y Frank Rijkaard obligaron y condicionaron a tomar decisiones que en mi opinión no han conseguido equilibrar la plantilla.

    Es lo mismo que cuando leo o escucho que yo estoy detrás de todas las decisiones deportivas. Nada más lejos de la realidad. Si Sandro Rosell ha sido el hombre fuerte a nivel deportivo en este arranque de mandato de Joan Laporta, yo les aseguro que no he hablado más de cinco minutos con él. Entonces, si el que toma las decisiones no habla conmigo, cómo puedo estar yo detrás de todo a nivel deportivo. A mí no me ha preguntado qué me parecía Ronaldinho, Márquez o Quaresma, o si debían dar la baja a Geovanni y Christanval. Tomó estas decisiones porque consideró que era lo mejor para el Barça en aquel momento y lo hizo porque tiene el poder que le ha otorgado el presidente. Ni él ni nadie tiene la obligación de pedirme la opinión y, si lo hacen, tampoco tienen ninguna necesidad de hacer lo que yo les aconseje.

    Por esto es tan importante que los medios de comunicación den tiempo a este proyecto y, si las cosas no salen bien, tengamos todos muy claro que a esta directiva la avalamos todos mayoritariamente y que los hombres que marcarán el camino deportivo del club en los próximos años no están aquí sólo para una temporada, sino para hacernos fuertes en el tiempo”.

    http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2003/09/01/pagina-24/34014509/pdf.html?search=la plantilla no esta compensada

  8. Jordi tienes toda la razón, los que solicitaron la due dilligence lo ganaron en los juzgados y en la Audiencia provincial de Barcelona aunque el Tribunal Supremo finalmente a través del Tribunal Superior de justicia de Catalunya revocó la sentencia.

    RDC Laporta ganó el voto de censura aunque con el 60% de votos a favor de censurarle.

    El caso Sogecable está pendiente de sentencia firme aunque la han perdido en dos instancias, el auditor hace provisionar este cobro que está duplicado en la contabilidad del club.

  9. Només per aclarir el tema de la Due Diligence del 2003. Van haver dos socis, en Robert Blanch i en Francesc Gordo, que van demanar dues coses: La DD i l’acta de l’Assemblea de Compromissaris del 2003.

    El primer d’aquests dos documents es va demanar perquè va ser una promesa electoral i el segon, perquè és un dret –tenir accés a les actes- de tots els membres d’una associació com és el Barça.

    És cert que a la darrera instància el jutge va dir que el Club no estava obligat a ensenyar-la. És una victòria judicial del Sr. Laporta perquè el jutge no entra en disquisicions electorals, però és una vergonya democràtica que no la hi ensenyés. Per cert, ell, ara, si que la demana com un dret.

    En relació a la còpia de l’acta, des de que es va demanar, fins a la darrera instància han transcorregut 7 anys. Set anys de plets, pagant el soci de la seva butxaca per aconseguir un dret que tenim tots els socis. Per cert, el soci també va pagar la defensa contra els drets del soci. Una situació surrealista que es va ultimar en la forma d’ensenyar l’acta. Davant d’un notari i sense possibilitat de fer còpies.

    Tos plegat vergonyós, i ara demana que l’hi portin al seu despatx.

  10. Jo crec que Laporta, sincerament, està acabat,. Nomès l’hi queda una claca , que si es cert que fa soroll, es minoritaria.

    Sincerament te el dret de fer el que vulgui, però s’està fent veritablement antipatic. al final sera persona Non Gratta al 99% de les institucions i la gent d’aquest país que per altre part diu que s’estima tant.

    Ell sabrà pero jo crec que no va pel bon camí, tal i como no hi anava des de que es va enrrocar a Can Barça. Perque no deixa pas, perque no es dedica a disfrutar aquesta segona juventut i els exits i la popularitat que ha obtingut. Potser per què ha fet masses enemics i ho es dona notorietat pública o seria un don Nadie…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s