La il·lustrativa polèmica dels Astúries

Si no fos perquè la qüestió de fons és seriosa i preocupant, tota la polèmica que s’ha muntat en motiu dels actes de lliurament dels premis Príncep d’Astúries als integrants de la selecció espanyola de futbol que va guanyar el Mundial de Sud-àfrica faria riure. I, de fet, per més seriosa i preocupant que sigui, fa riure.

Com que tant el FC Barcelona com el Reial Madrid juguen aquest dissabte, els seus entrenadors van decidir amb bon criteri que cap dels seus futbolistes anirien a recollir el guardó vint-i-quatre hores abans, perquè els volien entrenant divendres al matí i concentrats seguidament. El primer a desdir-se va ser el Reial Madrid que va dir que hi deixaria anar el seu porter i capità de la selecció, Iker Casillas, i, al cap de poques hores, el vicepresident esportiu del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, va dir que si el Madrid i enviava Casillas ells també en tornarien a parlar i mirarien si podien rectificar la decisió. Amb tot l’enrenou de l’Assemblea, les declaracions de Bartomeu van passar desapercebudes, però costen d’empassar. En tot cas, la decisió final es va deixar en mans del tècnic Josep Guardiola el qual va acceptar donar permís a algun dels integrants de la selecció campiona del món que no anés convocat a Saragossa, si n’hi havia algun. Li ha tocat a Xavi. I, a darrera hora, s’hi ha afegit el president de la Federació Asturiana de Futbol, Maximino Martínez, el qual ha dit que si el Barça i el Madrid no han deixat anar els seus mundialistes a recollir el premi dels prínceps és perquè els seus entrenadors són estrangers o mig estrangers, en referència a Guardiola.

Tot plegat fa riure i plorar alhora, per la ridiculesa i la gravetat dels comportaments. Es veu que el Rei d’Espanya havia trucat per telèfon el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, perquè deixés anar sisplau per força un jugador almenys a recollir el premi; tot un monarca parlant amb un dels seus vassalls el mèrit del qual només és comandar un exèrcit de futbolistes, això sí, dels més aguerrits i eficaços en el terreny de batalla. I a Xavi li han posat un avió privat i tot perquè hi vagi i que, més enllà de la polèmica assembleària, mediàtica i degudament diligent que hi ha a Can Barça per l’ús dels avions privats, em sembla un exemple pèssim. Tot plegat m’ho sembla. Per la prepotència, l’autoritarisme, la intolerància, la insensibilitat, la inconsciència que denoten i traspuen, i per moltes altres raons que no val la pena enumerar.

Advertisements

13 pensaments sobre “La il·lustrativa polèmica dels Astúries

  1. ..no amb queda clar ..la culpa de qui es….el Barça..Rossell..Guardiola…..jo crec que el culpable altre cop torne a ser la Real F.E.F…..ni mes ni menys

  2. Jo el que sé es que Xavi dimecres tenia permis dels metges per jugar 45 min. Va jugar 20 min i no es va resentir.
    Costa creure que estigués totalment descartat per Saragossa si no fos pels premis.
    Diuen que en Pep està fins els collons d´aquesta directiva, a aquest pas no es menja els torrons.

  3. Molt ben dit. Tot plegat fa riure… per no plorar.

    El Madrid portant la contrària al criteri del seu entrenador, al qual havien dit que donarien plens poders. El Barça reaccionant en funció del que fa el Madrid (ho vaig sentir en directe per CatRadio i vaig alucinar molt). La premsa de sempre creant enrenou en quant es va saber que hi anava Casillas per a fer veure que els culers érem de nou els dolents. I per últim aquest home, desconegut fins al dia d’avui, que ha pogut gaudir dels seus minuts de fama perquè algú li ha posat un micròfon a la boca. Patètic.

    I en Sandro? De moment a remolc de tots… a veure si s’espavila d’una vegada!

  4. Una nova jugada mestra del Rosell. Ell queda bé amb el rei i amb tota Espanya i totes les crítiques són pel seu entrenador. El Guardiola deu estar content de veure com l’han defensat.
    Suposo que com a mínim ell “jet privat” el pagarà la la casa reial, o la federació o el govern central o la junta de la seva butxaca. Com el del Casillas, que el paga el Florentino.

    • Sort que en Pep fa declaracions i diu el que ha passat, i que esta fart de les bestiesses que s’arriben a dir, sobre aquest tema, referint-se a una olla boja similar, estrictament, a la que escriu el Sr. Galinsoga, en honor d’un desgraciat feixista que va insultar greument Catalunya i els catalans en els anys de la còlera dictatorial.
      O sia que, com sempre, company, Galinsoga mes llegir, mes comprensió lectora i menys troles sectàries (pròpies de sectes) interessades per les obsessions personals.

    • Sr. Andreu,
      Vosttè demana lectura i comprensió lectora als altres, però no n’aporta gaire

      Aquesta é s la lectura:
      Pep Guardiola: “Xavi sigue sin estar del todo fino. Prefiero que descanse”
      (http://www.as.com/futbol/articulo/pep-guardiola-xavi-sigue-estar/dasftb/20101022dasdasftb_15/Tes)

      «Si alguno de los mundialistas no entra en la convocatoria para Zaragoza o se resiente de las molestias, estaré encantado de que vaya a recoger el premio, aunque la selección estará muy bien representada por su capitán», fue la única concesión, expresada en público, de Guardiola, firme en sus convicciones y sin comprometerse a nada tras tener conocimiento, por boca de Rosell, de la llamada del Rey. Juan Carlos I, sin embargo, no irá. Lo harán los Príncipes de Asturias, Felipe y Letizia.
      (http://www.elperiodico.com/es/noticias/deportes/20101022/rey-pidio-rosell-que-enviara-jugadores-del-barca-entrega-los-premios-principe-asturias/550319.shtml)

      Conclusió: el Xavi no va anar convocat per decisió tècnica i no perquè no pogués jugar almenys uns minuts i per aquest motiu va anar a Astúries.

      I aquesta la comprensió lectora (la meva, és clar):

      La junta s’ha amagat en tot moment darrera l’entrenador en aquest afer, deixant que fós ell el que sortís a fer declaracions, i després de la trucada de la casa reial l’han pressionat per a que hi deixès anar algun jugador. En Guardiola, pressionat pels mitjans madrilenys i pels seus superiors, ha resolt donar descans al Xavi, corrent un cert risc no tenint-lo a la banqueta, encara que per sort aquest partit era contra el cuer. D’aquesta manera ha evitat quedar com el dolent de la pel.lícula per no deixar assistir cap jugador als premis, i ha salvat la cara al president. Cosa que l’honora, perquè si no haguessin guanyat, les crítiques haurien estat en part per a ell.

      Per acabar, ja li dic que tinc ben poc interés en seguir discutint amb vostè. Em va semblar en un començament que vostè era algú amb qui es podia tenir un diàleg productiu, basat en arguments i contra-arguments, per bé que fós apassionat en alguns moments. Em vaig equivocar. No estic interessat en les tertúlies de cafè ni les desqualifcacions personals.

      Bon dia tingui.

      PS: el meu nickname és ben intencional, com pot suposar. És per recordar a tothom la nostra història i d’on venen alguns. Li pot semblar contradictori, però d’altra banda els catalans som una mica així, ens agrada celebrar derrotes.

      • Ja ho sap. Si no vols pols no vagis a l’era.
        I començo a entendre mentalitats. Si les lectures de referència són l’AS, o el Marca, més que els diaris que es fan a Catalunya, tot això no és de debades.
        Marca. I tant que marca. Deixa efectes, i no solament colaterals.
        Ara bé, cadascú es lliure fer fer el que vulgui. Però quan s’equivoca, també hauria de ser prou honest com per reconeixer-ho. I ací grinyola, massa gent, que, casualment, empren unes fonts ben alienes al nostre pais, i a la nostra terra i a la nostre gent. Aixi es creuen feliços, quan coincideixen ressesntiments.
        Good bye,

  5. A mi em sembla que el Barça ha estat una mica lent de reflexes en aquesta qüestió. No sé fins a quin punt ha de ser Guardiola qui ha de donar la cara en aquests temes. ¿No és per aquestes qüestions que el Barça paga millonades a gent com en Zubi?

    Entenc que internament Guardiola és qui ha de tenir la màxima decisió en aquest tema, però externament no és pas ell qui l’ha de gestionar.

    En definitiva, entenc que aquest tipus de decisions són desicions de club.

  6. El problema no és fer servir jets pel club, sino fer-los servir per temes personals com anar a fer negocis a païssos amb noms impronunciables

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s