Majoria simple i veritats jurídiques

Un dia al vespre, un periodista va arribar a la redacció d’un diari després d’haver anat a cobrir una manifestació i en arribar a la seva taula de treball el seu cap li va preguntar quantes persones hi havien anat. El periodista, que creia que havia fet bé la seva feina, li va dir que, segons la Guàrdia Urbana, unes cinquanta mil i que, segons els organitzadors, que ara no vénen al cas, unes cinc-cents mil. Llavors, el cap d’aquell redactor li va preguntar: “I tu que hi has anat, quantes creus que n’hi havien?”

És un exemple que m’agrada posar sovint perquè em sembla que il·lustra de manera senzilla i entenedora quina és la feina que hem de fer els periodistes i la que em penso que esperen de nosaltres els lectors. Enmig del soroll eixordador en què es transforma tot sovint la informació, la veu del periodista esdevé essencial. Fer-se sentir més o menys ja depèn d’altres factors, entre els quals hi ha la credibilitat.

El soroll que aquestes dies hi ha a l’entorn del Barça m’ha fet pensar una altra vegada en aquell exemple perquè la temptació de dir aquests diuen això i aquests diuen el contrari i, davant el bloqueig, prendre partit pels uns o els altres en funció de no se sap massa bé què, per mera simpatia o antipatia o per segons com bufa el vent, és gran i gairebé tan irresistible com totes les temptacions que mereixen ser-ne.

El punt més crític de l’enfrontament i el primer que caldrà resoldre és el de la impugnació de l’Assemblea.

L’expresident Joan Laporta la demanarà per dos motius: perquè diu que no li van deixar defensar el seu tancament de l’exercici a què tenia dret en virtut de l’article 50 dels Estatuts del FC Barcelona i perquè la votació que hi va haver sobre la l’acció social de responsabilitat no va obtenir el quòrum necessari per a prosperar.

La Junta directiva, a través d’un comunicat oficial, va respondre negant els dos fets, va afirmar que van convidar Laporta en reconeixement del seu dret d’intervenció a l’empara de l’article 50 dels Estatuts i que l’acció de responsabilitat va ser aprovada per majoria simple, tal com indica la disposició addicional setena de la Llei de l’Esport vigent.

L’article 50è

Sobre si la Junta va convidar la directiva anterior a defensar el seu tancament i demanar-ne l’aprovació dels compromissaris, la qüestió és clara però no es resumeix en les cartes que han anunciat que es van adreçar mútuament sinó en saber si ho van fer a temps i amb voluntat d’entendre’s.

La Junta actual ha comunicat que va convidar Laporta en data 14 d’octubre, és a dir, quaranta-vuit hores abans de la celebració de l’Assemblea, el dia en què Laporta feia una roda de premsa queixant-se de no haver estat convidat i quan ja no hi havia possibilitat legal de modificar l’ordre del dia, només per alterar l’ordre dels punts però no pas per a introduir-ne de nous.

Al marge de les cartes, també hi ha les declaracions. En les primeres setmanes després de la presa de possessió de Rosell i la seva junta, es va parlar de la possibilitat que Joan Laporta o Xavier Sala Martín anessin a l’Assemblea a defensar el tancament de l’exercici. Però poc després, el secretari i portaveu del nou equip directiu, Toni Freixa, va negar-ne la possibilitat i va parlar que Laporta, com a expresident, tenia condició de compromissari i que, per tant, podria assistir a l’Assemblea i intervenir en el torn de precs i preguntes com qualsevol altre soci compromissari. Aquestes mateixes declaracions les va repetir encara pocs dies abans de l’Assemblea Freixa mateix. El seu argument era negar que la nova Junta directiva hagués reformulat cap tancament econòmic atès que, segons ell, la directiva cessant tan sols els havia lliurat un estat de comptes, sense auditar i sense poder ser considerat un tancament d’exercici. No obstant, l’informe d’auditoria de Deloitte de 29 de setembre del 2010 parla de “comptes anuals reformulats”.

Ara: no és clar tampoc que Laporta hagi demanat amb molta insistència el seu dret a intervenir a l’Assemblea. Afirma haver-ho fet en el transcurs de la reunió de la Junta directiva conjunta de traspàs de poders, el primer dia que podia fer-ho, petició que deu ser reflectida a l’Acta, però no va reclamar-ho per carta fins al dia 13 d’octubre, quan feia tretze dies que l’ordre del dia havia estat publicat sense que cap punt preveiés explícitament la seva intervenció o la d’un membre de la Junta Directiva designat per ell i vint-i-quatre hores abans de fer aquella roda de premsa que hem dit. No consta que fes cap reclamació o petició d’aclariment fins al dia 13, malgrat que era clar que la Junta de Rosell no tenia cap ganes de deixar que defensés el seu tancament i pensava tractar-lo com un compromissari nat.

La majoria simple

Sobre la segona qüestió, la Junta directiva actual afirma que es va adoptar l’acció de responsabilitat per la majoria simple que exigeix la llei, mentre que els arguments de Laporta no van pas en la línia de negar el requisit legal sinó que el resultat de la votació, 468 vots a favor, 439 en contra, 113 vots en blanc i 73 abstencions, no constitueix una majoria simple.

Personalment, la perplexitat és absoluta. Fins ara, tenia entès que una majoria simple consisteix en què hi ha més vots a favor que no pas en contra, sense haver de tenir en consideració els vots en blanc o les abstencions. Tanmateix, Laporta adjunta en la seva demanda una sentència del Tribunal Suprem de 2008, que consolida jurisprudència -per tant, n’hi ha dues d’anteriors en el mateix sentit com a mínim-, sobre una votació a la caixa d’estalvis de Guadalajara en assemblea extraordinària en què s’invalida un acord amb el vot favorable de 35 membres dels 76 assistents per absència de la majoria simple necessària.

Probablement, si vuit dies poden equivaldre a un any, 468 contra 439 de 1.093 compromissaris també podrien no ser una majoria simple. En aquest cas, l’argúcia consisteix a observar que els Estatuts només contemplen dos tipus de majories, la reforçada de dos terços, i la simple, i, a partir d’aquí, davant del fet que la majoria absoluta no existeix estatutàriament i seguint la doctrina del Suprem, la majoria simple s’ha d’equiparar a l’absoluta, un vot més de la meitat dels compromissaris assistents.

Com que, més enllà del sentit comú resulta que hi ha les veritats jurídiques, l’entrellat d’aquest bloqueig assembleari només el pot desfer un jutge (o uns quants) i ara la clau resideix en qui de les dues parts és més llest i presenta abans la seva demanda: la demanda prèvia d’impugnació aturaria la tramitació de l’acció de responsabilitat i, molt probablement, eternitzaria un conflicte que tensa en extrem la vida social i institucional del FC Barcelona.

Anuncis

82 pensaments sobre “Majoria simple i veritats jurídiques

  1. Sobre el sentit comú de la majoria simple:

    Escoltava avui l’ex no sé què de justícia de l’esport dient alguna cosa com la següent: per la lògica de carrer imaginem una votació en què de mil possibles votants 400 voten que SI i la resta en blanc; seria absurd refutar la proposta pq 400 no son la majoria, passant a considerar els vots en blanc com vots de NO. El sentit comú ens indueix a pensar, continuava dient, que el vot en blanc no pot implicar un NO i per tan el Sr. Laporta va completament errat.

    Des d’una perspectiva lògica aquest raonament és molt rudimentari i discutible.

    Anem a reflexionar: des d’una perspectiva lògica un vot en blanc significa que el votant no es vol decantar ni pel SI ni pel NO. Acceptarà el resultat final. Però quin és el resultat final?

    Imaginem que de mil votants 999 voten en blanc i un que SI. S’ha de tirar endavant la proposta que es plantegi per un sol vot en blanc? Realment el vot en blanc té majoria i no pas el SI.

    El problema del vot en blanc és que no permet cap decisió respecte allò que es proposa. Per tant, la indecisió no permet determinar res. O des d’una altra òptica: el que vota en blanc decideix no decidir.

    En aquest sentit, doncs, quan 1000 assemblearis voten Si, BLANC o NO la majoria d’aquest “tripartit” és 501 vots. És un error lògic considerar que el vot en blanc no és votar, tal i com molts pensen. El vot en blanc tb és un vot i el seu valor és la indecisió.

    En resum, pq m’estic enrollant molt, des d’una òptica lògica l’assamblea no va arribar a cap consens i en conseqüència l’assamblea ni va determinar portar a la junta de Laporta a judici, ni va determinar no fer-ho ni va determinar absternir-se jutjar aquesta causa i deixar que sigui la junta qui ho faci.

    Per anar bé, doncs, s’hauria d’haver repetit la votació fins que sortís una majoria -això mateix va passar abans de la revolució francfesa a França.

    I sembla ser

  2. Pel què fa a la qüestió de la majoria, al “no ho diguis a ningú” de fa un parell de nits en Joan Oliver li va fer una observació a en Pou que a mí em va treure de dubtes. L’Oliver va preguntar a en Pou què havia fet i, sobre tot, què *havia dit* el secretari de la junta (el narcissista Freixes) tot just abans de començar la votació. I en Pou va contestar que havia ordenat el tancament de les portes i que, un cop fet això, havia *proclamat* que hi havia “1.093 assistents” (si no recordo malament, varen passar una gravació de les paraules d’en Freixes).

    No sé si aquestes paraules tenen valor jurídic, però, com va dir l’Oliver (que, insisteixo, em sembla un pèl sinistre), si només valguèssin els simples vots a favor i en contra sense tenir en compte el nombre d’assistents, no hi hauria perquè impedir entrar o sortir a ningú ni caldria proclamar el nombre d’assistents.

    ¿Què en penseu?

    • I ara que hi penso, afegeixo: si només valguèssin els simples vots a favor i en contra sense tenir en compte el nombre d’assistents, tampoc caldria comptar els vots en blanc ni les abstencions.

  3. Perdoneu l’errata: allà on he posat “S’ha de tirar endavant la proposta que es plantegi per un sol vot en blanc?” per comptes de “blanc” volia dir “SI”.

    D’altra banda, em sembla que la justícia contempla el que he comentat i deu ser això mateix el que comenta el Sr. Laporta.

  4. Si hablamos de mayorías, las últimas mayorias que se han producido en el club han sido, una mayoría de socios votando a favor de la moció de censura, una mayoría de socios votando a Rosell y una mayoría de compromisarios votando en la asamblea la acción de responsabilidad y un cierre contable de la temporada 2009-2010 con 80 millones de pérdidas.

    La ley del deporte dice que se deben cerrar las cuentas del club auditadas e incorporando las salvedades.

    La ley del deporte dice que los directivos son responsables de su gestión y que deben cubrir de su bolsillo las pérdidas que su gestión ocasione.

    Y esto es lo que ha pasado en el Barça.Y la asamblea tiene todo el derecho de pedir la acción de responsabilidad, la consideremos justa o no.

    Si no hubiese dudas sobre la honorabilidad de la gestión de Laporta, si no faltasen facturas en el club, si no hubiese habido espionajes, si no se hubiesen comprado los inútiles terrenos de Viladecans, si no se hubiesen comprado los jugadores Keirrison y Henriques a Traffic, etc, etc seguramente no se hubiese pedido responsabilidad a Laporta y su directiva.

    Ahora deberá ser un juez quien decida.Pero lo tendrá bien fácil ya que el tema que se discute contablemente está clarísimo.

    Laporta desvía la atención con temas de la due dilligence cuando lo importante es la pérdida de casi 80 millones en el pasado ejercicio y la pérdida de 40 millones durante sus años de mandato.

    El cierre de los primeros días, con 64 millones de pérdida lo ha perdido ya en dos instancias judiciales y sigue sin avalar.

    Esta pérdida es tecnicamente irrelevante en si misma, si no se hubiese aplicado a los 8 días del primer mandato se hubiese tenido que reflejar en los siguientes años y el resultado final sería el mismo.

    Que Laporta se defienda en los tribunales y haga todo lo que considere necesario para defenderse o atacar. Y al final todo el mundo a acatar lo que digan los jueces.El el primero.

    Y tiene su ironía que Laporta, tan activo durante la etapa del elefant blau y tan sectario durante sus mandatos hable ahora como habla.El si que convulsionó continuamente el club desde la oposición y desde la presidencia.

    Es cierto que modernizó el club , consiguió éxitos deportivos, ínternacionalizó el club,pero como presidente nunca supo mantener una directiva cohesionada y este ha sido uno de sus grandes fracasos.Y dilapidar con gastos inexplicables y operaciones oscuras la economía del club ha sido su mayor fracaso y si un juez lo reconoce que lo pague.

      • Jose tomàs dius que Laqporta desvia l’atenció amb la due diigent quan lo important són les pèrdues… que sàpigues que ès la due diligens la que exposa aquestes pèrdues.

        En fi, crec que tens coses mal enteses

    • Cito sus palabras:

      “El cierre de los primeros días, con 64 millones de pérdida lo ha perdido ya en dos instancias judiciales y sigue sin avalar.

      Esta pérdida es tecnicamente irrelevante en si misma, si no se hubiese aplicado a los 8 días del primer mandato se hubiese tenido que reflejar en los siguientes años y el resultado final sería el mismo.”

      En ese periodo Sandro Rosell era vicepresidente con responsabilidades sobre las secciones deportivas. Si no recuerdo mal, una gran parte de esas pérdidas fue debido a la devaluación del valor de la plantilla, de la cual Rosell era responsable. Pro lo tanto, me imagino que el propio Rosell tendria una gran responsabilidad por esos 68 millones, que curiosamente superan incluso “la pérdida de 40 millones durante sus años de mandato.” (sus palabras textuales). Vamos, que Rosell demanda a Laporta por algo de lo que el mismo es en parte responsable.

      Curioso que en la prensa no salga esta cuestion….

    • “La ley del deporte dice que se deben cerrar las cuentas del club auditadas e incorporando las salvedades.”
      On diu que s’hagin d’incorporar les salvetats? Uns comptes aprovats per l’auditor estan aprovats per l’auditor, amb salvetats o no.

      “Esta pérdida es tecnicamente irrelevante en si misma, si no se hubiese aplicado a los 8 días del primer mandato se hubiese tenido que reflejar en los siguientes años y el resultado final sería el mismo.”
      No senyor. El Laporta volia que aquesta pèrdua li fos atribuida al Gaspar, ja que ells només hi van estar 8 dies d’aquella temporada, però ho van perdre als tribunals. Com que ells van signar els comptes de la temporada, els tribunals van dir que les pèrdues eren seves. I aquí la junta del Rossell pot haver fet el mateix error reformulant els comptes, perquè són ells els que han signat els comptes reformulats després de tot. Tot això de la justícia sovint no és el que sembla.
      (http://www.as.com/futbol/articulo/audiencia-obliga-laporta-avalar-perdidas/dasftb/20100217dasdasftb_42/Tes)

      Acabo amb una pregunta: saps quant val el Messi? Doncs bé, ni ell ni cap dels jugadors surten com a actius en el balanç del FCB. Només això ja us hauria de fer entendre que el balanç oficial d’un club com el Barça és un instrument de molt poc valor. Els principals actius del Barça són els seus jugadors i la seva imatge mundial, i tot això no surt als balanços. Si el club va malament esportivament, els seus jugadors i la seva imatge en surten perjudicats molt més que totes les xifres que estem donant aquí, i a la inversa. I els èxits esportius ningú els hi discuteix (encara) a l’anterior junta.

      • La ley del deporte diu, en la seva disposició setena punt quatre: “(…) Tales resultados serán ajustados teniendo en cuenta las salvedades de las auditorías. (…)”
        Però qualsevol salvetat es pot discutir amb l’auditor. No signifiquen que els comptes siguin incorrectes, sinó que l’auditor creu que determinada partida s’ha de comptabilitzar d’una altra manera i creu que s’ha de corregir; és una opinió.
        Crec que la sentència dels vuit dies està recorreguda i no és ferma encara.

      • Bona puntualització, que demostra que els que fan les lleis les fan amb els peus. La llei hauria de dir que s’admetran salvetats sí o no. Perquè si reformules els resultats segons diuen les salvetats, automàtcament les salvetats quedaran eliminades. Però jo tinc entès (ja em corregiràs) que d’altres anys hi han hagut salvetats en els comptes presentats.

        D’altra banda, toques de resquintllada un punt molt interessant aquí, que és el de la independència dels auditors. Perdoneu-me el cinisme, però el primer objectiu d’una firma auditora és mantenir el seu client, especialment un “peix gros” com el FCB. I aquí es produeixen unes coincidències de dates prou interressants: les eleccions són el 13/06 i els primers comptes auditats són amb data de 01/07. Això vol dir que abans de presentar els comptes els auditors ja sabien que la junta del Laporta no seguiria i que a partir de l’any següent s’haurien d’entendre amb els nous. En aquestes condicions, què faríeu vosaltres? Doncs possiblement intentar quedar bé amb tots. Aprovar els comptes per quedar bé amb els antics, potser per agraïment, però posar-hi un munt de salvetats (potser pactades) per quedar bé amb els nous. No m’estranyaria que les coses haguessin anat així.

        Jo entenc que la nova junta no vulgui carregar amb alguns “morts” en el balanç. Els mateixos Laporta i Rosell ho van fer amb el Gaspar i els 64 milions de la seva darrera temporada. Però una cosa és això i l’altra induir als socis a portar-los als tribunals com ho van fer amb una presentació de la Due Diligence que és un pamflet propagandístic.

      • Durant l’època Laporta, tots els exercicis es van tancar sense salvetats. Després de molt discutir amb els auditors, perquè per més que digui en Manel, les auditories es discuteixen moltíssim.

  5. Benvolgut José Tomás, és increïble la capacitat dels necis d’afirmar coses amb la rotunditat amb la que ho feu. Per començar, l’auditoria no es coneix. La directiva actual no l’ha fet pública. No sé si ha donat cap excusa, però no l’ha fet publica.
    I aquest fet és fonamental. Perque una auditoria ben feta ha de dir una de dues coses: o les minusvàlues produides per la venda de jugadors feta per la directiva entrant no es poden imputar a la directiva sortint, o les plusvàlues també s’han de contabilitzar. Si no ho diu, és una merda d’auditoria. No es un cas menor. Contabilitzar 25 milions de pèrdues per la venda d’ibra i no contabilitzar 17 milions de guanys per la venda de Ture és quasi delictiu.
    Cadascun dels punts que s’han modificat han estat explicats. És per això que una junta té dret a defensar els seus números. I si els haguessin presentatnhaguessin estat aprovats. Els 400 vots que van ballar entre la primera i la segona votació haguessin ballat a l’inrevés.

  6. 468 vots a favor, 439 en contra, 113 vots en blanc i 73 abstencions, no constitueix una majoria simple. Els vots en blanc, son vots i compten com a tal. Les abstèncions poden no ser considerades, al no haver estat exercit el dret de vot. Podien votar núl p.e. Però deixant de banda aquesta part “tècnica”, l’assamblea va ser pitjor que un judici sumaríssim franquista, com els que segurament recorda el Sr. Tomàs. Els mass media del “movimiento” van estar les setmanes previes condemnant·los. Durant el judici el banc dels acusats era vuit! Els arguments dels fiscals, manipulats i tergiversats intecionadament per condicionar el vot i tot i això 468 vots de 1093 assistents amb dret a vot?
    Sr. Tomás, entenc que no li agradi el Sr. Laporta, a mi no m’agrada vostè, ni la rabia que traspúa. A dret a llei, l’assamblea és inpugnable de totes totes i en S. Rosell ha de presentar la seva dimissió per haver mentit i conduït al Barça a la pitjor de les seves crísis, en un temps record. Si no ho fà de motu propi, com a soci li penso exigir.

    • les abstencions també s´han de considerar segons el Tribuna Suprem. En la sentencia del 16 octubre del 2008 el T.S. deixa clar el que significa “mayoria simple de los asistentes” el 50% + 1 vot: “los asistentes a la asamblea eran 76, por lo que la mayoría simple era de 39 votos a favor de la propuesta.”

      Podeu trobar la sentencia en aquest aweb:
      http://sentencias.juridicas.com/
      En el buscador poseu la data y en texto libre “mayoria simple de los asistentes”.

  7. La claredat de Jose Tomas es irrebatible.

    Sense cap due diligence, també caldria haver fet el mateix.
    Perque són els comptes anuals auditats, que inclouen els balanços i comptes de resultats, els qui certifiquen ben facilment que durant l’etapa Laporta s’han generat pèrdues,( siguin elevades o molt elevades, a efectes legals es indiferent) i la directiva sortint ha de reposar al Club l’import de les pèrdues produides.

    Ni es parla de culpables, ni de delictes, ni de dolents, ni de res. La llei diu això i ja està.S’ha de complir. Per a que no siguin els socis els qui perdin el que ha perdut el Club durant la gestió Laporta. Això es el que estableix la LLei i ja està. I si haguessin tingut els avals que corresponien, encara més facils: s’executaven per l’import de les perdues i ja esta.

    Però alguns va voler creure’s que estaven pel damunt de les lleis, de les normes, i de les obligacions vigents. Agradin mes o menys. Això es una altra cosa. Pero les lleis existien molt abans de quan es van fer càrrec del club i segueixen igual.
    No hi ha cap conxorxa, ni conspiració ni xorrada inventada, ni es la due diligence el document que te a veure amb l’Accio de Responsablitat aprovada.

    Un altre dia riurem, i en parlarem un amica, d’aquesta historieta de la Caja de Guadalajara (he, he) que està sent reproduida per tots els devots d’en Laporta i d’en Soriano, sense saber a que corrspon, i sense haver-ne preguntat al primer professional que ho va comentar a la xarxa. En fí, intents de posar fum on es un tema senzillissim i clar i legal.
    I que es un procediment civil.

    Cada dia s’impugnen acts, reunions i ordres del dia. I després del curs per on ha de pasar les impugnacions surt definitivament la claredat definitiva.

    Tot es opinable, si, però moltes opinions sobre temes que no es conexen no són opinions, són discursos estomacals o coppys d’alguna cosa vista.
    El temps, els números, i els jutges situen a tothom al seu lloc. Ens agradi mes o menys el final. Però no es competència nostra. Les instàncies del club, les màximes, ja han decidit d’acord amb les lleis. I, en un estat de dret, es pot discrepar legalment. I tant. Gràcies a Deu. Assumint les despeses del litigi de la part demandant.
    No van fer tant xivarri quan van deixar de pagar, com a “listillos” a Sogecable en el seu moment, sense fer-ho publics als socis. O quan van vendre depresa i corrents una part de la ciutat esportiva a una empresa “novella poc coneguda” en uns condicions que ara la “novella i poc coneguda” s’ha manifestat que no està en condicions de pagar els còmodes terminis que tenia,; o la famosa documentacio que pensaven que podia donar suport a una compra, a Viladecans, per un preu elevadíssim, que passen a ser pèrdues en no poder-hi fer els proiectea aduits. Allò no va tenir tant xivarri. Coses que pasen.

    Cordialment,
    Andreu

  8. Eduard: l’auditoria SI que s’ha fet publica, el que no s’ha fet public es la due diligence…que vols que surtin les putes d’en Laporta i l’Olive tambe? ja sortiran ja!

    Els necis son aquells que nomes pensen en la pilota….

    Timbaler del Bruc: l’Assamblea no va ser un judici sumarissim franquista….l’Alejandro Echevarria no hi era…..

    i per cert, sort que no es va fitxar Beckham…sino ara el deute seria encara mes…..al loro! que no estamos tan mal!

    Per cert, he comprat un pis d’un complex ultramodern a Viladecans….es construiran a l’any 2100 quan el canvi climatic hagi convertit la zona pantanosa en desert….

    Germans, es bo discutir-se de tant en tant, uns ho veiem molt diferent que els altres, pero si passa es que ha de passar. Tan de bo s’hagues fet el 2003.

  9. esto me recuerda a las dos españas,los de una grande y libre y los independentistas judeomasonicos,lo he dicho ya varias veces pero lo volvere a repetir,ni unos van a convencerse ni los otros se van a dejar convencer.Hechos,art.50 de los estatutos dice que la junta cesante podra defender sus cuentas en la primera asamblea general,no es muy dificil de entender,las cuentas de los que se van,por que si no cada vez que haya un relevo de directiva el que entra le podra imputar al que sale los numeros que le de la gana.Segundo tema,ni la due ni la auditoria han sido mostradas a los socios,parte de la due y segun cuentan la auditoria dos dias antes de la asamble.(con lo facil que es colgarla en la web.por tanto ni hay transparencia ni se pretende levantar alfombras,aqui lo unico que hay es una marioneta dirigida por los grupos que lo han llevado al poder,por eso es tan dificil de creer cuando habla,piensa lo que tiene que decir por si se equivoca y mete la pata,volviendo al principio, esto es lo que hay unos tipos ricos que se pusieron nerviosos al ver la deriva politica que tomaba laporta y que cogieron al mas tonto para que les hicierael encargo,os lo dedico con cariño a ti andreu yjose tomas.

    • Totalment d’acord.
      Aquí no hi ha qui s’aclareixi i la confusió neix de l’actual Junta. Ni un programa clar de futur, només tirar merda al passat… I el soci cau de quatre potes…
      Per cert, us heu adonat que en Rosell no s’atreveix a enfrontar-se cara a car amb en Laporta? Jo crec que si algún dia ho veiem (un cara a cara) en Jan se’l menjaria amb patates… És més, en Rosell mai s’ha volgut enfrontar directament a Laporta per què sap que perdria clarament.
      Tenim un peix bullit sense carisma com a President, tant saleròs com una bleda i una titella dels mitjans burgesos rancis de sempre… Quin panorama…
      Jo només vull tranquilitat i gaudir del millor equip… però des de fa 100 dies, sembla impossible!! Quin horror!

      • Dos no es barallen ni fan boxa si un no vol. I si algu vol fer de Màgic Andreu inventant-se històries de ciencia ficció, resultadets del catch que s’inventa i altres collonades, si ms no que li pagui una mica de drets d’autor, a través del Ramoncin, al Màgic Andreu.
        Els estats financers complets i auditats, com la dd, han estat a disposició de tots els compromissaris i de tots els socis i d’en Laporta , expressament, des de
        10 dies abans de l’assemblea de compromisaris. Qui diu que no els ha vist ha estat perque no ha volgut anar-hi a veure’ls. Per les raons que vulgui. Pero si hagues volgut veure ho hagues vist.

  10. Jordi, Per impugnar es pot impugnar tot. Tal i com expliques els fets, està clar que en Laporta i Ciª no tenien cap ganes de assistir a l’assemblea, i que la decisió del que calia fer estava presa segons un guió escrit i mil•limetrat. Els interessava quedar com a víctimes, si un vol defensar una injustícia si esmerça una mica més i fa alçar la seva veu enfront. Tot està cuinat i ben cuinat. Es molt millor anar a remolc i esperar que la caguin, de forma freda i calculada. La raó de la majoria simple, crec que es directament ridícula, tots varem assistir, en viu i en directe, al que va decidir l’assemblea, amb llums i taquígrafs.
    Està clar que en Laporta, el que l’interessa pels seus objectius inmediats, es anar de víctima, que l’hi farà la campanya, els complots, les dubtes, els atacs, però noi jo crec que ni ell s’ho creu. Des de els temps de Lerroux que no es veu un personatge tan contradictori.
    Si us plau deixem actuar i que facin el que tinguin de fer i punt. El soci ja ha parlat, la moció del 2008 ( 60-40%), el 13 J ( 62& contra un 7%) i ara en assemblea general.
    Per buscar-hi 5 peus al gat sempre els hi pots buscar i estant en el seu dret , però al meu entendre NO SON CREÏBLES.
    Visca el Barça !

    • Ramon, cadascú pot qualificar la impugnació com cregui més convenient. Impugnar, no es pot impugnar tot, hi ha d’haver un fonament. Perquè una cosa és dir “impugno” en una roda de premsa o en un auditori públic o privat i una altra, que és la que compta i constitueix una impugnació, presentar una demanda d’impugnació en un jutjat que ha d’estar fonamentada en dret per a ser admesa.
      La sentència sobre la que es fonamenta és molt clara i, com que n’hi ha almenys dues d’anteriors en un mateix sentit, estableix jurisprudència. Encara que sigui una caixa d’estalvis d’un lloc tan remot com Guadalajara, la sentència té moltes semblances amb el cas del Barça. Els estatuts de la caixa només parlen de majoria simple i de dos terços dels assistents. En el cas que es jutjava, de la cobertura d’una vancant en un consell, l’acord que requeria majoria simple es va prendre per 35 a favor, 5 abstencions i 36 que no van votar i diu “por tanto, los asistentes a la asamblea era 76, por lo que la mayoría simpli era de 39 votos a favor de la propuesta, lo que impide considerar válido el acuerdo tomado per 35 votos favorables.”
      En dret, com en comptabilitat, dos i dos no fan sempre quatre. La sentència del Suprem ratificava una de primera instància, però no per aquest fonament, i anulava la de segona instància. Per tant, ja es veurà què passa. El que vull dir és que no s’han de jutjar tan a la lleugera aquestes qüestions i val la pena escoltar els arguments de tothom, o gairebé.

      • Com molt be dius, això de parlar sobre impugnacions sense fer-les, encara, i ja veurem si les fan, i que impugnen, i en base a que, i si , en tots aquests supòsits, els hi accepten, es parlar per parlar. Per això m’estranya que t’apuntis com lletraferit convençut a un corrent i a una informació sobre un cas que ben poc té a veure amb la Llei del Futbol i amb les lleis i normes que regulen els clubs de futbol que no són societats anònimes. No sigui cas que s’escrigui imputado quan no hi havia cap imputado.

  11. Jo crec que el tema s’està desviant de la seva interpretació correcte per camins que no tenen res a veure.

    L’acció de responsabilitat es demana pel conjunt de pèrdues que s’han produït al llarg dels mandats del Sr. Laporta. Dit d’una altra manera, per la disminució del patrimoni net del Club. És una responsabilitat amb un pressupost objectiu. No hi han interpretacions.

    Això ho sabia la Junta sortint i, tant és així, que han intentat maquillar aquestes pèrdues, tant per davant com per darrera. Van intentar amagar unes pèrdues al principi, imputant-les a la Junta d’en Gaspart, però diverses instàncies judicials han dit que no. I han intentat passar pèrdues a la Junta entrant, però l’auditor ha dit, també, que no. Per tant, aquí ja es demostra un intent d’amagar la realitat. De bona fe, res de res.

    I aquests 48 milions que es demanen, són només una part del que ha succeït, perquè hi han altres pèrdues que no apareixen reflectides. La venda de part del patrimoni del Club, els crèdits fiscal que hi figuren com a guanys i que no els hi corresponien i, sobre tot, haver perdut la possibilitat, en anys de bonança esportiva, de deixar un Club sanejat econòmicament, amb uns bons fonaments de cara al futur. Tot això ha donat com a resultat uns deutes superiors als 500 milions d’euros que, d’una o una altra manera, s’hauran de pagar. Ja comencem per aquest exercici que és previst tancar-lo amb dèficit i amb una austeritat amb les despeses que, segur, afectarà a tots els socis.

    La nova Junta ha posat a consideració de l’Assemblea l’acció de responsabilitat perquè així ho estableix la llei. No pot fer el que va fer el Sr. Laporta amb la gestió del Sr, Gaspart. I són els socis qui han de decidir, i ho han fet.

    No entenc aquestes veus, sobre tot de periodistes, que demanen passar pàgina. Què són ells qui pagaran aquest forat?. No són els socis, i són aquests els únics amb dret a iniciar aquesta acció, i ho han fet. Per tant, en relació al tema crematístic, res més a dir per part de ningú.

    I lo de la fractura social. Una altra fal·làcia. No enforteix més a qualsevol organització que el fet de aprofundir en la democràcia interna i en la transparència. Cap altra Club esportiu, per la seva estructura, és capaç de fer el que ha fet el Barça i això és un orgull per a tots els socis i un exemple i un model per a la resta. I un avís per a navegants.

    • Una precisió: Encara que ho diguessin i ho repetissin i que des de dissabte s’hagi dit, la llei no obligava la Junta directiva a portar l’acció de responsabilitat a l’Assemblea. Textualment, diu “podrà”, no “haurà”. Ho va fer perquè va considerar que ho havia de fer, però no pas per imperatiu legal.

      • Si a la teva cooperativa (de la quals focis associat i dirigent) es perdesin 80 milions d’euros durat el mandat d’una junta, i es pogues fer accio de responsabilitat, i calia tenir avals vigents, tu que faries: callar i no dir res als socis cooperativistes perque eres conegut de la junta que va enregistrar pèrdues, o, democràticament, sotmetre-ho als cooperativistes amb claredat.?

        I els avals, que no hi són, perquè no estaven fets? També era pels triomfs esportius dels esportistes i entrenadors?

      • Andreu… encara et creus que s’han perdut 80 milions reals?? No veus que tot plegat és comptabilitat “creativa”?? Aquestes auditores són com els trileros: la boleta per allí, la boleta per allà… on està la boleta?…
        No hi ha 80 milions de pérdues reals, sinó comptables…és mooooolt diferent i s’ha d’explicar bé si no es vol confondre al soci, que personalment crec que ja n’¡està fins el cap damunt! I només portem 100 dies… ufff

  12. Però a veure companys, QUÈ discutiu???!!!
    No heu llegit la sentència del Tribunal que li dona la raó a Laporta???
    Es que no dóna lloc a cap dubte!! És jurisprudència!
    El que resulta al·lucinant és la baixa qualitat i poca eficiència dels serveis jurídics actuals del Club! Aquesta sentència l’haurien d’haver tingut en compte i no haver deixat fer el ridícul al President i la seva Junta!
    Quins passarells!! Quins gamerusos!! Però quins drapaires judicials tenim contractats?? Aquesta gent vol estar al comandament del millor club esportiu del món?? Quins pebrots!!

    • Per cert si la Junta vol esmerçar menys recursos i les retallades pressupostaries van en aquesta línia, contractant a sapastres (a banda de càterings de croquetes La Sirena), no ens espera res de bó!!

      • Eduard, un dels moments més penosos -per a mi- de l’assemblea va ser quan un compromissari, en un dels torns de paraula, va dir, o millor, va *cridar* una cosa semblant a: “…en lloc de malgasta-se els qüartos donant càterings de turista, que els haguèssin donat entrepans de pà amb tomàquet” (amb formatge Kraft, suposo, que el pernil va car). I ho trobo penòs perquè, després d’aquesta proclama tan assenyada, mitja sala (uns 468 assistents, suposo) va esclatar en aplaudiments… 😦

    • La sentència del Tribunal Suprem està firmada per Francisco Marín Castán, José Ramón Ferrándiz Gabriel i Encarnació Roca Trías (ponent). Per si algú es vol entretenir en el google a veure quines capacitats jurídiques tenen aquests senyors.

  13. En Pai Mei diu més amunt que és curiós que certes coses no surtin a la premsa… Doncs aquí en va una altra. Una de les qüestions que em va sobtar -i fer pensar- de la roda de premsa Laporta-Oliver del dilluns és la dels vols de la fundació. En principi l’explicava l’Oliver però en Laporta hi anava intervenint. En un moment donat varen dir que havíen d’anar des de Mexico D.F. a una altra ciutat mexicana (no recordo quina) per temes de la Fundació, i que des d’allà havien d’anar a una ciutat d’Equador que no era Quito (perdoneu un altre cop), abans d’acabar a Buenos Aires per a la qüestió de la fundació del Leo.

    Varen dir que havien pres un aerotaxi perquè no hi havia cap altra combinació per a fer-ho tot a temps i perquè era la opció més econòmica donat que -ara ve la sorpresa- a aquest viatge s’hi havien apuntat *una dotzena de periodistes*. Així es va omplir l’aerotaxi.

    *Una dotzena de periodistes*. Segur que no hi havia cap “mindundi” del Pelícano o del Diario Yoya, per a citar dos blogs ben oposats. *Segur* que en devia haver algun del Grup Godò, fos per part de La Vanguàrdia, d’EMD, de RAC-1, de 8-TV, o de tots una mica. I *segur* que en devia haver algun del Grup Z, fos per part de l’Sport o d’el Periòdico. I *segur* que en devia haver algun de la Corporació Catalana de Ràdio i TV (en Canut no crec, que aquest només està per a tirar-se tres mesos a Brasil tot esperant a que en Romàrio marqui un gol…).

    La sorpresa, que ja no ho és tant, és que cap d’aquest periodistes, ni d’aquests grups, ha dit ni “pío” d’aquest fet. No ho han negat, perquè de ben segur hi ha proves i no ho poden fer. Però encara no he vist cap comentari en aquests mitjans que confirmi l’explicació Laporta-Oliver del perquè del lloguer d’un aerotaxi que, davant l’assemblea, en l’apartat “Lloguer de *jets privats* pel morro”, es va pintar com un caprici més d’en Laporta, i dels responsables de la Fundació.

    • Es una bona reflexió però no crec que hi hanessin periodistes dels mitjans esmentats. Aquí és on radica el linxament mediàtic d’en Laporta. Si en Laporta s’hagués posat a la butxaca a periodistes importants dels mitjans que esmentes, “otro gallo cantaría”. El que passa és que des que va entrar en Jan tota aquesta morralla semi periodística va ser expulsada a patades de la Llotja del Camp Nou, es van acabar els passis VIP pels Bañeres, Casanoves, Artells, Aguilars… En Laporta els va posar al seu lloc: Vosaltres nanus, a caseta vostra, a la vostra poltroneta de la redacció i a més no us passaré ni una filtració sucosa. Vull mantenir el control de l’entorn (aquell que en Cruyff va anomenar per primer cop).
      Aquesta gasadia va ser quasi mortal pel Laporta, que fins ara ho ha estat pagant.
      En fi… segurament els periodistes que acompanyaven la delegació de can Barça serien de Barça TV o de Mediapro… Si hagués estat al revés, no estriem on estem ara…tot i que segur que no hauriem guanyat el que hem guanyat.
      Sort d’en Laporta!

      • Estic plenament d’acord amb el què dius sobre el linxament de Laporta per part dels grups mediàtics (i sobre les raons del mateix). Però tinc un vague record d’haver vist un seguiment dels actes d’aquell viatge per part, al menys, de TV3.

        Però tampoc vindrà d’aquí…

      • Vaaa Jordi, posa encara que sigui les inicials!!! hehe! Una mica de safareig, no? hehe! Una mica d’alegria a tot plegat!
        Si us ben fixeu, els únics que no surten esquitxats són els periodistes… en realitat es freguen les mans per vendre més diaris!
        Periodisme espectacle, periodisme de l’escarni, periodisme d’opinió comprada (a bon preu, aixó sí)…

      • I que tenen a veure els periodistes amb les pèrdues en la gestio? Son altres coses de les que no voleu parlar.Viladecans, Sant Joan Despí, Traffic, euros per aseguretat (en genèric, sense cap detall, i no pel temaBoixos Nois), contracte multimilionaris de seguretat amb empreses d’Uzbekistan, etc, etc.
        Als països seriosos (saxons i nòrdics) s’és molt més curós que ací, amb aquesta festa total, i gratis, amb que es barregen periodistes, gent de mèdias, etc., en massa coses, pagant el club, el club, i sense dir-ho.
        A mi, m’importa un rave si s’han gastat 1,6 milions d’euros en entrades de Roma per a convidats, com si se’n volien gastar 2. Però que diguin quins eren els convidats i convidades, en el seu moment. Cap problema, però transparència. Informacio. Ningu s’ha de posar vermell per sortir a una llista de convidats pel Barça a anar a Roma, tornar.hi, estar a un hotel, i disposar d’una entrada per a la final. I si no vol sortir-hi que no l’agafi. Quan el basquet a Paris, enguany, ja van donar mes informacio, no completa, però en van donar. Però si es ben normal saber qui va , de franc o pagant, que també hi van pagant, als països civilitzats, amb les delegacions oficials dels Presidents o Secretaris d’Estat o dels Lakers, perque no es fa igual al Barça?
        Secretisme excessiu sempre es simtoma de gestió poc curosa.
        I el fet que gent de tots els mèdia aprofitin aquests xollos no beneix absolutament res. No són relacions amb la premsa els xollos. Són una altra cosa.

  14. Ja he comentat més d’una vegada que al meu entendre el Sr. Rossell, que li reconec moltes virtuts, no em sembla que pugui ser un bon president per el Barça. El veig apte per fer altres tasques, però no per dirigir un club esportiu grandiós com el Barça, on el primer ha de ser l’equip, mentre l’economia ha d’estar en un segon nivell. Això el Laporta ho va entendre i va aconseguir fer del Barça un gran club.

    Personalment aplaudeixo la decisió de portar la junta del Sr. Laporta a judici. Potser ja és el que volia el propi Laporta. ¿A ningú se li ha passat pel cal? Laporta ja sospitava que el Sr. Rossell guanyaria les eleccions i que buscaria el mínim indici per venjar-se. Amb les despeses dutes a terme l’any passat Laporta ho ha deixat fàcil pq Rossell se li tirés a sobre.

    Ara Laporta ha trobat la legitimació per atacar al Rossell i a la nova junta. Rossell ja té una oposició legitimada i activa durant tot el mandat (i manar així no és fàcil).

    El Barça serà un polvorí, és cert (només caldrà esperar que l’equip perdi algún partit trascendent). I la culpa d’això no és, de fet, ni del Laporta ni del Rossell pròpiament; mirat en prespectiva és del soci del Barça.

    Apunt: la majoria dels qui varen votar SI ho varen fer per indignació davant les noticies que han degotat les darreres setmanes en els mitjans de comunicació. No varen ser capaços de discernir que el que s’havia de votar no era això… no era si es jutjava la junta anterior per malversació de fons, juergues, regals i vols privats, sinó per pèrdues comptables (venent al Messi ja no hi haurien estat aquestes pèrdues -Això ho va fer més d’un cop el Nuñez). A mi em sembla que masses socis han confós termes.

  15. Perdoneu, però en matèria comptable no hi ha res discutible. Els criteris de comptabilització venen determinats per les NIC (Normes Internacionals de Comptabilitat) i a Catalunya i a Espanya, pel Pla General de Comptabilitat.

    Això de que són interpretables és una llegenda que algú s’ha inventat i no és cert, malgrat que qui ho digui sigui presumpte candidat a Premi Nobel d’Economia.

    Com podria ser d’una altra manera?. Els mercats i moltes inversions, depenen de la fiabilitat dels estats financers de les empreses, i aquests no poden ser interpretables, a l’arbitri de ningú. Faltaria més.

    A títol d’exemple, i en aplicació d’aquestes normes, a Can Barça es donen, avui, les següents situacions:

    – Les pèrdues per l’Henry, són d’en Laporta, en funció del criteri de la meritació.
    – Els beneficis pel Touré són d’en Rosell, en aplicació del mateix principi.
    – Les pèrdues per l’Ibra són d’en Rosell.
    – Les pèrdues pel Txigrinsqui són d’en Rosell.
    – Lo de Sogecable és de calaix. Provisió del 100 per cent.

    I així tot. Punt per punt, salvetat per salvetat, cadascuna al seu exercici corresponent. Però és que és evident. És de primer curs de comptabilitat. No entenc com es poden posar en dubte principis tan bàsics.

    En relació al “podran” o al “hauran”, qui és la Junta per, unilateralment, condonar un deute d’aquesta envergadura d’uns diners que no són seus?. Lo correcte és fer el que han fet. Posar-lo a la consideració dels socis propietaris que són els que hauran de pagar.

    I no entenc la postura de fatxenda de dir “a partir d’ara, seran controlats amb lupa”. Però que es creu aquest senyor?. El soci el va rebutjar per dues vegades, al vot de censura i a les darreres eleccions. Pertany, ja, al passat.

    Va portar el Club com una República bananera, es va pensar que, com en una monarquia, podia anomenar successor, i es va trobar que el que volia el soci era transparència i democràcia. I sembla que l’hi costarà de pair tot això.

    • Chapeau Manel!

      m’agrada que comentis aixo de “l’hauran” o “podran”…no se (be, si que ho se) el Sr.Badia o esmenta com un retret a la actual Junta, quan ho van dir ben clar al presentar-se a les eleccions que ho farien…

      Per cert, juga en Pinto i no ho ha decidit en Rosell….

      • Perdona Canadian, jo no retrec res. Només preciso que no hi estaven obligats, com van dir durant l’Assemblea i com s’ha repetit des de llavors en diversos fòrums. Ho van dir durant la campanya electoral i trobo molt correcte que ho hagin fet; però no hi estaven obligats.
        Agraïria que no em féssiu dir el que no dic i que analitzeu el que dic en funció del que dic i no pas del que creieu que vull dir. Quan vull dir una cosa la dic.

    • Jo crec que et costarà a tu païr, que tot plegat no portarà enlloc… Si la nostra societat pot païr un plat tant indigest com el cas Millet… hehehe… molt naïf pensar que tot plegat anirà a cap banda… No veiem que tot és empastifar, per empastifar? Bé, no cal insistir… Cregueu-vos a la premsa, feu cas al que us diuen, apedregueu a la gent que ens ha dut a la glòria i tothom podrà dormir més tranquil…
      SALUT!

  16. Si parlem de la decisió que va prendre la junta de compromissaris del Barça el proppassat dissabte dia 16 d’octubre, segons el meu parer econòmicament es perjudicial pels interessos del FC Barcelona.

    I considero que es perjudicial pel FC Barcelona, donat que el resultat, no serà el rescabalament de les pèrdues que es diu que es responsable la junta directiva que dirigia JOAN LAPORTA.

    I en que fonamento al meu criteri

    Considero que no s’ha seguit un procés seqüencial correcte, donat que l’exercici es tancava el dia 30 de juny i fins aquella data eren responsables de la direcció del club el Sr. Joan Laporta i la seva junta directiva.

    Per tant qui hauria d’haver presentat els comptes per la seva aprovació, davant els compromissaris hauria d’haver estat la junta sortint.

    Una vegada presentat els comptes, podria haver-se produït dos resultats,

    1.- s’aproven els comptes i com deia aquell tema “zanjat”

    2.- No s’aproven els comptes i aquesta no aprovació hagués comportat els procés que ha seguit la nova junta de presentar els seus comptes desprès de fer els seus ajustaments pertinents. I una vegada apovats els comptes decidir si cal demanar responsabilitat a la Junta anterior.

    Com que no s’ha produït el fet que La Junta de Joan Laporta defenses els seus números, penso que no se li pot exigir responsabilitat d’unes decisions d’uns tercers .

    En fonamento en el fet que la Junta de Joan Laporta se la considera responsable de les pèrdues del exercici 2003 quan va entrar, donat que va fer un tancament d’exercici desprès de prendre unes decisions de minusvaloració de jugadors que van donar un resultat negatiu i aquesta junta va signar els comptes. Qui signa els comptes es el responsable.

    Desconec si el que acabo d’exposar te fonament legal, doncs no sóc professional del dret, però si fos cert indicaria que la nova direcció del club no ha actuat correctament en benefici del Barça, donat que no obtindria cap rescabalament d’una mala gestió (segons ells) de la junta anterior i tanmateix el procés engegat comporta noves despeses que són inútils i innecessàries pel club endemés d’haver perjudicat l’imatge en aquest temps on el Barça es el mirall i punt referència del mon del futbol.

    • Tens molta part de raó i aquesta frase que “qui signa els comptes n’és el responsable”, l’han feta servir des del cantó de Laporta. Desconec si serà una de les línies de defensa.
      Hi ha un precedent de la situació que s’ha donat aquesta temporada i és el de l’Athletic Club, l’any 2003 o 2004, no ho recordo bé, en què el president sortint va anar a defensar el seu tancament a l’assemblea.

      • Suposem que l’argument senzill i lògic “la responsabilitat de les xifres o estats financers, correspon a qui ha signat els comptes i no pot imputar-se a uns tercers, tot hi que hagin gestionat l’entitat , sempre que no hagin presentat i defensat els seus números davant els compromissaris les seves xifres per procedir a la seva aprovació o reprovació”, te fonament jurídic o legal.

        Per aquest argument, el recurs que va presentar la Junta del Sr. Joan Laporta té tot els indicis que el perdrà i per tant es responsable de les pèrdues de 68 M del exercici 2002/2003.

        Ara, aquest mateix fonament jurídic aplicable al exercici 2009/2010 fa que les pèrdues siguin responsabilitat de la nova Junta directiva presidida pel Sr. Rosell.

        Així amb el joc de sumes i restes , el resultat global de la gestió del període de presidència del Sr. Joan Laporta es positiu i per tant no procedeix a reclamar-li res.

        I per contra la nova Junta directiva comença amb un càrrega de 78 milions en negatiu que ha de recuperar en el futur.

        Jo pregunto si això que sembla sentit comú, com es possible que

        – La Junta directiva entrant que va demostrar d’entrada una diligencia legal amb el tema de la Presidència d’Honor del Sr. Cruyff.

        – Una empresa d’auditoria de primer nivell que ha emès una opinió dels comptes i que tenen molt coneixement de tràmits legals .

        – i finalment una altre empresa de reconegut prestigi que fa una due dilligence ,que costa els seus diners, per valorar si ha existit malversació de diners.

        Hagin obviat el fet de permetre que Joan Laporta se sotmetés la seva gestió del darrer exercici a la valoració dels compromissaris, donat que la negació d’aquest fet comporta que no es pugui demanar-li responsabilitat.

  17. “Perdoneu, però en matèria comptable no hi ha res discutible. Els criteris de comptabilització venen determinats per les NIC (…)Això de que són interpretables és una llegenda que algú s’ha inventat…”
    Santa innocència. Et sona Enron? La fallida més gran dels EE.UU., una empresa que com qui diu va tenir beneficis fins al dia que va petar. I estava auditada per Artur Andersen! Però no només ells. Qualsevol empresa retoca els resultats cap amunt o cap avall, el Barça no és cap excepció. I ho torno a dir: quants bancs estarien en fallida si apliquessin estrictament els criteris comptables?

    “Les pèrdues per l’Henry, són d’en Laporta, en funció del criteri de la meritació.”
    Això queda molt bé, fins que el client et diu que el que hi havia era un acord entre clubs però que quedava pendent de l’acord del jugador. I la data del traspàs sempre serà molt més objectiva que tots aquests acords condicionals.

    “Lo de Sogecable és de calaix. Provisió del 100 per cent.”
    Quants anys s’estima que pot durar la demanda al Suprem? Perquè no distribuir-ho al llarg d’aquests anys? I si és de calaix, perquè l’auditor ho posa com una salvetat? Que no signi l’auditoria si està tan clar.

    “En relació al “podran” o al “hauran”, qui és la Junta per, unilateralment, condonar un deute d’aquesta envergadura d’uns diners que no són seus?.” Doncs són els escollits pels socis per decidir-ho segons els estatuts.

    “Lo correcte és fer el que han fet.”
    El correcte hauria estat deixar que l’anterior junta defensés els seus comptes a l’assemblea i demanar el vot en contra. I llavors presentar els seus propis comptes. Amb el que han fet jo crec que les pèrdues que volen atribuir a l’anterior junta se’ls hauran d’atribuir a ells, de la mateixa manera que els “retocs” que el Laporta (i Rosell) van fer als comptes del Gaspar els hi han atribuït a ells.

    “Va portar el Club com una República bananera,”
    I tant, i d’aquesta manera han triplicat (sí triplicat) els ingresos en només 7 anys, ho han guanyat tot, han posant el Barça i la seva imatge en el primer lloc del món, tenint els millors jugadors, un gran planter, etc. A qualsevol país del món, i a Madrid els primers, els hi haurien fet un homenatge. Però aquí, que ens passem el dia miran i escoltant els de Madrid, ens hem cregut això de que són uns corruptes i incompetents.

    • Tot plegat molt català. Som un país sense llegenda, sense épica. Els grans homes d’aquesta terra són devorats per ineptes i mediocres, que prefereixen que ningú destaqui per així, tapar la seva mediocritat… Quina llàstima de club i de país…

  18. Jordi, no t’he de perdonar de res, al contrai, donar-te un cop mes les gracies per aquest blog.

    La meva feina i el viure 9 hores a remolc de Catalunya, em permet escoltar i llegir moltes opinions i
    veig que hi ha 2 tendencies i que es dificil que uns vegin o pensin com els altres. Com tot en aquesta societat que va a mil per hora, aixo quedara en un segon pla molt aviat i mes si l’equip guanya.

    Jo no us conec, pero algu creu que si ens ajuntessim podriem jugar millor que el Milan ahir? Prometo que a la meva edat corro mes que en Ronaldinho i l’Ibra junts!

  19. Benvolgut Jordi.
    Dos aclariments:
    a)- 80 milions € són perdues comptables…i es poden discutir totes les partides.
    Si, discutir fns la fi del mon, com als cafes empordanesos o segarrencs. Però totes les pèrdues de les empreses i dels clubs són pèrdues comptables i són, alhora, pèrdues reals. L’adjectiu comptable indica que estan recollides en els balanços i comptes de resultats legals i OBLIGATORIS. Una pèrdua que no estigui a la comptabilitat, formalment no es cap pèrdua. Però en balanços i comptes auditats, sempre, sempre, les pèrdues (o els beneficis) (tant s’hi val) que s’indiquen a la comptabilitat són les pèrdues (o beneficis) reals, econòmics, sempre i sempre.
    Discutir per passar l’estona, of course, com si es vol jugar a fer solitaris tota la vida.

    b)-“Durant l’època Laporta, tots els exercicis es van tancar sense salvetats””

    b.1.- memoria 2009- pagina 162- Informe de l’auditor.
    paragraf 3 –
    http://www.fcbarcelona.cat/web/downloads/sala_premsa/memoria/2009/memoria_barca_cas.pdf
    Cas Sogecable, naturalment.
    Deloitte va emetre l’informe d’auditoria de l’exercici 2009, “en el qual varem expressar una opinió AMB EXCEPCIONS”.http://www.fcbarcelona.cat/web/downloads/pdf/2010-11/Memxria_Club_09-10_CAT_BAIXA.pdf (pagina 161)

    b.2- Exercici 2009/2010 –
    Com ja està publicada i aprovada la Memòria del Barça 2009/2010, pot consultar-se on line els comptes, estats financers i Informe complet de l’auditor. Pagina 160-162, i seguents.
    http://www.fcbarcelona.cat/web/downloads/pdf/2010-11/Memxria_Club_09-10_CAT_BAIXA.pdf
    I queda clara i signada l’opinió de l’auditor sobre els comptes reformulats per la Junta actual. (punt 6è a la pàgina 162)

    b.3- Exercici 2002/2003 – Cap problema en tancar els comptes amb 164 M. € de pèrdues.
    http://www.fcbarcelona.cat/web/downloads/sala_premsa/memoria/2003/Memoria-2002-2003.pdf -pagina 70.

    Tots els estats financers i informes d’auditoria estan consultables a la web del Barça.
    Cordialment,
    Andreu

  20. El cas de Enron ja aparegut diverses vegades, inclús algú el va treure a col·lació a la pròpia Assemblea de dissabte, i ho posen com exemple de lo malament que ho fan els auditors.

    El cas Enron ha quedat com un cas paradigmàtic de quines són les conseqüències de tripijocs comptables per part dels administradors d’una empresa i de la manca de diligència dels auditors. La fallida més gran en la història d’USA fins aquell moment, la pèrdua del valor de les accions per els accionistes, la pèrdua dels fons de pensions dels treballadors, la desaparició de l’empresa auditora…

    Això, justament, és el que es vol evitar a Can Barça.

    Si ningú diu res, els administradors o gestors, poden anar amagant les pèrdues i donar la aparença de que tot funciona correctament, els pagaments es compleixen i a la caixa hi han diners.

    La manera de fer-ho es ben senzilla. Si tens possibilitats, vas incrementant el deute. Els Bancs et donen crèdit i els teus proveïdors també. Però arriba un moment en que la bola es fa tan grossa que ja no cola i els teus creditors comencen a desconfiar. Els compromisos ja no es poden complir, els Bancs deixen de donar-te crèdits i ve la fallida.

    El Barça es trobava en aquest pendent. Deutes multimilionàries, Bancs demanant garanties extraordinàries, cobrament de bestretes de contractes, problemes, en definitiva, de tresoreria.

    No entenc aquesta defensa tan aferrissada del Sr. Laporta. Com es pot negar lo que és evident. O no són socis del Barça o bé tenen una bena posada als ulls.

  21. Vejam si queda clara una cosa: els principals actius del Barça no surten al balanç. Si demà el Messi queda coix de per vida, això comptablement no seria cap pèrdua per Barça, però en realitat seria una pèrdua més gran que totes les que li volen atribuir al Laporta juntes. La mala imatge que ha donat del Barça aquesta junta en quatre dies tampoc no surt als comptes, però la imatge és possiblement l’actiu més preciós que té el club i el dany que li fas és més gran que totes les despeses suntuaries que hagin trobat a la Due Diligence. I la imatge, no ho oblidem, són ingressos per publicitat i merchandasing.

    Diu l’Andreu que totes les pèrdues de les empreses i dels clubs són pèrdues comptables i són, alhora, pèrdues reals. Però no totes les pèrdues són iguals. Si jo tinc un terreny i aquest any té menys valor puc dir que he tingut una pèrdua. Però d’aquí cinc anys aquest terreny pot valer tres vegades més i llavors diré que he tingut un benefici. En realitat durant tot el temps no hauré ingressat ni un cèntim més ni menys per tots aquests jocs de mans comptables, però un any em pot generar pèrdues i un altre any beneficis. I seran beneficis o pèrdues comptables, però no reals.

    I el cas de Sogecable que presentes encara dóna més raó a la passada junta. Si l’any passat els auditors ja varen expressar una excepció en aquest cas, però no van obligar a provisionar-ho, no veig perquè aquest any han de canviar de parer. I que quedi clar que entenc que l’actual junta no es vol carregar amb aquest mort, com la junta del Laporta i el Rosell va endossar-li un munt de pèrdues al Gaspar. Però una cosa és això i una altra la campanya que han muntat i ja no diguem la demanda que han impulsat.

    • L’únic problema, per a tota aquesta collita de comptabilitat creativa, (que no es comptabilitat) és que hi ha unes normes comptables, i uns especialistes reconeguts com a garants dels bons registres comptables que es diuen auditors, i que no reben el “títol” als mercadillos.
      Les normes comptables ja ho saben, molt abans que nosaltres, que el temps pot fer canviar consideracions de vàlua. Per això, ca ser prudent com el “bon pare de família” (d’abans), i cal comptabilitzar pel preu de cost, i si, pel que sigui, el valor estimat , amb garanties externes, de l’actiu s’ha reduit molt, cal assumir-ho al compte de resultats.

      AL final, això tant senzill es el que està passant a tots els bancs i totes les caixes.Tenen actius comptabilitzats que valen menys del preu del deute que no cobren. Doncs a pèrdues. I si d’ací a 4 anys, tots els deutors es fan rics i paguen, amb interesos de demora?
      Collonut. Seran beneficis quan es cobrin. Però l’esperança, la fé, i la il.lusió, i la incertesa no són factors permesos en la comptabilitat correcta. Que està ben definida, per cert.
      I si en Messi el traspassen, i el tenim activat a zero? Doncs perfecte. Seran Beneficis econòmics, es a dir, cmptables, del club. I si tenim una oferta d’un àrab de 200 M. € per Messi? Doncs molt bé. A nivell comptable no passa res. Segueix valent zero. Si s’arriba a formalitzar i es cobra, mentre, rien de rien. No s’inventa el món cada dia, a gust de cadascú, i de manera sel.lectiva. Les coses son com són, i en comptabilitat, tenen la seva lògica economica. I no podem fer actualització de balanços, al nostre gust i interès personal. També està més que regulat.
      Cordialment,
      Andreu

      • Per això pot ser tant perversa aquesta acció de responsabilitat. El Laporta només hauria d’haver venut al Messi per fer quadrar els números. ¿Això és el que faran ara tots els presidents tal i com feia al Núñez per tal d’evitar guillotinades a l’assemblea? Al cap i a la fi gran part de la despesa del Barça l’any passat reflectiren els capritxos del millor entrenador de la historia, el Sr. Guardiola (No vol a Etoó, tot el cas Ibra, txigrinscky, Villa; tot plegat entre 100 i 150 milions d’euros). Bé, és cert que molts clamen al cel pels casos de Viladecans, d’espies, o venta de patrimoni, però no és per això que s’ha dut a la junta a judici ¡No hi ha hagut indicis d’il·legalitats per ser jutjats! El que hi han només són pèrdues i el Laporta ho podria haver solucionat fàcilment si hagués volgut: venen als jugadors ¡I no ho va fer! Potser pq estima el club 😉

        EL Sr. Rossell ha posat l’economia per davant de l’equip. El cas del Txigrinski em sembla el més clar. I masses socis del Barça, que no entenen d’esport, només s’agafen als números que els hi posen a la cara, i que a grans traces tampoc entenen, però creuen que sí.

        De totes maneres, per experiència pròpia puc dir que comptablament els números poden ballar molt i em sembla que no serà gens fàcil demostrar que la junta del Laporta en realitat va acumular pèrdues.

        Tot i així, jo no posaría la mà al foc ni per l’un ni per l’altra. I insisteixo, no amago que m’agrada que s’hagi obert aquest procés, però per raons molt drents a les exposades pels rossellistes.

        En qualsevol cas, no he vist els comptes a fons ni tampoc hi estic posat a dins; en conseqüència segur que moltes coses se’m escapen; només comento el que sento d’uns i altres. Només puc dir que el Sr. Rossell ha mentit diverses vegades; que el seu llibre “benvingut al món real” és fruit del ressentiment (ho dic des d’una òptica estrictament psicològica); i que si al Sr. Rossell realment el mogués l’interès general i la grandesa del Barça, com a masses socis cor petits i cap calents, aquesta qüestió, com d’altres (Johan Cruyff), s’haurien dut a terme molt diferent…

        En general, com em sembla que ha volgut reflectir diverses vegades el Jordi Badia en aquest blog, ha falta molta bona voluntat. I la veritat, això és un mal, i com tots els mals, té el seu encant i el seu interés: el seu morbo.

      • La comptabilitat és interessant, però no ho diu tot d’una empresa, i menys en un club de fútbol.. I està plena de trampes, legals o no. Què és un contracte de leasing sinó un tripijocs comptable? (I el traspàs de l’Ibra fet pel Rosell s’assembla molt i molt a un “leasing”).

        Això dels bancs no va aixì. Mira el que han fet als EE.UU. Canvien les normes comptables, i el que ahir eren pèrdues, avui ja no ho són. Així de fácil.
        (http://www.washingtontimes.com/news/2009/apr/03/board-loosens-bank-accounting-rules/).

        I diga’m, quin balanç és més real, un en que tens els jugadors activats a preu de mercat o un que no? T’ho miris per on t’ho miris, no hi ha una única i verdadera comptabilitat, n’hi ha tantes com les diferents normes comptables que agafis. I aquestes canvien, com ha passat a Espanya fa un parell d’anys. Una altra cosa és que en cada moment hi hagi unes normes comptables legals.

        Dels auditors, més val no parlar-ne. Només diguem només que els paga l’auditat i que si a aquest no li agrada el que li diuen, l’any següent el pot canviar.

        Podem discutir molt sobre tot això, però pel que no hi entengui serà molt avorrit. Acabo amb una reflexió que tothom entendrà. Si la situació econòmica era tan crítica, com és que la nova junta s’ha gastar 24 milions d’euros fitxant el Mascherano? I com és que van fer una oferta similar pel Cesc? Que no havíem quedat que no hi havia ni un cèntim a la caixa? Què han fet? Endeutar-se més?

  22. Això de dir quin balanç es mes real , un o altre, (jugadors comptabilitzats al preu de cost, amortitzant-lo anualment en funció del termini del primer contracte signat, ó a preu de mercat,) és una pregunta amb “trampa”…o bé una “falàcia”. Balanç amb jugadors a preu de mercat no existeixen. No són balanços legals. No poden existir. Per a això hi ha les normes comptables. Es el mateix sobre si és més just que jugui el Bojan o el Pedro. Es igual, juga el que decideix l’entrenador, que és qui ho pot decidir. I surt d’entrada qui diu el mister, sembli just, injust o indiferent.
    Que jo sapigui, la nova Junta va renegociar i signar un prestec sindicat , en millors condicions de les que estava negociant la junta anterior, i sense afectar els abonaments com a garantia, en pocs dies, a començaments de juliol, per a disposar de liquiditat. I amb aquesta renovació del deute, i disponibilitat, és com va poder preparar la temporada, fins el cobrament dels abonaments, i fer front als pagaments pendents. La nova Junta és va trobar amb una liquiditat molt i molt petita, però el Club té un potencial i un dinamisme i uns ingressos molt positius, que li permeten tenir obertes les portes a renovacions de crèdit.

    No ha tingut , nia mb l’anterior Junta, ni amb aquesta, of course, la situació actual de la Generalitat de Catalunya administrada pel tripartit-2, que ha arribat al sostre, depassant-lo, d’endeutament, t fa mesos, i encara ara, greus problemes de tresoreria i de liquiditat, i té tancades les portes de nous crèdits refinançadors per part de les entitats financers, i per això ha fet aquesta urgent emissió de bons a col.locar entre la ciutadania a unes condicions caríssimes per a la Intitució (4,5 + 3% = 7,75% anual de cost pera la Generalitat).

    ELs problemes de tresoreria, si t’ens possibilitats, activitat, negoci i situació com per endeutar-te temporalment, sempre es poden arreglar. Com ha estat i és el cas del Barça, del 2003 ençà.
    Cordialment,
    Andreu

    • Que un balanç no tingui validesa legal no vol dir que no sigui real. Ës clar que es pot fer un balanç amb els jugadors a preu de mercat de la mateixa manera que hi posem un terreny a Viladecans a preu de mercat, i seria molt més real que no pas el que es presenta a l’assemblea. Com també et dic que hi ha uns passius ocults que són els contractes milionaris que han signat els jugadors i que no consten en el balanç. És molt més greu per un club fer contractes desorbitats i a llarg termini que no pas totes les salvetats que estem discutint aquí. O és que el deute pels contractes no és tan real com el del banc? Però un apareix i l’altre no. Tot això ja dóna una idea que la comptabilitat oficial dóna una imatge molt distorsionada de la realitat. Però tu mateix ho reconeixes quan dius que
      “el Club té un potencial i un dinamisme i uns ingressos molt positius, que li permeten tenir obertes les portes a renovacions de crèdit.(…) Els problemes de tresoreria, si t’ens possibilitats, activitat, negoci i situació com per endeutar-te temporalment, sempre es poden arreglar. Com ha estat i és el cas del Barça, del 2003 ençà.”

      Ara ens comencem a entendre! I està molt bé la distinció entre renovar un crèdit i demanar-ne un de nou, perquè el primer que va dir el Rosell com a president és què havien de demanar un crèdit perquè sinó no podien pagar les fitxes dels jugadors. Però després va resultar que van pagar les fitxes i encara van fitxar el Mascherano (24 M eur) i l’Adriano (10 M eur). O sigui que després de tot “no estamos tan mal” com suggereixen unes pèrdues de 80 M eur i un dèficit patrimonial.
      Mira, el més fàcil per la junta sortint hauria estat vendre’s dos o tres dels jugadors del primer equip i així cobrir totes les pèrdues que la nova junta els hi volgués col.locar. Ells s’estalviaven processos judicials, els nous s’haurien trobat un club comptablement sanejat i potser els 460 que van votar per processar-los estarien més contents (o no). Però tu creus que el Barça estaria millor? Si la resposta és no, llavors no pots estar d’acord de cap manera amb aquest linxament que els hi han fet. Per a mi el que han fet és indecent.

      • ELs balançós que tu indiques no són balanços, i menys reals. Poden ser fulls de càlcul, fulls de ruta o lo que li vulguis dir, però no són balanços, i menys reals, perque al mon ens entenem amb paraules que consensuem , o consensuen les autoritats, que volen dir. I balanços reals son els comptables, auditats.
        Jo dic i mantinc que si després dels anys amb mes titols, mes ingressos, imes recaptació, no s’ha pogut tornar el credit sindicat que es va signar el 2003, tal co s’havia previst, i no hem pogut mutiplicar per 3 els fons propis, ha fallat alguna cosa seriosament, i ha estat el control de la despesa que s’ha disparat, molt mes que els ingressos, i molt especialment les dues anteriors temporades.
        I aquestes despeses desbocades, i no precisament les esportives ni les de les plantilles, sino d’altres han generat aquestes pèrdues, impepinables del 2009/2010.
        Que s’haguessin pogut vendre dos jugadors? SI, i 20, si volen.Però això es materia de la junta vigent, es a dir, de la junta anterior. QUe haguessin pres la decisio. I que l’haguessin explicat als socis. O que haguessin tancat Barça TV, o alguna secció, o que no viatgessin tant, o que no gastessin en seguretat 3,5 milios d’euros, o que no paguessin tant (24,5 M.) perdos jugadors no vistos mai, o per terrenys a Viladecans que no poden emprarse,..
        Han fet el que han volgut. I era la seva competència i la seva responsabilitat.
        Quan van vendre a Lus Suarez a l’Inter tampoc volien, molts socis i molt directius. Però primum vivere. I ho van fer.
        Es valoren les realitats dels fets, no les intencions. Perquè no estem en classe de moralina ni d’ètica. Sino d’aplicacio de les normes sobre els Clubs Clubs que obtenen perdues al lalrg del mandat d’una junta, sigui la que sigui.
        Quina obsesio en personalitzar, quan es indiferent la persona o les persones.
        Els fets.

      • Parlem de fets, doncs. Segons el PGC, “las cuentas anuales deben (…) mostrar la imagen fiel del patrimonio, de la situación financiera y de los resultados de la empresa.”, i defineix els actius com “bienes, derechos y otros recursos controlados económicamente por la empresa, de los que se espera que la empresa obtenga beneficios económicos en el futuro.” Amb tot això, queda clar que el Messi és un actiu i que si el tens valorat en 30 M eur dones una imatge més fidel del patrimoni que si el tens valorat a 0 eur. I llavors molta gent es preguntarà, i perquè no es fa? La resposta és que no es pot fer perquè d’altres normes comptables ho impedeixen. Però potser el dia de demà canvïin les normes i es pugui fer. El que cal tenir clar és que els balanços legals, d’imatge fidel, res de res en el cas dels clubs de fútbol.

        Recrimines també a la junta anterior de no haver tornat un crèdit. Però tu deus saber que la majoria de grans empreses tenen crèdits que no es tornen mai. Es van renovant. El deute ben gestionat és una eina de creixement. Estaríem millor si haguessin tornat el crèdit? Esportivament segur que no. Perquè econòmicament no hi ha cap dubte que l’haurien pogut tornar. I amb això de les despeses desbocades han fet una demagògia exquisida. Els de KPMG van presentar a l’assemblea una gràfica on es mostrava com les despeses s’havien gairebé triplicat en 7 anys i es van “oblidar” de dir que els ingressos també. És clar que cobrant 230.000 eur potser jo també me n’oblidaria. I han estat tan mesquins que no els hi han deixat ni presentar les seves comptes a l’assemblea, saltant-se els estatuts. I han anat amb molt de compte de no parlar de les pèrdues ni de la demanda fins que els altres han deixat el càrrec, perquè si el Laporta diu que es ven jugadors perquè no vol acabar als tribunals, els socis es menjen viu el Rosell. Molt fins aquests, sí senyor.
        Acabo. Has dit moltes coses però encara no has contestat a la pregunta: clau: el Barça estaria millor si s’haguessin venut jugadors (o d’altre patrimoni) per cobrir aquests 80 M de pèrdues que els hi imputen? Sí o no, no em valen vots en blanc.

  23. En el cas aquest de guadalajara potser que nomes hi hagi vots positius negatius i abstencions? No es poden comptar els vots en blanc com a negatius.

    • No, el que succeeix és: com que la majoria absoluta no existeix en els estatuts, només parlen de votació per majoria de dos terços o majoria simple, la majoria simple s’equipara a l’absoluta. La majoria absoluta és un concepte que no existeix.

  24. Jordi,

    Creo que la sentencia se basa o se argumenta en “NO HABER VOTADO LA MAYORIA SIMPLE DE LOS ASISTENTES”, ya que 36 optaron, como protesta, no votar y uno menos, 35, votaron favorablemente (ganan los 36).El problema no es si existe o no la mayoria absoluta como tu indicas (es mi parecer).

    –TERCERO. El segundo motivo denuncia la infracción del Art. 36 ley 4/1997 (LCACM), en relación con lo previsto en el Art. 19 Estatutos de la Caja de Ahorros provincial. Se refiere a la decisión de considerar válidamente adoptada una decisión de la Asamblea general extraordinaria por no haber tomado parte en la votación 36 de los consejeros, que decidieron no votar. Entienden los recurrentes que estos consejeros votaron en contra de que la Asamblea general se pronunciara sobre la cuestión planteada. Por ello, “cuando se produce la elección, además de las abstenciones, existe una postura que se manifiesta en el sentido de no votar por entender que la elección no debe hacerse por la Asamblea general en los términos propuestos. Los que manifiestan expresamente no votar no se están absteniendo, sino que están manifestándose en contra de que la Asamblea general vote sobre este punto”.
    El motivo debe ser estimado.
    El artículo 19 de los Estatutos de la Caja de Ahorros Provincial de Guadalajara, aprobados por resolución de la Consejería de Economía y Hacienda de 22 marzo 1998 establece que “los acuerdos de la Asamblea general se adoptarán por mayoría simple de los votos de los concurrentes” y reitera que “Los acuerdos de la Asamblea General se adoptarán por la mayoría simple de los votos de los asistentes”, excepto en algunos casos, en los que se “requerirá el voto favorable de los dos tercios de los asistentes”. Por tanto, la regla establecida para la formación de la voluntad en la toma de acuerdos es que el quórum se forma sobre los miembros de la Asamblea general que están presentes en la reunión.
    Resulta probado que el acuerdo de la Asamblea general en relación con la elección del miembro suplente fue adoptado por 35 votos favorables y 5 abstenciones y que 36 de los miembros presentes se abstuvieron de votar; por tanto, los asistentes a la asamblea eran 76, por lo que la mayoría simple era de 39 votos a favor de la propuesta, lo que impide considerar válido el acuerdo tomado por 35 votos favorables. Ciertamente, los no votantes no pueden ser considerados como votos contrarios a la propuesta, pero este argumento no resulta decisivo, al no haber votado la mayoría simple de los asistentes, como se exige en los Estatutos de la Caja de Ahorros, que es la norma que debe aplicarse.–

    • Kiko, es cierto que el recurso pide que se considere a los 36 que se abstuvieron como contrarios a la votación. Pero la sentencia situa la mayoría simple en 39 votos de 76. Es decir, no estima el recurso porque 36 gana por un voto los 35 favorables, sino que dice claramente que los 35 no llegan a la mayoría simple de 39. Si digo que equipara mayoría simple con mayoría absoluta es porque 39 votos es, segun mi entender de toda la vida hasta esta sentencia, la mayoría absoluta de 76. Cierto?
      De todas maneras, dado que hay las verdades de toda la vida y el sentido común por un lado y verdades jurídicas, pues vamos haber que dictamina el juez o los jueces en el caso de l’asamblea del Barça.

      • Està molt clar que les passions i els fetges sembla que facin convertir tothom en pressumptes juristes, i no es aixi. Ni en dret ni en cap altra professio.
        Els fets són molt clars. Es pren una decisió a l’Assemblea de Compromisaris d’un Club de Futbol. I si qualsevol soci considera que s’han vulnerat els estatuts o les normes, faltaria més, pot presentar recurs als tribunals impugnant l’acord per les raons que sigui. Mes vell que el anar a peu. Ja dictaminaran els tribunals, quan toqui.
        Mentre, però, quedi clar per a tothom: acord vàlid, i que cal dur a terme.
        Mentre no hi hagi un jutge que dictamini el contrari, tot és 100% correcte, i cal seguir endevant.
        I com per ací no hi ha jutges, i els jutges no han d’escriure a blocs sobre els temes que els hi pertoca jutjar, ací pau i demà cap de setmana.
        Acord pres, per l’òrgan corresponent, aprovat bé, i a dur-lo a la pràctica.
        I ja està.

        PS- Galinsoga:
        Em sembla mo bé que vulguis crear una nova llei comptable, o un drecret llei que permeti excepcions als teus amics en el compliment de les lleis. Intenta-ho i si ho aconsegueixes, aplaudiré. Però mentre, al loro. !
        Al que està vigent i es norma per a tothom.
        Una institució s’ha de regir tot coplint les lleis i les normes vigents. Agradin més o menys. SI no els hi agradessin que no s’hi haguessin posat o haguessin plegat.
        Mira: a mí no m’interroga ningú més que les forces de l’ordre públic, i quan s’identifiquen previament. Ho has entès? No es per res, però els drets de cadascú son inviolables. I no cal que treguis cap conclussió de la meva resposta. No em dona la gana contestar preguntes mal formulades, sèctaries i dels qui no respecten les lleis i les normes vigents. I res mes. Bon cap de setmana a tothom.

      • Andreu, tampoc no et passis. Jo no faig de jutge, m’he limitat a llegir el que diu la sentència del Tribunal Suprem, o el que em sembla que diu. Si segueixes llegint fins al final, veuràs que dic que ja hi haurà un jutge qui en tregui l’entrellat.
        A més, perquè estiguis més tranquil, he fet la meva feina i he contrastat el que dic amb un parell de juristes.
        I, per cert, un soci ja ha interposat una demanda d’impugnació pels dos motius que argumenta Laporta.
        També ha quedat arxivada la querella de Rosell contra Ingla, pel cas Ailanto. Ahir no hi va haver conciliació, perquè Ingla no es va retractar, però la demanda s’ha arxivat.

      • Andreu,

        Em sembla molt bé que vulguis mirar els resultats comptables per a no mirar la situació real del club. Potser el Sandro algun dia et doni la “benvinguda al món real”. Les normes, és clar, són per a tothom, i tothom les interpreta com més li convé. Només cal veure com va interpretar la nova junta el dret de l’anterior a defensar els seus comptes a l’assemblea. Ni les lleis ni la comptabilitat són una ciència exacta.

        I sento que t’agafis una pregunta ben senzilla com un interrogatori. Jo només he fet una pregunta i tu t’has posat molt nerviós. Quina és la part que està mal formulada, sectària o que no entens? I quina llei o norma vigent dius que m’he saltat jo?

        Les conclusions a la teva no-resposta no les trec jo, ja les treurà tothom que llegeixi aquestes línies. Mentrestant, la pregunta queda a l’aire:

        Creus que el Barça estaria millor si l’anterior junta s’hagués venut jugadors o d’altre patrimoni per cobrir aquests 80 M de pèrdues que els hi imputen?

      • Molt bo galinsoga… el que em sorprén més és que la gent no vegi que en realitat es tracta de dos pijos que es barallen per veure qui és més llest. En Laporta li va posar a huevo la rebantxa: Li fitxo al Villa i a més presento uns números super en positiu. L’altre, ja mort de bilis per la seva sortida fa uns anyets, li respón com un gos enrabiat (tot i que la flema externa no ho faci pensar)… Teva a vé nun follón… Total que el que està perdent actius poc calculables a nivell comptable és el Barça i el soci, que fins ara gaudia d’un actiu valuosissim en el món d’avui com és la IMATGE. Una imatge que queda pels terres. Jo, si fos un dels partners del club amb els que intentava guanyar-me una imatge d’amabilitat i savoir faire solidari, fotria el camp! Ara tothom està sota sospota de corrupció, males praxis econòmiques… un soroll taant negatiu no es pot suportar!

  25. Ostres jo em quedo amb que si tot plegat, aquesta demanda judicial a Laporta i la seva JUnta, ha de servir per a que el President de torn, quan ho deixi, vengui les estrelles del camp per no haver d’anar a judici… Quin negoci! Quin horror!! Us imagineu al president de torn, per tal de no haver d’anar a judici, venent els messis, xavis, puyols de l’època?? No sigui que el que vingui darrera m’intenti fer la vida molt dificil com aquell tal Rosell va fer al Laporta…
    Ostres quin drama!!
    I menstrestant, la IMATGE del club, que era immaculada, pels terres…

    • La imatge del Club està tant malament que el Camp Nou segueix aplenant-se cada partit, i els sponsors s’an donat de baixa, i s’han tornat carnets i donat de baixa més abonats que subsriptors de la Vanguardia com a reacció al que va dir el Sr. Galinsoga a una esglèsia sobre els catalans a plena dictadura.!! Una cosa són els desitjos personals i l’altre la realitat.
      Com el 61,4% de vots pro candidatura Rosell a les eleccions.
      Ara els qui vulguin seguir fent tremendisme …ningú els hi impedirà ni ningú els limitarà els seus drets de socis per opinar com van fer a la Junta anterior amb algú.
      Això son les diferències. Tant grosses com les bigues en determinats ulls gens neutrals.
      Si, s¡ s’arxiven moltes querelles, sobretot quan el querellat se n’ha desdit, per diversos canals i n’ha demanat disculpes. Perquè això també ha passat. Tothom té amics juristes.
      Tothom. Però el que val , en definitiva, és només l’opinió esdevinguda sentència del jutge de torn que abordi cada assumpte.
      A mí, company Galinsoga, em posen tant nerviós les teves preguntes que fa dies que no dormo, ni menjo ni faig res. Estic “bloquejat”, Ha Ha. Hi ha d’altres preguntes meves pendents de contestació , i de fa més temps. L’ordre temporal sempre és un bon ordre.
      Quan toqui, arribarà el moment.
      Es evident que si la Junta del moment hagues fet cas a l’entrenador del Club quan va demanar i prioritzar la contractació de Villa, 1 any abans, i quan va desaconsellar la contractació dels brasilers de Traffic, no s’hagues fet tat business aeri ni s’hagues contractat Ibra, la situació econòmica del Barça no seria tant dificil, a hores d’ara , i no hagues calgut vendre patrimoni les dues darreres temporades. Però això son elucubracions i el cert es que ha passat el que ha passat, i que la responsabilitat de les pèrdues son de la Junta que estava al front del Club els anys anteriors.

      • Andreu, sobre el tema Rosell – Ingla, he llegit a Mundo Deportivo que ahir hi va haver l’acte de conciliació “sin aveniencia”.

  26. Em sembla que el tema de la majoria està perfectament clar a la Ley del Deporte, Disposició Adicional 7, Paragraf 4, que diu (copy y paste):

    “La acción de responsabilidad podrá ser ejercitada:

    – Por el club, mediante acuerdo de su Asamblea, obtenido por mayoría simple de los asistentes.

    – Subsidiariamente, por socios que representen el 5% del número total de los mismos.”

    Es ben clar que el que decideix es la “mayoria simple de los asistentes”, no pas dels votantes, pel que en Laporta te raó, i el resultat de la votació NO va ser pas “si”.

    Si algú en te dubtes, pot consultar la pagina: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l10-1990.t13.html#

    • Continuant amb el tema de “la mayoria de asistentes” i no pas de votants, em temo que a desgrat de lo clares que estan les coses i del precedent legal en el mateix sentit, en sentirem a parlar molt de temps d’això, perque el que es busca no es aclarir rés sinó arrossegar el nom del antic president pel fang al menys fins les properes eleccions. Com el tema aquest de la majoria es tant clar que per molt que s’hi esforcin acabarà punxant, avui ja tenim al Marca, on si no?, i en exclusiva, segons el mateix diari, que en Laporta va cobrar comissions d’un tio del Uzbekistan. L’explicació del cas que dona el Marca es tan confusa com sempre, pero conté les paraules fonamentals per donar vidilla al tema unes quantes setmanes, que es del que es tracta. Avui tambe, l’e-noticies.cat, publicació d’inteernet que viu de les subvencions del govern català, a mes de esbombar el tema del Uzbekistan, publica una mena de cartell amb les cares de Laporta i Oliver, sota el titol: Els mes buscats pel FBI!
      Fa segles que no voto, i tampoc no pensava pas fer-ho aquesta vegada, però m’estan agafant ganes de vtar a en Laporta només per fotre alguns.

      • Jordi: dius coses contradictories en dos breus posts. En un dius que s’ha arxivat no sé quina querella i en un altre, poques hores després, dius que al MD diuen que no s’ha arxivat. Aixi segur que encertes…..
        Jo no he llegit absolutament res de res de cap querella al MD en paper del divendres.
        I ara que em crec? les dues aportacions teves contradictòries?

      • Si tu ho dius, dec haver dit això, però no és el que pretenia. La cosa ha anat així: els advocats de Rosell li van dir als d’Ingla que es retractés públicament, aquests van contestar que no ho pensaven fer, i els de Rosell va retirar la querella. Ho trobaràs a qualsevol mitjà, em penso.

  27. RRE si aixo de la majoria es tal i com comentes i el jutge dona la rao al Laporta, que la junta dl Rossell sho faci mirar pq d claredat i transparencia ben poca, encara q sigui per ineptitud; cosa q aquestes altures la voluntat de crear confusio arreu fa sospitar inclus daquesta soposada ineptutd juridica de la junta actual

  28. Hola Jordi,
    Creo que deberías de volver a leerte la sentencia, por varias razones:
    1ª- En la sentencia no se habla de mayoría absoluta, ni es argumento de ninguna parte, entiendo que por confusión la quieras equiparar. Las dos partes aceptan la mayoría simple pero con diferentes criterios (unos por contar los votos, solo hubo de favorables, y los otros por el mayor número de asistentes que no votaron y que estaban en contra de votar).
    2ª-La sentencia habla de un empate, en una votación previa, que imposibilitaba llegar a un acuerdo por mayoría en un tema relacionado con la propuesta, la votación de la misma es el cuerpo de la demanda. Hay dos candidaturas empatadas tras la votación.
    3ª-En la votación final, origen de la demandada, unos optan por votar favorablemente (35) y otros por no votar, (36 se abstuvieron de votar y 5 abstenciones).
    4ª El argumento final es decisivo “al no haber votado la mayoría simple de los asistentes, como se exige en los Estatutos de la Caja de Ahorros, que es la norma que debe aplicarse”.
    5ª-Es cierto y se afirma “que la mayoría simple era de 39 votos a favor de la propuesta”, pero esta frase se debe de analizar dentro del contexto (miembros empatados y una decisión bipolar especial, votar a favor o no votar), y en esta situación especial la propuesta favorable debe de tener un voto más de los que no votan (por eso coincide una mayoría simple con una absoluta,1/2+1).

    • Kiko, ja ho sé que la sentència no parla de majoria absoluta, ja ho he dit, ho he dit per fer entendre com és que la sentència diu que “la majoria simple era de 39 vots”. I, pel que he llegit, aquest és l’argument que empra la ponent per donar raó al recurs. No diu res dels 36 que es van abstenir, els suma tots i només diu que 35 no arriben als 39 necessaris.
      Però, ja es veurà. Serà un jutge o uns quants els qui hauran de dir si en aquest cas és aplicable o no. Jo m’he limitat a dir quin argument empren Laporta i els seus directius per demanar la impugnació del resultat i mirar de fer intel·ligible per què dissabte no hi va haver una votació per majoria simple quan, per a tots els mortals, fins a que hem conegut aquesta sentència, majoria simple significava que qui treia més vots favorables guanyava.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s