Molta misèria, poca grandesa

El que dissabte a l’hora de dinar era un divisió profunda del barcelonisme, quaranta-vuit hores més tard s’ha convertit en una guerra oberta i en tota regla després que l’expresident Joan Laporta hagi dit que, atès que no el deixen en pau, no només es defensarà de l’acció de responsabilitat aprovada per l’Assemblea de compromissaris del FC Barcelona sinó que farà un seguiment periòdic i regular de totes i cadascuna de les actuacions de l’actual Junta directiva i el seu president. I com que la justícia en aquest país va a la velocitat que va, la judicialització, divisió i fractura del club és inexorable.

Laporta impugnarà l’Assemblea, perquè no el van deixar defensar el seu tancament de l’exercici i perquè la votació no va tenir el quòrum necessari, i defensarà davant de la justícia que la temporada passada va acabar amb 11 milions de benefici i que en el conjunt del seu mandat hi ha hagut beneficis i no pas pèrdues, fins  i tot, amb la reformulació feta per la Junta de Sandro Rosell.

Durant aquestes quaranta-vuit hores transcorregudes, en aquest bloc i en tots els fòrums i mitjans de comunicació que s’ocupen de la cosa culer, s’han analitzat del dret i del revés les raons per les quals els compromissaris havien de votar sí a l’acció de responsabilitat i les raons per les quals els compromissaris havien de votar no i, com molt bé va observar un dels comentaristes d’aquest bloc, les posicions són tan granítiques, ideològiques gairebé, que ningú convenç ningú i ja és prou si l’un escolta i llegeix l’altre i l’altre fa el mateix amb l’un.

Jo no creia ni crec que s’hagués hagut d’impulsar l’acció de responsabilitat, ni per raons concretes ni per raons generals. No cal insistir-hi. En resum, em sembla indiscutible que el FC Barcelona d’avui no té res a veure, ni esportivament, ni econòmicament, ni socialment, amb el FC Barcelona que es va trobar la Junta directiva l’any 2003 i em sembla insòlit que es pugui arribar a considerar que aquesta transformació hagi estat possible amb una mala gestió. Sempre hi haurà despeses supèrflues, desmesurades, innecessàries o injustificables de la mateixa manera que tots els governs i entitats amb una certa potència maneguen uns fons anomenats reservats. Escandalitzar-se’n, o bé és per demagògia o bé és per ignorància, que en alguns casos resulta intolerable.

Demandar un expresident del FC Barcelona és una acció d’una transcendència greu. A l’hora d’impulsar-la i proposar-la no hi pot haver ni dubtes ni problemes de consciència. El benefici que se’n pot treure és notori: rescabalar el club dels fons perduts i servir d’exemple per a futures directives. Ara: també se n’han de valorar les conseqüències que per al club tindrà l’acció i, sobretot, ha de ser incontestable. Com que crec que aquesta acció de responsabilitat empresa contra Joan Laporta i la seva última Junta directiva és contestable punt per punt i durà el club a una divisió i una guerra llarga i dura i que pot tenir conseqüències internes greus a curt i mig termini, tinc la impressió que ha estat un error i Sandro Rosell i els seus directius s’han deixat portar pel ressentiment i les ganes de revenja i han pensat molt poc en què era millor pel FC Barcelona. Hi ha hagut molta misèria i poca grandesa i cap sentit institucional.

Advertisements

51 thoughts on “Molta misèria, poca grandesa

  1. Badia ¿hoy estuviste en Can Baste verdad?
    No siempre estoy de acuerdo con tus posiciones pero te respeto,
    Espero que este blog no tenga el mismo fin que tuvo el de uno de los periodistas que estaba hoy en la tertulia
    Que quiso ser mas antilaportista y más rosellista que Rosell y la termino cagando
    Supongo que sabes la historia y espero que no cometas el mismo error
    Concuerdo a un 80% con el post

      • Jordi, reconeix que no ets massa del Sandro! 😉

        Qué creus que es podria fer per redreçar tot el merder?

      • No sóc de ningú, em limito a exposar el que em sembla veure i entendre i a expressar les meves opinions. Òbviament, tinc les meves creences i les meves fílies i fòbies, com tothom, però intento que no m’afectin gaire.
        Per redreçar el merder a aquestes alçades caldria molta generositat per part de tots, que no sé si tenen. Em sembla que anant a l’Speakeasy no n’hi hauria prou. Però, vaja, tan de bo!

      • ok
        Recuerda que las cookies son traicioneras
        y los hackers ya no cuelan, incluso los de Granollers

        Por cierto ¿es verdad que en las asambleas la junta puede invitar algunos socios como compromisarios?
        si esto es verdad, si esto es verdad ¿sabes cuantos y sabes si se puede saber sus nombres?

  2. Hola Jordi,
    Completament d’acord amb el teu comentari. A mi, ara només em venen al cap les paraules del president Rosell que com a membre de la fundació Mandela va dir que volia unir el barcelonisme.
    Voleu dir que no es va confondre de fundació? No serà membre de la fundacio Botha?
    I a tots el culers, seny, paciencia, tranquilitat, molta tranquilitat…però jo estaré uns dies sense anar al camp, que encara recordo com arribava d’avinagrat a casa, per les disputes entre socis, després dels partits en l’època de Núñez i Van Gaal.
    Salut i Barça!

    • Jordi si no vas al campo puedes ganar dinero por tu seient mediante Viagogo
      Te puede salir más a cuenta que el seient lliure
      Busca información

      • vols dir l’empresa que el nostre president n’es accionista?

      • ¡no jodas! no me lo creo
        supongo que fue accionista
        seguramente las vendió antes de la campaña o antes de ser nombrado presidente
        porque si no es así desde luego no sería muy ético

      • Nuevo et responc aquí perque allà on toca no hi tinc enllaç:

        Segons Expansion.com, Rosell té el 5% de Viagogo (gener 2010)
        Segons Cinco Dias, Rosell és soci de Viagogo (agost 2010)

        són 2 publicacions més creibles que Mundo Deportivo, per dir-ne algun.

        salut i Barça

      • Pues esperemos que haya vendido las acciones ya
        si no es así sería algo bastante hipócrita
        y para esto no hay ninguna justificación

  3. Això acabarà molt malament. Es una llastima.

    Jordi, en Laporta em sembla molt bé que impugni l´assamblea, està en el seu dret.
    El que està fent un paper lamentable es el Olivé, quina mena de credibilitat te aquest home?
    El paper quw ha fet avui a la roda de premsa, ha sigut lamentable.

  4. Avui, arran d’una pregunta que li han fet relacionada amb les implicacions polítiques del què ha passat aquest cap de setmana (i, afegeixo jo, des de fa uns quants anys), en J. Laporta ha esmentat breument la fotografía “de família” on les cares públiques dels poders fàctics acaronen un somrient Sandrusku. Ja ni la recordava perquè, com ha dit en Laporta, no la veure publicada pràcticament a cap lloc (jo la vaig descobrir aquí, al blog d’en Jordi).

    Aquella foto simbolitza perfectament las raons per les que alguns som antisandruskistes (o antirrosellistes, que sembla que al nou president l’agrada més així). I estic segur que n’hi haurà d’altres que, com jo, no som necessàriament prolaportistes pel fet de ser antisandruskistes: en el meu cas, quaranta anys de soci em fan veure les coses amb una certa perspectiva.

    Que el sandruskisme l’ha votat una majoria molt àmplia dels socis que varen anar a les urnes? Perfecte, ho acceptem -a contracor-, ens aguantarem, i ens esperarem; igual que varem acceptar -a contracor-, aguantar i esperar quan les mateixes urnes varen dur en Joan Gaspart a la presidència. I ningú es menys barcelonista pel fet d’acceptar aquestes dues presidències a contracor: les “adhesions inquebrantables” pertanyen a altres èpoques.

    Dit això, torno a fer la següent reflexió: ben mirat, ara que el sandruskisme ha decidit, conscientment, engegar aquesta dinàmica, ara que *ja no hi ha marxa enrera*, i vist que han ficat la pota fins a la gola, crec que els antisandruskistes, dins de la desgràcia que això pugui portar al club, estem de sort: el Barça, tard o d’hora, s’en sortirà; però el sandruskisme, no trigarà gaire a desintegrar-se. Els molt llestos han cavat la seva pròpia tomba…

  5. Això ja no hi ha qui ho pari… una llàstima. Mira que se’l veia venir al Sandro… Només calia veure quins mitjans li estaven fent la campanya per a President… Campanya que semblava gratis, però que ja veiem que no ho és. Jo veig tant ressentiment com deutes a pagar al 4rt poder que els va alçar cap a al victoria. No entenc com en el millor moment de la nostra història ens podem fer a nosaltres mateixos aquest hara kiri… A Madrid se’n foten de nosaltres… ja es freguen les mans… Quanta misèria, quanta petitesa mental… Quina llàstima recoi!! Només ens queda alló que diran els romàntics: “Esperem que a l’equip no l’afecti”, però la hª ens ensenya que sí acaba afectant, sí acabem dilapidant recursos, entrenadors, fins i tot jugadors… La hª del club és plena de coses com aquesta que ens demostra per què fins el 2005 només teniem una Copa d’Europa, havent tingut a les nostres files als millors jugadors i entrenadors del planeta… Ara toca patir… Quina llàstima!

  6. Ara mateix (dilluns 18, 19:45), a “El primer toc” de RAC-1, en Joan Josep Pallàs (em sembla que escriu a EMD) està actuant de portanveu/defensor de la junta sandruskera en una mena de debat al voltant dels darrers fets. Els arguments que empra fan més pena que riure, i si el seu to de veu vacil.lant i atropellat (no habitual, em sembla) es un reflex de la reacció de la junta actual davant la que els espera, em reafirmo encara més en el meu comentari anterior.

  7. Ara si que tinc clar que el Barça és l’autèntica representació de Catalunya, o més encara, una reproducció a escala del pais. El Barça i el pais comparteixen una absoluta incapacitat de fer res de bo, i quan per algun motiu algu aconsegueix trencar el malefici, sempre en surt un altre que l’ensorra. No es casual que mai ens haguem tret del damunt els espanyols, es que ja ens està bé com estem, l’èxit ens fa por.

  8. Estic molt d’acord amb tu Jordi en el sentit de que les coses es podien fer d’un altre manera,i m irar de no provocar la divisio que s’esta provocan. Pero el que no em sembla correcte es que justifiquis despeses innecesaris amb l’argument de que aixo es fa a tot arreu. Ja se que aquest es un pais de “xoriços ” i vividors i que tothom quan te una bona poltrona s’en aprofita d’allo mes. Pero no em sembla normal que ho trobem normal.

  9. Com deia el Capità Forceps : YOYALODIJE , com diu el Capità Forceps a la re nascuda web http://www.diarioyoya.com , la seva paàgina analitza el Barça des d´ una prespectiva cínica buscant l´ humor però dient veritats com temples . Jo també ja ho vaig dir en aquest blog abans de les eleccions : Ai Sandrusku Sandrusku , ets més fals que un duro Sevillano , i mira per on ….
    Primer no vaig ser Laportista , tampoc vaig ser Guardiolista ( encara que els finals no li agradin a Jordi Badia ) , i amb el temps he hagut de defendre a mort a aquesta gent que estima el Barça . Al Sandrusku mai omplirà el traje amb que ha sortit Laporta del club , Laporta ha sortit com un bacó , però victoriós , i Sandrusku porta 100 dies i tot el què ha fet ha estat en contra de Laporta i en contra dels interessos del Barça : President d´ Extremadura , anar a Montserrat , parlar amb Castellà i Anglès a l´ assemblea de penyes , has de ser un pota negra per ser soci del Barça , el vot de Ponç Pilat , l´ esqüet comunicat de premsa d´ avui …..
    Jo ja ho vaig dir …. recordeu la sèrie Lie to me , ” Miénteme ” , que el protagonista és Tim Roth , i es basa en l´ investigació dels gestos de la cara i les mans per descobrir el per què de tot plegat ? , Ai Sandrusku Sandrusku , no saps el què has fet …..
    Val més que vagis a còrrer noltes i moltes hores per la carretera de les aigües i pensis realment en el què has fet !!!!

  10. Sandro va perdre l’oportunitat de la seva vida. Si després dels pros i contres, hagués recomanat el No, hauria aconseguit l’aprovació dels pressupostos que l’interessaven, hauria quedat com a magnànim perquè els socis l’haurien seguit i hauria avortat la hipotètica contra de Laporta. A la junta actual hi veig uns personatges molt i molt sinistres. Personalment, l’Oliver no em queia gens bé, però al costat d’alguns acompanyants de Rossell sembla un escolanet. Ara les posicions es ressituaran i tornarà el Barça dividit. L’únic que se m’acut que pugui arreglar aquestes misèries és el senyor Bassat

  11. Es gracioso que desde el Laportismo se haga llamamiento a la unidad.

    Laporta=división

    Laporta siempre ha sido oposición, ¡Incluso de presidente!, siempre oposición de alguien, cuando no tiene enemigos se los inventa. Es un ejercicio de cinismo que desde posiciones laportianas se pida grandeza institucional… El presidente que obtuvo un 60% de votos de socios pidiendo su dimisión y apeló a la normativa, el presidente que echó de socio a un opositor, en un gesto castrista o chavista, el presidente que hizo campaña en las elecciones contra un candidato acusandole sin pruebas, el presidente de un club que ha espiado a socios y directivos… Apelan a la imagen… ¡Qué fuerte!, los que no les importaba que nuestro presidente se bajara pantalones o se emborrachara en público… ahora apelan a la imagen…

    Además la cosa no tiene más trascendencia. Si Laporta no ha sido un chorizo, debería alegrarse de poder defenderlo en los tribunales… si tiene tanto miedo, o tanto cabreo… ¿Por qué será?…

    • Si si, se los inventa… a los tres meses de presidente los Boixos ya se lo querían cargar. En Navidades ya alguno de la Junta (un tal Sandro) ya quería enviar a tomar viento el proyecto de Frank y traer a su amiguito brasileño, al año siguiente ya empezó a caer mal a los de Madrid por ganar la Liga de la manera que lo hizo el Barça… Uy si, se inventa los enemigos el sr. Laporta… Lo que pasa es que por su manera de ser y hacer es normal que tenga un montón de enemigos, por que va por libre, por que no atiende a lo establecido, por que rompe las normas… Pero… fue piedra angular de un proyecto que ha acabado maravillando al mundo del futbol, no sólo por resultados sino por implicación en temas como fair play, solidaridad y ética deportiva. Lo último que le creó enemigos fue tener aspiraciones políticas… ay pero cómo nos vamos a sacar esta piedra del zapato, pensaron algunos… Vamos a utilizar al resentido este del Sandro, haber si él puede hacernos el trabajo sucio, total… Y así estamos… siempre en manos de los grupos mediáticos que quieren controlar los ámbitos de poder… y el Barça és uno de ellos… El BArça ha estado 7 años libre de esoso intereses y ya se ha acabado… Por què no se ha acabado? Por que vienen elecciones… Yo lo veo así compañero, no digo ninguna tontería ni estoy ciego, lo que creo ser es muy lúcido… Saludos!

    • p_v_i… a veure, en el cas de la moció; la normativa és la que és i els socis que van anar votar, i els que no hi van anar també, tenien molt clar que perquè la moció prosperés es requeria més del 66% dels vots. Forma part del joc. O sigui, el Sr. Laporta no va fer cap jugada subterrània aquí ¿O és que tb havia de dimitir pel sol fet que se li hagués presentat una moció?. El que passa és que una colla de gent us morieu de ganes que el Sr. Laporta deixés el càrrec. I punt. Però les normes són les normes, agradi o no.

      Sobre l’Oriol Girault, bé, em sembla que també se li van aplicar les normes (o és que un soci pot fer el que li doni la gana? Suposo que per anar contra el Sr. Laporta sí, oi?). Em sembla que tergiverses les coses p_v_i; les teves ganes et poden.

      D’altra banda, no em sembla que el Sr. Laporta tingui por. Està cabrejat, potser sí, no ho sé. Però raons no li faltarien: se li va prendre un any de presidència a través d’argúcies legals promogudes per un obscur sector influent que portava temps burxant la persona del Sr. Laporta. Però aquesta decició va ser correcte, perquè així ho marca la normativa del club, encara que resulta del tot injusta e inmoral per la persona del Sr. Laporta. Perquè no consideres inmoral la decició del jutge en aquest cas p_v_i? Pq va en contra de Laporta? Se’t veuen els colors…

      De totes maneres, més que emprenyat el veig valent i impetuós, i potser molest d’haver de fer front a una colla de demagogs de la democràcia. Em sembla que ell es sap que té la veritat davant d’un jurat (El Sandro sap que no la té, raó per la qual va votar en blanc: no haurà de donar la cara quan el FC Barcelona perdi el judici a favor del Sr. Laporta).

      En fi, em sap greu qeu no t’agradi el millor president de la història del Barça. I em sap greu que no haguis sabut disfrutar aquests darrers anys del teu club. Però crec que en gran part només és un problema teu.

      • El Superman és el Sr. Montilla, diuen els psocialistes.
        No crec que el Sr. Laporta fos Superman. Ni molt menys.
        Vaja, com es que ens ha deixat el club amb pèrdues importants, més pobre de quan el va agafar? Els balanços canten.
        I amb un gran increment dels ingressos. Si, senyors. Però amb un increment encara molt més gran de les despeses. Si, senyors. Aquest ha estat el problema.
        Com es disparen a l’alça les despeses, en especial les dues darreres temporades, que tiran enrera, economicament, els esforços fets els anys anteriors. Això ha anat aixi. I ni grandesa ni misèria. El Club sempre ha tingut, té i tindrà grandesa, sigui qui sigui el seu President o Presidenta, perque es el Club, la institució, i no les persones individuals, els qui l’han fet i el mantenen gran.
        Sense superman’s, ni lara croft’s ni ninotes dels dibuixos. Això es virtual.
        El Barça és real.

        Cordialment,
        Andreu

    • Si tu te presentas a unas elecciones para ser president de Catalunya y 2 meses antes te ponen una demanda en el juzgado por tu mala gestión durante 7 años en un club no creo que des saltos de alegria.
      Y si miras como estaba el club en junio 2003 y como está junio del 2010 ya es para hacerte el harakiri si te pasa lo que a Laporta.

  12. La opinión del posible Balón de Oro 2010, Xavi, ayer en Canal 33:
    Xavi Hernández considera que la decisió de l’assemblea de compromissaris del Barça de portar Joan Laporta davant la justícia per la seva gestió econòmica és perjudicial per a l’estabilitat de l’equip. Així de clar ho va explicar en el programa Hat Trick Barça del 33.
    “No sé si és el millor per al barcelonisme tot això que ha passat. Nosaltres des de dins el que volem és estar tranquils. El que sí que podem dir és que el president Laporta amb nosaltres sempre es va portar de 10”, va explicar el migcampista de Terrassa. Més encara, “Laporta sempre ens ha tractat molt bé. Ha estat un president proper”.
    Malgrat tot, el futbolista blaugrana també assegurava que intentarien que tot plegat no afectés gens l’equip, i que intentaran seguir guanyant títols.
    “Aquest club no deixa de sorprendre. Després de guanyar 8 de 10 títols… tot aquest rebombori. És el Barça”, concloïa resignat Xavi.

  13. Jordi,

    ¿Podrías explicar la función del periodista de EMD F. Perearnau en todo este entramado?. Escribe además sino recuerdo mal en el Pelikano.es y en el Diario Gol. Lleva años arreando a Jan Laporta sin piedad. Creo que fué premiado por Rosell en la reunión de penyes de SS.

  14. Doncs, mira Jaume el paper de F. Perearnau és el mateix de Jordi Badía, Fermí Puig, Espadaler, Salvador Sostres, Xavi Torres… , però amb una diferència, ell no ha mamat mai de la mamella del Clan Laporta, Cruiff, OLiver, Roures… etc és a dir ELS SOPRANO, ho pilles?

  15. Doncs mira Jordi, ami em sembla que el ressentit no es Rossell, que el ressentit eres tú, potser perque et va fotre fora del FCB després d´haver-li fet tota la feina bruta, però el tal Laporta no et va perdonar que no fores capaç d´aturar la moció de censura. El que entenc es que encara li tinguis aquesta fidelitat gossuna malaltisa, a no ser, clar, que busques ensdollarte en eixe invent que és SC.
    No coneixes bé al tal Laporta, noi, per a ell tot comença i acaba en ell mateix, no té més valors que els hedonistes i els econòmics. Si no t´ho creus, repassa la seua biografia, i encara millor pregunta-ho a la seua exfamília.

    • El que no em coneixes gens ets tu a mi.
      T’agrairia que si vols seguir fent comentaris en aquest bloc, t’estalviïs segons quins qualificatius.
      Critica els meus articles tant com vulguis i amb tanta duresa com et sembli i siguis capaç, però m’agradaria que deixessis de fer referències personals.

      • Ell no ha fet cap gol ni cap jugada. Esportivament, en el futbol, han estat els jugadors i els entrenadors (Frank i Pep). Cap directiu fa la tàctica ni l’alineacio.
        Esportivamet, jugadors i entrenadors. Claríssim.
        Econòmicament, no ha deixat el Club, ni molt menys, en el millor moment de la seva història.

        O sia que , per a mí, ha estat un bon president amb greus errades economioques i organitzatives, però no m’agradaria tenir presidents amb resultats economics similars els propers anys de la meva vida.

        Cordialment,

  16. Soc soci del Barça, el 9 mil algo. És la primera vegada que veig en una assemblea que es presentan uns números tant negatius en el tancament d´un ejercici. Aquesta gent, socis amb el mateix pes com qualsevol de nosaltres arrisca el seu patrimoni (3 MIO €, cada un) al fet que una piloteta entri o no. 8L´any vinent si es fa el ridicul els hi demanarem el cap i com presenten un balanç amb perdues auran de pagar de la seva butxaca. El que estan fent és un acte de revenja o un acte de valentia i TRANSPARENCIA???? Caramb parleu com si us hi jugueu la cartera!!!. Hem de ser mes responsables, com a socis i com a persones. El temps i la justicia posarà a tothom al seu lloc, sigui a qui sigui.y nosaltres serem espectadors de luxe en les disputes entre gent que diu que s´estima el club però amb les nostres butxaques ben cobertes. Al que hem de fer els espectadors és restar al marge i cridar ben fort als nostres colors. Per cert, com a treballador del club i que ens coste unas bons calers, en Xavi, el millor que ha de fer és estar calladet i animar a que aquestes disputes no afectin al vestidor. Baja Vestiesa!!!

  17. És curiós fixar-se amb les dues visions completament diferents que els articulistes del diari Sport i el MD aporten sobre el tema. El MD fa una defensa ultratge de l’acció empresa per la nova junta directiva, l’Sport, en canvi, intenta valorar i reflectir les dues postures i deixar clar que la fractura serà un problema a Can Barça; esperen que no afecti gaire a l’equip.

    El que m’agradaria que s’aclaris és el que ha denunciat el Sr. Laporta i el Sr. Sala i Martin. M’agradaria saber pq el Sr. Rossell no va comentar que la polissa de seguros era una renovació.

    En fi, vaig a dinar.

  18. Per altre banda la junta va mentir a la asamblea de compromissaris dient que “per llei” estaven obligats a presentar a votació l’acció de responsabilitat. Quan la llei en cap cas obliga a fer-ho, només és una posibilitat que existeix regulada per llei.

  19. llegint-te, entenc que vens a dir que no es pot “judicialitzar” a laporta per (copio textualment) ” despeses supèrflues, desmesurades, innecessàries o injustificables de la mateixa manera que tots els governs i entitats amb una certa potència maneguen uns fons anomenats reservats. “.

    No, Sr. Badia, aixó es secundari, molt greu però secundari. A la Junta de Laporta se la porta als tribunals perque segons una empresa auditora externa els numeros els tenen en vermell. I segons es va dir en asamblea, aquesta empresa auditora ja advertia a la anterior junta de les “salvetats”, salvetats que van preferir obviar. Segons sembla, aixó consta en les actes, o sigui que Laporta, Olive i XsM sabien el que opinaba Deloitte.

    ES mes, ahir es va dir a OnaFM que la comisió gestora de la Junta de Laporta no estab ad’acord amb els numeros presentats i que el seu punt de vista estab ames aprop de la versió que a acabat presentant la nova junta.

    • No, no vinc a dir això. Dic el que dic.
      És clar que a Laporta se’l porta a judici per les conclusions de l’auditoria i, concretament, per les cinc salvetats i dues incerteses que s’han tingut en compte (una incertesa, la de Mediapro, es manté al tancament).
      El que he dit altres vegades és que la due diligence, i de la due diligence totes aquestes despeses supèrflues, innecessàries, desmesurades o injustificables i injustificades, ha servit per crear el clima en contra l’anterior junta directiva i favorable a l’acció de responsabilitat.

      • Jordi, es una opinió.
        Que no comparteixo.
        Sense cap due diligence, hagues passat exactament el mateix.L’acció de Responsabilitt. Derivada dels balanços i comptesde resultats auditats. Que són únic, lògicament. Encara que alguns hagin volgut fer veure que poden haver-hi balanços i comptes de resultats (auditats, es clar) diferents, o estirats com els xicles. I no es possible, això.

        Una petició d’opinio, si us plau.
        Per que creus que la Junta Laporta inicial va votar majoritàriament no seguir endevant amb l’Acció de Responsabilitat envers la Junta Gaspart per les pèrdues acumulades al seu mandat?
        No h he entés mai.
        I si s’hagues fet (potser estaria als tribunals encara, no ho sé), pero hagues quedat clar per a tothom que , per llei, no es poden generar pèrdues per al Club (per als socis), sinò que s’han de reposar per part dels de la Junta.

        I, a més, com ara també, era un compromis electoral públc (i dels més importants) de la candidatura guanyadora el 2003. Tampoc va haver-hi gens de transparència, en aquesta decisió (que trobo il.lògica, contrària als compromisos electorals davant els socis, i que emparava una gestió econòmica desastrosa).

        Cordialment,
        Andreu

  20. tot i així, encara que “dol” veure al FCB en aquesta situació, ja era hora que algú trenques el porró del “aqui pau i despres gloria” alhora de manegar els diners d’una institució, ja sigui publica o privada. Si aixó serveix perque a partir d’ara, les Juntes figilin mes amb les seves accions, potser haurà valgut la pena passar aquest tràngol. Soto el meu punt de vista, tenir exit en lo esportiu no dona llum verda a fer el que es vulgui, de la mateixa manera que a un politic mai li permetrem que passi “els millors anys de la seva vida” per molt que la seva gestió publica sigui brillant.

    • Per si algú dubtava dels que no tenen dubtes amb els números:

      1- el litigi de Sogecable, que pot durar anys al Suprem i es pot perdre o guanyar, l’han provisionat en un sol any, mentre que la prima de Mediapro, que és una prima per la signatura del contracte i per tant crec que es pot anotar com un ingrés en un sol any, el distribueixen en quatre.

      2- Si les pèrdues per la venda d’Henry la posen a l’any passat perquè ja hi havia un pre-acord, la venda dels terrrenys també perquè ja estava signada a 30 de Juny. O els dos o cap.

      3-Si els bancs apliquessin els criteris contables que aplica la nova junta a l’hora de valorar els actius (terreny de Viladecans), estarien tots en fallida. Això sense dir que clubs com el Barça tenen prou força per fer requalificar els terrenys que tenen.

      4-Si als blogaires de Madrid els hi sembla fantàstic i rigoròs tot el que ha fet el Rossell, pensa-te’n una.

      5-Qualsevol comptable sap que la xifra de beneficis es pot acabar retocant per donar més o menys beneficis/pèrdues. Si els comptes d’el Laporta haguessin estat manifestament malament, els auditors no els haurien signat, i ho van fer. Amb tot això vull dir que els comptes d’el Sala Martin també estaven maquillats. Però ni una cosa ni l’altra.

      5-L’extranya operació de la venda d’Ibra (cessió + adquisició obligada al cap d’un o dos anys, no m’en recordo) jo la vaig entendre com un intent de no aflorar les pèrdues de l’operació totes en el primer any de l”època Rossell. O sigui, un altre intent de manipulació comptable per part dels qui són tan estrictes amb els comptes d’altres. Suposo que els auditors ja els hi van dir que això no colaria i per això ja han previst pèrdues aquest any. Seria una història bona d’investigar per part d’algun periodista…

  21. En Zubi de director esportiu… només pel fet de que en Cruyff el va fotre al carrer de mala manera després d’Atenes. En Reixac cobrant 6.000 al mes pel sol fet que s’empipés amb el Cruyff… Buff quin cansament….quanta mediocritat…
    El sr. Rosell es troba amb un equip que funciona, es troba un planter amb els 5,6,7 millors futbolistes del món en cadascuna de les seves posicions, unes seccions que funcionen de meravella… Qué li queda?? Continuar en la mateixa línia?? Alguns dirien que ho va tenir facil seguint el model Laporta. Noo… millor ens ho carreguem tot, omplim de merda fins el coll a tot el que tingui tuf de laporta i muntem un projecte nou. Jo entenc que un quan arriba a President vulgui portar l’avió al seu gust, però és inevitable embrutar el seient quan te’l deixen impecable… La manera: queixem-nos de que tot està ple de merda i així ho tindrem més senzill. No ho veieu, companys barcelonistes? No ho veieu? …
    Ara toca el Laporta, després de les eleccions del Novembre vindrà el torn del Pep i ja després ja veureu com en Xavi no serà prou bó, en Puyi se’ns haurà fet massa gran i l’Iniesta serà massa poc efectiu davant de porta… Aquests paios s’ho carregaran tot per poder construir el SEU BARÇA! NO volen ser hereus del millor Barça de la història, resulta molt incòmode… Acabaran portant als seus amiguetes brasilers, els seus inhos particulars i al cap d’un temps veurem que el Madrid ha guanyat la décima i portarà tres lligues seguides… Quina llàstima… ah, i això havent estat el President votat amb més amplia majoria… Ara, us ben asseguro que no dura sis anys ni de conya… veient els seus primers 100 dies, no hi ha qui ho aguanti!
    SALUT!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s