Barça: només familiars, menors i ex

El vicepresident i membre de l’àrea social del FC Barcelona, Jordi Cardoner, va anunciar dijous que des d’ara i fins a l’1 de novembre no s’admetran més socis i que a partir de llavors només ho podran ser aquells que tinguin un familiar de primer o segon grau, siguin menors de catorze anys o hagin estat socis anteriorment. Aquesta mesura no és cap sorpresa perquè va ser una de les propostes de la candidatura de Sandro Rosell més debatudes durant la campanya electoral i és positiu que l’hagin anunciada hores abans de la celebració de l’Assemblea, per si algun compromissari hi té alguna observació a fer.

Aquesta mesura s’ha d’analitzar i valorar des de dos vessants. En primer lloc, el fet de limitar el nombre de socis. És l’objectiu que es pretén perquè la Junta directiva actual considera que el nombre de 173.071 socis que hi ha avui és excessiu i suposa un greu risc de conflicte social atès que gairebé dobla el nombre de seients disponibles al Camp Nou.

Personalment, sempre m’he manifestat a favor de no limitar el nombre de socis perquè considero que la força que té el Barça li ve de la seva massa social i que com més nombrosa sigui més potent serà. No m’ha semblat mai que hagués de ser un problema irresoluble un nombre altíssim de socis, sempre que no s’hi arribi de manera forçada i artificial i les condicions d’admissió i drets quedin clares; un creixement natural pot ser assumit, com de fet ho ha estat fins ara, i els reptes i conflictes que comporta poden ser regulats. En tot cas, sempre m’ha semblat que els beneficis que suposaria tenir una massa social el més gran possible superen els maldecaps que ocasionaria i que, això sí, caldria imaginació i recursos per a fer-los passar.

Tanmateix, entenc que hi ha hagi qui creu tot el contrari i consideri que és necessari limitar o, fins i tot, estroncar el creixement de la massa social. Ho creu l’actual Junta Directiva i per això ho fa després d’haver dit que ho faria durant la campanya.

El segon vessant a partir del qual s’ha de valorar la mesura ja ofereix, a la meva manera de veure-ho, més dubtes. No entenc perquè, a partir de l’1 de novembre, només podran fer-se socis els familiars i els menors de 14 anys i els exsocis (a l’espera de conèixer el quart supòsit que no hauria de convertir-se en una mena d’article 29). Fins avui, tothom qui ha volgut ser soci del FC Barcelona i s’ho ha pogut permetre n’ha tingut l’oportunitat. L’accés ha estat lliure i universal, a partir de l’abonament de la quota anual. La discriminació aprovada em sembla un retrocés molt greu en la condició de club universal i integrador, dos dels factors que han fet més gran el FC Barcelona. Per què l’immigrant d’avui no podrà integrar-se a Catalunya fent-se soci del Barça, com sí que va poder fer l’immigrant d’ahir? Per què no podrà ser soci del Barça un japonès? Per què no podrà ser soci del Barça un català que té més de 14 anys, no ha estat mai soci ni té cap pare o avi que ho sigui? Les respostes que sento em fan pensar en un Barça tancat en ell mateix, d’àmbit local i familiar i controlat per uns quants que han decidit que d’aquest porró només en beuen ells. L’única cosa que em tranquil·litza és adonar-me que aquesta decisió va en contra de la història i el tarannà del club i contradiu els temps actuals.

Advertisements

13 thoughts on “Barça: només familiars, menors i ex

  1. Si, com sembla, s’acabaran empassant la “promesa” d’avançar els horaris dels partits, no em vull imaginar què pensaran fer amb els socis que no poden anar al camp tan sovint com voldrien perquè viuen lluny de Barcelona i els horaris actuals els suposa un trasbals…

  2. Caram, amb els horaris. De moment, s’han fet els partits al Camp Nou més d’hora del que es feien la temporada anterior. Sort que no se n’han sortit…….El dia que se’n sortin….!
    Paese, paese!

    Cordialment,
    Andreu

    • He de decirte que estás equivocado, los horarios no se han adelantado por orden de ninguna junta, las teles siguen poniendo los que les va bien,
      simplemente ha tocado la “segunda tanda”. Es un poco dificil de explicar.
      Fijate en los horarios de la temporada pasada
      http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/futbol/temporada_09-10/arxiu_partits/llistat_tots_partits/tots_els_partits.html
      Basicamente se repiten las “pautas”, con la diferencia que esta temporada el barça comenzó la liga fuera(racing) y la temporada pasada comenzó en casa(sporting), por esta razón la segunda jornada que la temporada pasada y esta(post virus fifa) se ha jugado a las 18:00 la temporada pasada tocó en getafe y esta ha tocado en el camp nou.
      Este es solo un ejemplo, y la gente(mas bien periodistas mal informados) ha dicho “ohhh la nueva directiva ha mejorado los horarios del camp nou” y eso es FALSO, simplemente ha tocado la segunda tandaque es más favorable para los partidos en casa al menos al principio.
      Al final las teles siguen poniendo los horarios
      Fijate por ejemplo esta temporada el atlético de madrid que tenía supercopa de europa como el barça la temporada pasada le tocó jugar el primer partido en casa a las 10 pm un lunes, igual que al barça y justamente con el sporting, igual que al barça, digamos que a ellos les tocó “primera tanda”
      Repito al final los horarios son parecidos, solo que este año no tuvimos supercopa de europa y eso nos ayudó a comenzar mejor pero al final es los mismo
      Ya se que me explico fatal pero no me parece que haya que felicitar a alguien por algo que no ha hecho
      Ojo que esto lo explicaron en la radio, lo que pasa es que algunos periodistas no se saben informar, no sería la primera vez.

  3. Siento no hablar catalán, porque soy sevillana, pero he entendido el artículo perfectamente y me gustaría manifestarme acerca de la cuestión. Como sevillana y culé (igual de culé o más que nuestro presidente) sigo sin entender la medida. Considero que es una forma de discriminación impropia de un club como el FC Barcelona, Mes que un club por muchos motivos, precisamente porque supo sobrevivir en momentos de represión franquista y continuó aglutinando la catalanidad que se perseguía por motivos políticos y que respeto profundamente. Y ese Mes que un club también se apoya en la masa social, limitada ahora de manera, a mi entender, arbitraria. Y precisamente ahora, en momentos de crisis, en los que muchos de los que estábamos ilusionados por ser socios del FC Barcelona deseábamos que pasara esta situación para poder darnos de alta, de golpe y porrazo, sin dejar ni siquiera un margen para hacer un esfuerzo, nos quitan la posibilidad de contribuir a construir nuestro club, mas que un sentimiento.
    No entiendo cómo si las cuentas están mal, se limita esta fuente de ingresos. Además, no me vale el hecho de que se argumente la falta de asientos en el Estadi. Por mi parte, no aspiro a comprar un abono, ya que estoy a más de 1000 km de distancia. Así que estoy muy desilusionada con esta medida. Creo que hace un Barça elitista, de pudientes, y deja de lado lo verdaderamente importante: el sentimiento culé, tan arraigado tanto si se es socio como si no.
    Un saludo: merche cule.

  4. En les aparicions durant la campanya electoral, la nova junta posava l’exemple de que si de cop i volta es feien socis 30.000 siberians la presidència del club aniria a parar a un ciutadà d’aquest pais. Suposo que, realment, es referien a la gran quantitat de japonesos que s’han fet socis als darrers anys. No ho sé, deu fer por això.

  5. No hi pitjor que aquell que no vol oïr. Mira, Jordi, carinyo, soc soci. Quan vaig accedir-hi hi vaig pagar 3 annualitats a fons perdut. Quan econòmicament vaig poder vaig accedir a un abonament de 1ª graderia, vaig pagar 3 annualitats (8o.ooo pessetones d´aleshores). Més avant, per motius de mobilitat, i el club va obrir aquest torn, vaig canviar a 2ª graderia, més cara, evidentment, i vaig tenir que pagar la diferència de 3 annualitats. Ja pots imaginar-te el que m´ha costat i em costa el meu carnet de soci i el meu abonament, sempre he estat al GOL SUD. Bé després vé Laporta i “sus muchachos” i fan socis de “saldo”, només paguen la quota social, res de 3 annualitats. No creus que tinc dret a sentir-me estafat (em refereix a la quota social ). Perqué esta forma de fer tants socis a preu de “saldo” Per a mí obeïx a dues raons:

  6. dues raons,
    a) la melagomania de Laporta de voler ser sempre “el que més entre tots”, és a dir ser el president que més socis ha portat al Barça.
    b) tenir una bossa de vots per les properes assemblees, pensant que els nous socis li estarien reconeguts al tal Laporta per haver-los permés ser socis del FCB a “preu de saldo.

    Ara, tú això no t´has informat, o com sempre, no convé dir-ho.

    Gongratulations Mr. Badia

    • hola pepet

      M´agradaria opinar sobre el teu darrer post, en el qual dius que et sents estafat. Estàs en el teu dret de sentir-te d´aquesta manera, encara que jo crec que en contes de sentir-te estafat, t´hauries de sentir privilegiat, i m´explico.
      Jo també sóc soci, en el meu cas vaig haver de pagar 50.000 pessetes d´aleshores a fons perdut i un abonament de general tercera graderia, vaja el més econòmic que hi havia llavors, l ´únic que hem podia permetre. Aquesta és una de les grandeses del barça, el sacrifici que hem fet, tu, jo i molts de nosaltres per poder ser socis i aconseguir un abonament, crec que això és un orgull que ens hauria de donar forces per valorar el que som i el que tenim. És cert, que fins a dia d´ahir, fer-se soci ha estat molt més fàcil i barat .economicament parlant. Però jo personalment en contes de sentir-me estafat, hem sento un privilegiat, els nous socis no poden tenir accés a un abonament, en canvi tu, i jo i molts socis que en el seu dia vem fer el nostre sacrifici, si que gaudim d`aquest privilegi de tenir un abonament. Les coses en el temps evolucionen, encara recordo el que hem va costar comprar-me el meu primer ordinador, i avui per la meitat de la meitat de la meitat et podries comprar fins a 3 portàtils, i no per això hem sento estafat.

      Visca el barça i visca catalunya lliure

      Salutacions

      Un altre jordi

  7. M’agradaria saber què en pensa d’això el directiu Didac Lee.
    Convindria recordar que en Lee és un català fill de xinesos que, mogut per la seva passió pel Barça, un bon dia (de fa quatre dies) va decidir fer-se soci del Barça i integrar-se a la candidatura d’en Rosell.
    Si tenim en compte que:
    a) Té més de 14 anys
    b) Ni pares ni avis del Barça
    c) No havia estat soci abans
    Queda clar que el directiu Didac Lee, avui no podria fer el que va fer fa quatre dies. I per tant, avui -quatre dies després- no podria formar part d’aquesta junta directiva que impedeix, des d’ahir, que ningú més pugui fer el que va fer ell fa quatre dies.
    Ho troba just?

    • Molt interessant i didàctica (no és un joc de paraules) la qüestió que exposes, però en temo que el Sr Lee no et respondrà… D’altra banda, per què no es planteija una opció intermitja com, per exemple, la de soci sense dret a abonament i, potser, sense dret a vot (la antiga figura del “simpatitzant” però posada al dia)? De ben segur això satisfaria a persones com la Merche1982 i altres de la resta de l’Estat i de l’estranger que s’estimen el Barça i hi volen mantenir un vincle simbòlic…

      Pels que sabeu prou anglès, podeu mirar la reacció que ha causat aquesta decissió en barcelonistes d’arreu del món en aquesta entrada d’un dels blogs barcelonistes amb més història i prestigi: http://www.barcelonafootballblog.com/4562/fc-barcelona-offcially-closed-society-aka-color-appalled/

      Només una petitíssima mostra agafada a l’atzar: “As a global club, a truly global club, FC Barcelona was exemplary in that it allowed any and all to become members. If you love the club, join us.
      Now it’s “You can love the club, but you can’t join us. You aren’t special enough.”

      • Ara que hi penso, Karbeis: ben mirat, ni el mateix Joan Gamper podria ser soci a partir d’ara!

    • El fragment anterior del blog internacional per a donar-li una mica més de context:

      “Make no mistake, FC Barcelona is a private society that can do what it wants. There are clubs and societies all over the world who restrict membership in some way. But until now, anybody who wanted to pony up the EUR150 fee could wear their club quite literally on their heart by becoming a soci and getting the bronze lapel pin, along with the other benefits attendant to membership. As a global club, a truly global club, FC Barcelona was exemplary in that it allowed any and all to become members. If you love the club, join us.
      Now it’s “You can love the club, but you can’t join us. You aren’t special enough.”

  8. Jo crec sincerament que aquesta mesura s’ha pres única i exclusivament per protegir l’abonat actual del futbol.

    La qüestió és ben senzilla, el club té actualment 173 mil socis, el 50% aproximadament tenen abonament del club, la resta en queda exclos o exposada al mercat negre d’abonaments.

    En conseqüència, actualment ens trobem en un empat gairebé tècnic entre socis amb abonament i sense abonament. Si continua creixent el nombre de socis, aquest “empat tècnic” es desequilibrarà i començarà el risc serios que els socis sense abonament pressionin o dessignin amb el seu vot a una directiva per a que es fomenti un canvi en aquest sentit (per exemple, aprovant polítiques de rotació d’abonaments). Si això passa, els abonats històrics que varen pagar molts calers per assegurar-se un abonament (exemples n’hem tingunt en els comentaris anteriors) es sentiran estafats i el conflicte social entre socis està servit.

    Amb aquesta mesura, la directiva aconsegueix dos objectius. El primer, assegurar-se el suport de gran part dels socis abonada al camp nou, i segón, traslladar un futur conflicte entre socis a un conflicte entre socis i simpatitzants, molt menys sorollos pels seus interessos.

    En conclusió, la directiva del Barça es deu als seus socis, no als que no en son, ja que, entre d’altres raons, són els que els poden fotre fora del club.

    Dit això, i perquè no em prejutgeu, sóc soci del Barça des de fa 7 anys, sóc abonat al palau, no tinc cap intenció de fer-me abonat del futbol, i no estic d’acord amb aquesta restricció, però us exposo aquests motius per la reflexió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s