Laporta té raó i Rosell s’equivoca

No sé si l’adjectiu impecable que ha usat l’expresident Joan Laporta en la seva compareixença d’aquest dijous és el més encertat per definir el conjunt del seu mandat però em sembla indiscutible que es tracta d’un dels períodes més brillants de la història del FC Barcelona en tots els sentits i àmbits, i és indiscutible també que encara que el mèrit més gran correspongui als jugadors i als tècnics que han dirigit els equips de futbol i de les seccions ell ha estat l’encarregat de presidir el club durant aquests darrers set anys, que han estat uns anys meravellosos, i també trobo indiscutible que molts dels encerts que hi ha hagut han estat per mor de la seva personalitat tan forta i que tantes divisions i controvèrsies origina.

La situació en què la Junta Directiva de Sandro Rosell ha situat l’expresident i els seus darrers directius és molt injusta i és un greu error a curt i mig termini. És injusta perquè han creat un estat d’opinió institucional irrespectuós i irresponsable. Certament, el mal no ve ni d’avui ni de fa quatre dies sinó de fa uns quants anys perquè a ningú no se li ha d’escapar que malgrat no aparèixer mai públicament Sandro Rosell ha estat darrera de tots i cadascun dels moviments que en els darrers anys van crear un clima de divisió i enfrontament social, van judicialitzar la vida interna del club i van culminar amb la presentació d’una moció de censura.

I és un error perquè aquesta manera de fer mai no queda impune i sempre té conseqüències. La divisió i l’enfrontament que genera fan de mal pair i el club se n’acaba ressentint en tots els seus estaments. Són rars els períodes de la història blaugrana en què les convulsions socials no han acabat afectant la marxa esportiva; de fet, l’era Laporta és una d’aquestes rares excepcions i, en bona part, va ser per la seva manera de ser i de fer que el va convertir en el parallamps del club.

A més, és un error perquè a banda de l’efecte dissuasiu que pugui tenir aquest cas de cara a futurs aspirants a directius, el missatge que es dóna és tremendament perjudicial: Laporta i els seus directius s’haguessin estalviat tot aquest enrenou no havent fitxat Villa o havent-se desprès d’un dels cracs de l’equip i així haguessin generat prou beneficis per a evitar l’acció de responsabilitat que probablement els demanarà l’assemblea.

Si de la Due Diligence es desprèn que Joan Laporta i els seus directius han comès irregularitats i malversació de fons, Sandro Rosell i la seva Junta faran bé de demanar-ne el rescabalament i l’assumpció de responsabilitats. Però també crec que basar aquesta demanda en base a les vuit advertiments i incerteses apuntades per l’auditor és desproporcionat i respon més a un acte de ressentiment i voluntat de provocar un linxament que no pas de fer justícia.

Advertisements

29 pensaments sobre “Laporta té raó i Rosell s’equivoca

  1. Jordi,
    El que tu opinis no significa que tingui cap més valor del que opinem els altres milers de socis i sòcies del club. I crec que el ressentiment et cega. Perque afrmes coses que no són certes, massa vegades. Potser per haver estat a sou i de confiança d’en Laporta i d’en Soriano. I això redueix molt una pressumpta objectivitat que no sé veure.

    Els triomfs esportius no són mèrit sensible dels presidents. Ni d’en Sandro, ni d’en Laporta, ni d’en Nuñez. Son, repeteixo, de jugadors i tècnics. Les lligues del Nuñez o del Cruyff i del Dream Team? Per que no li atribueixis al Nuñez el mateix mèrit que li atribueixes al Jan? Perque saps que no es cert. Però si opines en un sentit, si us plau, sigues coherent. Les lligues d’en Johann o d’en Nuñez i Clemente? Les lligues darreres són dels jugadors i d’en Frank i d’en Pep. EN un 90%. O sia, que menys llops.

    No hem de fer cap monment ni cap estatua a un presiden tal que li han marxat 17 directius, que ha expulsat i donat de baixa (antijurídicament, antidemocràticament, en una caicada sense precedents al club mai abans) a un soci perque criticava decisions. I els tribunals van restituir els drets conculcats. No es una anècdota, donar de baixa personalment un soci del Club, és una acció dictatorial. Greu. Força greu. Atemptatòria contra la llibertat d’exprssió, d’opinió, contra els drets dels soci, pròpia de totalitaris, plens o a part del cervell.
    I el Barça ha de ser sempre mirall de llibertats, de pluralisme, de participació.

    MOlt be. Una roda de premsa. I què? El penultim cant del cigne. A qui li agrada, massa, el mediatisme, en lloc de la responsabilitat, el temps el deixa al seu lloc, sempre. Es a l’Assemblea de compromisaris que ha anar, a explicar-se. No davant els micros i les cintes de gravació. UN bon professional, molt ben pagat – massa- que contractava agència de detectius per a espiar consocis, i que no representa res, ser la ma dreta – la que feia veure que li pagava quan li pagava el Barça- executiva durant poc temps, dos anys, caòtics, i amb un creixement de la despesa insostenibl Per això el club té perdues, per manca de rigor en l’administració.I això té responsabilitat 100% en la Junta Laporta, ja que ni els jugadors de futol o de seccions ni en Pep ni els Xavi’s Pascual’s decideixen sobre les despeses i sobre els ingressos. O sia que si, brillantor esportiva, i gestió dolenta econòmica i social.

    Ara nomes falta esperar el darrer cant del cigne, i fins i tot els mes fanàtics hauran de reconeixer que el Club està en bones mans, democràticaent elegides, i que els mandats s’acaben, les persones passen, adhuc qui es faci dir Jan, i que el Club seguirà i segueix.

    S’ho van creure, el trio dels mèdia, que eren inmortals. Doncs no. El temps esportiu ja s’ha acabat per a ells i la seva gestió no ha estat precisament modelica. I no hi ha ni caritat, ni soli, ni generositat, ni històries. O potser els qui van al Majestic en van tenir , no generositat, sino una mica de rigor quan van donar de baixa, antilegalment, un soci?

    Tal faràs, tal trobaràs. I el pols de l’era els hi està afectant.
    Coses que pasen. Es la normalitat del canvi democràtic.
    Cap problema. Visca el Barça! Visca Catalunya LLiure!

    Cordialment,
    Andreu

    • Andreu, és clar que són les meves opinions i que les meves opinions no tenen més valor que les vostres, que segueixo amb molta atenció encara que a vegades em fa l’efecte que no m’acabeu de llegir del tot. Per exemple, jo ja dic en aquest mateix article que el mèrit dels triomfs esportius és dels jugadors i els tècnics, ara és innegable que durant aquest temps ha estat Laporta el president. I quan em cites Núñez i em demanes coherència, home, doncs jo recordo que quan Núñez, en ple enfrontament amb Cruyff, va voler minimitzar els èxits del dream team dient que tres lligues s’havien aconseguit a l’última jornada, ho deus recodar segur, jo vaig fer un article al diari Avui on treballava dient que Núñez s’equivocava perquè aquelles lligues també eren d’ell, s’havien aconseguit sota de la seva presidència. No sé si va ser en aquell mateix article o en un de posterior que vaig escriure que, en aquell moment, de la mateixa manera que s’havia de considerar a Cruyff el millor entrenador del Barça, a Núñez se l’havia de considerar el millor president.
      En aquest bloc i a les tertúlies que vaig expresso la meva opinió i l’únic que procuro, com va dir molt anys Eugeni Xammar, és estar sempre d’acord amb les meves opinions.

    • Andreu et recordo que al Barça sempre hi ha hagut els millors entrenadors i els millors jugadors i mai en més de 100 anys (CENT!!) no s’havien assolit els exits de l’era Laporta. Ho sento, ho mireu com ho mireu els qui creieu que no ho ha fet bé. Ho ha fet a la seva manera i punt, tal i com és ell. I a mi ja m’està bé, perquè a portat al club al lloc que per història i tradició li corresponia. Aquests xicots que han entrat semblem més “democratics” i “políticament correctes” però només començar ja han desprestigiat el club, l’han castellanitzat i s’està empetitint… A més tot això és una farsa, les accions d’en Sandro i la seva junta estàn supeditades a la voluntat del grup Godó, qui li va finançar la campanya mediàtica (el 4rt poder) de manera descarada per arribar a la presidència. En aquest sentit en Godó aposta per un govern fort de CiU i en Laporta els torna a tocar els nassos pq hi ha molts votants de CiU que veuen en el Laporta, una alternativa més carismàtica d’en Mas.
      També és la meva opinió i punt, però no està basada en l’odi a ningú, com crec que hi ha molta opinió supeditada a l’odi (enveja) d’en Laporta. Els Homenots que deia en Plà, ja ho tenen això, la enveja és molt insana, i anar d’out sider en aquest oasi català té contraprestacions si amenaces a l’stablishmen burgés, de tota la vida i acomodat.
      Fes-t’ho mirar nanu.

    • Andreu, sobre les teves opinions no hi entro. Tothom és lliure de pensar el que vulgui, només faltaria!

      Ara bé, has tocat un tema que conec prou bé i el que escrius no és cert: el del soci O. Giralt. O desconeixes els estatuts i el funcionament de la comissió de disciplina; o desconeixes el que és una mesura d’assegurament (anomenada en espanyol, cautelar) i, per tant, escrius pel que has pogut llegir en alguns mitjans que és possible que tampoc sàpiguen del que escriuen, o, sí ho coneixes, saps que no dius la veritat.

      • Desconegut company,

        Espero, amb delit, les explicacions, si les pot donar. Perquè no oblidi que hi ha obligacions a complir, quan ha estat triat a dit per a formar part d’una comissió de disciplina. I entre les obligacions que sempre romanen hi ha la de no ofendre a socis ni fer prejudicis sense cap base objectiva. Vaja, en dret ho expliquen aixi. I conec les explicacions que va donar la Junta Directiva del moment. I el que va passar després. Coses que pasen. I està molt clar quin òrgan pren les decisions. Claríssim. Esperaré.

        Cordialment,
        Andreu

      • Andreu,

        1) Desconeguts? Quasi amb tota seguretat. Jo he assenyalat el meu nom i cognom i seria lògic que si haguessim coincidit prèviament, m’ho haguessis dit.
        2) Sempre he pensat que no és que el destinatari d’una explicació no l’entengui, sinó que el remitent no s’ha sabut explicar. Per tant, reconec que no he sabut transmetre el missatge.
        3) Dic l’anterior, el punt 2), perquè jo no haig d’explicar res. Ets tu el que sembla que saps com va anar l’expedient del senyor O. Giralt del que, fins i tot sembla que hi ha sentència de la que, malgrat que hi ha bases de dades de jurisprudència gratuïtes i de lliure accès triguen una mica a penjar-les, t’agrairia me’n fessis cinc cèntims (de pesseta, que és menys que d’euro) per veure com ha tractat aquesta restitució de drets conculcats. Jo només vaig arribar a conèixer la mesura d’assegurament. Va ser per aplanament o va arribar al final del judici?
        4) Efectivament, els membres de la comissió de disciplina, ara i abans, són designats per la Junta Directiva. Els estatuts, els d’ara i els d’abans, el consideren un òrgan que actúa per delegació de la Junta. Qui delega escull en qui delega. Vaja, això crec. Estic convençut que pot haver-hi sistemes d’elecció dels membres de la comissió més transparents, de ben segur tu en deus tenir algún al cap, però fent un repàs a les poques, un arriba on arriba, entitats que conec, ja siguin nacionals, ja saps de quina nació parlo, o de més enllà, ja sigui per l’oest o pel nord, no ho vist reflectit a cap estatut o norma, ja sigui de rang legal o reglamentari. De fet, millor que ho facis saber a la Junta actual. He llegit en algun mitjà, per tant no puc afirmar que sigui cert, que com calen adaptar els estatuts al nou reglament aprovat pel Govern català, abans de posar en funcionament una comissió d’experts juristes, tambá anomenats a criteri de la Junta, com crec que no pot ser d’una altra manera, establiran un mitjà perquè els socis puguin aportar idees. Allà tindràs l’oportunitat, si vols, de manifestar-te sobre l’elecció i funcionament de la comissió de disciplina. O fins i tot de la seva existència.

        5) Ja se estaves esperant amb delit, això és el que has manifestat, les meves explicacions però, com veus, era jo el que estava esperant totes les informacions sobre aquest tema sembla que coneixes. De tota manera, no vull fer-te perdre el temps. No em calen. Donem per tancat el tema. Almenys, per la meva part.

        Salut

    • Si és cert que <> vol dir que les coses passen per casualitat? Vol dir que el Barça ha arribat on ha arribat per casualitat? Vol dir que un nen maurità llueix una samarreta culer per casualitat? Vol dir que si el FC Barcelona té més seguidors que qualsevol altre club català és per casualitat? Vol dir que és una casualitat que el museu del Barça és, probablement, el més visitat de Catalunya?

      Tot plegat significa que el nostre món és com una roda de la fortuna? O que tot ja està predeterminat sense cap opció d’influir en els esdeveniments?

      Espero respostes. Qui afirma ha de demostrar.

  2. lo que esta claro es que el club esta roto por la mitad,a un lado los neofranquistas de el neonuñismo,o sea el rossellismo y por otro los que hemos esperado 40 años a ver este barça actual,un barça sin complejos,sin humillaciones mesetarias con el xarro bien lleno todos los años,mas solidario,mas rico y mas catalan,de momento el neonuñismo solo nos ha enseñado su caspa.

  3. se me olvidaba,democratico es no dejar que la antigua junta directiva pueda defender sus,repito sus numeros delante de los socios,democratico es venderte a los grupos mediaticos para que te aupen a la presidencia,es que infrinjas tu propio codigo etico,democratico es que hagas campaña en favor de la union y luego dispares a todo lo que huela a laporta,democratico es utilizar a socios para que denuncien sin tu tener que dar la cara(al menos los del elefant blau iban a pecho descubierto)no lo siento andreu,para desgracia de muchos barcelonistas(tu pensaras por suerte)laporta no volvera,no volvera un tio con sus dotes de mando y sus huevos,no volvera un tipo que teniendo una mocion encima deje trabajar a los profesionales y no se inmiscuya en el plano deportivo.Laporta en sus siete años de mandato ha dado demasiadas veces prueba de valor,algo de lo que carecen muchos barcelonistas.

  4. Hola Andreu, interesant el teu comentari que reflexa la opinió de molts socis del barça que no agrada el tarannà d´en Jan Laporta. M´agradria fer diverses reflexions. Anem per parts:

    1- Quan dius : “Jordi, El que tu opinis no significa que tingui cap més valor del que opinem els altres milers de socis i sòcies del club.” Totalment d´acord, és una opinió més, tan respectable com la teva, la meva, etc… Un dels principis bàsics de la democràcia que per el que crec tant tu andreu, com en Badia i com jo estem totalment en sintonia.

    2.- Quan dius : ” I crec que el ressentiment et cega. Perque afrmes coses que no són certes, massa vegades. Potser per haver estat a sou i de confiança d’en Laporta i d’en Soriano. I això redueix molt una pressumpta objectivitat que no sé veure.” L únic del cert ja que és un fet és que en Badia va treballar pel Barça quan en Laporta i Rosell van entrar al club. Lo del resentiment és una opinió teva, jo no ho puc saber, la meva opinió després de llegir el bloc del badia durant varis mesos és que ell intenta ser objectiu, coneix les febleses i encerts dels dos personatges, i precisament per això té més coneixement per poder expressar les seves idees. Ressentiment? No ho sé, no sóc en Badia, però ho dubto, al menys per a mi no ho demostra. Ressentiment és el que es tenen els dos personatges, en Laporta del Rosell i en Rosell del Laporta, Laporta més visceral i directe, Rosell més reflexiu i indirecte, però tots dos resentits un de l áltre, una llàstima, ja que per sobre d ells dos esta el Barça.

    3.- Quan dius “Els triomfs esportius no són mèrit sensible dels presidents. Ni d’en Sandro, ni d’en Laporta, ni d’en Nuñez. Son, repeteixo, de jugadors i tècnics. Les lligues del Nuñez o del Cruyff i del Dream Team? Per que no li atribueixis al Nuñez el mateix mèrit que li atribueixes al Jan? Perque saps que no es cert. Però si opines en un sentit, si us plau, sigues coherent. Les lligues d’en Johann o d’en Nuñez i Clemente? Les lligues darreres són dels jugadors i d’en Frank i d’en Pep. EN un 90%. O sia, que menys llops.”. Estic bastant d`acord, ja que el president no surt a jugar ni a fer d´entrenador. Malgrat tot crec que en Laporta no se li pot negar l´encert de ser fidel a una filosofia de joc i model esportiu basat en el joc ofensiu i la gent de la pedrera. Quan els resultats no són bons, no és fàcil ser fidel a aquesta filosofia, i crec que en Laporta té bona part de merit d´impulsar aquesta filosofia, els titols podran venir o no, això és un joc, afortunadament han arribat, l´important és l´esència, crec jo. No és el mateix un barça de Guardiola que un barça de Mourinho, un no trairia mai la manera de jugar, l ´altre per tal de guanyar i només guanyar ens faria passar molta vergonya com a barcelonistes. Aqui és on crec que en Laporta té molt de merit, i si Andreu és veritat, ell no guanya les lligues, les guanyen els jugadors, però de quina manera es guanyen les lligues?

    4.- Quan dius “No hem de fer cap monment ni cap estatua a un presiden tal que li han marxat 17 directius, que ha expulsat i donat de baixa (antijurídicament, antidemocràticament, en una caicada sense precedents al club mai abans) a un soci perque criticava decisions. I els tribunals van restituir els drets conculcats. No es una anècdota, donar de baixa personalment un soci del Club, és una acció dictatorial. Greu. Força greu. Atemptatòria contra la llibertat d’exprssió, d’opinió, contra els drets dels soci, pròpia de totalitaris, plens o a part del cervell.
    I el Barça ha de ser sempre mirall de llibertats, de pluralisme, de participació.” Totalment d´acord, un dels molts errors que ha fet en Laporta. Malgrat estar a “mil jodidas millas de distancia (Pulp Fiction)” de la manera d´actuar d´en Giralt, no es pot ser tant intorelant.

    5.- Quan dius “MOlt be. Una roda de premsa. I què? El penultim cant del cigne. A qui li agrada, massa, el mediatisme, en lloc de la responsabilitat, el temps el deixa al seu lloc, sempre. Es a l’Assemblea de compromisaris que ha anar, a explicar-se. No davant els micros i les cintes de gravació.” Ufff Asemblea de compromisaris, aquest és un tema delicat. Jo crec que està en el seu dret de no anar-hi, ja que per mi l Àssamblea de Compromisaris és una farsa, i m´explico. L´Assemblea sempre ha estat utilitzada i manipulada per aquells que governen el club, la del dissabte dirà amen a lo que Rosell proposi, de la mateixa manera que van dir amen al Laporta els ultims 7 anys, i que van dir amen a Gaspart (Ojo al dato, estaben d´acord amb en Gaspart!!!), i la mateixa assamblea que deia que si a tot el que proposava Núñez (potser una petita excepció que confirma la regla quan demanaven el cap dén Cruyff..pip…demano…pip….per favor….pip, “grande Arus”). Malgrat tot, és el que diuen els estatus, l ´assemblea és sobirana…, per tant amen al que digui l´Assemblea.

    6.- Quan dius “Ara nomes falta esperar el darrer cant del cigne, i fins i tot els mes fanàtics hauran de reconeixer que el Club està en bones mans, democràticaent elegides, i que els mandats s’acaben, les persones passen, adhuc qui es faci dir Jan, i que el Club seguirà i segueix.” Bones mans? potser si, ho veurem d´aqui 6 anys. La perspectiva del temps ens ho dirà. Ara si mirem 7 anys enrera, on estavem i on estem ara, crec que no hi ha color, ara si el que no ha canviat és que mai fem cas al nostre himne “Tots units fem força”, els barcelonistes sóm aixi, o no en sabem o no n`aprenem, però els Ismes continuen i perduren.

    Acabaré de la mateixa manera que tu Andreu

    Tal faràs, tal trobaràs. I el pols de l’era els hi està afectant.
    Coses que pasen. Es la normalitat del canvi democràtic.
    Cap problema. Visca el Barça! Visca Catalunya LLiure!

    Cordialment,

    Un altre Jordi

  5. Molt bé Andreu, el teu comentari em sembla més un gran article d´un periodista independent i ben informat que un comentari caspós ( huevos, dotes de mando… esto me suena a franquismo rancio, por más que ahra se defina como el Mesías de Catalunya). Déu ens en guard d´una Catalunya dirigida per un tipus com Laporta envoltat de “pilotaires” i plumífers a sou. Oi Jordi ?

    • Pepet

      pilotaires? plumifers a sou? En jordi badia un pilotaire i plumifer a sou? Estàs segur? No estic gens d’ acord, però ei, cadascú li agrada el qui li agrada, si tu realment penses això, ho puc respectar però no compartir. Una pregunta, curiositat, si en Jordi Badia és un pilotaire i plumifer a sou, quina és la teva opinió sobre la linea editorial del mundo deportivo, en especial els articles del senyor Francesc Perarnau. I que en penses d´en Xavier Mir i el seu diari objectiu, independent, anomenat diarigol?… I de un tal Vicenç Serrat d´e-noticies?.
      La veritat crec que el periodisme desafortunadament, objectiu e independent en queda poc. I no només dels pro Rosell, encara espero que racoblaugrana.com algun dia digui alguna noticia positiva del Sandro.
      En aquest sentit penso que en Jordi Badia al menys intenta ser una mica coherent i objectiu, jo le llegit criticant tant al Rosell com al Laporta quan ell creu que ho had de fer, es pugui estar d´acord o no amb les seves opinions.

  6. “vuit advertiments i incerteses apuntades per l’auditor …”

    Jordi, m’agrada la linea dels teus articles però crec que és irresponsable anomenar “advertiment o incertessa”:

    1) el cas de Sogecable (hem perdut per 2a vegada i les NIC t’obliguen a PROVISIONAR, això és de 1r de comptabilitat.

    2) El cas Viladecans, bé això se li hauria d’anomenar DELICTE. Una cosa que el Barça paga 18M per un terreny tassat en 4M uns mesos abans, i per postres, son uns aiguamolls.

    3) Comptabilitzar els ingressos de MediaPro de 5 anys en 1 any. És com si jo cobro 20 mil euros per any i digués que cobro 100 mil. Per no parlar que el contracte es va renovar a un mes d’acabar el mandat, poder és legal però és AMORAL, com l’acomiadament del Olivé a 3 dies d’acabar-se el seu contracte (AMORAL i vergonyós)

    ….

    Només aquests 3 punts ja sumen el gruix del “problema”. No vull parlar de les festes, despilfarraments i els Keirisons & Henriques a on tothom ha xucat. I sobretot, recordar que Deloitte era l’Auditoria de la junta anterior, per lo que NO és el Alexandre contra Laporta sino Laporta contra els seus fets, que per cert, l’auditoria ja va advertir que no actuaven bé.

    Ja sé que no us agrada el Pelíkano però ho poso per contrastar. És que em sembla molt fort anomenar “advertencia” quan hi ha una pudor bestial…

    http://web.me.com/pelikano/PELIKANO.ES/PORTADA/Entradas/2010/10/14_Laporta_ha_ocultado_a_la_luz_p%C3%BAblica_la_auditor%C3%ADa_de_sus_cuentas,_las_%C3%BAnicas_que_hay,_con_ocho_salvedades.html

      • Excepció és una de les traduccions possibles, la primera accepció que donen els diccionaris, cert.
        No he trobat el terme traduït ni al Termcat ni al portal esadir.
        A mi em sembla millor “advertència”, que és una altra traducció possible de salvedad perquè entenc que el fa l’auditor és advertir a qui formula els comptes que aquella partida no l’ha anotada de manera pertinent i que fóra prudent rectificar. Advertir és aconsellar i amonestar.
        Em sembla millor advertència que no pas excepció perquè l’observació que fa l’auditor no implica haver d’exceptuar ni excloure res, és més una amonestació o un consell. El tot està bé llevat de… que dius no em sembla una bona manera d’explicar què fa l’auditor.
        En fi, suposo que si diguéssim salvetat acabaríem abans.

  7. ….ni tu…ni jo…som res per dir qui es el culpable i qui no es…..el Barça actual es fet per la gent anonima o millor dit els traballadors que no surten als diares…la gent que va creure amb el Messi, el Xavi,el Puyol,l’Iniesta…..aixo no es el resultat ni de aquet no d’aquell pressident…ara les fantasmades,escarafalls,despeses innecesaries,us del castella amb un acte oficial…etc…si son imputables a l’anterior i actual junta…l’ultim any del Laporta i els tres primers mesos del Rossell ..NO M’AGRADEN…

  8. Bones Jordi, podries opinar sobre la prohibició de fer-se soci els que no tenen algun familiar de primer o segon grau associats? o trobo un dels fets mes greus de la història del Barça i que segur que marcarà el futur del club.

  9. no crec que estiguis sent just amb el que escrius. La divisió ja fa temps que es va acabar. Concretament el dia de les eleccions. Ara cal ser net i deixar fer als qui has d´adressar la economia del club. Tens gent a dins el Club, treballadors i treballadores que son coneixedors de la situació económica i de les dificultats que han tingut algun mes per cobrar.
    La gent intel-ligent no actua per rencunia, ho fa per responsabilitat, i sobretot, per sentit comú. Mes encara en aquest cas on hi ha un compromis institucional.

    • Miquel, no em sembla que sigui una qüestió de ser just o injust. Ni tampoc crec que ni tu ni jo podem decidir si una divisió s’ha acabat o no s’ha acabat perquè hi ha hagut unes eleccions.
      Jo em limito a observar i a dir el que em sembla que observo i a exposar-ho i a mi m’ha semblat veure que les opinions es van polaritzant i que, per tant, hi ha una divisió creixent que es pot agreujar en cas de demanar responsabilitats als anteriors directius, sobretot pel clima que s’ha creat i com s’ha creat, perquè els anteriors directius amb el president Laporta al capdavant es defensaran i, pocs o molts, tenen els seus seguidors.
      Si t’hi fixes, utilitzo molt expressions com trobo, em sembla, penso, crec per emfasitzar que expresso opinions, opinions meves per descomptat!, ningú ha d’esperar que expressi les opinions d’altres, i no pas veritats incontestables, opinions amb les que es pot estar molt d’acord, d’acord, poc d’acord, gens d’acord o absolutament en contra, i l’espai és obert a tothom qui vulgui expressar la seva opinió sense insultar ni faltar el respecte a ningú.

  10. El pitjor de tot plegat no es que en Rossell s’hagi dedicat sistematicament a posar pals a les rodes del club durant els anys de presidencia de Laporta. Tots tenim enemics i és “normal” que ens vulguin cascar. Fins aqui no passa res. El mal és que en Rossell sempre ha trobat per a les seves maniobres antilaporta el suport de molts i molts socis (ja no parlo dels mitjans perquè aquests van tan la linia i no val le pena de trancar-s’hi el cap). La cosa va arribar al summum quan la mocio de censura en que la majoria de la base social pretenia fer fora un president que ho estaba guanyat tot.
    Si aixo, tot plegat, demostra alguna cosa, es l’existencia d’una malatia profunda al pais, on s’odia al triomfador, i el denigrador sempre troba no ja alguns col·laboradors sino una majoria de col·laboradors sempre a punt de trencar-ho tot. Pensar que uns elements com en Nuñez i en Gaspart mai van tenir cap problema a desgrat de no nomes no guanyar res sino d’arrossegar el nom del club pel terra sempre que en van tenir ocasio, fa feredat i potser explica molts dels problemes que el pais ha tingut en els grans moments, quan no ha fet mai falta l’enemic per derrotar-nos perque ens ho hem fet tots solets. Aquesta serà una vegada mes.

  11. Estic totalment d’acord amb tu Jordi. I espero amb esperança que tot això s’acabi amb les catalanes. Jan és historia al club i tindriem que mirar tots endavant.
    Sobre el tema de la prohibició de fer nous socis estic molt preocupat pel terrible perjudici econòmic que això representarà, no només pels ingresos perduts pels posibles nous socis durant tota la seva vida de socis sino al limitar el creixement del club.
    Desconec si es poden demanar responsabilitats legals per aquest perjudici econòmic, però el que tinc clar és que els socis ens tindriem que mobilitzar davant aquest atac a la llibertat i democràcia al nostre club.
    salut i llibertat.

  12. Interviu ha publicat en la seva portada una notícia anomenada “Rosell, asesores a 6,000 euros”. Resulta que el President del Barça i la seva Junta Directiva es dediquen a criticar el dispendi fet per la Junta Directiva anterior i ara resulta que ells contracten assessors a 6,000 euros al mes.

    No pensessim pas que els assessors són d’una multinacional… els assessors no són ni més ni menys que Reixach, Migueli i Fusté segons Interviu, els quals cobraran 6,000 euros nets al mes a càrrec dels fons del Barça. L’assumpte ha aixecat l’empipament de l´Associació de Veterans del Barça, ja que segons Interviu hi ha llista d’espera per cobrar aquesta quantitat. Us semblaria ètic que aquests tres exjugadors cobrin 6000 euros nets al mes en aquesta situació de crisi- segons els rosellistes- que atravessa el club? Va d’acord amb la política d’austeritat anunciada pel club? Va d’acord amb les continues filtracions que ha fet la directiva sobre el suposat dispendi de la Junta anterior?

    A tot això, Hristo Stòitxkov s’ha sumat a la festa i estaria pressionant la Junta de Sandro Rosell per tenir un càrrec, pressuntament el d’assessor del president, per acompanyar-lo a fer certs viatges i tenir un bon salari com el que pressuntament cobren Reixach, Fusté i Migueli. Stòitxkov no està en el club dels escollits de Rosell. Les seves simpaties per Cruyff i Laporta i les seves baralles amb Nuñez del passat no el fan un candidat gaire bo a ulls de la nova Junta Directiva.

    • L’estalvi fet cancel.lant el pressumpte superservei de seguretat del president anterior, contractat amb una empresa de l’exterior, cobreix, amb molt d’escreix, moltíssim, això.
      La no contractació de cap empresa de detectius per a seguir i fer dossiers de consocis, fossin o no directius, també ha alleugerat molt les despeses “especials” del règim anterior. O els viatges de membres de la Junta i el cost dels mateixos.
      A final de temporada es veurà, amb tota tranquil.litat i transparència. si les despeses no esportives han crescut, es mantenen, o han baixat molt. Es ben senzill: esperar al juliol 2011.
      Aleshores veurem i sabrem els números.
      Cordialment,
      Andreu

      • Per al company Xavier-Albert Canal (sorry, però es l’unic lloc on podia dir-ho).

        Perfecte. Per mi sempre havia quedat tancat. Vas ser tu qui el vas reobrir. I, sincerament, he quedat una mica decebut amb el teu 2n. post. Cap informació concreta, ni una, cap concreció sobre les suposades mancances a la veritat del meu primer post, o sia que nanai del paraguai, i molts pseudoconsells no demanats (a la paperera van sempre) sobre el que podria fer o traslladar. A veure, massa nervis m’ha semblat veure. Ja ho sé que es digital el nomenament dels membres de la comissió de disciplina, i ho dic, amb plena normalitat, atès que es una descripcio. Ni em queixo ni aplaudeixo ni opino. Descric la realitat. I punt. Em sorpren que estiguis tant a la defensiva. Soc jo qui decideixo el que faig o faré. Cap cosa especial. Normalitat. Però no em fico, sense que m’ho demanin, en el que han de fer altri. Bé, tema tancat, i queda com estava. Bona nit i fins la propera.
        Cordialment,
        Andreu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s