Una assemblea més decisiva del que sembla

Dissabte, el FC Barcelona celebrarà una Assemblea de compromissaris molt més decisiva pel futur democràtic de l’entitat del que a priori pugui semblar. Totes les anàlisis i comentaris que des de fa dies es van fent s’aturen en el punt de creure’s que l’única qüestió de transcendència que s’hi ventilarà serà si es demanen o no es demanen responsabilitats a l’expresident Joan Laporta i els seus darrers directius pels 77 milions d’euros de pèrdues que haurien causat segons l’actual Junta Directiva. En canvi, jo trobo que la qüestió de fons que hi ha en joc va molt més enllà i que a mig termini en pot sortir afectada la salut democràtica del FC Barcelona.

Aquests darrers dies hem vist com el Liverpool ha canviat de mans i també hem llegit que els aficionats del Manchester tampoc no les tenen totes i que les pèrdues del darrer exercici fan témer canvis en la propietat del United. No són els únics casos. De fet, en el panorama del futbol mundial el FC Barcelona és una raresa: els seus socis en són els propietaris i cada quan toca (sis anys a partir d’ara) tenen l’oportunitat d’escollir els seus dirigents i cada any uns milers de socis compromissaris, uns escollits per sorteig i uns altres per mèrits acumulats, es reuneixen en assemblea per a sancionar la gestió anual dels directius.

No és un sistema perfecte, però és el sistema més democràtic que hi ha. Tanmateix, és un sistema amenaçat greument. La democràcia es basa en l’alternança en el govern del club, en aquest cas -allò del porró de’n Núñez-, i en la igualtat d’oportunitats; vol dir que en puresa qualsevol soci hauria de poder ser escollit president si obtingués una majoria de vots a les eleccions. Això que en teoria és així, a la pràctica és molt lluny de ser veritat per la qüestió de l’aval que ben pocs socis es poden permetre de formalitzar. I com més va, perquè el pressupost del club no para de créixer, més difícil serà d’obtenir. Llavors, és evident el risc de caure sota el control d’uns pocs que tinguin el favor d’entitats i corporacions amb prou poder financer, polític i mediàtic.

D’aquests límits que l’aval posa a l’exercici ple de la democràcia se n’ha parlat alguna vegada, cert, però sense gaire interès. I això que és una amenaça seriosa i real i més per a demà que no pas per a demà passat. Per bé que tècnicament seria resoluble fàcilment, no és fàcil de fer-ho perquè s’hauria de modificar la legislació vigent i tinc molts dubtes sobre si a tothom i a tot arreu interessa i s’observa amb simpatia que hi hagi un club com el FC Barcelona amb tanta transcendència social i política fora de control, deixat al lliure joc democràtic.

És per totes aquestes raons que l’assemblea de dissabte em sembla tan i tan decisiva per a la salut democràtica del FC Barcelona. Perquè als límits intrínsecs de l’aval que han de complimentar tots els aspirants a la directiva blaugrana s’hi pot afegir un límit no tan evident però que pot tenir tanta o més influència a l’hora que un soci faci un cop de cap i es decideixi a presentar-se en unes eleccions. Perquè a partir de dissabte, a més a més d’haver d’afrontar el cost de formalitzar un aval, qualsevol aspirant a president o directiu hi haurà d’afegir el cost d’haver-lo de fer efectiu quan un cop fora de l’exercici del càrrec la nova Junta Directiva canviï els resultats econòmics presentats i converteixi els beneficis en pèrdues.

Va passar l’any 2003 i ha passat en aquest 2010. L’any 2003, la junta de Joan Gaspart no havia avalat i la nova directiva no va voler exigir responsabilitats pels 63 milions d’euros de pèrdues que segons el seu tancament havien provocat. La junta de Joan Laporta, que sí que ha hagut d’avalar, va tancar el seu darrer exercici amb 11 milions d’euros de benefici, però la nova directiva de Sandro Rosell va refer els comptes i va tancar aquell exercici amb 77 milions de pèrdues i per això plantejaran a l’assemblea exigir-los responsabilitats que es podrien saldar amb l’execució de l’aval; la broma els sortiria per uns 40 milions d’euros, que sortirien de la diferència entre els beneficis acumulats durant tot el mandat i els 77 milions de pèrdues generades l’últim any.

Tots aquests dies se n’ha parlat molt i se’n seguirà parlant. Hem valorat la fractura social que es pot causar, la batalla judicial que els anteriors gestors de ben segur que iniciaran, de les simpaties i les antipaties que cadascú té i etcètera. Tanmateix, a mi em sembla que quedar-nos en aquest punt és no veure el que de veritat hi ha en joc.

És clar que els avals no es formalitzen perquè sí i que si se n’ha d’exigir l’execució perquè els directius que siguin han generat pèrdues, hagin comès irregularitats o no, la junta nova que sigui no només farà bé en demanar l’execució de l’aval per a rescabalar l’entitat d’aquelles pèrdues sinó que si no ho fessin incorrerien en una greu deixadesa de funcions. Ho dono per descomptat.

El problema que hi veig és un altre. Perquè, en el fons, com que el marge d’interpretació que hi ha en la comptabilitat d’un club de futbol és prou ampli, sempre serà relativament senzill convertir uns beneficis comptables en unes pèrdues comptables. No parlo de Gaspart, ni de Laporta, ni de Rosell, encara que la manera d’actuar de tots tres m’hagi fet comprendre de quina manera està amenaçada la salut democràtica del FC Barcelona. I en parlo tot i saber com de difícil és referir-se als uns i altres sense que els uns i els altres no et situïn en el bàndol dels uns o en el dels altres. Però aquesta és una altra qüestió: la demagògia, una altra de les falles de la democràcia.

Anuncis

19 pensaments sobre “Una assemblea més decisiva del que sembla

  1. Jordi, bona reflexió. Encara que pel que llegeixo d’una manera molt ambigua passes la pilota calenta a l’actual junta, aixecant la por, Ull que vindrà el Comas que hem deien de petit. El tema dels avals es perpetu, quant estàn en campanya tots dieun que no, però quant estàn a dalt no ho canvien, en Laporta tampoc va ser diferent. Perquè aixó, per que els hi dona un dret autoritari especial. Com que pago Mano. I aixó es perillòs, ja que pots confondre el teu drets i els teus deures si no files molt prim.

    En quant els nombres, home jo crec que aqui la paraula clau es saber si els comptes de l’anterior junta es van presentar amb un informe dels auditors o no, segons diuen l’actual junta ho van presentar sota firma notarial però sense el preceptiu informe, com sempre s’ha fet i com obliga la llei del deport, i la llei en general per qualsevol empresa.
    Més clar l’aigua i mes senzill impossible. I es el que varem votar el 62% dels socis, ja que sempre es va dir que es fara el que s’esta fent.

    L’any 2003 el Sr Laporta que tant va dir que aixecaria Catifes ( com va dir lo de beckham), no les va aixecar, la teva versió es quie ho va fer pel be del barça, la meva versió es que ho va fer per tenir-lo enganxat pels COXXXXX. I poder-ho utilitzar a mes alt nivell per akltres fins, com fer-li empassar els deutes. Tal i com tu deies dies passats el Rosell sempre va ser partidari d’aixecar catifes aquell cop també. Jo mes que parlar de Catifes parlaria d’un exercici democràtic, donar l’informació al soci, del que hi ha i no hi ha. L’acció de responsabilitat dependra de les diposicions del estatuts i del dret sobirà dels assemblearis.

    També dintre de les possibiltats per primer cop i crec que es un encert es podra veure l’asemblea des de qualsevol lloc del món, via streaming i via Barça TV. aixi doncs llums i taquigrafs que bona falta fa !!

    • Doncs que publiquin la Due Dillingence i no unes conclussions sobre la mateixa. Els socis no som estúpids i alguns fins i tot ens dediquem a l’auditoria i som capaços d’enendre-la. Per quèe no es publica si es vol transparència? Per què es fa allò tan poc democràtic de passar-la pel sedàs de la censura del poder?

      • Oriol, si ets auditor entendràs perfectament que una due diligence conté informació privada i confidencial que no es pot publicar, en molts casos perquè ho prohibeix la llei de protecció de dades i en d’altres perquè els mateixos contractes que hi ha detallats ho impedeixen. Publicar la due diligence tota sencera posaria en una greu situació d’inseguretat jurídica al FC Barcelona i seria una irresponsabilitat. El problema és que la Junta actual, mentre va fer d’oposició i durant la campanya, va fer molta demagògia acusant l’anterior junta de falta de transparència per no haver fet pública la due diligence que van fer l’any 2003 i va dir que ells sí que publicarien la que farien. Ara han rectificat i diuen que fer-ho seria una irresponsabilitat, i ho seria. I crec que faran bé perquè la demagògia no es pot combatre amb més demagògia ni una irresponsabilitat es pot tapar amb una altra irresponsabilitat.

      • Jordi, si canvies els comptes anuals de l’any anterior, és obligatori que te’ls tornin a auditar i publicar davant dels socis. Entenc que no publiquin la due dilligence (malgrat van dir que ho farien) però el nou informe d’auditoria dels nous comptes anuals si que haurien de publicar-lo, i és allà a on es reflectiran els criteris comptables seguits per a definir un resultat enlloc d’un altre. A partir d’aquí, fer conclusions d’una due dilligence i esperar que el soci compromisari voti quelcom tan greu com el que e spretén és perillós i proper a la censura.

  2. L’aval té inconvenients però és l’única garantia de rigor administratiu, si es que s’exigeix el seu compliment, com sembla que ho farà l’assemblea de socis del dissabte. És la millor de les solucions imperfectes.
    Sense els avals és un tot s’hi val, un tira de beta que mai no em reclamaran responsabilitats.
    Això sí; a més del campi-qui-pugui d’alguns milionaris, hi podria haver el campi-qui-pugui de tothom qui tingués ganes de formar part de la Junta.
    Que fluixa és la teva argumentació, Jordi.

  3. M’ha agradat la teva reflexio! Estic d’acord amb les interpretacions comptables però en aquest cas, com a mínim lo de sogecable i els terrenys de viladecans, no hi ha massa marge d’interpretació…

  4. Jordi, una precisió: no és la directiva actual, com tu dius, la que aporta unes pèrdues per valor de 77M€ (avui pugen a 79€M degut a una tassació de Viladecans), sinó Deloitte, un tercer arbitrari, que fa la seva feina d’auditoria que, com tu saps, va ser contractat per la Junta sortint. Com a periodista hauries de ser molt curós amb el rigor. Merci

  5. Precindint de que el club afectat sigui l’estimat Barça i mirant de veure el quadre de manera estrictament asèptica, a mi em sembla que l’objectiu d’un club de futbol es realitzar una certa activitat, mantenir un equip en les competicions importants, en aquest cas, amb els recursos que el club sigui capaç de generar, ja siguin aportats per dos particulars superics o per milers de socis del monton. I llestos. Si el funcionament intern del club es democràtic o dictatorial es cosa dels propietaris, tant si son dos tycoons tipus Abrahmovic o milers de socis, com es el cas del Barça o del Madrid. Si aixo s’hagués aplicat a tots els clubs, inclosos el Barça i el Real Madrid, la situació seria molt mes sana del que es, els clubs es dedicarien a lo seu, pagant remuneracions raonables i no disparatades, com passa ara.
    Si els clubs de futbol son actualment, Barça i Madrid també, una bomba de relotgeria financera, es perque hi ha hagut molt de politiqueig, perque s’ha finançat els clubs amb favors politics com ara les requalificacions urbanistiques, perque els permeten no pagar les cotitzacions de la seguretat social durant quinquenis sencers, perque els fan lleis a mesura per timar legalment l’administracio tributaria … Al final la situacio es inevitablement un garbuix que fa por desentrellar, i alesores es el terreny ideal per a maniobres com aquestes de ara dic que desvetllare les maniobres de la anterior directiva, ara m’ho callo, despres ja veurem … En realitat la confusio beneficia tothom i tothom la fa servir. I sincerament, no hi veig la democracia per enlloc en tots aquests tripijocs.
    Si aquest fos un pais serios, Barça i Madrid tancarien ara mateix i els seus gestors dels ultims anys tindrien que respondre davant d’un tribunal per una pila d’irregularitats. Aixo no passara i la bola es fara mes i mes grossa, aixo si, l’ambient serà molt democratic. Per cert, i aixo que coi hi te a veure? El club existeix per guanyar campionats i, en tot cas, per oferir espectacle, no per donar un escenari als émuls moderns de Pericles i Demostenes. Si ho dubteu, ho podeu preguntar als socis, aquests que sempre tenen taó, o al menos en tenen quan convé als demòcrates que tiben els fils del ninot.

  6. Hay que dejar una cosa clara, la junta de Laporta no tiene ningún aval bancario en el club a pesar de que un juzgado les haya obligado a constituirlo. La excusa que Laporta y sus últimos directivos han presentado en el juzgado hace un par de semanas es increible, han dicho que ya no son directivos y por eso no tienen que avalar. Olvidan que el aval se extingue al aprobarse las cuentas en la asamblea y que corresponde a la temporada anterior.Es simplemente una triquiñuela mas del tramposillo Laporta para ganar tiempo y no cumplir con sus obligaciones.

    ¿que entidad bancaria le va a dar a Laporta y a sus directivos un aval bancario que igual se ejecuta en los próximos días?

    Las únicas cuentas que se pueden discutir en la asamblea son las cuentas auditadas por una compañía externa.Siempre ha sido así y esta vez no va a ser una excepción.

    El quid de la cuestión al discutir si se exigen responsabilidades a una junta y se ejecutan los avales, es tener la certeza de que la junta ha actuado durante su mandato con honestidad y mirando por los intereses del club.De ahi la importancia de que se conozca la due dilligence y sus resultados.

    Se podría dar el caso de que una junta tuviese pérdidas por circunstancias ajenas a su actuación.Por ejemplo pensemos que Mediapro no pague el contrato de TV. La junta tendría pérdidas por causas ajenas y no sería justo achacarles las pérdidas y lejecutarles los avales.

    La discusión el Sábado es , después de oir la explicación de la due dilligence, valorar si la junta anterior fue honesta en todas sus actuaciones y decidir si se reclaman las pérdidas a Laporta y sus directivos.

    Hay muchos puntos oscuros que se deberán aclarar el Sábado como el tema de Viladecans, los fichajes de Henrique y Keirrison, los jets privados, los gastos en entradas, los viajes de directivos y familiares, etc.

    Una díficil papeleta para los compromisarios.

  7. Escasa consistència.

    No s, en absolut, cert, que la Junta Rosell hagi canviat els comptes de la Junta Laporta del 30.6.2010. No es veritat. I cada vegada que algñu vulgui fer pasat camells per la cabota, caldrà recordar-ho. Perque la junta Laporta no va presentar cap estats financers ni compte de resultats auditat. Va ensenyar globus de fum, com en unan festa infantil, amb americanes de coloraines. Res de Res, I a més, la declaració de que en Jan no anirà a l’Assemblea de Compromisaris, com té dret a anar-hi enguany tal com preveuen els estatuts, indica un pasotisme i una manca d’actitud constructiva superlativa. Si creies en la certesa del que varen presentar quan encara no s’havia acabat l’exercici ( s’acaba a les 24 hores del 30.6, no abans), en una nova mostra de frivolitè poc responsable, aniria dissabte i donaria als seus superiors -l’assemblea de compromisaris es el màxim organ col.legiat del club, pel damut de presidents- els motius i les explicacions que considerés adients.

    En no anar-hi, i fer nomes el show del mullader davant uns periodistes, que no respresenten a ningú, a ningu del Club, indica que se situa voluntàriament extra-club, primant el seu narcisisme a la responsabilitat que tenia.

    I que no es digui que no hi havia temps, perque seguir al càrrec fins el 30.6 va ser una decisió presa lliurement per la Junta Laporta, arribant al màxim possible que permeten els estatuts. Fins la darrera gota de ví. El més normal, hagues estat convocar les eleccions 3 setmanes abans, i acabar la seva responsabilitat la primera setmana de juny. Però la plataforma ad limitum ha estat l’objectiu, instrumentalitzant el Barça.

    Es a dir, quedi clar, nomes hi ha uns comptes del Barça del 30.6.2010 i de l’any 2009/2010, els que es presenten als Compromisaris dissabte, els que han estat auditats i els que s’han formulat tenint en compte les indicacions de l’auditor.

    No hi ha cap polèmica en els comptes. Només si els Compromisaris els aproven o no, atès que es de la seva competència, sempre. Perquè la Junta anterior nom va formular comptes que es puguin considerar comptes, en no incloure el preceptiu informe d’auditoria, i en no haver esperat a poder-los aprovar, quan s’hagues acabat l’exercici.
    Perquè els comptes no es poden aprovar, ni de farol, mentre no s’hagi acabat l’exercici.
    UNa mica de rigor i normalitat, si us plau.

    I els avals. No vol, no volem, sòcies i socis, no volem transformar el Barça en una societat anònima esportiva. No. Gairebé unanimement. I això es l’objectiu i la prioritat número 1, sempre, o durant molts anys encara, n’estic segur.
    I si no és una societat anònima esportiva, que no ho és ni ho serà, el tema dels avals és un intent de limitar la possibilitat de fer bestiesses quan s’està al font del club. I es un bon intent i un bon instrument. I cal cumplir la regulació dels mateixos i el funcionament previst per la normativa i la legislació. Tothom sabia, o podia saber, l’efecte dels avals, que no ha tingut varaicions els darrers anys. S’aplica i ja està. Quin es el problema?

    Fer complir la normativa, que tothom coneixia, o podia conèixer, quan es presentava, quan acceptava ofertes personals de l’anterior President per anar cobrint forats a la Junta,de la qual van marxar, voluntàriament, en 7 anys, 16 ó 17 directius, xifra elevadíssima i que alguna significació té. Es molt maco, com en molts casos de la junta sortint hi ha, no arriscar-se a un procés electoral obert i democràtic, entrar de la maneta del president sense que els socis puguin dir ni piu, i fer de directiu i disfrutar o fer-ho veure.
    Doncs també, de la mateixa manera que això es pot fer per a cobrir una junta directiva amb un mínim de directius, i no hi ha res a dir, també hi ha el tema dels avals, el funcionament dels quals està molt i molt clar.

    No s’hi val, entre persones adultes i responsables, voler el 90% del que està marcat i rebutjar el 10%, quan tot el 100% forma un únic cos jurídic normatiu. Es el que hi ha. Cap problema. El club pel damunt de les persones, de totes i de cadascua, sempre. Doncs el tema dels avals va bé per al Club. A complir-ho.

    I, ho sento, el tema dels avals no exclou més gent a la junta del Barça, que als consells d’administració de les societats anònimes esportives. No fem demagògia o populisme barat, si us plau. O es que se’ns ha oblidat que alguns avals d’alguns directius de la Junta sortint, al començament, van ser aportats per algun company de junta, via un pacte privat particular del tot punt vàlid? Els avals són una garantia per al Club, no per a les juntes posteriors, i tothom sap a que juguen quan es presenten a eleccions, amb ànsia de guanyar, lògica, o quan accepten encantats -ningú els hi obliga, ni el seu eggo- fer de directius entrats pel President de torn per a cobrir baixes. I una garantia per al club no es renunciable, si es donen les circumstàncies previstes per a reclamar-ne.
    No li veig absolutament cap problema. Les coses són com són. Independentment que un es digui Pere, l’altre Pau, i el tercer Constantí. Es el club el subjecte jurídic. El que és de tothom, de totes i tots els socis i sòcies del F Barcelona.

    Cordialment,
    Andreu

  8. alguien se puede creer que con la venta de toure(se realizo con rosell de presidente por que a jan no le gusto el precio pagado)y la no contratacion de david villa ya teniamos la deuda de laporta a cero.Alguien puede arriesgar su patrimonio haciendo algo tan sencillo como estas dos operaciones,a mas a mas dicen que el global de perdidas es de 40 millones,o sea si este es de 77 significa que en los anteriores 6 años hubo beneficios,no cuela,señores rosellistas,aqui lo que interesa es no tener que avalar la temporada que viene y ademas de paso ensuciamos un poco mas al mejor presidente de la histori,si, el mejor.

  9. Home Jordi fixat-hi bé que la gran majoria que et llegeixen, malgrat saber que eres un dels palafraners de Laporta, a qui tens que estar agraït pel càrrec que et va donar durant uns quants anys i que et va permetre dirigir el cotarro periodític al teu gust, al de laporta i al de Cruyff, estàn d´acord amb tú com el 60,6% de socis que van votar positivament la moció de censura i com el 62% que van votar a Rosell, precisament per que aportara al club una transparència que mai, mai han aportat la cuadrilla del Laporta, Joan Oliver…
    Cal que t´ho fages mirar i recapacites.

  10. 1) Tema avals: L’actual Ley del Deporte té els díes comptats. Fins poc abans de l’estiu, van comparèixer al Congrés de Diputats diverses persones suposadament expertes en l’esport professional. Un cop finalitzades, es van fer les conclusions que, en un futur, seran les bases per una nova llei estatal de l’esport professional. D’aquelles, resta clar que (i) desapareix l’obligació de conversió en SAD (ii) dels avals no se’n dirà res. L’acord entre PP i PSOE és, en aquests dos punts, total. Que s’aprovi la nova llei dependrà del que duri la legislatura.
    2) Hagi avals o no, la responsabilitat dels directius sempre ha existit. Els avals eren, i són, un mitjà ràpid per obtenir la totalitat, o part, dels resultats económics negatius. Si no n’hi hagués, o no fossin suficients, es podria anar contra els directius igualment.

    Salut

  11. Aquest club està fatal… es fagocita a sí mateix… Quina merda! POdriem ser grandiosos, però som de poble… Quina llàstima! Així està Catalunya! Podriem ser però no serem mai!

  12. Jordi, si em vols creure a mi, no deixis que comentaris com aquest del JJ entrin en aquest bloc. Insults i mals rotllots, fora!
    Els que tenim ganes de discutir educadament i de compartir el que pensem preferim que els maleducats, ressentits i envejosos s’abstinguin de comentar.

  13. No deixa de tenir la seva conya que els “sozis” del Barça li posessin una moció de censura a en Laporta, el president que millors resultats esportius ha presentat en tota la vida del club, mentre van aguantar com a cabrons, que altra apel·latiu no se’m acut, a elements com en Núnez durant una eternitat i a Gaspart, que en va fer de tots els colors.
    I el millor es que l’antilaportisme no s’ha acabat amb la fi de la presidencia d’aquest senyor, sino que ara segueix amb la conya de la due diligence. Es veu que en Guardiola ja va fent conyes sobre si es menjarà els turrons a Barcelona, i probablement ho fa per bones raons. Es increible el potencial d’autodestruccio que te aquest club.

    • Si no fos així seria i hagués estat el millor club del món. Però aixó de tirar pedres ala teulada pròpia és molt català, si no, seriem un estat més d’Europa amb un nivell de vida molt alt. EN fi… que hi farem…

  14. fa temps que alguns estem advertint que desde la pàgina web viagogo “s´ofereixen” localitats per TOTS els partits del barça, inclòs el Barça-Madrid en el que les localitats estan exhaurides com el mateix club informa a la web.
    Sembla que abonats a l´estadi aprofiten aquest mecanisme per revendre o llogar els seus abonaments.
    Resulta que a la pre-campanya, el Sr. Sandro Rosell en una entrevista a Expansión (és molt fàcil buscar.la a google) es vanagloriable de ser un accionista d´aquesta empresa (explicava com havia patit quan va morir en Michael Jackson doncs tenia por que la gent es rebotès contra aquest canal de revenda).

    Com és possible que ningú s´hagi dirigit al club en les nombroses compareixences dels seus directius per preguntar sobre aquest tema? ni tan sols avui quan en Cardoner surt a explicar la problemàtica de la falta de seients per als socis no abonats.
    Hi ha una empresa que es lucra gràcies a que abonats del FCB incompleixen flagarantment les normes? és el president del Barça accionistas d´aquesta empresa com va afirmar ell mateix abans de les eleccions?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s