I ara li ha tocat a Alberto Contador

Alberto Contador va donar positiu per clenbuterol en un control antidopatge durant la darrera edició del Tour de França que va guanyar. Contador s’ha defensat dient que la quantitat que li han trobat és ínfima i que no li serviria com a anabolitzant per a dopar-se i que si la hi han trobada és degut a un filet de vedella que li va dur una persona de la seva confiança des d’Irun quan va saber que en un dels hotels en què s’estava la qualitat de la carn era horrorosa, i etcètera. Com que la quantitat és molt baixa, certament, i potser perquè Contador és ara mateix el ciclista més bo que hi ha i l’únic, pràcticament, del pilot internacional capaç de suscitar l’interès dels mitjans de comunicació i atraure el gran públic i mantenir així la respiració assistida del ciclisme, la Unió Ciclista Internacional estudia el cas i no ha sancionat Contador i la direcció del Tour s’està quieta i no l’ha desposseït del títol encara. El positiu de Contador el saben tots els organismes i persones implicades des de mitjans d’agost, pràcticament, però no l’han fet públic fins ara.

També aquests dies s’ha sabut que Ezequiel Mosquera, segon a la Vuelta i un dels ciclistes de moda d’aquest any, també hauria donat positiu en un control. I encara n’hi hauria un altre i tot, també a la Vuelta.

Jo no puc saber si Contador o Mosquera un qualsevol altre ciclista s’ha dopat o no i només tenim com a prova els controls que els fan passar. La resta, són sospites i especulacions. Si ara resulta que han enxampat Contador, doncs li hauran d’aplicar la mateixa sanció amb què han trencat les carreres de tants altres ciclistes que també eren els números u del moment, alguns dels quals no ho van suportar i van acabar llevant-se la vida o enfonsant-se en la misèria més absoluta.

Però el que sí que sé és que per aquest camí que han triat els organismes rectors del ciclisme i molts governs, només aconseguiran trinxar del tot el ciclisme. I tinc per segur que el que s’ho haurà carregat del tot no serà res més que la hipocresia amb què actuen totes aquestes persones tan pagades d’elles mateixes. Perquè si algú es creu que a l’hora de la migdiada d’estiu algú pot agafar una bicicleta i durant tres setmanes pedalar entre 150 i 200 quilòmetres i pujar i baixar muntanyes com un posseït, si algú es creu que ho pot fer menjant-se un bon plat de macarrons per sopar i esmorzar, amb algun filet sense clenbuterol i un gelat de postres i un cafè no gaire carregat no fos que també donés positiu per cafeïna, si algú creu que a l’hivern per entrenar-se pot fer 25.000 o 30.000 quilòmetres, si algú s’hi veu capaç, que agafi la bicicleta i que ho provi. Si algú té l’interès de fixar-s’hi, veurà que els cicloturistes quan surten els diumenges a fer esport es lleven ben d’hora, quan encara és fosc, i a punta de dia surten amb les seves bicicletes per aprofitar l’hora de la fresca i ser a casa quan la calor esberla les pedres i poder-se escarxofar al sofà després de dinar, tot fent capcinades mentre a la tele els professionals de la bicicleta, els esforçats de la ruta que deien, suen la cansalada i el clenbuterol tot ascendint les dures rampes del Tourmalet.

Anuncis

15 pensaments sobre “I ara li ha tocat a Alberto Contador

  1. No hi entenc gens de ciclisme i encara menys de nutrició, però vols dir que és creible tota la història aquesta del filet d’Irun amb clenbuterol que ha fet servir d’excusa el Contador? No ho sé, però se’m fa estrany. Això no treu que estigui completament d’acord amb que alguna cosa s’han de posar al cos per poder aguantar tot el que tenen d’aguantar aquesta gent.
    I no només amb la burrada de kilòmetres, muntanyes i contra-rellotges que han de fer a cada carrera, sinó que tinc entès que, a sobre, han d’arribar al final d’etapa a l’hora determinada per la organització pel tema de les audiències de les teles. Uf! un autèntic desastre.

  2. Tenia ganes que comentessis aquest tema 😉 El trobo d’allò més inquietant.

    Per un costat, tenim que a Contador li han fet un anàlisi de clenbuterol; però no han fet en els laboratoris normals, sinó que han agafat un laboratori molt particular que és capaç de detectar dossis de clenbuterol en dossis 400 vegades inferiors -Si haguessin fet l’anàlisis en els laboratoris normals no esteríem parlant del tema, perquè no s’hauria detectat res. I és sabut, que amb les dossis trobades resulta impossible parlar de doping, és a dir, d’ús de subtàncies que que forma manifesta augmentin el rendiment esportiu.

    Per un altre costat, tenim que li han detectat residus de plàstic a la sang, que haurien d’indicar, a priori, que hi ha hagut una transfusió -No podrien ser altres causes? Aquest anàlisi s’ha dut a terme a través d’un mètode que encara no està homologat i per tant, almenys de moment, no té força jurídica -O no ho hauria de tenir.

    En definitiva. Sembla ser que se’l vol acusar per haver-se fet una transfusió. Aquí veurem lo llestos que són Contador i el seu equip per ensortir-se’n d’aquesta. No es tracta de qui té o no raó, sinó de guanyar-se la raó.

  3. Dopatge, no dopatge… Esport vs Espectacle… L’esport professional ja no és simplement esport… Audiències de TV, sponsors, actes publicitaris, gires milionàries, bolos amb pastarrufa de la grossa… Fem-nos-ho mirar! L’esport professional de consum massiu no és esport, és ESPECTACLE. Si el que volen és fer espectacle, grans epopeies de superació física, enganxar a l’espectador davant la TV amb proves cada cop més dures, amb rècords cada cop més increïbles…que no hi hagi tant control anti dopatge, no? Que es faci el control mínim per assegurar “la seguretat de l’artista” i la resta… mirem cap a una altre banda, oi? Es que si no acaba essent una collonada tot plegat, ara guanya aquest, ara li retiro el títol, ara no se sap qui ha guanyat… Tot plegat fa que la gent es cansi, quasi més que els propis esforçats ciclistes.
    SALUT!

  4. Jordi, perdona que em desviï del tema de l’article, però hi ha coses sobre la ‘due dilligence’ que em semblen sospitoses. Arran de la unidireccionalitat de les filtracions i dels judicis de valor que s’estan fent des dels mitjans, voldria fer-te algunes preguntes perquè valoro molt el teu posicionament periodístic independent:

    – Per què hi ha tanta filtració a tant periodista proper a la junta? Com pot ser que es deixi anar aquesta informació? Qui busca atacar gota a gota? Dubto que una empresa de suposat prestigi com la que estan fent la ‘due dilligence’ ho fes.

    – Si els comptes estan tan malament, d’on surten els diners per fitxar Mascherano, Adriano i fer una oferta per Cesc? Ja no dic per inflar els números de sous per a gent com Migueli i Reixach.

    – Quin procediment podrà seguir l’anterior junta per defensar-se d’una ‘due dilligence’ que coneixerà el mateix dia de l’assemblea? Per entendre’ns, sembla un judici on l’acusat coneixerà de què se l’acusa el mateix dia del judici. És a dir, no hi ha cap possibilita de preparar una defensa adequada, fet que debilita aquest dret.

    – Per què la decisió de portar-los als tribunals correspon a l’assemblea? Arran de la manca de transparència dels nomenaments dels socis compromissaris, com em puc refiar que aquests socis actuaran amb llibertat de criteri i no hauran estat posats a dit per aquesta junta?

    – Si això acaba als tribunals, Rosell hauria d’acabar allà també en qualitat de membre de l’anterior junta? O és veritat que s’han escudat sense analitzar el període durant el qual ell va ser vicepresident.

    Opinió personal: sospito que la ‘due dilligence’ és un instrument de l’actual directiva amb la complicitat de moltíssims mitjans per: 1.- una venjança d’aquesta junta contra el laportisme i 2.- debilitar qualsevol opció política de Laporta, que amenaça l’establishment oficial de partits, acostumats a repartir-se el pastís més enllà de les ideologies i que estan en risc de veure com algú els pot deixar sense ‘xollo’. La majoria de mitjans de l’establishment s’hi suma amb l’objectiu de mantenir aquest escenari.

    Gràcies per l’atenció.

  5. Potser seria més fàcil que el dopatge fós legal. Així s’evitarien aquests problemes i les curses serien més igualades. Les estratègies d’equip passarien a ser la forma de dopar als ciclistes sense que els donés una sobredosi. Ja veuríem la velocitat a la que farien les contrarellotges i els ports de muntanya…

  6. Jordi, amb un esport tan profesionalitzat com el ciclisme, el que no acabo d´entendre es el seguent. Com es que l´equip de Contador li deixa saltar-se la dieta habitual del cicliste mentjan un filet que li ha portat un amic. No enteng com el seu equip ho va permetre, en un esport que tot està controlat al milimetre. Enteng que la carn de l ´hotel no estigués bona, però carai te tota la resta per menjarne un tip. El mentge de l ´equip permet que cada correrdor es porti el seu menjar?

    Jordi tu entens que l ´equip Astana permeti que cada corredor es porti el menjar durant el Tour?

    Aquí hi ha algo que no ens explicat.

  7. Parlan de dopatge avui em sabut que la Marga Fullana tambe ha reconegut que ha pres EPO.
    Quasibe hauriem de dir que el que estigui lliure de culpa tiri la primera pedra.Estic segur que en tots els equips profesionals i semi-profesionals e inclus en les categories amaters, trobariem algu per tirar aquesta pedra.
    Com tu molt be has dit no es pot pedalar a la una del migdia, pujar un munt de ports de muntanya i fer un munt de quilometres nomes amb els aires del cel.

    • I si moltes de les altres disciplines sotmetessin als seus esportistes als mateixos controls que han de passar els ciclistes i els atletes, veuríeu quines sorpreses no tindríem.
      La primera qüestió que tothom ha de tenir clar és que l’esport professional no és esport per a fer salut. És un espectacle que genera molts diners.

  8. No es creible que al bistec, o el que fos, que en Corredor es menjà hi hagués clembuterol. I no ho es per la senzilla raó de que el clembuterol és una substancia prohibida per la reglamentacio europea de seguretat alimentaria, i hi ha controls a dojo per detectar-la i sancionar els infractors. S’ha dit que podia ser carn importada dels USA o de Argentina, on si que el clembuterol esta acceptat per les autoritats. Pero, en principi, la carn importada es sotmesa als mateixos controls que la europa, pel que tampoc es gaire verosimil aquesta hipotesi. En fi, un cas mes de drogues al ciclisme, amb tota la recolera de “dimes i diretes” que sempre es desencadenen quan el “pringat” es un corredor de primera linia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s