El debat etern sobre l’antifutbol

La tàctica ultradefensiva emprada pel Rubin Kazan contra el FC Barcelona dimecres ha revifat l’etern debat sobre si aquest tipus de plantejaments són lícits. No tinc cap dubte que si la qüestió ha tornat a ser posada és perquè l’equip rus se n’ha sortit per tercera vegada davant de l’equip blaugrana. Que el Barça, amb futbolistes molt superiors tècnicament als russos, encara no hagi pogut guanyar el Rubin Kazan resulta incomprensible.

Personalment, sempre he estat partidari del joc ofensiu, en tots els esports. En el tennis taula, per exemple, sempre vaig preferir veure Gergely abans que Klampar o Appelgren abans que Waldner; i això, malgrat que Klampar i Waldner acabessin tenint un palmarès més extens i lluït que no pas Gergely o Appelgren. Hi podria afegir Secretin, Surbek, Gatien… Són jugadors dels anys vuitanta i noranta. Ara fa temps que no segueixo el tennis taula. Si ho hagués de traslladar al tennis, per entendre’ns, vindria a ser McEnroe i Connors abans que Lendl i Borg.

La raó d’aquesta preferència es deu a que he valorat de l’esport la seva plasticitat i l’estètica dels gestos tècnics per damunt de la seva eficàcia.

Ara: si bé és més habitual trobar aquesta qualitat plàstica i estètica en el joc ofensiu, no l’hem de descartar tampoc en el joc defensiu.

Tot plegat és per dir que trobo del tot lícit i coherent i normal que un equip com el Rubin Kazan, conscient de les seves limitacions tècniques i de la seva inferioritat davant del FC Barcelona, plantegi portar l’enfrontament en el terreny en què més bé pot sortir-se’n. Llavors, assistim a un duel entre un equip cent per cent ofensiu contra un de cent per cent defensiu, un vol fer gol i l’altre no vol que n’hi facin cap, i el partit no té perquè ser ni avorrit ni de poca qualitat; pot ser desesperant, això sí.

A partir d’aquí, crec que hi ha dos tipus de solucions a plantejar. En primer lloc, els equips ofensius han de trobar la manera de trencar aquests entramats defensius tan impermeables. En el cas del Barça, trobo que li falta una certa capacitat de canviar el guió del partit, vull dir de portar d’altres solucions tàctiques i això és en part degut, em fa l’efecte, a que la plantilla està composada per futbolistes força semblants.

I, el segon tipus de solució, hauria de ser més global i consistiria a fer aquelles modificacions en el reglament que afavoreixin la consecució de gols. És el que fan la majoria d’esports, tant els d’equip com els individuals, quan introdueixen mesures com la limitació del temps de possessió de la pilota o la sanció per joc passiu i per camp enrere.

Tanmateix, considero que qualsevol tàctica que s’ajusti al reglament vigent serà sempre lícita i no s’ha de valorar com a antiesportiva.

Anuncis

13 pensaments sobre “El debat etern sobre l’antifutbol

  1. Molt ben dit
    En aquest sentit no comparteixo cap de les crítiques fetes a Mourinho per l’eliminació del Barça l’any passat -i en general a l’estil Mourinho: simplement va ser més llest.
    El Barça hauria de ser en aquests casos menys poeta i més efectiu.

    • Si home, molt llest va ser… Li van regalar un gol al Giuseppe Meazza i ens en van treure un a nosaltres al Camp Nou… Va ser super llest. Van ser coses de la competició, però l’Inter no va jugar gens bé i el Barça, amb un xic de la fortuna que cal a vegades, hagués destrossat a l’Inter de Mou. Simplement no vam tenir un bon dia, ni nosaltres ni els àrbitres… però d’aquí a pensar en que Mou ho va fer bé… jo no trago!

  2. Doncs una passivitat contemplada al reglament podria fer realment mal a molts equips i ens estalviaria entrar en una onada d’equips estil Mourinho en la qual estem caient (equips amb dos davanters situats de laterals si fa falta).

    Mentre ningú hi digui res en contra, és completament lícit i per tant, és feina del Barça trobar solucions.

  3. La nostre diferència ens ha fet grans , la filosofia per això no és sistema , i un 4-3-3 pot arribar a reduir-se i estirar-se en funció de les necessitats , això comporta obligatòriament a un canvi tàctic que l´ entrenador ha de saber treballar amb els seus jugadors independenment de la filosofia , ja esmentada que ens fa diferents i admirats arreu . Si Ridjjardk va saber aplicar tàctiques defensives italianes combinades amb l´ idosincràsia atacant holandesa , per què no es poden modificar posicionaments iguals i comuns dels nostres adversaris en moments necessaris ? Una altre cosa és saber acceptar veure un partit de frontó …..

  4. El futbol permet tots els estils tàctics. Com qualsevol joc.

    EL Rubin Kazan és un bon equip, dotat de jugadors molt treballadors i disciplinats. I està a la Champions, als grups, no per casualitat. I els partits de futbol d’alt nivell són, per principi, no predeterminats, mai. Hi ha lògiques, però més teòriques que el que després es veu. Això fa tant atractiu el futbol. La incertesa. Com el basquet. On tampoc cap equip de club pot guanyar tots els partits mai. Per sort. Si hagues estat gol el primer pal, si l’Alves no hagues fet una frivolité, si, si, si…la perfecció no existeix mai. I el contrari existeix. I el Rubin es desplega molt i molt bé, d’acord amb el que vol evitar, quan juga contra el Barça. Intressant partit, empat, i bona notícia per al futbol. Segueix l’interès al grup. Contra tots els pronosticadors de sofà i windows. El futbol no sempre és pot preveure, per sort. I va ser un partit prou distret.

  5. Es sol comparar el partit contra el Rubin amb el de l’Inter l’any passat. Bé, fem la comparació; com va jugar el Barça contra l’Inter i com ho va fer dimecres?

    Contra l’Inter el Barça va tenir molt poques ocasions per marcar; a més, el joc va ser d’allò menys poc fluid -Us enrecordeu a on jugava tota l’estona el Barça? En canvi, en el partit contra el Rubin el barça podria haver marcat 3 gols tant sols a la primera part; el joc va ser molt i molt dinàmic (molt poca conducció de pilota, molts canvis de posició i es va intentar jugar sobre l’àrea rival). Crec que es va en la bona línia.

    En qualsevol cas, anar a Rubin i empatar em sembla un bon resultat; potser més bon resultat que l’1-0 contra l’Inter de l’any passat; i això, que el problema de l’any passat va ser perdre 3-1 a casa l’Intern ¡El problema va ser el partit d’anada i no pas el de tornada! Però ningú en parla d’això. De fet, em sembla a mi que en Champions el primer partit és el més important i el Barça va fer figa contra un Inter obert i que anava a l’atac.

    • Totalment d’acord!! Jugar a la defensiva és mooolt lícit, inclús pot ser trepidant. Però a un equip com el Rubín, el Barça li va clavar més de 10 ocasions de gol. Això és un fracàs per qualsevol amant del futbol defensiu. La piloteta no va entrar però això no vol dir que el Rubín jugués BÉ a la defensiva. Va jugar fatal! 85% de pilota pel Barça, 75% en camp del Rubín, més de 10 ocasions de gol… Quants partits empates amb aquests números?? El Rubín va jugar amb foc per les seves limitacions, va encomanar-se al rosari del seu entrenador i la fortuna li va somriure. Res a dir, “el fúbol és asín”.
      Un altre tema sobre la taula… Si realment el Rubín és tant inferior al Barça… què estem fent jugant contra ell a la Champions?? Tot sigui per mantenir sous i dietes del Platiní, Blatters and Company… Què llaminers son els petrodolars i els gaseoductes russos!
      Jo proposo un Doble Penal en contra sense barrera, quan la possessió del ribal estigui al 65% al teu camp. Vol dir que estàs acolat i estàs fent futbol escarransit…
      En resum:
      -Jugar a la defensiva i que no et facin ocasions: SÍ!
      -Jugar a veure si sòna la flauta i el rosari: NO!
      -Jugar com l’Almeria l’any passat, posant dos nanus com paparres sobre Xavi i Iniesta i plantejant un partit de 9 contra 9… Això ha d’estar prohibit.
      -Al Barça li falta un pla B: SÍ!
      -Posem el Piqué de davanter rematador: SÍ!
      -Fitxem al Llorente aquest Nadal: SÍ!
      SALUT!

  6. Si en partits portats a l’extrem d’ultradefensió d’un dels equips com va ser aquest, l’altre equip fes el mateix, què passaria ? M’explico (i no vull que el Barça ho fagi ni el poso com a exemple) si juguéssin Rubin Kazan enfront Rubin Kazan i cada jugada consistís en que el porter tragués en llarg i la defensa rival donés puntada de peu a la pilota i la tornés a la defensa contrària i així successivament, què passsaria ? Cada equip amb 6 defenses i 4 per davant, què passaria ? Qui tindria la pilota si ningú la vol ?
    Creieu que si es donés molt sovint aquesta situació es pendrien mesures com les que s’han anat dient per tal d’afavorir el joc i l’espectacle ?
    Jo crec que no.
    El Barça ha de lluitar contra això, ja ho sabem, es digui Inter, Rubin, Almeria o Real Madrid. Penso que hi ha els recursoso suficients per guanyar partits d’aquest estil, ja s’ha fet moltes vegades i se seguirà fent.

    • Si passés això la gent no aniria a veure futbol i trobaria més excitant anar a veure Òpera! Potser la societat milloraria, però ens perdriem una sublim i excitant collonada, el futbol!
      SALUT!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s