El Rubin Kazan és un malson

El FC Barcelona s’ha enfrontat tres vegades al Rubin Kazan i encara no l’ha pogut guanyar. Sembla una broma, perquè la diferència entre un i altre equip és abismal, però és ben bé així com ha anat. Hi va perdre la primera vegada al Camp Nou i hi va empatar la segona, la temporada passada, i a la tercera hi ha tornat a empatar. Aquest dimecres hi ha empatat a un, amb un gol de Villa de penal.

El FC Barcelona ha tingut ocasions de marcar durant la primera part, amb dues rematades de Pedro prou franques i de molt a prop, però la primera ha anat al travesser i la segona, de cop al bot, ha sortit fora per molt poc. Tanmateix, li ha costat molt trencar el dispositiu defensiu rus, ha tingut la pilota tota l’estona, l’ha feta circular d’un cantó l’altre, ha jugat amb els deu jugadors de camp ficats al terreny del Rubin, però ha creat molt poques ocasions, ha estat un domini infructuós. I per a més desgràcia i sorpresa ha estat el Rubin qui s’ha avançat amb un gol de penal.

La segona part no ha estat gaire diferent. El mateix domini i les mateixes poques ocasions, potser una mica menys clares perquè tot el joc s’ha fet més enrevessat, hi ha hagut més faltes i el cansament des futbolistes russos s’ha traduït en menys estona de joc.

No és un problema derivat de l’absència de Messi. I no pas perquè l’empat hagi arribat just abans que l’argentí entrés al terreny de joc. A Messi l’equip l’ha de trobar a faltar sempre, perquè al millor jugador del món sempre se l’ha de trobar a faltar. És un problema tàctic.

El Rubin ha tancat les passades interiors situant quatre centrals perquè tot sovint, quan els calia, els dos volants baixaven a fer de laterals i el 4 – 4 -2 inicial acabava convertit en un 6 – 4 insòlit.

No és la primera vegada que els blaugranes han d’afrontar un plantejament tan defensiu com aquest. L’any passat, l’Inter de Milà ja va fer una cosa semblant al Camp Nou per a defensar el 3 a 1 de l‘anada amb Eto’o i Diego Milito fent de laterals.

No crec que sigui un problema de manca de recursos tàctics, per bé que a vegades es troba a faltar una certa capacitat per a introduir variants, com el xut des de fora de l’àrea. Però són ensopegades conjunturals. La majoria d’equips proven de fer plantejaments com aquest i són molt pocs els que en surten ben parats. Ara: el Rubin Kazan se n’ha sortit les tres vegades que ho ha provat i jugar-hi s’està convertint en un malsón.

Anuncis

6 pensaments sobre “El Rubin Kazan és un malson

  1. Berdyev sembla que ha trobat com moure el seu equip per aturar i curtcircuitar al Barça, amb aquest 6-4 o 6-2-2 que per a molts aficionats és gairebé un insult al futbol, però que utilitza francament bé contra el Barça. Ara, s’ha notat bastant que ja no tenen al Chori, que era el qui més perill duia en els contratacs. El Rubin té menys nivell que l’any passat, però posant l’autobús davant de la porteria aconsegueixen aturar al Barça.

    No em sembla pas gens preocupant, però crec que s’hauria de treballar una mica més la tàctica per a quan ens trobem gent amb aquesta mena de tàctiques. Avui també es veritat que les que s’han tingut no han entrat, però tampoc és excusa.

      • Exactament. Aquests partits són dels que han de servir per a que més avançada la temporada no t’ho tornin a fer. Com a mínim ara hi ha molt marge de maniobra, que si t’ho fan a vuitens…

  2. Si un dels dos no vol, no es pot jugar a futbol. Com aquells nanus de l’Almeria que el del “mendrugo” va fer tapar al Xavi i l’Iniesta durant tot un partit, obligant a jugar 9 contra 9. Home, algú un dia posarà els 11 jugadors per tapar tota la porteria uns sobre els altres a mode de mur… Una cosa és jugar a la defensiva, l’altre és no jugar… Si no tenen prou nivell Champions que no se’ls convidi, és una estafa pels aficionats a l’esport i al joc. Hi ha d’haver uns mínims… Es podria posar una mena de penalització als equips que no juguen ni deixen jugar, una mena de Doble Penal sense tanca defensiva. Pel bé de l’espectacle!!
    SALUT!

  3. Nuestro problema es que miramos siempre todas las cosas desde una óptica exclusivamente blaugrana.

    Cada equipo utiliza sus recursos, el Barça la excelencia técnica y los demás lo que pueden.
    Los del Rubin sabían que en un mano a mano no tienen nada que hacer y decidieron poner en práctica la táctica del autobus y el contrataque. Sabían que el año pasado les había funcionado.

    Cada equipo tiene sus objetivos en la Champions. El Barça ganarla y el Rubin clasificarse para la siguiente ronda y caer con dignidad.

    No podemos quejarnos de que los contrarios no jueguen al ataque o bonito. Hay que adaptarse y solucionar estos partidos ya que está temporada se repetirán varias veces.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s